19.2.19

Carnaval: disfraces con poesía

 

S'apropa Carnestoltes i ja estem preparant les disfresses per a sortir al carrer, per a cantar i ballar, per a gaudir d'uns dies ben especials. La música de Carnestoltes s'acompanya d'alegres lletres per a cantar i des d'ací també ho volem celebrar a ritme de poesia.

Carnaval

Ha llegado febrero,
un mes carnavalero.
¡Me gusta el jaleo!

Me gusta cantar,
me gusta bailar,
me gusta reírme
en carnaval.

Los amigos se disfrazan
con mucha imaginación:
de princesa,
de astronauta,
de Merlín
tocando la flauta,
de dragón,
de jardinera,
de Alicia
barriendo la escalera,
de luna,
de sol,
de pequeño
caracol.


Me gusta cantar,
me gusta bailar,
me gusta reírme
en carnaval.

 ¿Y tú,
de qué
te vas
a disfrazar?

Les il·lustracions són d'Ingrid Alonso.

18.2.19

Mascotas y poesía / Mascotes i poesia


Cóm els agrada als xiquets i xiquetes tenir mascotes a casa: gossos, gats, tortugues, peixos, elefants... No, elefants no! Son massa grans. Doncs hui anem a triar unes mascotes ben menudetes, així ningú se n'adonara que estan a casa.

Mascotas
(Ana María Shua)

Odio que no me dejen 
tener mascotas.
No pretendo jirafas
no pido focas,
solo quiero un amigo
con quien jugar,
peludo y calentito
para abrazar,
y no esos tontos peces 
para mirar.

Y como en casa 
no entran perros ni gatos
porque mamá me dice
que dan trabajo
me fui solo a la feria,
(la de animales)
y compré tres mascotas
esta mañana 
que tengo aquí escondidas
bajo la cama.

Son grandes y peludos y lustrosos,
hacen piruetas y son cariñosos,
son buenos, obedientes y educados
mis tres microbios domesticados.

11.2.19

¿Cómo cantas tú?: llibre de poesia infantil que ens invita a cantar



¿Cómo cantas tú?, editat per La coccinella, és un llibre de poesia infantil de Giovanna Mantegazza, amb unes simpàtiques il·lustracions de Giulia Orecchi.  Un llibre que invita a cantar als més menudets seguint les diferents onomatopeies dels animals que apareixen. Cantar és una formidable manera d'iniciar-se amb la poesia i en aquest llibre se'ns proposa cantar després d'anar preguntant als diferents animals:

- ¿Cóm cantas tú? -he preguntado a un ratón
que algo después pasaba por un rincón.
- ¡III! ¡III! -me ha dicho muy contento,
antes de irse veloz como el viento.

En un campo había un concierto bonito:
eran una cigala y un pajarito.
- ¿Vosotros cómo cantáis? -les he preguntado.
- ¡CRIIII CRIIII! ¡PÍO PÍO! -Los dos a la vez
me han contestado.

-Y tú ¿cómo cantas? -he preguntado
a un perro que corría en medio de un prado.
Con la lengua fuera y una sonrisa,
me ha dicho ¿GUAU! y se ha ido deprisa

...

I mentrestant podem anar mirant per mig dels forats que pàgina rere pàgina van estretint-se. Molt recomanable per a xiquets i xiquetes de 1 a 3 anys, sobretot si els adults, que fiquen veu als versos, inviten als xicotets/es a participar.

9.2.19

L'enamorat li deia: poema d'amor de Salvat-Papasseit


L'enamorat li deia

Penyora d'amor, penyora -
si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora;
- o bé et tornaria el bes
o et daria una taronja,
una ametlla
o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor penyora;
- o la flor del cirerer
o el llessamí
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
que jo em donaria teu
i tu et donaries tota.

Si tu em besaves, amor
jo et donaria una rosa.



La il·lustració és de Don Utter.

8.2.19

Versos de buenas noches: llibre col·lectiu de poesia infantil


Versos de buenas noches és un poemari col·lectiu que reuneix diferents veus de la poesia actual, creat amb l'objectiu de que pares i fills, cada nit, comparteixin una estona ben especial gràcies a la poesia. Poemes ben diferents de Patricia Benito, Iago de la Campa, Defreds, Irene G Punto, Miguel Gane, María Leach, Luna Miguel, Benjamín Prado, Loreto Sesma, Rayden i Zahara. Versos que s'acompanyen d'unes precioses il·lustracions de María Cabañas, María Hesse, Lady Desidia i Elena Pancorbo. Està editat per Destino.

