Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de joguines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de joguines. Mostrar tots els missatges

17.2.22

Lavaba diez calcetines y otros poemas del mundo: llibre de poesia infantil de Beatriz Giménez de Ory

 

Podem fer una aventura pel món a llom de la poesia. Aquesta és la proposta que ens fa Beatriz Giménez de Ory al seu llibre de poesia infantil, Lavaba diez calcetines y otros poemos del mundo, editat per SM i amb il·lustracions de Laufer

Soy comerciante, soy marinero,
yo soy el príncipe de este bazar.
Guardo tesoros del mundo entero.
¿Quieres mirarlos? Puedes pasar.

Vendo este libro con los poemas
que en mil viajes yo recogí:
vienen del Sáhara, también de América...
¿Quieres leerlos? ¡Son para ti!

 

Viatjarem a Brasil i a Japó, a Kènia i a Grècia... fins i tot a Austràlia, i coneixerem algunes de les seues pecualiritats, com el mariachis de Mèxic, les babushkas de Rússia, el vals de Austria o el carnaval de Brasil. Una proposta ben divertida per recòrrer, per mig de la poesia, diferents llocs del món (si el viatge el fem acompanyats, encara millor). Un llibre molt recomanable, tant pels seu contingut poètic com il·lustrat.

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Haiku de otoño (Japón)

Tiembla el cerezo

desnudo de sus hojas:

¿vergüenza o frío?

 *

Siete babushkas (Rusia)

Siete babushkas me dio mi abuelo. 

En fila esperan que empiece el juego.

Una es de escarcha,

la otra es de hielo,

una es de nieve

y la otra de invierno,

una es de frío

y la otra de viento.

La más pequeña,

esa es de leño.

La más pequeña...

¡con ella duermo!

*

Samba de carnaval (Brasil)

Vente a bailar la samba,

todo el mundo la baila.

Lleva un traje de fiesta,

deja la pena en casa.

Baja a la playa y mira

a la mar disfrazada:

lentejuelas terrestres,

olas con plumas blancas.

Ve después por las calles,

el birimbao te llama,

que el corazón replique

la alegre batucada.

Vente a bailar la samba

con tus mejores galas.

Deja la pena en casa,

deja la pena en nada. 

Aventurem-se a viatjar amb la poesia.

25.10.17

Dejad que los niños vengan a mí... poesía de Lía Schenck



...Y dicen esas maestras,
dejad que los niños vengan a mí
y se aplanen conmigo
y no les impidáis.
Y dice Walt Disney,
dejad que los niños
vengan y se congelen conmigo
y no les impidáis.
Y dice un fabricante 
de juguetes,
dejad que los niños
se conviertan conmigo
en estatuas de sal
salada
y no les impidáis.
Y dicen esas madres
y esos padres,
dejad que los niños
se unan conmigo
y no les impidáis...
Y dicen los niños,
no nos impidáis,
impiday, ay, ay
y se lavan las caricias
de esa mamá
y del ratón Mickey
en un charco celeste.
Cuando pueden.
Cuando no pueden, 
esperan el domingo
a las ocho menos cuarto,
que el papá se levante
de la siesta
para jugar,
qué querés que te compre,
con los juguetitos
para armar
o desarmar.
(Lía Schenck)


Les il·lustracions són de Noemí Villamuza.

23.4.17

Firmando libros en el Día del Libro: poesía de Gloria Fuertes


Hui, Dia del Llibre, és un dia especial per als lectors/es i els escriptors/es. Llargues cues de persones, de totes les edats, esperen per a que els llibres que han comprat siguen signats pels seus escriptors/es. Signatures i més signatures que ens deixen testimoni, un any més, dels llibres que hem regalat o ens hem regalat (que esperem siguen molts, sobretot llibres de poesia per a xiquets/es i joves).

Nosaltres volem deixar una foto-poema d'eixe instant, de signatures, amb uns preciosos i tendres versos de Gloria Fuertes, poeta de la que estem celebrant el centenari del seu naixement i la il·lustració de Noemí Villamuza (pertanyent ambdós al llibre Geografia humana y otros poemas, editat per Nórdica Libros, del que ja xerrarem més endavant)

Cuando se me rompe la muñeca de firmar
los libros a los niños,
me acuerdo de aquella muñeca que nunca tuve
-por mor de mis padres pobres-
(y no sé qué muñeca me duele más).

