Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes ecològics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes ecològics. Mostrar tots els missatges

5.6.19

Tenim cura del medi ambient... amb poesia / Cuidamos el medio ambiente... con poesía



Hui és el Dia Mundial del Medi Ambient / Día Mundial del Medio Ambiente. És un dia fantàstic per a festejar tot el que ens regala el nostre entorn i també per a prendre consciencia de tot els que estem fent malbé: súper consumisme, ús abusiu de plàstics, deixalles per tot arreu, aigües brutes, aire contaminat, sobreexplotació dels recursos naturals, animals en perill d'extinció, boscos i selves cremades, manipulació del sers vius, i un llarg etcètera. 

Entre tots podem aturar aquesta boja destrucció del medi ambiente, podem aconseguir retornar de vida a la Terra. Els poemes que a continuació hem seleccionat fan referència a aquesta presa de conciencia i actuació responsable i consequent. El xiquets i les xiquetes ho comprenen immediatament, estimen la Terra i no volen estropejar-la, però... i nosaltres els adults?

La rumba del Medi Ambient
(Carles Cano)

Et recitem aquest poema,
la Rumba del Medi Ambient;
si vols cuidar el teu món,
escolta-la ben atent.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Comença per reciclar
tot allò que consumeixes.
Almenys el vidre i el paper,
als contenidors ho deixes.

No deixes l'aixeta oberta
quan et raspalles les dents;
la dutxa és millor que el bany,
t'estalvia aigua i temps.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Les piles són perilloses,
al fem no es podem tirar,
busca un lloc on n'arrepleguen;
porta-les sense tardar.

No tires papers ni fem
als carrers o al camp,
la natura i la ciutat
xomrients t'ho agrairan.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Ara ja ho saps col·lega,
aprén bé estos consells
o ens carreguem el planeta
si cadascú va a la d'ell.




I ara més poemetes en castellà per a conscienciar-nos, 
cada dia, de tenir cura dels nostre medi ambient
(malauradament desconeixem alguns dels seus autors/es):

Nací para cuidar
esto que veo:
para cuidar la lluvia,
para cuidar el viento,
para cuidar al ave,
al pez y a lo pequeño.
Nací para cuidar
el Universo.
(Estefy)



El reciclaje
Los niños pequeñitos
conocen lo que es reciclar,
y por eso todos quieren
el medio ambiente cuidar
en sus casas y en sus clases,
papel y cartón separar
de plásticos, envases y vidrios por igual.
Es labor hermosa,
todos podemos participar,
y casi sin darnos cuenta
de nuestra tierra cuidar,
para poder disfrutar
y nuestro planeta amar,
aire, agua y tierra,
debemos salvar.




El sol y la luna
hablan de la Tierra,
la ven muy cansada

y parece enferma.

Su cielo está gris,
no es azul, ni claro,
su mar está sucio
y los peces pálidos.

Los ríos sin agua,
los campos muy secos
y se talan árboles
en pos del progreso.

Los osos no hibernan,
las aves no emigran,
bla, bla, bla, siguen
mientras que la miran.

Muy callado un niño
los escucha hablar,
no sabía nada,
¡él quiere ayudar!

Promete a los astros
cuidar de la Tierra,
ahorrar, reciclar,
siempre protegerla.

(Marisa Alonso Santamaría)
*



El planeta clama a gritos
por cuidado y atención,
si no ayudamos al cambio,
vendrá la muerte y destrucción.
La tierra espera paciente,
¡Paren la contaminación!
Porque el daño ecológico
ya no tendrá solución.
Dañan la naturaleza,
contaminan a los mares,
cortan y talan los árboles,
de los montes tropicales.
Cuando vienen las tormentas
los gritos de inundación,
¡Son los rayos y los truenos
el rugir de su interior!
Las temperaturas suben
y los polos se deshielan,
Talan y cortan árboles
¡Años para crecer llevan!
¿Para qué nos sirve el oro
si contaminan los mares?

¿Para qué sirven riquezas
si en la tierra no habrá nadie?

*

Cuidemos el planeta
(Delia Arjona)

El mundo se encuentra enfermo.
Agoniza, ya no puede respirar,
Todas sus aguas saben mal…
¡Hagamos algo para poderlo salvar!

Antes de que el sistema muera,
pongámonos a trabajar,
busquemos juntos una receta
para nuestro planeta cuidar.

Muchos árboles podemos plantar,
concienticemos a las personas,
al planeta vamos a oxigenar
y disfrutaremos de su sombra.

El papel que ya no usemos,
que reciclarlo tendremos.
No morirá ningún árbol
y el planeta cuidaremos.

Las pilas contaminantes,
al agua no debemos tirar.
Es un gran daño ecológico
que llevará años limpiar.