Ens diu al prefaci Irene G Punto:

¿Cómo se motiva o nutre la creatividad, la empatía o el amor? Yo lo tengo claro: desde la Poesía. Ese género invisible a la vista de los que buscan un crecimiento interior en la estantería equivocada, pero muy visible, pero muy visible para los corazones que quieren crecer en ternura, sentimiento y vida.

En paraules de Loreto Sesma:

Aprender a través de la belleza, jugar a través de las palabras, vivir es también literatura. Estos poemas son para que los niños bailen y para que los adultos saquen también a bailar al niño que tienen dentro.
Il·lustració de María Cabañas per a Versos de buenas noches

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Una peca en la nariz
(Patricia Benito)

Tenía el pelo naranja
y una peca en la nariz,
sonaban veinte canciones
cuando se iba a dormir.

Su madre con voz de oro
tocaba los instrumentos,
y cantaba una tras otra
mientras le contaba cuentos.

Por la mañana, despierto,
bailaba con el pie izquierdo
y entre bostezo y bostezo
se iba al cole contento.

-¡Buenos días, profesora!
-¡Buenos días, compañeros!
-¡Empecemos la lección
Y jugaron con sus sueños 

*
Verde, que te silbo, verde
(Loreto Sesma)

Si me necesitas, silba.
Y apareceré con un ejército de hormigas
con las que hacerte tantas cosquillas
que no puedas dejar de reir,
que soy verde para hacerte feliz.

Búscame debajo de la cama
o dentro del armario,
cuando llega la noche,
que soy un mostruo bueno
que te protege
cuando todo te da miedo.

Si me necesitas, silba,
cuenta hasta tres, 
y silba más fuerte.

Que siempre por ti.
Ahí estaré.

*

Reciclar
(Irene G Punto)

Reciclando reciclé risas.
Reciclando recicle carícias.
Reciclando reciclé mis rimas.

Por que a mí me gusta reciclar y separar por colores:
vidrio, papel, plástico y mis emociones.

*

Versitos para leer
cuando no sabes leer
(pero ya sueñas con aprender a escribir)
 (Luna Miguel)

P de Parque
O de Ogro
E de Elefante
S deSandía
I de Isla
A de amiga
"¿Pero lo que yo quiero saber
es com ose escribe poesía!"

Il·lustració d'Elena Pancorbo per a Versos de buenas noches

Los zapatos de papá
(Rayden)

La niña quiere andar con los zapatos de papá,
tap, tap, tap, tap,
tener pies de gigante para poder caminar,
plaf, plaf, plaf, plaf,
saltar a los charcos y ponerse a salpicar,
chof, chof, chof, chof,
aprender los pasos cuando comienza a bailar,
clac, clac, clac, clac.

La niña quiere andar con los zapatos de papá,
tap, tap, tap, tap,
pero le quedan gandes para caminar,
plaf, plaf, plaf, plaf,
así que vuelve a casa y se empieza a descalzar,
trash, trash, trash, trash,
no quiere correr porue se puede tropezar,
clac, clac, cataplán...

 Finalitza el llibre amb un manifest dels autors i autres sobre la importància de la poesia infantil i amb una proposta per a que el lector/a escriga el seu propi poema.

Un llibre de poesia infantil molt interessant, sobre tot per la seua diversitat temàtica, estilística i poètica, on trobem versos voladors disposats a entrar directament ben a dintre dels petits cors infantils i arrelar-se ben fort... amb el temps segur que brollaran molts més versos i poemes. Molt recomanable, no sols per a tenir a casa, també per a les biblioteques escolars i públiques.

Il·lustració de Lady Desidia per a Versos de buenas noches

7.2.19

Besos, amor i poesia: versos d'amor de Gabriela Mistral


Què és l'amor? Sols els que l'han provat ho saben i nosaltres, per tal d'explicar-ho, recurrim a la poesia... i a les besades. Amor, besos i versos de la ploma de Gabriela Mistral.

Besos

Hay besos que pronuncian por sí solos 
la sentencia de amor condenatoria, 
hay besos que se dan con la mirada 
hay besos que se dan con la memoria. 

Hay besos silenciosos, besos nobles 
hay besos enigmáticos, sinceros 
hay besos que se dan sólo las almas 
hay besos por prohibidos, verdaderos. 

Hay besos que calcinan y que hieren, 
hay besos que arrebatan los sentidos, 
hay besos misteriosos que han dejado 
mil sueños errantes y perdidos. 

