Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de carnestoltes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de carnestoltes. Mostrar tots els missatges

26.2.19

El Carnaval: poema para cantar y bailar



El Carnaval

Carnestolendas se acercan.
Carnestolendas me traigas.

Con colores para el rostro
y alegrías para el alma.
Con maquillaje de plata
y máscaras de porcelana blanca.

Con caretas de tez tostada,
cabezudos y comparsas,
para ocultar con ellos
los malestares del alma.

Carnestolendas se acercan.
Carnestolendas me traigas.

¡Que viva la felicidad!
¡Que vivan las mascaradas!

Y que bailen los disfraces
antes de que las cenizas salgan.

La il·lustració és d'Amandine Piu.

19.2.19

Carnaval: disfraces con poesía

 

S'apropa Carnestoltes i ja estem preparant les disfresses per a sortir al carrer, per a cantar i ballar, per a gaudir d'uns dies ben especials. La música de Carnestoltes s'acompanya d'alegres lletres per a cantar i des d'ací també ho volem celebrar a ritme de poesia.

Carnaval

Ha llegado febrero,
un mes carnavalero.
¡Me gusta el jaleo!

Me gusta cantar,
me gusta bailar,
me gusta reírme
en carnaval.

Los amigos se disfrazan
con mucha imaginación:
de princesa,
de astronauta,
de Merlín
tocando la flauta,
de dragón,
de jardinera,
de Alicia
barriendo la escalera,
de luna,
de sol,
de pequeño
caracol.


Me gusta cantar,
me gusta bailar,
me gusta reírme
en carnaval.

 ¿Y tú,
de qué
te vas
a disfrazar?

Les il·lustracions són d'Ingrid Alonso.

8.2.18

Dos poemas de Carnaval / Poesia de Carnestoltes


No hi ha festa sense poesia i menys en Carnestoltes / Carnaval. Poemes de Carnaval que ens acompanyen entre les disfresses i cançons carnavaleres per cantar i ballar. Festa, música, colors, versos... estem en Carnestoltes.

Quiero retratarme

Quiero retratarme, quiero
con mi traje de lancero,
con mi casco y su plumero.
¡Y quiero ser el primero!

*

Melena de pelo tieso

Melena de pelo tieso
por travieso.
Una pelota de ping-pong
en la nariz
y me sonríe desdentado
de feliz.
Las orejas despegadas
-como alas-.
Las botas,
grandes y rotas.
Y en la punta del sombrero
un pompón de terciopelo.
Pantalón corto,
chaqueta larga,
y un lazo como una hélice
de corbata.
Lleva llenos los bolsillos
de chistes y chascarrillos.
Además de payaso
es músico y poeta,
después de decir versos
toca la trompeta.
ya es tu amigo.
El importante señor payaso
se pone triste si no le haces caso.

27.2.17

El més bell dels carnavals en la poesia de Joana Raspall


Carnaval

Compraríem sabatetes
a les roses, que ballessin!
I violins als nenúfars
perquè toquessin un vals.
El brollador cantaria,
i un estel blau ruixaria
de llum feta serpentines
el més bell dels carnavals.

Il·lustració d'Anne Siems

19.2.17

Carnaval, carnaval... vamos todos a bailar


Carnaval, carnaval... vamos todos a bailar

Vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Empezamos a bailar,
dando vueltas sin parar,
con las manos, con los pies,
con la cabeza también.
Yo quiero bailar.
yo quiero cantar.
Yo toco las palmas al compás.
Me quiero divertir
en este carnaval,
jugando y dando saltos al compás.
Ha llegado el carnaval,
vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Comenzamos a saltar,
paso alante, paso atrás;
seguiremos sin parar,
en este gran carnaval.
Yo quiero bailar,...

La il·lustració és de Beatriz Barbero-Gil.

8.2.17

Concurso de disfraces: poesía de Gloria Fuertes preparando el Carnaval



Segur que la majoria de vosaltres ja teniu enllestit la vostra disfressa per a Carnestoltes i altres... encara estaure pensant-s'ho. Estem en un mes de bogeria i festa carnavalera i anem a participar en... un concurs de disfresses poètiques i el guardonat és... llegiu el poema de Gloria Fuertes i s'assabentareu!

Concurso de disfraces

Aquella tarde nadie durmió la siesta,
porque era fiesta.
"Concurso de disfraces infantiles en el salón".

Había un niño disfrazado de camaleón,
otro de Tarzán
y uno más desnudito
iba de Adán,
(vestido de hojas),
otros, de "pieles rojas",
muchos de astronautas,
de toreros,
de buzos,
de bomberos.

Entró un niño muy despacito,
muy timidito,
muy despistado,
llevaba un traje roto
por todos lados
(codos, rodillas
y bolsillos rasgados).


