Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio García Teijeiro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio García Teijeiro. Mostrar tots els missatges

14.3.19

Yo quiero reir... con la poesía de Antonio García Teijeiro


Somriu, viu, sent la poesia...

Yo quiero reir

Yo quiero reír.
No quiero llorar.
Yo quiero sentir
el verde del mar.

El verde del mar
y el azul del cielo.
Yo quiero, yo quiero
tal vez navegar.

Sí, sí, navegar
arriba, en el cielo.
Tratar de volar
de espaldas al suelo.

Un pájaro, un pez,
yo quisiera ser,
y poder cruzar
las nubes y el mar.

La il·lustració és d'Olivier Menanteau.

18.2.18

Conta'm un conte / Cuéntame un cuento... te lo digo en verso


A qui no li agrada que li conten contes? Contes pel matí, per a despertar-se; pel migdia, per acompanyar el dinar; per la vesprada, per berenar junts; per la nit, abans de dormir. Contes i poemes per créixer i alimentar la imaginació.

Em contes un conte? Això diu també el poema d'Antonio García Teijeiro.

Cuéntame un cuento
que quiero cerrar los ojos
y quiero que calle el viento.
Cuéntame un cuento
que tenga dos mil colores
para pintar los lamentos.
Cuéntame un cuento
o dos o tres o cuarenta,
setenta y cinco o quinientos.
La il·lustració és de Suzanne Beaky.

26.9.17

La luna se esconde: poema de Antonio García Teijeiro


La luna se esconde

Se esconde la luna
detrás de las casas.
¡Qué casas tan grises!
¡Qué luna tan blanca!

No hay luz en la calle
      ni viento
                                 en la plaza.
La luna se esconde.
La brisa se apaga.
Y sueñan las nubes
                             con risas de plata.
El cielo está serio.
                             La luna no canta.
La lluvia pregunta.
Las aves se callan.
Ya nadie sonrie.
                               La luna se alarga.
¡Qué muros tan tristes!

La il·lustració és de Catrin Welz-Stein.

7.10.15

Llegir poesia, crear poesia: activitats a l'aula per a poemar / Leer poesía, crear poesía: actividades en el aula para poemar



És evident que els poetes no surten per generació espontània. Jugar i llegir poesia des de menuts, fer activitats al voltant de la poesia a casa i al col·le, sentir la poesia per pur plaer de que les paraules ens apleguen ben endins... tot això no sé si farà poetes, però estic segura que fa amants de la poesia.

Hem repetit moltes vegades en aquest blog la importància d'enlairar la poesia a classe, perquè els resultats són sorprenents. Us fiquem un exemple concret: Antonio García Teijeiro, a la seua classe de castellà en el col·legi Possumus (al barri de Teis, Vigo) ha creat un poema conjunt / poema conjunto (poema que surt d'entre tota la classe) amb els seus alumnes de 1r. d'ESO. El poema s'ha creat després de la lectura del magnífic llibre de Leo Lionni, Frederick, un cant a la poesia i a la funció dels poetes dins de la nostra societat (aprofite per a recomanar-lo si no l'heu llegit, doncs en aquests temps on sembla que tot el que no es pot vendre i comprar no és útil, tot el que surt del mecanicisme i la tecnologia és lo bo, fa falta llibres com aquest que ens inviten a la reflexió sobre la importància de la lectura y la poesia a nivell personal i social).

Leo Lionni. Fredrick. Editorial Kalandraka
Els resultat poètic es plasma en aquest poema conjunt, però segur que ha anat més enllà, sembrant en tots els xicons i xicones la llavoreta  de la poesia.

¿Quién estropea
el tiempo?
La lluvia
Las rosas
Las piedras
o el viento.
¿Quién estropea
el tiempo?
La guerra
Las penas
Los truenos
o tal vez
los pájaros
que lloran
en las duras tardes
de invierno.
Y yo lo veo
y no sé
lo que siento.

Felicitem a tots els petits poetes pels seus versos, i al seu profe, i us animen a tots vosaltres a que enceteu o continueu per aquests camins literaris on descobrireu, amb els vostres alumnes,  la importància i el plaer d'escoltar i crear la paraula feta vers. És veritat que tots no podem tenir un mestre-poeta, com Antonio García Teijeiro, però si sentim la poesia, si la vivim, podem obtenir també magnífics resultats entre els alumnes.

