Març, marçot: poema de Joana Raspall

 

 

Març està sent un mes ben rebolicat: dies de molta calor o de molt fred, vent, pluja i neu. Març, marçot, mes d'estrena de la primavera i de la poesia.

Març, marçot

(Joana Raspall)

- Març, marçot...
i borinot!

- Què rondines?
No endevines
que és un vent
excel·lent?

Per al pol·len,
les flors volen
missatgers
ben lleugers
perquè una altra flor l'espera.

Març, marçot,
i borinot?

Visca el vent de primavera!

 

La il·lustració és de Jesse Reisch.

Viento entre las páginas del cuento: poema amb brisa

Cuando nadie lo esperaba

la brisa se ha vuelto viento,

y todos vienen deprisa

a refugiarse en mi cuento.

Y las páginas en blanco

van llenándose de historias,

que recordando a los niños

acuden a mi memoria.

El sol en el cielo azul,

y un ratoncito escondido,

al anochecer la luna

como un farol encendido.

En el mar vuelan gaviotas,

bajo las olas ballenas,

y el papel antes en blanco

con otro cuento se llena.
(Marisa Alonso Santamaría)

La il·lustració és de Franziska Höllbacher.

Cosas del viento, cosas de la poesía

Encetada la primavera i sembla que el temps no ha canviat. Bufa un fort i fred vent que fa ballar fins i tot les paraules. Bufa fort el vent i és el de la poesia... 

Cosas del viento

(Rosa María Rey)

Se hamaca y hamaca, el viento.

(Trigo con trigo, trigal.)

Canta que te canta, el viento.

(Caña con caña, cañaveral.)

Se duerme y sueña, el viento.

(Sauze con sauze, sauzal.)

Quién sabe qué soñará.

Il·lustració d'Anne Laval.

La festa del vent i de la poesia: març ventós i joganer

Vent de març, fort i amb tempesta. Vent joganer, sense adonar-se'n de la seua pròpia força. Què fa, voleu jugar amb ell? Anem-hi a la festa del vent!

La festa del vent

(Joana Raspall)

Sabeu qui ha passat corrent

i ha trucat a la finestra tan esvalotat?

El vent. És que fa tard; va a una festa;

diu que vol que vagi amb ell.

Jo no estic per ballaruga;

ell és lleuger com el fum,

jo tinc la passa feixuga.

Diu que balla pels sembrats

i entre flors de tota mena.

Jo, ho aixafaria tot...

i em faria molta pena.

Les il·lustracions són d'Anna Chernyshova.

Poema al vent... voletegen el versos entre mitjons i calces

Aquest vent no té pèls a la llengua.

Quan udola fa ta casa seua.

En malparlen portes i persianes.

Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

(Josep Porcar / Clotilde Perrin, il.)

Viento de verano... caracolean las olas con poesía

Viento de verano

(M.D.I.)

Si el viento veranea,

el mar se marea;

dan vueltas las olas

girando como caracolas.

¡Los peces bailan sobre las olas!

Bucles de espuma de mar...

hoy no toca navegar,

mejor vamos a surfear.

La il·lustració és de Marcus Walters.

Al vent de la lectura i la poesia

                                                                     El vent s'emporta

                                                 les fulles mortes,

                                                          obrim els llibres,

                                                                                tanquem les portes.

El poema és de Maria Dolors Pellicer i la il·lustració de Tom Haugomat.

Ovillejos para niños y jóvenes

Es tracta d'una composició que consta de tres versos octosíl·labs cada un dels quals és seguit per un pie quebrado amb el que rima de manera consonant, i conclou amb una redondilla i el vers final està fet amb els tres de pie quebrado. Cervantes en té un bon grapat en el Quixot, però en tenim altres més actuals i infantils, com ara podem comprovar.

Tres models diferents que ben bé ens serviran per a que els xiquets/es i joves creen els seus propis ovillejos:

Ovillejo del viento
(Antonio Orlando Rodríguez)

¿Qué dice el viento al pasar?
"¡A volar!".
¿Qué responde la palmera?
"¡Quién pudiera!".
¿Y las espigas de trigo?
"¡Adiós, amigo!".

Cuando andas por el campo
y el viento choca contigo,
quizás también tú susurres:
"¡Volar, quién pudiera, amigo...!"

*

¿Quién menoscaba mis bienes?
¡Desdenes!
¿Y quién aumenta mis duelos?
¡Los celos!
¿Y quién prueba mi paciencia?
¡Ausencia!

De este modo a mi dolencia
ningún remedio le alcanza,
pues me matan la esperanza,
desdenes, celos y ausencia.

(Miguel de Cervantes Saavedra)

*

Ovillejo a Gabriela
(Adolfo Martí Fuentes)

¿Qué te dice el carpintero?
- Te quiero.
¿Y qué más con su serrucho?
- Mucho.
¿Y qué sueño lo desvela?
- Gabriela.

