Poemes d'Akiko Yosano, en veu de dona

 

Esa joven en sus veinte,
A través del peine
su cabellera negra
el orgullo de la primavera ¡tanta belleza!

(il·lustració d'Hashiguchi Goyo)

 

Continuem aquest dijous amb poemes de dones. Hui volem difondre la poesia d'Akiko Yosano, una escriptora i poeta japonesa (1878-1942), la carrera de la qual va ser desenvolupada entre l'era Meiji i l'era Taishō. El seu nom de naixement era Shō Hō (鳳 志よう Hō Shō?). Va exercir un paper preponderant al món literari de l'època i va introduir l'antiga tanka al món poètic modern, així com l'ús de paraules xineses a la poesia japonesa .Yosano també es va destacar com a pionera en el feminisme, el pacifisme i la reformista social. Se la considera com una de les més famoses i controvertides poetes de la literatura moderna del Japó. 

Us deixem un tastet de la seua poesia:

Pelo negro,
mil mechones de pelo,
este pelo enredado,
como mis pensamientos enredados,
como mis sentimientos enredados…

*

Dos estrellas en el cielo
susurros de amor
tras la cortina de la noche
mientras que abajo, ahora, las personas mienten 

sus cabellos en suave desorden...

*

Aunque suelto en el agua
mi largo pelo de cinco “shakus“,
mis sentimientos de mujer
permanecen secretos, retenidos ...

 *

Sin hablar del camino,
sin pensar en el futuro
ni en la reputación,
sólo amados y amantes,
tú y yo mirándonos 

L'arbre, vida i poesia: en el centenari del naixement de Màrius Torres

Hui, dia 30 d'agost, celebrem l'aniversari del naixement de Màrius Torres (1910-1942). Hem pensat que res millor que rendir-li homenatge amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.

D'entre tota la seua àmplia obra poètica hem seleccionat un tanka sobre l'arbre. Versos senzills però de gran profunditat. L'arbre, símbol de vida i exemple perfecte del pas del temps, rellotge de la natura. Ésser viu que enfonsa els seus arrels en el sòl, sostenidor i font d'aliment, però que alça les seues branques cap al cel, tot buscant la llum i l'espai. Branques que acullen vida i que, fins i tot a la seua mort, donen calor, energia.

L'arbre, metàfora de la poesia, que s'arrela dins d'una cultura, que li dona suport i l'alimenta amb la paraula, i que va creixent i canviant, transformant-se i transformant, donant ombra i acollint, repartint vida a cada fulla, a cada poema. I quan el poeta ja no està encara en resta la flama de la seua paraula, que perdura per sempre entre els lectors.

El millor homenatge que li podem fer és llegir-lo i transmetre la seua paraula a les generacions de xiquets i joves que, per una raó o per altra, encara no l'han conegut i no han bellugat per entre el fullatge de la seua poesia. Aprofitem un dia, com el de hui, per a enlairar els seus versos.

Un arbre

(Màrius Torres)

Vius entre l'aire.

De nit vas de la terra

a les estrelles.

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

Hui la catosfera s'ha fet ressò d'aquest aniversari i nosaltres volem afegir-nos a l'homenatge col·lectiu que navega per les ones internaútiques, de bloc a bloc.

 

La il·lustració és d'Amparo Phillips Mardones.

Escritores de Extremadura: una web amb molta i bona poesia

Ens agrada que des de les institucions públiques es fomente la lectura (que falta fa!). Hui en dia no sols cal fomentar-la presencialment, també aprofitant les noves tecnologies. Això és el que fa Extremadura, que dins del seu Plan de Fomento de la Lectura, té una web per a donar a conèixer els seus autors: Escritores de Extremadura. Podem fer una recerca per autors (ordenats alfabèticament), per moviments literaris, per gèneres, i per cronologia. Un portal molt interessant, fàcil de navegar i amb informació detallada.

