Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de tardor. Mostrar tots els missatges

1.4.19

Poesía sobre las estaciones del año / Versos infantils per a cada estació de l'any



Passa el temps i canvien les estacions. A la naturalesa es produeix un cicle vital que a tothom ens afecta. Ara estem en primavera al nord i tardor al sud i volem celebrar-ho amb molta poesia. Versos per a cada estació.

Las estaciones del año

Qué curioso que es el año,
dividido en cuatro partes,
que llaman las estaciones
y van del calor a helarte. 

La primera, primavera,
húmeda y llena de flores,
cambiante como los vientos
y pintada en mil colores.

Maravilloso el verano,
días largos, sol caliente,
los niños de vacaciones
y también mucha otra gente.

Ya va llegando el otoño,
los árboles se desvisten,
vuelta al cole, amigos míos
y espero que no rechisten.

Por fin el invierno frío
y sus noches tan oscuras
bien guardaditos en casa,
que esperen las aventuras.

Il·lustració d'Hazel Quintanilla.

21.11.18

Nube, nube: poesía en el cielo de las palabras


Hui caminem entre núvols pels camins de la poesia, toquem el cel amb la rima i gaudim de les gotetes dolçes de pluja.

Nube, nube
(Almudena Orellana Palomares)

Nube que subes
por los tejados.
Nube que bajas
sembrando charcos.

Nube que sube,
nube que baja,
nube que vuela
sin dejar marcas.

Nube que pinta sombras,
nube que ahueca sueños;
nube que viaja
surcando el cielo.

Nube que subes,
nube que bajas,
nube que vuelas
sobre mi almohada.

La il·lustració de Christine Roussey.

14.11.18

Color de novembre... pintant amb la poesia


Color de novembre

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

La il·lustració és de Mariya Paskovsky.

25.10.18

Las hojas del árbol bailan y bailan con los versos


Les fulles seques són el més típic de la tardor. Fulles de totes les mides, formes i colors. Fulles ballarines i que donen molta feina per escombrar i són tot un goig per jugar, poemar i cantar.

Las hojas del árbol

Las hojas del árbol cayeron al suelo.
Una, dos, tres y cuatro.
Después vino el viento y se las llevó.
Uff, uff, uff, uff.
El buen barrendero barría la calle.
Ras, ras, ras, ras.
Y el suelo del parque muy limpio quedó.
Bien, bien, bien, bien.

La il·lustració és de Sam Toft.

19.10.18

El blues de la castanyera... visca la Castanyada


Ara si que si, és temps de castanyes. A la tardor les fulles ballen al so del vent i nosaltres també us invitem a fer-ho al ritme d'un blues que us encantarà. Vinga, escalfem-se les mans i la panxeta amb les castanyes torrades i el cos al ritme del ball.

El blues de la castanyera

Quan ve el temps de les castanyes,
quan arriba la tardor,
quan les nits es fan més llargues
i ja es nota la frescor,
menja castanyes torrades
i et trobaràs millor.

Caaaastanyeraa!
Caaaastanyeraa!
Caaaastanyeraa!
Ja està torrant les castanyes
a la Plaça Major.

La il·lustració és de Joan Turu.


8.10.18

Poesia de la tardor / Poesía del otoño


La tardor va omplint la natura i els carrers de fulles seques, joganeres i sorolloses, especialment divertides per a jugar amb la poesia.

Poema de otoño

Otoño de pies dorados
¿qué traje te has puesto hoy?
Mi pantalón de hojas rojas
y mi galera marrón.

Otoño de andar travieso
¿qué saco te has puesto hoy?
Mi saco de hojitas secas
que al correr hacen clic cloc.

¡Qué lindo que estás, otoño!
De amarillo y de marrón,
Si hasta pareces un niño
despeinado y juguetón.

Il·lustració de John Ripa.

1.10.18

Otoño: sonet de Juan Ramón Jiménez per començar octubre


Otoño

Esparce octubre, al blando movimiento
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.

Qué noble paz en este alejamiento 
de todo; oh prado bello que deshojas 
tus flores; oh agua fría ya, que mojas 
con tu cristal estremecido el viento! 

¡Encantamiento de oro! Cárcel pura, 
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece, 
echado en el verdor de una colina! 

En una decadencia de hermosura, 
la vida se desnuda, y resplandece 
la excelsitud de su verdad divina.

La il·lustració és de Terry Fan.

21.9.18

Era el otoño: benviguda la tardor amb poesia


La tardor ja ha arribat de nou i està la natura celebrant el repòs que esdevindrà d'ací poc. Toca canviar de colors, canviar de clima, canviar de roba, canviar les fulles, canviar els poemetes que anirem pujant al blog. L'estiu resta tan sols al record. Benvinguda la tardor, benvinguda amb poesia.

Era el otoño

A las cinco ha llegado.
Se ha llevado la tarde,
en su capa de sueño, 
los colores ya débiles
que había en la mañana.
El verde de la higuera, 
el brillo en las manzanas... 
El canto del gorrión 
se paró de repente, 
un rumor de hojas secas 
se arrastró por el parque 
y el surtidor cantaba 
el sueño de los niños 
que venían de clase 
soñando con la playa. 
La brisa del otoño 
se acercó al corazón 
y y se paró la tarde. 

La il·lustració és d'Aeppol.

28.11.17

Calendari de tardor: poesia per a cada mes de la tardor


 Calendari de tardor
(popular)

Setembre que ens portes de nou la tardor,
tu deixes els boscos pel brau caçador.

Collim bones pomes que tu has madurat;
hem fet la verema i el camp hem llaurat.