Animeu-se a poemar!

La il·lustració és d'Artem Chebokha.

14.8.15

La luna se sienta con Libby: nana de Antonio García Teijeiro



Ja sabeu com ens agraden les cançons de bressol, en diferents idiomes, i hui volem compartir amb tots vosaltres una que és especialment preciosa, La luna se sienta con Libby, escrita per Antonio García Teijeiro per a la seua neta Libby, a qui té un poc lluny i que fa poquet ha visitat.

Preciosos versos d'un gran poeta i avi dels que gaudirà la seua neteta, però també molts més xiquets i xiquetes. Gràcies, Antonio, per compartir.

La luna se sienta con Libby
(Antonio García Teijeiro)

Está la luna sentada
con la niña en una silla.
Están tejiendo las dos
sueños de luz amarilla.

Son sueños de nácar.
Sueños de marfil.
Sueños de amapola.
Son sueños añil.

Sueños de vainilla.
Son sueños de mar.
Son sueños de nata.
Sueños de cristal.

Sueña que te sueña
sueños dibujados,
la niña se duerme
con sueños dorados.

Está la luna sentada
con la niña en una silla.
La niña cerró sus ojos.
Duerme feliz y tranquila.


La il·lustració és de Marina Alekseeva.

18.6.15

De ola en ola, de verso en verso; poesia d'Antonio García Teijeiro



 Ens desixem bresolar amb els versos, damunt de les ones, amb el vaixell de la poesia. Navegem-hi...

De ola en ola

De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba
cada mañana.

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.

La il·lustració és de Cocci Lune

28.9.11

Jugant amb la poesia d'Antonio García Teijeiro


Llegint l'interessant blog d'Antonio Garcia Teijeiro, Versos e Aloumiños, ens hem assabentat d'un projecte poètic portant endavant per una mestra, Sacra Rodriguez, del CEIP “Juan XXIII” de Zafra -Badajoz- amb xiquetes i xiquets de 2n. d'Educació Infantil (4 anys) el passat curs escolar. Tot el projecte gira al voltant dels poemes d'Antonio. Punxeu ací i s'assabetareu. Tot un goig veure com pares, alumnes i mestra enlairen, juguen i viuen la poesia. Ben cert que açò serà l'inici d'un gran trajecte poètic.

Agraït, Antonio els dedica aquest preciós poema:

Besos, mil besos
(Antonio García Teijeiro)

Mil besos de azúcar.
Mil besos de luna.
Cien besos de río.
Cien besos de cuna.

Os mando mil besos
a través del cielo.
Os mando cien besos
robados al hielo.

Cien besos en barco.
Mil besos en tren.
Cien besos de espuma
y mil de satén.

Que sean los besos
de escarcha, de flores.
Que borren las balas
e inventen colores.

Mil besos azules.
Cien besos naranja.
Mil besos que en verde
saben a esperanza.

Que lleguen a Zafra
mil besos de Vigo.
Mil besos de viento
que yo os los envío

Felicitem a tots els alumnes per la seua manera de gaudir amb la poesia, a Sacra per portar endavant tan magnífica llavor poètica i a Antonio per com s'ha involucrat en el mateix. 
La il·lustració és de Francisco Pimiango.

1.6.11

Navega un vaixell, carregat de poesia, per terres saharauis / Navega un barco, cargado de poesía, por tierras saharauis


Poc a poc anem descobrint poemes inèdits que els poetes, quasi sense adonar-se'n, guarden en un calaix màgic esperant reposar les paraules sobre el paper imprès. Antonio García Teijeiro té tres poemes preciosos, escrits per als xiquets i xiquetes saharauis. Els seu amic i gran escriptor, Gonzalo Moure, porta un taller literari per als menuts saharauis i amb ells també juga amb la poesia. Dedicat a ells i a tots els xiquets i xiquetes del món que quan acluquen els ulls somien en la màgia d'un món millor us fiquem un dels poemes. Podeu llegir els tres poemes junts al blog d'Antonio Versos e Aloumiños.

