Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i biblioteca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i biblioteca. Mostrar tots els missatges

21.3.13

Mur de la Poesia d'Estellés: regalem 101 versos


Per tal de celebrar el Dia de la Poesia entre tots els usuaris de la Biblioteca de Cocentaina hem creat un mur ple de poesia.

En el Mur de la Poesia d'Estellés podem trobar 101 versos de Vicent Andrés Estellés, manuscrits en post-it, seleccionats per les bibliotecàries, per a que cada lector i lectora vaja assaborint pessics de la seua poesia. Cadascú tria els versos que més li agraden i se'ls emporta.

Regalem culleradetes de poesia per tal d'obrir boca. A més, aquesta vesprada tenim la presentació del llibre La vida contada a un nen del veïnat. Tot un dia per fer festa i gaudir de la paraula i els versos. 

Us deixem amb aquest videoclip per tal de que al menys, virtualment, gaudiu també del mur de la poesia.


Make your own slide show at Animoto.

26.4.12

Inauguració de la Biblioteca de Cocentaina: 27 d'abril 2012 / Inauguración de la Biblioteca de Cocentaina: 27 de abril de 2012


Per fi!!!! Inaugurem la nova Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina. Un nou espai per a descobrir, per a viure i conviure, per a sentir, per a investigar, per a conèixer, per a imaginar, per a estimar, per a estudiar, per a navegar per internet, per a escoltar música, per aïllar-se, per a trobar-se, per a... tant i molt més.

Dia 27 d'abril, a las 17:30 de la vesprada és la inauguració i esteu tots i totes convidats, grans i menuts. Ens encantaria tenir-vos a tots, presencialment, però com que sabem que molts viviu lluny d'ací al menys us invitem a celebrar-ho virtualment. Pujarem fotos per a que pugeu també gaudir amb nosaltres.

Estrenem edifici i molts espais nous, encetem nous camins amb tots els usuaris presencials i virtuals. Esperem que ens acompanyeu en els nous projectes, en els nous somnis. Colze a colze, junts, llegint i compartim, granet a granet, podem aconseguir ser millors i fer un món millor, per a nosaltres i a les futures generacions.

Un somni que s'ha fet realitat: una nova biblioteca, un espai lector del segle XXI per a ciutadanes i ciutadans d'aquest segle. Un espai públic i gratuït on la lectura, en qualsevol suport, és la coprotagonista, junt als lectors. Un espai democratitzador, niu de coneixement i far de llibertat, de comunicació, d'interacció.

Us invitem a llegir, o rellegir, el llibre de poesia digital que vàrem editar: Volen versos. Allí trobareu, poèticament, tot el que us volem transmetre.

Us esperem!!!!  / ¡Os esperamos!!!!!

Un brindis poètic per la nova Biblioteca 
i per tots els que han fet possible que una "utopia" ...
siga ara una realitat.


La biblioteca
(Sàlvia)

Passeu,
entreu,
es casa vostra, 
casa de tots.

Portes obertes 
i camins per traçar.
Tresors amagats,
saviesa a grapats.

Màgia de lletres
amb cor de colors,
llum per a xiquets
i per a grans inquiets.

Passeu,
entreu...
Tot un món
us està esperant.

19.2.12

En defensa de les biblioteques públiques: discurs de Federico García Lorca, "...medio pan y un libro"


 Oye, hijo mío, el silencio.
Es un silencio ondulado,
un silencio,
donde resbalan valles y ecos
y que inclina las frentes
hacia el suelo

(García Lorca)

Aquest és un blog de poesia i molt inusualment fiquem textos que es surten d'aquest gènere, però amb el vent que bufa, tallant i de retallades, ens sembla que, sota la veu d'un gran poeta, Federico García Lorca, cal sortir en defensa de les biblioteques públiques (i no ho diem per la nostra, creada fa un grapat d'any per les Missions Pedagògiques i que té tot el recolzament institucional i popular del nostre poble). La biblioteca pública és un espai clau, essencial, per al foment de la lectura, per a l'accés a la informació i per a la formació permanent. Integradora, democràtica, accessible, és una peça fonamental dins de la cultura, més encara als pobles menuts. Ens ha costat molt arribar fins on estem, dins d'un país que no tenia tradició bibliotecària... no consentim justament ara, que són més necessàries que mai, desfer aquest entramat lector.


