15.4.21

Revolución femenina: poesia de Begoña Abad

 

 
La mejor revolución:
no darme por vencida,
no entrar en sus cantos de sirena,
no permitirme la amargura,
no dejar un espacio para el odio,
no olvidar la mirada de niña,
no dar por perdida la esperanza.


(Begoña Abad / Gabriel Moreno. il.)

14.4.21

Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año: un poema per a cada mes

 


L'any va avançant i l'hivern ja ha donat pas a la primavera. L'any també té els seus poemes i hui volem xerrar d'ells, gràcies al llibre Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año, de Maurice Sendak, versionat per Gloria Fuertes i reeditat per l'editorial Kalandraka.

Un poema per a cada mes, versos que assaboreixen el temps. El llibre forma part d'una sèrie de llibres escrits per Maurice Sendak en 1962, en l'editorial editorial HarperCollins, que van ser adaptats per Gloria Fuertes en 1977. Des de patinar sobre gel al gener fins a esdevenir l'arbre nadalenc al desembre, passant pels vents de març, les calors d'agost o viatjar pel món a la resta de l'any: un poema per cada mes. Els seus versos saborosos alimenten la imaginació i revitalitzen el sentit de l'humor.

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Abril

En abril, ¡alegrías mil!

Me voy a (la bella) España

con sopa y caña,

o me voy a la India extraña,

sobre un elefante

que sorbe elegante.

Ah, eh, oh... a la una.

Ah, eh, oh... a las dos.

Ah, eh, oh... sopa de pollo con arroz.

*

Mayo

En mayo

me desmayo...

Soñe era un pajarillo

con gorro y flequillo.

Usé el nido de cazuela,

guisé sopa de la abuela.

Removiendo a la una.

Removiendo... a las dos.

Removiendo sopa

de pollo con arroz.

5.4.21

Caperucita lectora: haiku infantil de Mª Rosa Serdio

 

 

Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...

Celebración

(Mª Rosa Serdio)


Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha. 

 

 La il·lustració és de Valérie Duchesne.

2.4.21

Dia Internacional del Llibre Infantil 2021: "La música de les paraules" / Día Internacional del Libro Infantil 2021: " La música de las palabras"

 


Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY)  la realització del missatge i el cartell.

La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.

La música de les paraules

Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.

Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.

Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.

Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.

Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.


La música de las palabras

Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.

Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!

Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.

No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.

Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.

1.4.21

Nocturno, poema de Gabriela Mistral per a Dijous Sant

 


Nocturno

(Gabriela Mistral)

Padre Nuestro, que estás en los cielos,
¡por qué te has olvidado de mí!
Te acordaste del fruto en febrero,
al llagarse su pulpa rubí.
¡Llevo abierto también mi costado,
y no quieres mirar hacia mí!

Te acordaste del negro racimo,
y lo diste al lagar carmesí;
y aventaste las hojas del álamo,
con tu aliento, en el aire sutil.
¡Y en el ancho lagar de la muerte
aun no quieres mi pecho oprimir!

Caminando vi abrir las violetas;
el falerno del viento bebí,
y he bajado, amarillos, mis párpados,
por no ver más enero ni abril.

Y he apretado la boca, anegada
de la estrofa que no he de exprimir.
¡Has herido la nube de otoño
y quieres volverte hacia mí!

Me vendió el que besó mi mejilla;
me negó por la túnica ruin.
Yo en mis versos el rostro con sangre,
como Tú sobre el paño, le di,
y en mi noche del Huerto, me han sido
Juan cobarde y el Ángel hostil.

Ha venido el cansancio infinito
a clavarse en mis ojos, al fin:
el cansancio del día que muere
y el del alba que debe venir;
¡el cansancio del cielo de estaño
y el cansancio del cielo de añil!

Ahora suelto la mártir sandalia
y las trenzas pidiendo dormir.
Y perdida en la noche, levanto
el clamor aprendido deTi:
¡Padre Nuestro, que estás en los cielos,
por qué te has olvidado de mí!

La il·lustració és d'Yohey Horishita.