Ens encanta que aquests poemes surten a la llum i compartir-los amb tots els lectors del blog. Gràcies, Antonio, desitgen que hi hagin molts més poemes per a compartir.

Un barco de papel
(Antonio García Teijeiro)

Un barco de papel,
que viene desde lejos,
navega por las dunas
y atraca en el desierto.

No tiene marineros
ni tiene capitán.
Está lleno de sueños
y besos de cristal.

Jamás surcó los mares
ni le hizo caso al viento.
Y nunca las sirenas
salieron a su encuentro.

¡Qué barco tan extraño
el barco de papel!
Si veis que está en la arena,
corred y hablad con él.


Les il·lustracions són d'Ofra Amit

7.3.11

Una escala de poesia de la Terra a la Lluna


Un graó, dos graons, tres granos... una escaleta que puja fins a la lluna, d'estrella en estrella, fins el nocturno món de la màgia.

En un trozo de papel

En un trozo de papel
con un simple lapicero
yo tracé una escalerita,
tachonada de luceros.

Hermosas estrellas de oro.
De plata no había ninguna.
Yo quería una escalera
para subir a la Luna.

Par a subir a la Luna
y secarle sus ojitos,
no me valen los luceros,
como humildes peldañitos.

¿Será porque son dorados
en un cielo azul añil?
Sólo sé que no me sirven
para llegar hasta allí.

Estrellitas y luceros,
pintados con mucho amor,
¡quiero subir a la Luna
y llenarla de color!

28.1.11

Poesía por la paz / Poesia per la pau


Hui us volem  recomanar la lectura de dos poemes que, des de punts de vista diferents, ens parlen de la guerra i de la pau, de la violència i de l'alegria, de la foscor i dels colors. Versos que colpegen directament ben a dintre.

Anunci d’una casa on ningú no vol viure

L’han saquejada tants de cops
i gent amb tantes cares
que no hi fa res saber
qui és l’autor dels crims:
podríem ser nosaltres.
Ara només el sol saqueja unes paraules
sense frontisses ni llindars
i enfonsa portes sense pany.
A dins hi viuen dones
plenes de veus que han emmudit
i no saben com estimar-les:
reguen les pedres,
cusen regals per als absents
i t’ofereixen signes,
cendres, pluja del cel.
Llegeix-me: sóc l’anunci d’una casa
on ningú no vol viure.
No tens amb què comprar-la: benvingut. 


Besos sin balas
(Antonio García Teijeiro)
I
Balas en vuelo,
besos sin alas.
Alas en duelo,
besos con balas.

II
Besos dormidos,
besos sin alas.
Besos traidores,
besos con balas.

III
Besos que vuelan,
besos con alas.
Besos que brillan,
besos sin balas.

IV
Besos que viven,
besos con alas.
Besos con alas,
Besos sin balas.

La il·lustració és de Sam Weber.

3.12.10

Nace el Niño en el portal, un regal poètic d'Antonio Gacía Teijeiro: poesia infantil nadalenca i solidaria


Els regals sempre són benvinguts, sobretot quan venen dels amics, però encara són millor quan no se'ls esperem i a més el regal és molt bonic. Quina alegria rebre un regal poètic! Antonio García Teijeiro ens ha regalat un poema inèdit que quasi acabem de descobrir, tot embolicat amb molta tendror, entre els comentaris d'un post. Gràcies, Antonio, moltíssimes gràcies! Un regalet com aquest es mereix compartir-ho amb tots els lectors d'aquest blog -que també són dels teus poemes-. Per cert, us anunciem que Antonio està a punt de traure un nou llibre de poesia, en gallec, del que ja comentarem quan surta a la llum.

Nace el niño en el portal és un poema solidari, que ens invita a gaudir del Nadal, però també ens mostra l'altra cara d'aquestes "superconsumistes festes". Un pessic de reflexió, per als xiquets i els adults, amb ritme de simbomba i pandereta, i sobretot amb musica i calor solidari.


Nace el niño en el portal

Con estrellas en el cielo
nace el Niño en el Portal.
Con el barro por alfombra
llora un niño en la ciudad.

Nace el Niño y todos cantan:
“¡Aleluya! Es Navidad!”
Llora un niño en la miseria
olvidado, en soledad.