Si amamos la naturaleza,
debemos empezar a reciclar,
para que en el Planeta futuro
todos podamos respirar.

Para que la Tierra no muera,
debemos empezarla a cuidar.
Ayudamos a la creación entera
y con ella podremos contar.






Les il·lustracions que acompanyen a tots aquests poemes són de Nerina Canzi.

27.1.19

Planeta Tierra: un poema sobre l'educació ambiental i social


Ahir vàrem celebrar el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Tots els dies els dediquem -o deuríem dedicar-los- a l'educació ambiental. Des de menudets els xiquets i xiquetes se n'han d'adonar de la importància de tenir cura del medi ambient, primer del que tenen al seu voltant i després de la Terra, casa de tots. D'aquesta educació som responsables els adults; no hem de parlar per parlar, hem de practicar amb l'exemple, de donar models positius.

Educar és sempre una tasca difícil, però hem d'aconseguir deixar a les generacions futures un planeta millor que el que ara tenim. Què tal si incloem la poesia en aquesta educació ambiental?

Planeta Tierra

Cierra los ojos, -me dijo-

e imagínate un Planeta
azul, como el cielo azul,
todo verde, color de hierba;
con sus selvas, sus desiertos,
sus continentes, sin guerras;
con comida para todos,
con casas sin hipotecas,
jardines llenos de flores,
con aroma a madreselva;
donde todo se recicla,
donde a todos se respeta
sin importar que su piel
sea amarilla, blanca, negra...

Con calor en los hogares,
sin humo en las chimeneas
de las térmicas centrales
que marchitan el Planeta.

Donde los bosques sean bosques,
donde las selvas sean selvas,
donde los llanos sean llanos
y las praderas, praderas.

Donde los ríos, que al mar van,
le digan a las ballenas
que los barcos balleneros
se han extinguido y no ellas.

Donde no existan fronteras,
ni pateras, ni cayucos,
que sueñan llegar a tierra
y después... se desvanecen
en cánticos de sirena.

Donde la capa de ozono
vuelva a ser lo que antes era:
protección para los seres
que habitamos el Planeta.


La il·lustració és d'Andrea Kürti.

22.7.17

El cant de la Terra, el cant del món


El cant de la Terra
(popular / Kristin Kwan il.)

Sol, sol, sol
El teu foc treu tot el dol
Sí, sí, sí
Per néixer cada matí.

Mar, mar, mar
Aigua blava i cel ben clar.
Neu, neu, neu
Tot blanc com àngel de Déu.

Fang, fang, fang
Terra, treball, suor i sang.
Blat, blat, blat
partim el pa de bon grat.

Vent, vent, vent
Aire pur, esperit content.
Au, au, au
Rabent passsa el vent suau!

Au, neu, fang, blat!
Sí, vent, sol, mar!

3.7.17

Canvi climàtic: poesia de Celdoni Fonoll


Què estem fent amb la Terra!!! Estem malbaratant-la i això no pot seguir així. En una setmana que portem d'estiu hem passat d'una calor asfixiant a una frescor que no és d'aquesta temporada estival. Incendis, desertització, escombraires a mogolló, pol·lució atmosfèrica, contaminació de tot tipus... i ací no passa res!? No fem com l'estruç que amaga el cap sota terra i no vol assabentar-se del que passa al seu voltant.

És ja un fet, una realitat palpable i comprovable, que estem vivint un gran canvi climàtic -malgrat que alguns s'empenyen en fer-nos creure el contrari-. Un canvi que produeix sequera, desgel, augment del nivell del mar, pluges torrencials, tornats,... No devem tancar els ulls, ni nosaltres ni els governs que ens representen. Cal actuar correctament pel bé de tots, pel bé de la Terra que és casa nostra. 

I és que... l'hivern ja no és tan hivern i l'estiu és més estiu.

Canvi Climàtic

L'hivern ja no és tan hivern
i l'estiu és més estiu,
plou a barrals sobre els bots
o la secada és intensa,
volen desglaçar-se els pols,
al cel l'escut es forada,
i amenacen altres mals.

Homenets de massa fums
propagadors de molt fum
som culpables del desastre
que tot just ha començat.
Tant maltractem, ai!, la terra,
que ho pagarem car els d'ara
i molt més els que vindran.

I els Estats reprepotents,
-aquells que més empastifen-
fan el sord a l'evidència.
Prou els científics prediquen,
pro clamar en desert mesquí
ja ho feia Joan Baptista
quan Judes era Fadrí.

La il·lustració és de Sara Niett.