Hay besos problemáticos que encierran 
una clave que nadie ha descifrado, 
hay besos que engendran la tragedia 
cuantas rosas en broche han deshojado. 

Hay besos perfumados, besos tibios 
que palpitan en íntimos anhelos, 
hay besos que en los labios dejan huellas 
como un campo de sol entre dos hielos. 

Hay besos que parecen azucenas 
por sublimes, ingenuos y por puros, 
hay besos traicioneros y cobardes, 
hay besos maldecidos y perjuros. 

Judas besa a Jesús y deja impresa 
en su rostro de Dios, la felonía, 
mientras la Magdalena con sus besos 
fortifica piadosa su agonía. 

Desde entonces en los besos palpita 
el amor, la traición y los dolores, 
en las bodas humanas se parecen 
a la brisa que juega con las flores. 

Hay besos que producen desvaríos 
de amorosa pasión ardiente y loca, 
tú los conoces bien son besos míos 
inventados por mí, para tu boca. 

Besos de llama que en rastro impreso 
llevan los surcos de un amor vedado, 
besos de tempestad, salvajes besos 
que solo nuestros labios han probado. 

¿Te acuerdas del primero...? Indefinible; 
cubrió tu faz de cárdenos sonrojos 
y en los espasmos de emoción terrible, 
llenáronse de lágrimas tus ojos. 

¿Te acuerdas que una tarde en loco exceso 
te vi celoso imaginando agravios, 
te suspendí en mis brazos... vibró un beso, 
y qué viste después...? Sangre en mis labios. 

Yo te enseñé a besar: los besos fríos 
son de impasible corazón de roca, 
yo te enseñé a besar con besos míos 
inventados por mí, para tu boca.


La il·lustració és de Roger Olmos.

6.2.19

L'amor es mesura en cireres: versos d'amor de Josep Porcar


L’amor es mesura en cireres. 
L’enyor, en flors de cirerer.
En pinyols, totes les fal·leres.
I el voler, en melons d’Alger.

5.2.19

Tongue Twister: travallengües en anglès per jugar


Els embarbussaments o travallengües són fantàstics per a jugar amb la poesia. Enriqueixen el vocabulari, milloren la fluïdesa del llenguatge, estimulen la velocitat lectora, estimulen la imaginació, afavoreixen la comprensió lectora, provoquen el desig de memorització en els xiquets i xiquetes, reforcen el coneixement i sentit de la rima, transmeten informació... Voleu encara més? Doncs que són divertidíssims!

Al blog teniu un bon grapat de travallengües en castellà i català. Són una meravella per aprendre i practicar altre idioma, com ja sabeu. Hui us proposem que jugueuen anglès, amb els Tongue Twister, que és com es diuen en aquesta llengua. 

Us recomanem que entreu a la web de British Council i jugueu amb els més menudets (o els que esteu aprenent anglès i el vostre nivell és bàsic) amb els Tongue Twister. Orella preparada i... a jugar i practicar.

Podeu trobar-ne un grapat, també, amb diferent dificultat i nivells, en un apartat de la web de Plentifun.

Jugueu i passeu-ho requetebé i amb compte amb la llengua, que se us enredarà i les rialles us sortiran sense voler.



4.2.19

Caramelo envuelto con papel de poesía: posía de amor de María Cristina Ramos


S'apropa sant Valentí i nosaltres s'avancem celebrant-ho amb molts poemes d'amor per omplir els cors de versos. Poemes per a xiquets i grans que us encantaran...

Caramelo

Este papel que te di
envolvía un caramelo.
Ahora envuelve aire de cielo
con una gaviota en vuelo
y el beso que no te di.
¿Lo ves?
En esta pecera,
uno dos y tres
desfilan dos peces
y otro, no se ve.
¿Será pez de luna
o pez de papel?
Sabanita de agua
dejámelo ver.
Dos peces saludan:
-¿Cómo le va a usted?
Pero yo saludo
al que no se ve.
En esta pecera,
uno dos y tres.



Il·lustracions de Michiko ABe.

2.2.19

Secreto de amor, pequeño y poético / Un poema d'amor de Liliana Cinetto


Un secreto de amor

Tengo un secreto de amor
escondido en el bolsillo.
Es un secreto pequeño
envuelto en miedos sencillos.

Tiene sólo cuatro letras,
cuatro letras que te nombran,
que sólo encuentran mi voz
al abrigo de las sombras.

Mi secreto se acurruca
en la esquina del silencio
y te espía desde un libro
cuando estoy en el colegio.