Nace el Niño y las estrellas
no se cansan de brillar.
Tembloroso llora un niño.
Hambre.Polvo.Oscuridad.

Nace el Niño que es Amor,
Alegría, Luz y Paz.
Llora un niño.Tiene frío.
¿Quién lo puede calentar?

¿Será la luna de invierno
la que lo pueda arrullar?

Tal vez los ojos del Niño,
que ha nacido en el Portal,
se posen en sus mejillas
y lo puedan consolar.

La il·lustració és de Tara Chang.

6.5.10

Conjugando deseos / Conjugant desitjos: activitat per a crear poesia a l'aula


 

Fa ja un temps es varem atrevir a conjugar el verb poema i hui us proposem una activitat que consta en conjugar els vostres desitjos, seguint el poema d'Antonio García Teijeiro (la traducció al català és una adaptació lliure que hem fet per a que vegeu l'estructura de la rima, així que no segueix al peu de la lletra els versos).

Conjugando deseos / Conjugant desitjos
(Antonio García Teijeiro)
Yo quiero / Jo vull
molinos de viento / molins de vent

que guarden silencio. / que roden rient.


Tú quieres / Tu vols

algunas tormentas / algunes turmentes

que sepan a menta. / que estiguen calentes.


Él quiere / Ell vol
que suenen pianolas / que sonen pianoles

en las amapolas. / en les caragoles.


Quiere ella / Vol ella
canciones de luna / cançons de la lluna

que mezan la cuna. / de màgica fortuna.


Queremos / Volem

caballos de mar / cavallets de mar

que sepan trotar. / que sàpiguen trotar.


Queréis / Voleu

cerezas y moras / cireres i mores

a todas las horas. / a totes les hores.


Y quieren / I volen

que huela a clavel / flaires de clavell

y a versos de miel. / i versos amb cascavell.

Podem crear en classe diferents grups, al menys tres. Seguint l'estructura conjugativa del poema anirem pensant que ens agrada a nosaltres, a cada membre del grup. La mestra copiarà en una part de la pissarra el poema (en castellà o una adaptació al català, lliure com la que he fet jo) i anirà preguntant als grups què és el que volen seguint la persona del verb, tan sols cal escriure i pensar en un vers següent que rime.

Per exemple:

Yo quiero
un caramelo

que sepa a cielo.


o

Tu vols
un camió gran

per ficar un elefant.


o

Ella quiere
copitos de nieve

con poco relieve.

Podem crear un o més poemes i anar escrivint-los a la pissarra. Una vegada assolit per tots l'estructura del poema cal que cada grup confeccione, al menys, un poema propi. Seria interessant que aquesta activitat poètica la realitzara també l'alumne a casa, amb la participació dels pares i, després, llegir-la a classe. Amb totes elles podem fer una presentació en power point, afegint-li il·lustracions, i penjar-la al blog de la classe, a la web, mostrar-la en la propera reunió amb els pares per a que tots junt pugueu gaudir de la poesia. Si encara no teniu blog (o wiki, o Google Doc., etc) podem confeccionar un llibret amb tots els poemes arreplegats en classe i en la família i repartir-ho, amb els millors desitjos, per a donar la benvinguda a les properes vacances.

Una forma senzilla, mitjançant models poètics, d'anar escrivint la nostra poesia. Ens encantaria que, si realitzeu l'activitat, en enviareu alguns d'aquests poemetes o ens els deixareu en aquest post a l'apartat de comentaris.

Vosaltres, què voleu? / Vosotros, qué quereis?

La il·lustració és d'Alberto Montt.

4.1.10

Tres viatgers que venen d'Orient: poema als Reis Mags / Poema a los Reyes Magos



Quina emoció, queda un pis-pas per a que Ses Majestats -Melcior, Gaspar i Baltassar- passen per les cases i deixen els seus presents a tots aquells que s'han portat bé. Segur que en els sacs i les sàrries dels camells han ficat un grapat de llibres interessants, per al majors i per als menuts. Quins seran? Ja ens ho direu, mentrestant us invitem a llegir aquest poesia d'Antonio García Teijeiro que parla de tan insignes viatgers.

Tres viajeros
(Antonio García Teijeiro)

Solo son tres viajeros,
tres personajes
con cansadas monturas
y pobres trajes.