Fent referència a la temàtica d'aquest blog, sobre la poesia, trobem una completa selecció d'autors extremenys que han escrit o escriuen poesia, amb les seues dades biogràfiques, bibliogràfiques i exemples dels seus escrits, dels seus poemes. Podem fer la recerca, si coneixem l'autor, directament pel seu nom a l'apartat d'autors. Però si volem escorcollar sobre la poesia d'Extramadura, entrem a l'apartat de gènere i consultem la Lírica Tradicional (endevinalles, cançonetes amoroses, per a iniciar jocs,... i embarbussaments), Poesía (ordenat alfabèticament pel nom de l'autor) i el seu Romancero.

Us fiquem una xicoteta mostra del contingut poètic d'aquesta web:

Canción de siega

De tres manadas, gavilla;

de tres gavillas, brazado;

de tres brazados, morena;

de tres morenas, un carro.

El segar en agosto

dicen que es vicio;

a la sombra estaba

la que lo dijo.

¡Arre ya, ya.!

Romance de Gerineldo

-Gerineldo, Gerineldo,

Gerineldito pulido,

quién te pudiera tener

tres horas a mi albedrío.

-Como soy criado vuestro,

señora os burláis conmigo.

-No me burlo, Gerineldo,

que de veras te lo digo.

-¿A qué hora podrá venir,

señora, a lo prometido?

-Entre las doce y la una,

cuando el rey esté dormido.

Entre las doce y la una,

para el palacio se ha ido,

y en la puerta de la infanta

ha dado un fuerte silbido...

Por aprender del aire

(Ángel Campos Pámpano)

Por el azul
sin riesgo hasta el agua
iluminada.
Vendrán desde la tarde
los pájaros sedientos.

*

Brizna en el aire.
Es una partitura
el leve pétalo
de la flor o el del pájaro
que a tu reclamo acude.

*

Algarabía
de pájaros prendidos
en red del aire.
Acudían al agua,
y ya no regresaron.

La il·lustració és de Jacek Yerka.

Quima Jaume, els versos des del record

Hui és el cinquè dia que parlem de poesia feta per dones, per a homes i dones. La poesia de Quima Jaume és de les que cal llegir, quasi de manera obligatòria, i donar a conèixer als joves. Quima -Cadaqués 1934 - 1993- és una poetessa catalana humanista que reflexa als seus poemes un classicisme mediterrani, que reflecteix una gran passió per la mar, per les relacions humanes i pel paisatge.

Una veu poètica que, com a altres magnífiques veus, queda enfilada als nostres sentiments. I ara que la poeta no hi és, ens queda el recer de furgar en els seus versos, pausadament, fruint paraula a paraula del seu imaginari poètic.

Tanka
(Quima Jaume)
La lluna té
els colors dels teus somnis.
Ara decreix
en el cel dels teus dies
Són fràgils els sentits.

La il·lustració és de Laura Diehl.

Tankes japonesos, en castellà

Què és un Tanka? És una composició d’origen japonès i de mètrica semblant a la dels haikus, però amb dos versos heptasíl·labs addicionals: 5-7-5-7-7. No té les exigències conceptuals dels haikus, així que pot estructurar-se com vulgui el poeta.

L'Asociación Prometeo de Poesia va convocar, en la passada primavera, l’enviament de tankes en castellà. Foren 63 els tankes seleccionats, de nou països diferents. Podem llegir-los en Prometeo Digital. Nosaltres hem seleccionat tres tankes diferents, sobre l’amor i el desamor.

Luis Alberto Ambroggio (Argentina)

Temo el amor,

ese mar infinito

sobre los nombres,

porque lo desconozco

porque me desconoce.

Isabel Díez Serrano (España)

Tú, yo, nosotros
no estábamos tan solos.
En la distancia
había mil luceros

alargando sus brazos

Amado Storni (España)

Tengo el olvido
apuntando a tus labios.
Noches enteras,
kilómetros de sueños
arropados por ti.

Si us animeu a escriure'n ens agradaria que ens els enviareu, per a compartir-los amb tots vosaltres.