Roba a veces tu sonrisa
y con hilos invisibles
la hilvana a este amor que crece
en tierras de lo imposible.

Se alimenta en la penumbra
con retazos de palabras
que no encuentran el camino
para llegar a tu alma.

Y cuando no te das cuenta,
se asoma hasta tu mirada
y calma su sed inmensa
bebiendo a sorbos mis lágrimas.

Mi secreto se disfraza
con pretextos y mentira
y solamente la luna
sabe esta verdad prohibida.

Las estrellas son guardianes
que vigilan mi secreto
para que nunca se escape
por la ventana del sueño.

En horizontes de otoño
se deshoja mi esperanza
y se mueren sin caricias
mis manos que no te alcanzan.

Porque no puedo gritarlo
y porque nadie lo sabe
duele tanto este secreto
guardado con siete llaves.

Y mi amor fue condenado
al abismo del olvido
porque estoy enamorado
de la novia de mi amigo.

La il·lustració és de Faby.

31.1.19

"Poesía para llevar" i "Dilluns poètics": dos projectes educatius per a fomentar la poesia


Llegim poesia, fomentem la poesia... -il·lustració de Francesca Protopapa-

Ja sabeu com ens agrada enlairar la tasca de foment de la poesia i compartir les nostres troballes. De vegades fem recerques a internet i no trobem allò que volem, però topetegem amb altres coses que també ens interessen molt. Això ens ha passat amb el projecte Poesía para llevar.

Poesía para llevar es una actividad de difusión de la poesía en institutos de Secundaria de Aragón que se inició en el curso 2001-2002 en la Biblioteca del IES Bajo Cinca, de Fraga y que posteriormente se ha extendido a otros centros. En 2008-2009 participaban en la actividad tres institutos, en 2009-2010, siete, en 2011-2011 y 2011-2012 veintiuno.

En 2009-2010 fue uno de los Proyectos de Temática Educativa concedidos por el Departamento de Educación del Gobierno de Aragón, en cuya convocatoria se participó con el apoyo de las AMPAs de los centros participantes, con el patrocinio de la del IES Bajo Cinca.

La idea central de la actividad ha sido desde el principio la aparición semanal, el mismo día, de un poema numerado, con un cometario, siempre con el mismo formato y en tamaño DIN-A5, con la finalidad de crear el hábito de ir a recogerlo. Los poemas se recogen de un expositor especial instalado generalmente en la Biblioteca del Instituto. La colección se guarda en un sobre o carpeta editados para este fin.

Junto con este coleccionable, desde 2009-2010 se viene publicando mensualmente el “Poeta del mes”, un folleto con una pequeña antología de un poeta o poetisa.

Como complemento a la colección semanal se han ido realizando, según los cursos, diversas actividades siempre comunes a todos lo centros participantes: un concurso de poesía, celebración del día de la poesía, números especiales monográficos del coleccionable semanal, edición de un número de una revista de poesía con colaboraciones de profesorado, alumnado y familias … cuyos poemas se publican en el último número del coleccionable semanal…

El trabajo de selección y edición de los poemas y de preparación de las actividades se reparte por turno entre los centros, de manera que cada semana y cada mes se encarga uno de enviar por correo electrónico su selección al resto, que se publica simultáneamente en todos los institutos. Para ello se cuenta con un grupo de correo electrónico como medio de comunicación.

Ens sembla un projecte genial! Versemblant és el projecte Dilluns poètics, al que seguim des de fa molt de temps -pensàvem que ja us havíem parlat d'ell i me n'he adonat que no-:

Dilluns Poètics és un projecte que naix en l’escola fruit del treball col·lectiu de mestres dels col·legis públics Lucentum d’Alacant i Manuel Antón de Mutxamel i té com a finalitat acostar la poesia a totes les persones de l’entorn més proper de l’escola posant paraules belles a aquests -fins aleshores- considerats dies grisos, dies durs: els dilluns. El projecte va iniciar la seua marxa en el curs 2006/2007.

(...)

La idea dels “DILLUNS POÈTICS” neix de la inquietud per fer la poesia una mica propera, íntima i quotidiana.

En primer lloc ens vam fer una sèrie de preguntes per a què emprenem aquest camí? a qui volem fer arribar la nostra proposta? Com anem a portar-lo a terme?

El que pretenem amb aquesta iniciativa és acostar a totes les persones (professorat, alumnat, famílies, personal del centre, institucions, comerços, etc.) al món de la poesia en les seues diferents facetes, des de la més estesa i popular (la poesia que commou, que emociona) a unes altres que atenen a altres aspectes (musicalitat, ritme, joc de paraules, etc.).