-¿ Y tú, con esos agujeros,
de qué vas disfrazado?
- Vengo de "queso de bola".
(El niño pobre ganó
el concurso de disfraces).

La il·lustració és de Barbara Szepesi Szucs.

2.2.16

Cançons infantils de Carnestoltes: cantem, ballem i ens disfressem


Què sone la música i arranque el ball: és Carnestoltes i anem a cantar
(il. Lucía Franco)

Cantar i ballar, estem en la setmana de carnestoltes i la poesia també té el seu espai per mig dels poemes i les cançons. Ací us fiquem 5 cançons de carnestoltes per a que les aprengueu, les canteu i les balleu. Gaudim, gaudim de la festa de la disfressa, dels colors i la música, de la imaginació i la disbauxa









1.2.16

El monarca cabezón: un rey destronado en carnaval... con poesía y disfraces



Encetem la setmana de carnestoltes i al só de la música i amb passa-carrer anem celebrant-ho. Cóm? Doncs amb poesia, seguint als animals que destronen al lleó per rondinaire i dèspota. Així va aquest any carnestoltes, reivindicatiu i democràtic amb tota la selva.

El monarca cabezón

El león se equivocaba
y no tenía razón
en las cosas que afirmaba.

Él era el rey de la selva
y todo le molestaba,
cascarrabias y gruñón,
nunca tuvo compasión.

Pensaba que era el más sabio,
creía que era el mejor
e imponía su opinión
en cualquier celebración.

Si llegaba el carnaval
prohibía que las jirafas
lo pudieran celebrar.

Era un león envidioso,
inseguro y caprichoso,
y no podía aguantar
que el cuello de las jirafas
fuese mucho más hermoso
que su pelo estropajoso.

Lo que nunca imaginaba
era que nadie le escuchaba
y en la selva lo llamaban
el monarca cabezón.

Lo que el león no sabía
es que las bellas jirafas
del monarca se reían
celebrando el carnaval.

Y acudían disfrazadas
de pequeños rascacielos,
de árboles o veleros,
y bailando todo el día
enfrente de aquel monarca
que no las reconocía.

Il·lustració de Corinne Bittler.

9.2.15

A disfrazar la luna: poesía de carnaval


A disfrazar la luna
(Gloria Almendáriz)
Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.

La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.

¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.

La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.

Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

1.2.15

Febrer i la poesia de Carnestoltes / Febrero y la poesía de Carnaval

Musa de Carnestoltes -il. de Vladimir Olemberg-
Febrer és el mes carnavaler per excel·lència, així que comencem amb un poema que ens obri pas a la festa. Poemes amb confeti que ens omplin d'alegria mentre preparem la festa, versos de carnaval per a gaudir i ballar.

Carnaval
(Conchita García-Bayona)

Por fin ha llegado el día
De abrir todos los baúles
Con rasos, sedas y tules
Hay que elegir el disfraz
¿Has cogido el antifaz?
Sin él no irás a la fiesta
Porque te conocerán

Puede ser de troglodita
O también de mariquita
Aunque quizá no te guste
Llevar alas con manchitas.
Aquí hay uno de pollito
Con su cresta anaranjada
Provocarás carcajadas

Si eliges el de pirata
Con parche y pata de palo
Procura no tropezar
Y andar con mucho cuidado
Pues si te tapas el ojo
Quizá no puedas ver bien
Ni luchar con mucho arrojo

Si quieres el de princesa
Debes llegar en calesa
Y estar muy bien arreglada
Pues para llevar corona
O estar sentada en el trono
No vale ir de fregona
Ni vestir con abandono

Más recuerda este consejo
Que te da alguien muy sabio
Y a la vez también muy viejo
Cuando vayas a salir
Tu disfraz has de cubrir
Con abrigo o chubasquero
Porque estamos en febrero

27.2.14

Dijous gras: botifarra amb poesia


El nostre folklore inclou la gastronomia. Cada festa té el seu plat. Preparant la propera festa de Carnestoltes es trobem que el dijous, primer dia carnavalenc, s'nomena "dijous gras" o "dijous llarder", un dia per enfitar-se de menjar carn -ja sabeu que abans en els dies de quaresma no es podida tastar la carn- i nosaltres anem a afegir-li un poema.Bon profit!

Dijous gras

El dijous llarder,
botifarra, botifarra;
el dijous llarder,
botifarra menjaré!
I una truita 
             de llardons
i trossets de cansalada
d'aquella gustosa,
           tendreta,
sabrosa
               i adobada.
Sortirem 
a menjar al pati
i amb una gana
            oportuna
no en deixarem
                       ni una engruna!
El dijous llarder,
botifarra, botifarra;
el dijous llarder,
botifarra voldré!