3.3.17

Reciclem, una cançó de Toni Giménez



Cal tenir cura de la Terra, protegir-la. És important que eduquem als xiquets i xiquetes en el respecte i l'amor pel seu entorn, en primer lloc donant nosaltres exemple. La poesia i la música ens ajuda en aquesta tasca d'educació medioambiental, paraules amb notes musicals que brollen per a concierciar-nos de la importància de reciclar.

Reciclem

Reciclem tot el paper,
també el vidre i els cartrons,
roba, llauna i tetrabrick,
tot dins dels contenidors.

I és que ho fem perquè volem
reciclar i reutilitzar,
no volem contaminar
ni energía malgastar.

Convidem a què tothom
participi de valent,
que no es llenci res de res
procurem pel medi ambient.

Podem descarregar-se la cançó en iTunes o  en Musica en Google Play o en Spotify.

La il·lustració és de Boris Kulikov.

4.3.16

Dos poemes per celebrar el Dia Mundial de la Naturalesa / Dos poemas para celebrar el Día Mundial de la Naturaleza


El Dia Mundia de la Naturalesa volem celebrar-ho poèticament amb dos poemes infantils de dos grans poetes com són Joana Raspall (en català) i Gloria Fuertes (en castellà). Defensem la naturalesa, la defensem amb poesia.

La rel
(Joana Raspall) 

La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.

*
Niño Tom
(Gloria Fuertes)

Niño Tom:
Si vas al campo,
no subas por los almendros.
Ni cojas nidos,
ni caces pájaros,
ni mates insectos negros.

¡Ay, esa flor, esa flor
que ahora muere entre tus dedos,
sus novecientas hermanas
la están echado de menos!

Si vas al campo,

sé bueno.
¡Échate en la hierba,
canta,
estate quieto!
No deshagas las casas
de los insectos

Niño Tom:
Si vas al campo
Sé hombre,
niño pequeño.

La il·lustració és d'Alfredo Lazcano.

20.1.16

El corazón de la Tierra, poesía ecológica y social de Gloria Fuertes


Xerrem, xerrem i no parem de xerrar sobre el malbé que dia a dia estem fent-li a la Terra, però a la fi no actuem per aturar i donar solucions a aquest greu problema. Els polítics es reuneixen, xerren, decideixen i... acaben fent cadascú el que volen: contaminació per tot arreu. Cal aturar aquest despropòsit, tots junts, perquè el planeta no sols és nostre.

Però a més aquest odi actiu contra la Terra també es gira contra les pròpies persones: violència, guerra, destrucció. Quin horror!

La poesia té molt a dir en aquests tema, com en tants altres. Aprofitem els versos de Gloria Fuertes per a compartir un pessiguet de reflexió amb els xiquets i xiquetes i amb tots vosaltres. El cor de la Terra batega malament, curem-lo.

El corazón de la Tierra

El corazón de la Tierra
tiene hombres que le desgarran.
La Tierra es muy anciana.
Sufre ataques al corazón
—en sus entrañas—.
Sus volcanes,
laten demasiado
por exceso de odio y de lava.

La Tierra no está para muchos trotes
está cansada.
Cuando entierran en ella
niños con metralla
le dan arcadas. 


Les il·lustracions són de Toto Zumpano.

31.8.15

Stop als incendis: poesia de Francesc Rodrigo


Acaben agost amb incendis, com el vàrem començar. "És que hi ha molta sequera", diuen uns; "Els llamps són molt dolents", diuen altres. No vaig a entrar a drap al tema, però el que resulta evident és que tants incendis són molt sospitosos. La Terra, sense la natura, és la mort i no se n'adonem. Un troç per ací, un poquet per allà, un més gran... i tot desapareix, les flames s'ho mengen tot i ja no es pot tornar endarrere. No sols canvia el paisatge, canvia tot.Trist, molt trist i real.

I nosaltres, què fem? Protegim de debò el nostre patrimoni natural? Sóm conscients que per damunt del valor crematístic està el valor ecològic? Us deixem amb un poema que ens ajudarà a seguir reflexionant.

Incendi
(Francesc Rodrigo)

Després del foc creix,
com un dibuix,
la taca més negra.

No importa que tot s'esquerde
si el vi crema i és aspra la son.

Des dels ulls s'escampen
les amples planícies
d'un cos que el vent ja rossega.

D'arbres, no n'hi ha.

La il·lustració és de Roberto Weigand.

2.7.12

La muntanya, un paradís que cal protegir, també amb poesia

La bellesa del paisatge ens enriqueix (il. Jeff Hatfiel)

 Hem començat el mes de juliol i ara la natura està en tot el seu esplendor. Fer excursions en solitari o en família i amics (amb xiquets encara millor) és tot un plaer. Però aquest mes ha començat malament: incendis per tot arreu. Quin fàstic! Conservar el nostre entorn és deure de tots! Protegir i millorar la natura, gaudir-la sense fer mal bè, fomentar el respecte... Els adults som exemple per als menuts. Si nosaltres tirem deixalles per la muntanya, ells també ho faran; si nosaltres encenem foc estan prohibit, ells també ho faran; si embrutem l'aigua dels rius, ells també ho faran.