17.1.17

Haikús para juguetes / Haikús per a joguines



 Hi ha pocs haikús infantils i hui hem fet una selecció, a més, de haikús sobre joguines. Ens sembla genial i una bona mostra per a que els xiquets i xiquetes s'animen a crear els seus propis haikús. Què tal si pensen en la joguina preferida que els han regalat a Nadal i escriuen un haikú a classe? Vinga, llegiu i animeu-se a crear-ne!

Podeu trobar-ne més al llibre de Christian Estevez, Haikus para juguetes.

El oso

Como las nubes
siempre esponjoso
para mis noches

*

Carro

Ruedas que giran
veloz por las estrellas
con bellos  destinos

*

La pelota

Rueda y bota
dulcemente eterna
hacía mis manos


Muñeca

Trenzas bicolor
en el viento
mientras juega

*

Sonaja

Murmullo tierno
en bella voz del cielo
y dulce aliento

*

Pato

En el mar canta
su eterna alegría
todos los días

*

Globo

Vuela muy alto
en el cielo inmenso
de lindas nubes

*

Tren

En los vagones
del sublime ensueño
de mi sendero

La il·lustració és de Quentin Gréban.

15.6.14

Vaixell de joguina, poema de Carles Salvador


"Carlets" Vaixell de joguina


Damunt de la llibreria

tinc un petit bergantí
que, ni de nit, ni de dia
-pobra nau- no fa camí.

Aquest vaixell em recorda
l’amplaria de la mar,
el vent que entre corda i corda
xiula horitzons en passar,
el núvol gris fet de glassa 
i l'home bru del timó 
que fuma i té molta traça 
per cantar tota cançó. 

Vaixell petit, de joguina, 
entre llibres presoner! 
Et manca un vol de gavina
i el càntic d'un mariner 
per, navegant de bolina, 
eixir a alta mar lleuger. 

Damunt de la llibreria 
tinc un petit bergantí; 
quan el mire cada dia 
veig que ell, si pogués, faria 
per la mar un llarg camí.


6.1.13

Poemes i joguines per jugar i poemar / Poemas y juguetes para jugar y poemar


Hi ha regals que ens porten els Reis Mags i altres que rebem per sorpresa, sense esperar-los, que ens emocionen encara més. Ja han passat els Reis Mags per ací i, com que s'hem portat molt bé tot l'any, ens han portat un grapat de llibres, alguns d'ells de poesia, que ja anirem comentant-vos.

Però la sorpresa, de la que parlàvem abans, és un preciós poema de Mar Pavón que ens ha regalat en aquest dies tan especials. Moltíssimes gràcies, Mar, ha sigut una alegria enorme llegir els teus versos (per cert, tinc també un armari guardat, com el teu). Compartim amb tots vosaltres aquests versos tan bonic que venen com anell al dit hui que les cases estan plenes de joguines.

És que les joguines, com els llibres, tenen pessics de màgia que s'endinsen ben a dins de nosaltres -quan realment juguem amb elles - i queden per a sempre gravats al nostre interior. Perquè el que de debò importa és com juguem, com gaudim del joc i de la joguina, amb qui ho compartim, més que la joguina en si mateix. Un poc passa el mateix amb la poesia, a que si?

El mejor armario

Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Quedó en mi recuerdo,
el mejor armario:
lo abro y lo cierro,
lo cierro y lo abro,
y ahí está el juguete
para siempre intacto.

Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Lo guardo con celo
en mí precintado.


La il·lustración és de Richolly Rosazza.

19.9.09

Chachiycalaca: poesia infantil


Hui us volem recomanar el blog del poeta salmantí Carlos Blanco Sánchez: Chachiycalaca. En ells podem llegir els seus poemes, conèixer els seus libres i més notícies sobre poesia. Ens agrada, doneu-li una ullada i comprovareu el perquè. De tastet un poesia infantil, La bolsa de canicas, per a jugar a les boles amb poesia.

La bolsa de canicas
(Carlos Blanco Sánchez)

En la bolsa de canicas
guardo un trozo de canción,
el principio de un poema
y un sueño que sueño yo.

Cuando sale el arco iris
hasta él voy a jugar
con mi bolsa de canicas
y me pongo a columpiar.

En el patio del colegio,
siempre la misma canción...
matarile, rile, rile,
matarile, rile, ron.

Y sueño que sueño un sueño...
y el trocito de canción
se convierte en un poema
que el viento me arrebató.