28.4.21

Para el Día de la Madre: poesía de Carmen Gil

 


Para el Día de la Madre
(Carmen Gil)

Mi mamá
Tengo una mamá divina,
la quiero requetemucho.
Parece un hada madrina
con varita y cucurucho.
Los enfados, si me besa,
se me van en un segundo.
Mi mamá es una princesa.
¡La más bonita del mundo!
Sus caricias, sus cosquillas
y su risa chispeante
ahuyentan mis pesadillas.
¡Es mi caballera andante!
Tararea una canción
y cualquier monstruo se va,
sea fantasma o dragón.
¡Tengo una supermamá.
Cuando me duele la tripa,
me arrulla y me cuenta un cuento.
Con ella lo paso pipa.
¡Qué dulce medicamento!
Me espanta cualquier temor.
Me consuela cuando lloro.
Es la pirata mejor;
y yo, su mayor tesoro.
Mi mamá es maravillosa,
me alegra con su alegría,
pinta la vida de rosa
y ¡TODO EL AÑO ES SU DÍA!

 

La il·lustració és de Fotini Tikkou.

23.4.21

Versos de llibres, cavallers, princeses i dracs: Joan Josep Roca Labèrnia

 

Un llibre necessita al lector per a volar (il·lustració d'Angela Eata)

 I el dia encara no han acabat, doncs els nostre amic poeta, Joan Josep Roca Labèrnia, ens ha regalat dos poemes preciosos, fent referència als personatges protagonistes del dia: sant Jordi, la princesa i el drac i el llibre. Moltíssimes gràcies. Compartim amb vosaltres aquests boniquets versos.

Un llibre vell
(Joan Josep Roca)


En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi.  


Hi ha concòrdia i complicitat! (il·lustració de Mercè Ortí)


Un drac covard

(Joan Josep Roca)

M’he llevat, de bon matí,
per a lliurar a la princesa
d’un drac covard, mala fera
qui, a tothom, ha espaordit.
El manament fou sincer
i un xic desesperat:
Hi ha un drac ben afamat
qui procura menjar bé!
De vaques i de moltons,
ja no n’hi ha ni cap ni un;
aplega, menja, s’esmuny
tot dient: Hi tornaré!
Porto l’espasa, el cavall
i una llança de vint pams,
haurem de fer-ne un estrall,
d’aquells que es feien abans.
I sant Jordi aplega a plaça
quan troba les paradetes,
amb roses de totes menes
i llibres de mil colors.
Tot preguntant pel mal drac
avança entre el desconcert:
On ha de ser aquell cap verd
qui, avui, no vol lluitar?

Espero que haja estat un Dia del Llibre i Dia de Sant Jordi ben especial.

Vientos del pueblo: un poema sobre los libros de Juan Antonio Pinto Antón

 



 
 
Vientos del pueblo
(Juan Antonio Pinto Antón)

23 de Abril: todos los Cervantes
Todas las Rosalía de Castro. Todos los viajes. Todos los Shakespeare. Todas las Odiseas.
Todos los Fernando Pessoa. Todos los cómics. Todas las Wislawa Szymborska. Todas las sagas nórdicas.
Todos los Albert Camus. Todas las leyendas. Todas las Irene Vallejo. Todas las poesías. Todos los Kent Haruf.
Todos los ensayos del pensamiento. Todas Las Virginia Woolf. Todos los bestseller. Todos los Miguel Hernández. Todas las epopeyas.
Todos los cuentos. Todas las Doris Lessing. Todos los Julio Cortázar. Todos los clásicos. Todos los Julio Verne.
Todos los relatos cortos. Todas las Nino Haratischwili. Todos los Eduardo Piglia. Todas las mitologías. Todas las Margarite Yourcenar.
Todos los libros en castellano, en euskera, en català, en galego.
Todos los libros escritos. Todos los libros por leer. Todos los libros por escribir. Todos los libros leídos. Todos los libros por devorar.
Todas las primaveras de cada 23 de Abril florecidas de libros.

La il·lustració és de Mariusz Stawarski.