La il·lustració és d'Anja Boretzki


25.2.14

Disfraces, canciones y poemas en Carnaval / Disfresses, cançons i poemes en Carnestoltes


Seguim amb els preparatius per a la gran festa de Carnestoltes. Grans i menuts, millor encara tots junts, anem de cercavila, disfressats de... poesia en carnestoltes / poesía en carnaval i moltes cançons / canciones.

El Carnaval

Con telas y un antifaz,
me voy a hacer un disfraz,
un gorro y una peluca,
cualquier cosa me valdrá.
No sé de qué me voy a disfrazar,
(estr.)
porque vale todo en carnaval.
(bis)
De princesa, de pirata,
Campanilla o Peter Pan,
de araña o de mariposa,
con alas para volar.
(estribillo)

La il·lustració és de Mónica Carretero

24.2.14

El País d'Alegria i Poesia en la setmana de Carnestoltes / El País de la Alegría y Poesía en la semana de Carnaval


Cantem i ballem, estem en Carnaval -il. de Juana Martínez-Neal-

El país de la alegría

Érase que se era (bis)
el País de la Alegría, tralará (bis)
el País de la alegría.
Donde los duendes traviesos (bis)
jugaban durante el día ,tralará (bis)
jugaban durante el día.
La amiga Bruja Piruja (bis)
sale con gran ilusión, tralará (bis)
sale con gran ilusión.
Y en la noche muy oscura (bis)
se nos marcha de excursión, tralará (bis)
se nos marcha de excursión.
Con los niños de este cole (bis)
han venido a celebrar, tralará (bis)
han venido a celebrar.
Un día de Fantasía (bis)
la Fiesta de Carnaval, tralará (bis)
la Fiesta de Carnaval

20.2.14

Cantamos en carnaval / Cantem en Carnestoltes



Ball i música... festa, festa de disfresses... cal anar menejant el cos al ritme de la música, sense parar, fins que el cos ens diga prou... preparem les cançons de carnestoltes.

Vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Empecemos a bailar,
dando vueltas sin parar,
con las manos, con los pies,
con la cabeza también.
Yo quiero bailar,
yo quiero cantar,
Yo toco las palmas,
yo voy al compás.

Me quiero divertir
en este carnaval,
jugando y dando saltos
todos al tac-tic-tac.
Ha llegado el carnaval,
vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Comencemos a saltar,
paso p'alante, paso p'atrás;
seguiremos sin parar,
hasta que el cuerpo no pueda más.

Yo quiero bailar,...

La il·lustració és de Sveta Dorosheva

19.2.14

La jirafa se disfraza: poesia d'Estrella Montenegro.




Teniu ja les disfresses preparades per a la desfilada i la festa de Carnestoltes? Tothom es disfressa, els grans i menuts, els animals i els peluixos, els pares i els mestres. Però de vegades les característiques físiques pròpies fan difícil trobar una disfressa que ens amague de veritat i que ningú ens conega. Per exemple, de què pot disfressar-se una girafa? De gratacels? De baobab? De balena? Què penseu vosaltres? Doncs llegiu el poema d'Estrella Montenegro i ho descobrireu.

A la fiesta de disfraces
( Estrella Montenegro)

A la fiesta de disfraces
fue la jirafa disfrazada.
No se disfrazó de… hada,
ni de una mar de peces.
Como era tan… ¡alta!
por más que sacó y se probó,
no encontró que le valiese.
Se probó uno de piratas,
pero tan pequeño le quedaba
que más que un pirata furioso
parecía un niño curioso.
A la fiesta de disfraces
fue la jirafa disfrazada
con una sábana blanca.
Que nadie le reconociese,
ella iba de fantasma,
tan alto que… ¡asustaba!

8.2.13

Disfressada general, hui hi ha desfilada de carnaval / Desfilan los alebrijes en carnaval bailando entre versos

Alebrijando los alebrijes carnavaleros -il. Kerry Meyer-

Què si, què si, que ací es disfressa tothom!!!! Grans, joves i menuts, animals pelats i peluts, monstres i tot! Per exemple, els alebrijes... disfressats no paren de fer bogeries en carnaval.

Sueños de alebrijes

Los alebrijes, en carnaval,
lucen muy feos y cantan mal.

Las brujas gordas los aconsejan
pues son más feas, también más viejas.

Se juntan todos, beben jarabes.
Si se emborrachan, nadie lo sabe.

Esos brebajes los vuelven locos:
se ríen mucho, aúllan un poco.

Sus pesadillas son las mejores:
sueñan con sapos, hadas y flores.

Si se disfrazan usan un frac
y una bufanda de tafetán.

Crepitan huesos al darse besos.
Comen mariscos y mascan queso.

Mezclando letras y travesuras
bailan candombe en noches oscuras…

Los alebrijes, también las brujas,
sólo aparecen si los dibujas.

