Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Vinyoli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Vinyoli. Mostrar tots els missatges

2.1.16

Primer d'any: un poema de Joan Vinyoli


Primer d’any 

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

La il·lustració és d'Anja Klauss

28.2.10

Noves edicions: El cançoner de Ripoll i la traducció al castellà dels poemes de Joan Vinyoli




Dos notícies ens han cridat l'atenció en aquests darrers dies en un sentit positiu. La primera és que s'acaba de presentar l'edició del Cançoner de Ripoll -Carmina Rivipullensia-, en la seua traducció al català. Ja sabeu, un monjo de Ripoll, aprofitant els pergamins en blanc d’un llibre de la biblioteca –un glossari de termes, comparable als actuals diccionaris– va escriure una vintena de poemes en llatí de caire amorós, o directament eròtic, tot allà per l'any 1170. L'edició està a càrrec d'Adesiara. La traducció l'ha feta Jordi Raventós –que a més de filòleg i romanista és el responsable de l’editorial–.

Per altra banda, els poetes Carlos Marzal i Enric Sòria han traduït al castellà una selecció de les peces més significatives de l'autor català Joan Vinyoli; amb el suport econòmic de l'Institut Ramon Llull, l'editorial valenciana Pre-Textos ha publicat aquest llibre: Y que el silencio queme por los muertos. Aquesta és la primera antologia monogràfica del poeta barceloní que s'ha traduït a la llengua castellana i que es publica en els darrers 10 anys.

Dos bones notícies per als lectors de poesia.

De vespre
(Joan Vinyoli)
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.

La il·lustració és de Mirian Luchetto.