Si volem animar a l’alumnat a jugar amb les paraules, a gaudir d’un poema, a embaladir les seues oïdes amb la música de les paraules no caldria començar primer animant als propis companys/as perquè posteriorment puguen, així mateix, transmetre aquesta passió als altres? 

 Podem subscriure's i rebre cada setmana el poema que editen.

Ambdós neixen des de l'àmbit educatiu amb els objectius de fomentar poesia, de donar-la a conèixer, de anar menjant poc a poc cullerades de versos diversos, d'assaborir la paraula sense enfitar-se, d'anar més enllà de l'àmbit acadèmic. Dos projectes col·laboratius fets per enamorats/des de la paraula i els versos que altruistament escampen la poesia per tot arreu per tal que xiquets, joves i adults la visquen i la gaudisquen. Un en castellà, Poesía para llevar, i l'altre en català, Dilluns poètics, però els dos amb poemes escrits en diverses llengües.

Ens semblen dos projectes molt interessants, així que us recomanem que els doneu una ullada i que gaudiu de tota la recopilació que ja tenen feta i publicada, doncs és un excel·lent recurs per a tenir ben a la mà.

29.1.19

Capitán de chocolate: poesía por la paz / Poesia per la pau


Un poema per la pau, per la no violència... paraules que volem enlairar per tot arreu per a que arrelen ben dins de tots els cors. Pau, volem pau, pa i poesia.

Capitán de chocolate

Capitán de chocolate,
basta ya.
Deja el bárbaro combate.

Déjalo.
Ven acá.

Haz de tu tanque de
guerra
un tractor.

Y ve sembrando la
tierra,
que es mejor.

Sobre este campo
labrado
tú serás
un invencible soldado.
de la paz.

Y honraré tu pecho
amigo.

Capitán
con la cruz áurea del trigo
y la medalla del pan.

Il·lustració de Ron English.

27.1.19

Planeta Tierra: un poema sobre l'educació ambiental i social


Ahir vàrem celebrar el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Tots els dies els dediquem -o deuríem dedicar-los- a l'educació ambiental. Des de menudets els xiquets i xiquetes se n'han d'adonar de la importància de tenir cura del medi ambient, primer del que tenen al seu voltant i després de la Terra, casa de tots. D'aquesta educació som responsables els adults; no hem de parlar per parlar, hem de practicar amb l'exemple, de donar models positius.

Educar és sempre una tasca difícil, però hem d'aconseguir deixar a les generacions futures un planeta millor que el que ara tenim. Què tal si incloem la poesia en aquesta educació ambiental?

Planeta Tierra

Cierra los ojos, -me dijo-

e imagínate un Planeta
azul, como el cielo azul,
todo verde, color de hierba;
con sus selvas, sus desiertos,
sus continentes, sin guerras;
con comida para todos,
con casas sin hipotecas,
jardines llenos de flores,
con aroma a madreselva;
donde todo se recicla,
donde a todos se respeta
sin importar que su piel
sea amarilla, blanca, negra...

Con calor en los hogares,
sin humo en las chimeneas
de las térmicas centrales
que marchitan el Planeta.

Donde los bosques sean bosques,
donde las selvas sean selvas,
donde los llanos sean llanos
y las praderas, praderas.

Donde los ríos, que al mar van,
le digan a las ballenas
que los barcos balleneros
se han extinguido y no ellas.

Donde no existan fronteras,
ni pateras, ni cayucos,
que sueñan llegar a tierra
y después... se desvanecen
en cánticos de sirena.

Donde la capa de ozono
vuelva a ser lo que antes era:
protección para los seres
que habitamos el Planeta.


La il·lustració és d'Andrea Kürti.

24.1.19

22.1.19

La vaca llorona: versos de madre


 
 
Quina tristesa més gran la d'aquesta vaca que li han furtat al seu vedell! Sentiment de mare davant de la pèrdua del seu cadell. No sabem si la poesia la consolarà...
 
La vaca llorona
(Gloria Fuertes)

La vaca está triste,
muge lastimera,
ni duerme, ni bebe
ni pasta en la hierba.
La vaca está triste,
porque a su chotito
se lo han llevado
los carniceros
al mercado.
Está tan delgada,
la vaca de Elena,
que en vez de dar leche,
da pena.

La il·lustració és de Jess Buhman.