7.2.13

Febrer carnavalesc: poesia per anar-hi a la festa

Carnestoltes al febrer -il. Patricia Ariel-

Cada mes té les seues festes. Carnaval és la festa més típica de febrer, malgrat que és una festa que va corrent amunt i avall pel calendari. Us desitgem a tots i totes un alegre, musical, acolorit, original, fantàstic i meravellós Carnaval. Febrer carnavalesc, bonic i rialler.

El febrer

El segon mes de l’any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba qui sap d’on
en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.

Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.

Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.

4.2.13

Carnestoltes de contes: poesia carnavalesca / Carnaval de cuentos: poesía carnavalera

Un cercavila de contes per a Carnestoltes -il. de Costanze von Kitzing-
Estem en plena setmana de Carnestoltes: alegria, colors, música, disfresses, màscares... festa! I dins de la festa, com sempre, incloem la poesia, les cançons i la música. També poemem en Carnestoltes.

Carnaval de cuentos / Carnestoltes de contes

Desfile de cuentos, / Desfilada de contes,
cuentos al revés, / contes a l'inrevés,
danzan por la calle: / dansen pel carrer
una, dos y tres. / una, dos i tres

Vienen los piratas, / Vénen els pirates,
bailan las cerditas, / ballen les porquetes,
mientras Pinocho / mentre Pinotxo
mueve la gorrita. / mou les manetes.

Príncipes y princesas, / Prínceps i princeses,
sapos y ranitas, / gripaus i granotetes,
cantan calle abajo / canten carrer avall
llenándola de risas. / omplint-lo de rialletes.

Hay muchos payasos / Hi ha molts pallassos
tocando los tambores, / tocant els tambors
y bellas bailarinas / i belles ballarines
llenas de colores. / plenes de colors.

Toca el flautista, / Toca el flautista,
le siguen los enanos, / el segueixen els nans,
dando unos saltitos / fent uns saltets
cogidos de la mano. / agafats de les mans.

Va una gran bruja / Va una gran bruixa
con un pequeño gorro. / amb un menut barret.
¿Será la maestra / Serà la mestra
que canta en el coro? / que canta molt fluixet?

 El gato con botas / El gat amb botes
corre más que nadie, / corre més que mai,
le sigue Merlín / seguit de Merlí
con su capa al aire. / fent-li un esglai.

Las hadas pequeñitas / Les fades menudetes
siguen al gran oso, / segueixen al gran ós,
que mueve el esqueleto, / que mou l'esquelet,
con ritmo muy patoso. / amb ritme ben patós. 

Drácula enfadado / Dràcula enfadat
no quiere desfilar: / no vol desfilar:
¡no encuentra a su pareja, / no troba la parella
para poder bailar! / per poder ballar!

Cerrando el desfile / Tancant la desfilada
zigzaguea el dragón, / zigzagueja el drac,
verde, negro y largo, / verd, negre i llarg,
panzudo y tragón. / panxut pel gran àpat.

Desfilan los cuentos, / Desfilen els contes,
danzan por la calle. / dansen pel carrer.
¿Y tú, cómo danzas / I tu, com danses
en este pasacalle? / en aquest passacarrer?

1.2.13

Comença febrer, un mes "carnavaler" i... poètic


Ja ha caigut una fulla del calendari! Estrenem febrer, un mes ben "carnavaler". Ja teniu la disfressa preparada? Recordeu, siga de pirata o de princesa, de picaflor o de rosella, de vaca o d'elefant, el més important és tenir al damunt un somriure radiant.

Si pinto mi cara
con muchos colores
y adorno mi traje
con cintas y flores,
si canto canciones
y llevo antifaz,
ríete conmigo
porque es carnaval.

La il·lustració és d'autor desconegut.

15.2.12

Cuina d'autor: de caragols, disfresses i poesia


 I vosaltres... de què es disfresseu? De fada, de porquet, de fitxa de dominó, de tisores... Núria Freixa ens ha enviat un poema en homenatge a tots els xiquets, mestres i pares que implicats en aquesta festa (especialment dedicat a la seua neta, que surt disfressada, amb els seus companys, de caragol).

Que comence la desfilada, música per al passa-carrer, que surten tots el caragols i després... a la cassola!

Cuina d'autor

Ja hi som!
Ja hem acabat la disfressa.
Preparats, ens diu la mestra,
per sortir a donar un vol ?

Xino-xano, sense pressa,
carreguem tots la caseta
i amb les banyes enlairades
surt la plaga de cargols.

Pares, mares, avis, àvies
i la tieta Consol,
que ja no té fred al veure
al seu estimat fillol.

Aquí a la plana de Lleida,
a la llauna, a la cassola,
a la brasa o a l’escola,
els cuinem com vostè vol.

La il·lustració és de Krisztina Maros.