¿Quién será ese carpintero
que te canta, pequeñuela,
con hoja de fino acero:
"Te quiero mucho, Gabriela".

Lail·lustració és de Pitu Álvarez.

Versos al vent de la poesia

 Bufa el vent i arrossega la tardor que poc a poc va enlairant-se entre gotes de pluja i rebolica de fulles. Bufa el vent i ens porta poesia.

Passa vent

(Clementina Arderiu)

Passa vent, cosa sinistra

qui et pogués mai deturar!

Tota la casa em fa trista

el teu malastruc xiular.

*

Truquen amb mà forta

(Maria Martorell)

Truquen amb mà forta

qui truca la meva porta?

El vent, el vent,

el vent furient!

*

El vent

(Joan Salvat-Papasseit)

Veure el vent despullant plàtans

sense motiu ja és un calfred,

i si ens atrapa al vespre un xàfec

sota els balcons plora un barret.

La il·lustració és d'Anna Golub.

Viento de otoño, viento de poesía / El vent arrosega poemes

La tardor porta el vent, el vent de la poesia i a nosaltres ens agrada sentir-lo com colpeja sobre el nostre rostre...

Viento

(Octavio Paz)

Cantan las hojas,

bailan las peras en el peral;

gira la rosa,

rosa del viento, no del rosal.

Nubes y nubes

flotan dormidas, algas del aire;

todo el espacio

gira con ellas, fuerza de nadie.

Todo es espacio;

vibra la vara de la amapola

y una desnuda

vuela en el viento lomo de ola.

Nada soy yo,

cuerpo que flota, luz, oleaje;

todo es del viento

y el viento es aire siempre de viaje.

La il·lustració és de Ján Vajsábel

Dia de la Poesia Catalana a Internet: versos infantils de Núria Albó

Versos a la lluna, en la nostra llengua -il·lustracions de Francesca Cosanti-

Hui és el Dia de la Poesia Catalana en Internet. Ens agradaria veure tots els espais plens de poesia en la nostra llengua. Nosaltres volem participar-hi i dins de la tria de poetes i poemes hem pensat en Núria Albó i els seus poemes infantils, per tal que els xiquets i xiquetes gaudeixin d'aquest dia.

Lluna

(Núria Albó)

Lluna nova, peix al cove,

quart creixent, gep a ponent.

Lluna plena el mar remena,

quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,

dues com grill de llimona

una que ningú no ha vist

i una de cara rodona.

*

On és el vent?

(Núria Albó)

On és el vent, que el sento i no el veig?

Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,

em xiula a l'orella cançons i secrets.

Em fa pessigolles, m'estira els cabells

però quan em giro el sento i no el veig.

*

La família

(Núria Albó)

Gendre i nora,

sogre i sogra,

pare i mare,

tia i oncle.

El nebot i la neboda,

el cunyat i la cunyada.

Néts i nétes d'avi i àvia.

Els cosins per cada banda

i potser alguna besàvia.

Ai, qué llarga és la família!

Ai, que n'és, de complicada!

 El peix

(Núria Albó)

Tens la cua

virolada,

tens escates

molt lluents.

Tot nedant

obres la boca,

però sense dir mai res.

*

L'alzina i el roure

(Núria Albó)

L’alzina i el roure

són dos bons germans.

Tots dos esgarrapen,

tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda

a ser bons companys.

Quan glaça i venteja

ja no són iguals.

Les fulles del roure

se’n van a l’hivern.

L’alzina les guarda

per no tenir fred. 

Secretos al viento... de la poesía

Funambulista

(Yeruza Labrín, text i il.)

El viento sabe lo que yo quiero,
por eso se me enreda en el pelo,
se cuela en mi cabeza
para escuchar todos mis secretos.

Versos de tardor, de Marià Villangómez

Estem enmig de la tardor, però la climatologia que està fent enguany sembla que l'acabem de començar. Temps de tardor, de vent i pluja, de fred i boirines, de dies curts i molta melangia. Temps de tardor amb poesia.

Començament de tardor

(Marià Villangómez)

Estovada de pluja,

la terra es deixondia

del mort estiu ardent.

Lliures, àgils, als cants

ascendien amb joia,

a la tarda, els ocells.

A l’horitzó, ferits

de llum, vagaven núvols

per l’aire transparent.

Somiaven campanes,

dins la volta de vidre,

amb l’hivern ja proper.

Les fulles tremolaven

a la fina carícia

de la gran mà del vent.

El vent, que esdevindria

guillotina, aviat,

d’un aspre i prim acer.

La il·lustració és d'Alessandra Cimatoribus.

En los dedos del viento: llibre de poesia infantil de Mercedes Calvo

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil molt interessant que teníem pendent des de fa temps-: En los dedos del viento, de Mercedes Calvo, amb il·lustracions de Matías Acosta, editat per  Estrada/Grupo Macmillan.

