S'acaba d'editar el llibre guardonat amb la segona convocatòria del premi de poesia infantil
El príncipe preguntón: Domingo de pipiripingo de la poeta burgalesa
Mª Jesús Jabato (ens agrada que siga col·laboradora de la revista
BiB de la Biblioteca de Burgos, en la secció de poesia infantil
Arrímate a la rima)
Ens diu l'autora: Hay que enseñar a los niños a valorar las palabras... La poesía debería ser un producto de primera necesidad, pero la culpa de que no lo sea es de nosotros y en vez de regalar videojuegos, los Reyes Magos deberían poner libros en todos los zapatos. Al llibre el joc de paraules és fonamental, el joc poètic.
Domingo de pipiripingo aborda la malaltia de l'Alzheimer des de la mirada d'un xiquet. Al llarg dels 30 poemes que composen el llibre l'autora ha pretès mostrar la visió que tenen els xiquets sobre aquesta pandèmia que cada vegada s'escampa més i més entre els nostres ser volguts. Tot amb molta sensibilitat, frescor i senzilles, eliminant el dramatisme -caldrà que els adults prenguem bona nota d'aquests poemes-. Cosas en un principio incongruentes como olvidar tu propio nombre o el lugar en el que vives pasan a formar parte de los juegos de un niño que aplica en su abuela el mejor remedio contra su enfermedad: el cariño.
L'avia va a casa del nen i aquest s'alça com una ajuda fonamental per a la iaia que està perduda en els laberints de la seua memòria. Els xiquets se n'adona del seu problema, de com un adult va tornant-se xiquet, va fent-se dèbil i converteix en un divertiment cada problema que es plantetja. A més, la vinguda de l'avia es converteix en tota una festa per al xiquet i la família. És tota una sèrie de valors que van perdent-se en aquesta societat nostra, tan egoista, i que cal reivindicar, en aquest cas a cop de versos.
Un llibre, doncs, per a xiquets i per adults. El llibre està il·lustrat per Laura Esteban Ferreiro i està publicat per
Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia per a xiquets Ajónjoli.
Un poema com a mostra:
¡Qué bien huele el gato!
La abuela, en un arrebato,
ha echado colonia al gato.
Y ahora que huele a lavanda,
se lo ha puesto de bufanda
y se lo ha llevado a Misa,
¡Ay qué risa, tía Luisa!