Octubre que daures el bosc que era verd,
el cup i la bóta de vi ens has omplert.


T'enduus l'oreneta molt lluny, cel enllà;
però a l'hort la magrana tu has fet coronar.

Novembre que plores tot regant els camps
bolets i castanyes duus a xics i grans.

El dia s'escurça, se'n va Sant Martí,
les fulles ja cauen el fred és aquí.


Desembre que arribes amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes fa el cim més suau.

L'anyada s'acaba, t'enduus la tardor;
però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor.

Les il·lustracions són d'Aneme.

28.10.17

Poesia i refranys de castanyes / Poesía con castañas



¿Os gustan las castañas? Sí, mucho,
pues pedidle al castañero un cucurucho,
un cucurucho de castañas
que el castañero asa por las mañanas,
por las mañanas y por las tardes
para que las compren
los niños, niñas, padres y madres.
(M. Cristina Lahora)

A la tardor, casytanyes. Clar, que amb esta calor que està fent no se'ns acudeix pensar en les castanyes torrades. Però... com que ens agraden tant anem a provar-ne. El poemes de castanyes estan igual de bons com elles. Proveu-los. I si us ve de gust també tenim un cucurull de refranys castanyers

Mummm, què bones les castanyes amb poesia!Visca la castanyada!

La il·lustració és de La matita gialla.

15.10.17

Parlar amb la branca: versos tardorencs de Joan Josep Roca



No s'oblidem que estem a la tardor, que si, malgrat el calor agostenc que fa. Toca poesia tardorenca, amb fulles seques que ballen i castanyes torrades (malgrat que les acompanyem d'un gelat per a refrescar-se). Anem-hi a pels versos, i la fullaraca de colors, com aquests tan boniquets del nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia.

Parlar amb la branca

Com demanaria
que vingués tardor
amb un aire dolç,
un polsim de joia.

Parlar, amb la branca,
per fer li saber
que dalt s'està bé,
però el vol m'agrada.

Eixiria així,
sense massa por,
a trobar la riba.

Em vull amanida
a sentir el dolor
si resto al camí. 


Les il·lustracions són de Lisette Spapens.

4.10.17

Otoño ha venido, la poesía lo ha traído


Otoño
(Emerson Klappenbach)

Las hojas son nubes del cielo.
Las nubes son hojas del cielo.
Azules y rojas
Las nueves, las hojas.
Las aves son naves de estío.
Las naves son aves de río.
Se van con el frío.
Las aves, las naves,
las nubes, las hojas.
Otoño ha venido.

La il·lustració és de Richard Thompson.

25.9.17

Pel carrer, un refredat busca algú delicat: comproveu-ho amb la poesia de Nuria Albertí


Amb aquests canvis de temps és fàcil agafar un bon refredat. Tot perquè pel carrer van els refredats buscant-nos. Amb compte! Fugiu si podeu, no us atrape.

Pel carrer, un refredat
busca algú delicat.
Un coll desprotegit,
un guant d’on surti un dit.
Una jaqueta oberta.
Algú l’ha descoberta?
Un forat al mitjó…
S’ha colat! Oh, no, nooo!
Ploren els ulls i el nas.
Un virus eficaç.
Sóc al llit estirat.
Mare, quin refredat!

La il·lustració és de Nanda Corrêa.

20.9.17

Benvinguda la tardor amb poesia, de Jordi Pinyol / Bienvenido el otoño con poesía, de Rafael Alberti



Ja està ací la tardor, li donem la benvinguda amb molta poesia. Cada fulla que cau porta un poemeta o una cançó. Estigau ben atents/es... que ballen poemes.

Bufa el vent
despullant els arbres.
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat.

Canvien els colors.
Canvien els sons.
Canvia la claror.

Tot d’una
ens adonem
que és temps de tardor


Todavía el verano
hinca con sed su espada enfebrecida
en el cuerpo naciente del otoño.

*

Lucha el otoño por entrar, inicia,
dulce y maravilloso, sus primeros
tenues y delicados amarillos.

Les il·lustracions són de Danielle Duer.

17.9.17

Las hojas empiezan a bailar, aunque el otoño está por llegar: poesia de la tardor



 Sembla que aquest any la tardor entrarà com cal, al seu temps i amb el seu clima propi. Resta molt poquet per a donar-li la benvinguda, però per ací les primeres fulles ja comencen a ballar, ja se sent el sorollet de la seua sequedat i hi ha una especial que sembla voltejar amb la poesia.

Hoja de pájaro
(Mª Rosa Serdio)

Hay una hoja de plátano
al borde de mi tejado.
Hace días que la miro
¡y creo que está ensayando!
Hoy se ha puesto de puntillas,
y se ha agitado despacio.
El viento pasó enfadado,
con prisas, como buscando
cabellos que revolver,
arenas para ir jugando
a remolino en desierto
y pasar así un buen rato.
La hoja bailó sardana
con sus lados en lo alto
mas, luego, le dio vergüenza
y se terminó agachando.
Cuando la miro sonríe
allá solita en lo alto.
Yo la comprendo y la animo.
Sé que tiene alma de pájaro.
Cualquier día no estará.
Ya se habrá ido...¡volando!

Il·lustració d'Irene Amaro 

30.11.16

La tardor va acabant-se, però la poesia continua sempre



Acaba novembre i l'hivern ja ens truca la porta. Anem poc a poc acomiadant-se de la tardor i res millor que fer-ho amb poesia.

Otoño

Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
entremos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran

ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda

aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.


Il·lustracions de Nataliya Syuzeva.