Hui us volem recomanar la lectura de dos poemes que, des de punts de vista diferents, ens parlen de la guerra i de la pau, de la violència i de l'alegria, de la foscor i dels colors. Versos que colpegen directament ben a dintre.
Anunci d’una casa on ningú no vol viure
L’han saquejada tants de cops
i gent amb tantes cares
que no hi fa res saber
qui és l’autor dels crims:
podríem ser nosaltres.
Ara només el sol saqueja unes paraules
sense frontisses ni llindars
i enfonsa portes sense pany.
A dins hi viuen dones
plenes de veus que han emmudit
i no saben com estimar-les:
reguen les pedres,
cusen regals per als absents
i t’ofereixen signes,
cendres, pluja del cel.
Llegeix-me: sóc l’anunci d’una casa
on ningú no vol viure.
No tens amb què comprar-la: benvingut.
Besos sin balas
(Antonio García Teijeiro)
I
Balas en vuelo,
besos sin alas.
Alas en duelo,
besos con balas.
II
Besos dormidos,
besos sin alas.
Besos traidores,
besos con balas.
III
Besos que vuelan,
besos con alas.
Besos que brillan,
besos sin balas.
IV
Besos que viven,
besos con alas.
Besos con alas,
Besos sin balas.
(Antonio García Teijeiro)
I
Balas en vuelo,
besos sin alas.
Alas en duelo,
besos con balas.
II
Besos dormidos,
besos sin alas.
Besos traidores,
besos con balas.
III
Besos que vuelan,
besos con alas.
Besos que brillan,
besos sin balas.
IV
Besos que viven,
besos con alas.
Besos con alas,
Besos sin balas.
La il·lustració és de Sam Weber.
