8.12.11

El hada de Otoño, poesia de María García Esperón


El hada de otoño

El hada de Otoño
despertó temprano:
escuchó una hoja
caer en su patio.

Se vistió de luz,
arregló su armario
sacudió tres fresnos
y siete castaños.

Escribió unas cartas
a las mariposas:
Si no vuelan pronto
no tendremos rosas.

Fue a tocar la puerta
de las azucenas:
estaban dormidas
después de la fiesta.

Todas despidieron
al hada Verano
que había trabajado
como nunca ese año.

El hada de Otoño
le dio un par de besos
la llevó a la puerta
le puso el sombrero.

Dio un largo suspiro
y se fue el verano
dejando un poema
y un ramo de nardos.

La il·lustració és de David Bowers.

4 comentaris:

Vicent Maganer Ripoll ha dit...

Hola Sàlvia, volia fer-te una pregunta:
-He escrit molts poemes en valencià, i ara vaig a fer un poemari amb mites valencians, tals com el del nom de Valldigna, per exemple, bé, saps d'alguna forma que pogués publicar-ho?
Gràcies.

Núria Freixa ha dit...

Tu també ets una fada, María, que amb la teva pluma màgica ens has deixat encantats!

Sàlvia ha dit...

Vicent, no sé el teu correu, escriu-me al meu i xerrem. És:
bibliodolores@gmail.com

Estem en contacte

Sàlvia ha dit...

Maria és com la Reina de les Fades de la Paraula, per això les coneix tan requetebé.

Besadetes, Núria