Dos poemes d'Isabel Barriel per celebrar el Dia del Llibre i la festa de sant Jordi

 

 

Estem celebrant la festa de sant Jordi i el Dia del Llibre. Com sempre, ho fem amb poesia, hui amb dos regals especials que ens ha fet la nostra amiga poeta Isabel Barriel (moltíssimes gràcies). Versos acabats de coure pera que els lectors i lectores del blog pugueu festejar-los (encara van oloreta de tinta electrònica).

Cal explicar-vos que cadascun d'aquests poemes surten d'unes il·lustracions que li propose a Isabel Barriel. La primera, d'un drac assomant-se en un camp de roselles, és  de Valentí Gubianas. El poema resultant és el següent:

S’ha perdut el drac,
ha quedat tapat
per la més alta herba,
se l’ha empassat la primavera.

És tot, tot, una taca verda
amb tocs vermells de rosella.
És tot, tot, Natura fresca
per decorar amb delí
el palau de la princesa.

Quin ambient més delicat!
Quina elegància la del drac!
És l’interior millor decorat!...

 

 El segon poema, sobre els llibres, surt d'una il·lustració d'Amanda Oleander, en la que podem veure una lectora, en la llibreria, capficada en la lectura per a fer la seua tria.


Entre el silenci de la brisa
i la llum fresca de l’abril,
m’assec vora els llibres
per ser aventurera del llegir.
Em mira el meu amic
i em pregunto si voldrà amb mi venir.
Em respon amb la mirada
sense veu només per dir
que m’acompanya per la lectura apassionada
fins que ens atrapi la nit...

 

Feliç Dia de Sant Jordi, amb el cavaller, la princesa, el drac i la rosa i... especialment bonic Dia del Llibre per a tots i totes.

21.4.21

Sant Jordi, la princesa i el drac surten de casa, però l'any passat... poesia de Núria Albertí.

 


Amb la pandèmia han canviat moltes coses, entre elles les festivitats. Sant Jordi i el Dia del llibre enguany es celebra, però amb totes les mesures necerssàries per a evitar els contagis (siguem prudents, que ja resta poquet pera sortir de la pandèmia) . Recordeu que l'any passat estàvem confinats a casa? Ara estem semi-confinats, sortim tan sols per necessitat, així que volem recuperar un poema de Núria Albertí que, amb humor, ens descriu cóm fou el confinament de sant Jordi, la princesa i el drac.


Enguany aquests tres personatges ja surten al carrer, amb mascareta i distància social (els tres estan vacunats) i podem gaudir d'una festa del llibre... un tant especial.


Sant Jordi, la princesa i el drac es queden a casa

(Núria Albertí)

 

Sant Jordi i la princesa

porten mesos confinats

amb un drac de quatre metres

amb certes necessitats.

 

El sostre és negre del fum

de muntar circuits aeris.

En Jordi li ha fet un mapa

però ell seguéis els seus criteris.

 

Juguen a fet i amagar

i el drac es pot camuflar.

Tot i que saben on és

per la gran pudor que fa!

 

Per tenir una mascota,

al drac poden passejar

i comprar i tirar la brossa.

Això sí, s’han d’alternan.

 

A en Sant Jordi, quina dèria,

li ha donat per fer pa.

Farina, aigua, oli, llevat,

sobrassada i parmesà.

 

Han fet una gran comanda

a totes les llibreries.

Quan acabi tot plegat

tindran lectura per dies!

 

La princesa ha pintat roses

i les penja al balcó.

El drac i el Jordi apaludeixin.

Sembla que facin olor!

 

La il·lustració és  d'Eli Elis.

20.4.21

El llibre meravellós: poema de Joana Raspall preparant el Dia del Llibre

 


S'apropa sant Jordi i el llibre s'enlaira per tot arreu, entre grans i menuts. Llibres meravellosos que van a la recerca de lectors i lectores. Els poemes sobre els llibres prenen ara més sentit que la resta de l'any. Gaudim de la poesia i dels llibres.


El llibre meravellós

(Joana Raspall)


Tinc un llibre fet

amb pètals de rosa,

esquitxos de mar

i olor de maduixa. 



Per fer lletres d’or,

una papallona

s’hi espolsa les ales,

i el sol les dibuixa. 



Els dits blaus del cel

hi escriuen les faules

que cap ull humà

sabria llegir. 