Estos tres caminantes
vienen de Oriente
porque vieron una estrella
muy de repente.

Son tres tipos curiosos,
tres peregrinos
que se pierden a veces
por los caminos.

Solo son tres astrólogos,
tres estrelleros
que dejaron sus casas
y sus aperos.

Tres amigos que al Niño
vienen a ver,
y su mérito simple:
solo crecer.

La il·lustració és d'Ines Hüni i està feta per a aquest poema.

20.10.09

De ola en ola: canción de cuna / cançoneta de bressol cantada per Carmen Cano




Una de les funcions essencials de les cançons de bressol ("nanas" o "canciones de cuna") és fer dormir al fill o la filla, relaxant-lo amb la dolçor dels versos i la veu de la mare o del pare (no sé quin és el per què de que els pares no solen cantar cançonetes als fills per a dormir). És la seua pròpia vocalitat la que va bressolant al bebé fins endinsar-lo en el món dels somnis, acuradament, amb molta suavitat, com les oles bressolen els vaixells... poc a poc...

Tot això és que el podem escoltar en aquesta preciosa cançó de bressol, d'Antonio García Teijeiro, cantada per Carmen Cano i acompanyada per la música del guitarrista pedro Tagliani; i que podem descarregar-se gratuïtament per internet. Un regalet que m'han fet (està en primícia) i que vull compartir amb tots vosaltres; és una cançó de bressol que forma part d'un projecte més ambiciòs del que ja us informarem més endavant. Felicitacions, Carmen, espero prompte poder escoltar més cançons teues tan boniquetes... i que el vent de la poesia ens unixca malgrat les distàncies.

La cançó, De ola en ola, se la podeu descarregar, gratuïtament, punxant ací. Per tal d'obrir-ho cal cliquejar "fre-user" i després d'uns segons li doneu ja a la fletja de descarregar. Senzill!

De ola en ola
(Antonio García Teijeiro)
De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba cada mañana.

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Fiuuu!!!

La il·lustració és de Camila Fernández de Córdova.

27.7.09

Que sí, si... un poema voy a escribir



Per a Eneida (feliç aniversari)
Hi ha poemes que la seua pròpia musicalitat ens porta a pensar en el ball, el joc i la música. Que sí, sí... com és el poema d'Antonio García Teijeiro. Que no, que no... que ara me'l fique jo. És un poema que presta molt al joc i a crear nous poemes seguint el fil del primer i tercer vers. Proveu-ho!

Que sí, sí,
un día de julio nací.
Que no, no,
un día de julio nació.
Que sí, sí,
la ruta del Cacarabí.
Que no, no,
la ruta del Cacarabó.
Que sí, sí,
un plato de habas comí.
Que no, no,
un plato de habas comió.
Que sí, sí,
que no, no,
a todos nos gusta la o.
Continuem-ho:
Que sí, sí,
un poema yo escribí.
Que no, no,
un poema él escribió.
Que sí, sí,
en un libro lo metí.
Que no, no,
en un libro lo metió.
Que sí, sí,
que no, no,
a ti te lo regalo yo.

I ara vosaltres... Després, què tal si el reciteu picant de mans, ballant, botant, nedant...

La il·lustració és de Tyson Smith.

13.2.09

Todo es soñar, llibre de poesia infantil

Un llibre de poesia infantil que cal tenir a casa i a classe, per alimentar de bona poesia als xiquets, és Todo es soñar, d'Antonio García Teijeiro, publicat per Brosquil, amb il·lustracions de Carles Salvador. El llibre està dins d'una col·lecció, Tus versos, dedicada per complet a la poesia infantil (aprofitem per a recomendar-vos tots els seus llibres)

El somni i l'esperança que al llarg de tota la seua lectura ens ompli l'ànima, a cop de versos i d'imaginació, de color i tendresa, de ritme i melodia.

(Antonio García Teijeiro)
Yo sueño despierto
y veo en colores
sonrisas y luces,
macetas y olores.


Las fuentes me cuentan
sus desilusiones;
las aves se paran
y me hablan de amores.


Yo apago sollozos
y enciendo faroles.
Yo silbo en el aire
y canto canciones.


Y sueño despierto
y veo en colores
la lluvia que abraza
jardines y flores.