Copiem el discurs que Federico García Lorca va dir a la inauguració de la biblioteca del seu poble, Fuente Vaqueros (Granada), en setembre de 1931. Estem al segle XXI i el discurs està totalment vigent:

Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. «Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre», piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada…

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

"Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: «amor, amor», y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: «¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!». Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

"Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: «Cultura». Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz".

22.9.07

Poetry 180, blog de poesia infantil de la Library of Congress

Difondre la poesia infantil i juvenil és una tasca a realitzar per les diferents institucions vinculades amb el foment de la lectura, les biblioteques entre elles. Este és l'objectiu principal d'aquest bloc -realitzat des de la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina i, acabem de descobrir, que compartim aquest mateix objectiu amb una altra biblioteca molt més gran, molt més important, molt llunyana: The Library of Congress d'Estats Units, la "crème de la crème" de les biblioteques mundials.

Hi tenen un bloc, Poetry 180, a poem a day for american high schools, amb poemes infantils de diferents autors de totes les edats. A la pàgina de benvinguda ens diu:

Welcome to Poetry 180. Poetry can and should be an important part of our daily lives. Poems can inspire and make us think about what it means to be a member of the human race. By just spending a few minutes reading a poem each day, new worlds can be revealed.

Poetry 180 is designed to make it easy for students to hear or read a poem on each of the 180 days of the school year. I have selected the poems you will find here with high school students in mind. They are intended to be listened to, and I suggest that all members of the school community be included as readers. A great time for the readings would be following the end of daily announcements over the public address system.

En resumen, la poesia pot i deu ser una part important de les nostres vides. Els poemes poden inspirar-mos i fer-mos pensar en el què és ser i formar part de la humanitat. Tan sols dedicant uns estoneta al dia llegint poesia podrem descobrir nous mons. Així, Poesia 180 està dissenyada de tal manera que cadascun del 180 dies lectius escolar els estudiant puguen trobar un poema.

Un dels poemes que hi podem llegir és, The bat (el rat-penat), de Theodore Roethke



The Bat

By day the bat is cousin to the mouse.
He likes the attic of an aging house.
His fingers make a hat about his head.
His pulse beat is so slow we think him dead.
He loops in crazy figures half the night

Among the trees that face the corner light.
But when he brushes up against a screen,

We are afraid of what our eyes have seen:
For something is amiss or out of place

When mice with wings can wear a human face.

21.6.07

Espai de poesia: Racó de poesia a la biblioteca

Es llig poca poesia a les biblioteques, més entre els xiquets i joves que entre la gent adulta. Per què? Cal aplaudir tot tipus d'iniciatives que vagen encaminades a difondre la poesia entre totes les edats. Les biblioteques públiques podem jugar un paper molt important en aquesta difusió, però també ens consta moure'ns.

Tot el contrari passa a la biblioteca pública Ginardó-Mercé Rodoreda, de Barcelona. Tenen un espai especial, molt interessant, per a difondre la poesia. En Espai de Poesia podem trobar llibres, activitats que es realitzen a la biblioteca, informació d'un Club de lectura poètic, el Versódromo i molta informació interessant i ben seleccionada.

Cal, doncs, reconèixer tota aquesta tasca de difusió poética, una llavor que dia a dia aconsegueix assolir la lectura de poesia, per tal que altres biblioteques preguen nota i es dinamitzen a bon ritme. Felicitacions pel projecte i per la tasca que estan realitzant.

La il·lustració és de Caroline Margel.