Estem en la tardor i bufa el vent de la poesia, van ballant fulles i besades, versos rimats, amb música de brisa i sospirs cadenciosos.  El vent és el protagonista de tot el poemari; un vent que persegueix vaixells de papers, que balla sobre els pètals de les flors, que espenta als avionets, que juga amb els núvols. Les il·lustracions pinten amb colors blaus i tonalitats ocres el món vist pel vent de la poesia.

Un llibre molt recomanable! Us fiquem un tastet:

En los dedos del viento

pasan las nubes

y los globos perdidos

 que al cielo suben.

Giran veletas,

suspiros de las novias

y los poetas.

En los dedos del viento

vuelan las hojas,

cabellera de otoño

 dorada y roja.

Viaja la vida

en el polen callado

 y en la semilla.

En los dedos del viento

 se van los besos

soñando con caricias

y con regresos.

Flotan canciones

que entibian de ternura

 los corazones.

En los dedos del viento

 quiero viajar.

Él me dará alas

 para soñar.

Dedos del viento,

¡qué vuelen las palabras

 del sentimiento!

Vent, vent, vent de tardor i poesia

El vent s'emporta l'estiu, però els jocs i la poesia continuen (il. Sònia Marín Velasco)

Viento de otoño

(Carmen Gil)

Silba entre los troncos

y escondido acecha

y espera un descuido

y te desmelena.

El viento de otoño,

que es muy juguetón,

le despeina el moño

a doña Asunción.

El viento, que vuela,

como lagartija

se mete y se cuela

por cualquier rendija.

A don Barrendero

le esparce las hojas.

Cubre el pueblo entero

de sábanas rojas.

Una vez al año

desnuda al manzano

Desviste al castaño

después del verano.

Roba los sombreros,

les da volteretas:

son volatineros

de las plazoletas.

Y al salir la luna

le canta al oído

canciones de cuna

a un niño dormido.

Paraules del vent: escoltem com s'enlairen els versos

Paraules del vent

(Joana Raspall)

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

de les paraules al vent.

La il·lustració és d'Ignasi Blanch.

Poesia per estrenar la tardor / Poesía para estrenar el otoño

Ja tenim ací la tardor i deixem darrere un llarg i calorós estiu ple d'experiències. És hora de començar a abrigar-se, de deixar que el vent i la pluja jugue amb el sol i de que s'agafe el ritme en la classe. Donem-li la benvinguda amb poesia. Al blog hi ha molts poemes infantils i juvenils de la tardor, en castellà i català, i també varem fer un muntatge poètic de la tardor (montaje poético del otoño) amb un bon grapat de poemes que us poden ser útils per a donar-li esta benvinguda.

Us invitem a llegir dos poemes que ben bé reflexen la nova estació que estrenem.

Tarde de otoño
(Ayes Tortosa)
Los vencejos por el cielo
van volando.
El viento, mal encarado.
Y las hojas, en el suelo,
rodando, rodando.

Son tarjetas de la lluvia.
Premonición de una tarde
que me anuncia su visita
y se invita ella sola

a merendar.

***
Vent de tardor
(Maria Dolors Pellicer)

El vent arrossega
les fulles
mortes,
obrim els llibres...
tanquem
les portes!

La il·lustració és de Vito Cano.

Poesia del vent: in memoriam pels nens de Sant Boi de Llobregat

Vent de poesia, vent que enlaira versos, però també vent que fa mal bé, que porta el dolor i la mort. Aquest vent que ara estem patint ha deixat al seu pas una estela de dolor. M'acabo d'assabentar de la mort d'uns xiquets en Sant Boi de Llobregat (Barcelona). Què trist! Se m'ha encongit el cor. Quin horror per als seus familiars i amics! Des d'aquest menudet lloc de poesia ens agradaria que aquest maleït vent els porte a un viatge de pau, ple de catxirulos i globus de colors, on per sempre els estels els bressolen, i la lluna cada nit es recite una poesia amb un gran somriure. Resten per sempre en la nostra memòria.

Ens agrada el vent que enlaira els catxirulos i globus, que juga amb les ones i els cabells, que riu entre les branques dels boscos, que esplota les bombolles de sabó i volteja les fulles dels arbres formant curves inversemblants a l'espai. Aquest és el nostre vent:

EL VIENTO
(Teodoro Frejtman)

Subo barriletes

muevo los molinos

danzo en las hojitas

de los paraísos.

*

Formo mil oleajes

de la gran marea,

y soy el flameo

de nuestra bandera.

*

Rompo las burbujas

hechas de jabón,

silbo por las noches

lenta mi canción.

*

Soy quien te despeina

siempre en primavera,

y vuela tus apuntes

de tarde en la escuela.

*

Si a tu guardapolvo

llego una mañana

pídeme que lo seque

el fin de semana.

La il·lustració és de Roberto Forero.