El vent me les conta;

les sé de memòria!

Me les conta el vent...

o surten de mi?...

 

La il·lustració és de Maja Veselinovic.

15.4.21

Revolución femenina: poesia de Begoña Abad

 

 
La mejor revolución:
no darme por vencida,
no entrar en sus cantos de sirena,
no permitirme la amargura,
no dejar un espacio para el odio,
no olvidar la mirada de niña,
no dar por perdida la esperanza.


(Begoña Abad / Gabriel Moreno. il.)

14.4.21

Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año: un poema per a cada mes

 


L'any va avançant i l'hivern ja ha donat pas a la primavera. L'any també té els seus poemes i hui volem xerrar d'ells, gràcies al llibre Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año, de Maurice Sendak, versionat per Gloria Fuertes i reeditat per l'editorial Kalandraka.

Un poema per a cada mes, versos que assaboreixen el temps. El llibre forma part d'una sèrie de llibres escrits per Maurice Sendak en 1962, en l'editorial editorial HarperCollins, que van ser adaptats per Gloria Fuertes en 1977. Des de patinar sobre gel al gener fins a esdevenir l'arbre nadalenc al desembre, passant pels vents de març, les calors d'agost o viatjar pel món a la resta de l'any: un poema per cada mes. Els seus versos saborosos alimenten la imaginació i revitalitzen el sentit de l'humor.

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Abril

En abril, ¡alegrías mil!

Me voy a (la bella) España

con sopa y caña,

o me voy a la India extraña,

sobre un elefante

que sorbe elegante.

Ah, eh, oh... a la una.

Ah, eh, oh... a las dos.

Ah, eh, oh... sopa de pollo con arroz.

*

Mayo

En mayo

me desmayo...

Soñe era un pajarillo

con gorro y flequillo.

Usé el nido de cazuela,

guisé sopa de la abuela.

Removiendo a la una.

Removiendo... a las dos.

Removiendo sopa

de pollo con arroz.

5.4.21

Caperucita lectora: haiku infantil de Mª Rosa Serdio

 

 

Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...

Celebración

(Mª Rosa Serdio)


Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha. 

 

 La il·lustració és de Valérie Duchesne.

2.4.21

Dia Internacional del Llibre Infantil 2021: "La música de les paraules" / Día Internacional del Libro Infantil 2021: " La música de las palabras"

 


Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY)  la realització del missatge i el cartell.

La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.

La música de les paraules

Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.

Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.

Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.

Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.

Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.


La música de las palabras

Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.

Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!

Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.

No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.

Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.

1.4.21

Nocturno, poema de Gabriela Mistral per a Dijous Sant

 


Nocturno

(Gabriela Mistral)

Padre Nuestro, que estás en los cielos,
¡por qué te has olvidado de mí!
Te acordaste del fruto en febrero,
al llagarse su pulpa rubí.
¡Llevo abierto también mi costado,
y no quieres mirar hacia mí!

Te acordaste del negro racimo,
y lo diste al lagar carmesí;
y aventaste las hojas del álamo,
con tu aliento, en el aire sutil.
¡Y en el ancho lagar de la muerte
aun no quieres mi pecho oprimir!

Caminando vi abrir las violetas;
el falerno del viento bebí,
y he bajado, amarillos, mis párpados,
por no ver más enero ni abril.

Y he apretado la boca, anegada
de la estrofa que no he de exprimir.
¡Has herido la nube de otoño
y quieres volverte hacia mí!

Me vendió el que besó mi mejilla;
me negó por la túnica ruin.
Yo en mis versos el rostro con sangre,
como Tú sobre el paño, le di,
y en mi noche del Huerto, me han sido
Juan cobarde y el Ángel hostil.

Ha venido el cansancio infinito
a clavarse en mis ojos, al fin:
el cansancio del día que muere
y el del alba que debe venir;
¡el cansancio del cielo de estaño
y el cansancio del cielo de añil!

Ahora suelto la mártir sandalia
y las trenzas pidiendo dormir.
Y perdida en la noche, levanto
el clamor aprendido deTi:
¡Padre Nuestro, que estás en los cielos,
por qué te has olvidado de mí!

La il·lustració és d'Yohey Horishita.