21.1.19

Soy palabras... efímera poesia al viento



Som paraules. Vivim i sentim amb la paraula. Paraules que ens conformen en la nostra humanitat. I la paraula s'ha fet vers...

Soy palabras

Soy palabras
que me invaden,
que me tejen,
y me viven
escondidas en mis huesos:
las que nunca pronuncio
porque apenas presiento;
las que me hacen soñar,
volar, llorar;
las que me emocionan;
las que me hieren
porque soy
como ellas,
efímera música al viento.
Las que susurro en sueños,
las que morirán conmigo.

La il·lustració és de Quint Buchholz.

18.1.19

La vampira Cuchufleta... lee libros. ¿Acabará siendo poeta?


Els vampirs són monstres literaris que xuclen la sang per poder viure, però hi ha altres vampirs que més que por ens fan somriure, com aquesta vampira Cuchufleta que acaba combatent l'avorriment etern amb la lectura.

La vampira Cuchufleta

La vampira Cuchufleta
se aburre como una seta.
Cuando menea la capa,
un bostezo se le escapa.

No vi, jamás en la vida,
vampira más aburrida.
En su nariz, mientras vuela,
teje una araña su tela.

Se aburre tanto hasta el alba…
Más que un piojo en una calva.
Más que una almeja en el mar.
¡Y bosteza sin parar!

Ya en su boca se han colado
un mosquito atolondrado,
tres moscas y un abejorro,
que estaban jugando al corro.

Lleva más de siglo y medio
aburrida sin remedio.
Hasta que un martes de junio,
con la luna en plenilunio...

Al aterrizar se lía:
se da con la estantería
y un libro se cae al suelo.
¡No la aplasta por un pelo!

Cuchufleta, sin querer,
baja y se pone a leer.
Pasa las hojas deprisa,
le entra un ataque de risa…

¡Menudo descubrimiento!
Lee un cuento y otro cuento
hasta las seis o las siete.
¡Lo pasa de rechupete!

Ahora, ¿sabéis qué ocurre?
Cuchufleta no se aburre.
Ya incluso lee, feliz,
la araña de su nariz.



La il·lustració és de Jacob Souva.

17.1.19

Plugim del son: cançó de bressol de Maria Dolors Pellicer


No hi ha millor manera d'acabar el dia que amb una cançoneta de bressol. Poc a poc i dolçament els/les bebés van aclucant el ulls, al compàs de la melodia.

Plugim del son,
cau lentament,
clou les parpelles
del meu xiquet.
Plugim del son,
vine a l' instant,
clou les parpelles
del meu infant.
Plugim del son,
vés de presseta,
besa els ullets
de la perleta.

Si voleu escoltar el poema amb la seua música la podeu trobar interpretada per Rubén Suárez i Tinna Pla al disc que acompanya el llibre Una cançoneta i a dormir.

La il·lustració és de Noemí Villamuza.

16.1.19

Refranys sobre el cicle de l'allargament del dia


Si ha una cosa que em desagrada és que el dia sigui curt i la nit llarga, que és el que passa a l'hivern. Ara ja és temps de que el dia, poc a poc, vaja allargant-se. Què bo! Aleshores hem pensat en ficar refranys d'aquest allargament del dia i, cóm no, el nostre amic Víctor Pàmies, al seu Refranyer temàtic, ens dona un bon recull sobre aquest tema. Nosaltres ací hem fet una selecció, però podeu veure'n més als seu blog.

Refranys sobre el cicle d'allargament del dia

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)

De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)

Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
Per Nadal, un pas de pardal 

El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà (o El dia creixerà quan Jesús naixerà) (25 de desembre)

Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)

Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam (31 de desembre)
Per Any Nou, el dia s'estira un sou 
Pels Reis, un pas de vell 
Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix 
Per Sant Julià, un pas de ca (7 de gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol (17 de gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà (20 de gener)
Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener)
Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents (22 de gener)
Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrera (2 de febrer)
Per Santa Maria una hora i mitja més de dia (2 de febrer)
Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer)
Per Sant Macià, una passa de ca / Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha (25 de febrer)
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
Del juny endavant el dia es va escurçant 
Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (24 de juny)
Per Sant Pere, una passa enrere (28 de juny)
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg (variable)
Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit (15 d'agost)
Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir (28 d'agost)
Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (21 de setembre)
Per Sant Cebrià, un pas de marrà (26 de setembre)
Per Sant Miquel (29 de setembre) el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià (5 d'abril), torna a baixar
A Sant Martí, iguals el dia i la nit (11 de novembre)


La il·lustració és d'Andy Levine.