Tenim un tresor del que podem gaudir lliurement, gratuïtament, nosaltres i les generacions futures. Valorem-lo i respectem-lo.

Dalt de la muntanya
(Joan Armangué)

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.

1.4.12

Canción infantil, Para despertar a una paloma morena: versos per a despertar abril


Volem començar abril, mes primaveral per excel·lència, per pintar amb versos el color dels dies. Res millor que fer-ho amb la cançó infantil de Joan Manuel Serrat, Para despertar a una paloma morena.

Canción Infantil
Para despertar
a una paloma morena
(Joan Manuel Serrat)

Y bueno, pues,
un día más
que se va colando
de contrabando.

Y bueno, pues,
adiós a ayer
y cada uno
a lo que hay que hacer.

Tú, enciende el sol.
Tú, tiñe el mar,
y tú, descorre el velo
que oscurece el cielo,
y tú, ve a blanquear
la espuma y la nube,
la nieve y la lana,
y tú, conmigo a cantar la mañana.

Tú, a dibujar
el trigo y la flor.
Tú, haces de viento,
dales movimiento
y tú les das color.
Tú, amasa los montes.
Tú, al pozo a baldear
y tú, conmigo y el gallo a cantar...

Que hay que empezar
un día más.
Tire pa'lante
que empujan atrás.

Y póngase el calcetín, paloma mía,
y véngase a cocinar el nuevo día.
Todo esta listo, el agua, el sol y el barro,
pero si falta usted no habrá milagro.

Si le falta usted
a un mundo enfermo y con canas,
quién va a hacerle la cama
y quién le peinará la frente
y quién le lavará la cara.
Si falta su risa
para echarlo a andar.
Venga conmigo y el gallo a cantar.

La il·lustració és de Rita Piano.

3.11.11

Ecopoema de Nicanor Parra


El error consistió
en creer que la Tierra era nuestra
cuando la verdad de las cosas
es que nosotros somos de la Tierra


La il·lustració és de Saige Roberts

28.2.11

Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell


Què estem fent malament per a que la natura no segueixa el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps rebolicat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estem obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trobem fantàstic fer-ho amb la poesia.

Què passa?
(Marc Granell)

Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

7.2.11

Oración por la Naturaleza: poesía / Oració per la Natura: poesia


 Una pregaria per la Mare Natura que cada dia ens dona vida i ens invita a viure-la amb intenssitat.


Oración

Madre nuestra
que estás en las aguas,
que estás en la tierra roja,
que estás en el fuego de las entrañas
y en el aire preñado de cada tarde.
Escribo cada día
con la esperanza
de bendecir tu nombre,
tu nombre y tu enigma
que, como el aliento,
contiene todos los nombres conocidos
y todos los nombres desconocidos;
tu nombre, que he olvidado,
pero que deshojo
cada noche
como una flor nocturna.
Vuelva a nosotros
la Tierra sin reinos
donde una vez la humanidad fue niña.
Hágase tu voluntad,
que une raíces, tallos y hojas
y enhebra con un hilo de sangre
a vivientes y no vivientes;
pero deshágase la mentira,
que arranca y niega,
pedazo a pedazo, nuestra leve
                                           existencia.
Danos hoy,
aunque nunca haya sido nuestro,
el pan de cada día,
así como la encina o la espiga
prodigan sus frutos con la sabiduría
de quien sabe que tan sólo
se posee aquello que se da.
Y aliméntanos también con tu
                                          palabra,
que recrea, recompone y pare,
cada mañana,
la carne azul del mundo.
Perdónanos nuestra ignorancia
porque, cuando pedimos libertad,
debimos haber reclamado justicia.
No nos dejes confundir
la limpieza con la muerte
y líbranos del olvido.

La il·lustració és de Laura Medei.

28.9.10

Serra de Mariola: destrucció intencionada del nostre entorn. Per què?


Create your own video slideshow at animoto.com.


A principis d'aquest mes de setembre la Serra de Mariola, la nostra serra (Cocentaina està a les faldes d'aquesta serralada), va sofrir un gran atemptat: un fort incendi va arrasar tot el que trobà al seu pas. Les conseqüències són aterradores. Allà on hi havia vida -arbres, flors, animals- ara és un desert de pedra. Allà on eren els flaires de les famoses herbes medicinals d'aquest indret, de les flors, ara hi ha pudor de socarrimat. Allà on explosionava el color, ara regna la foscor i la grisor.

Un incendi intencionat que ens ha afectat a tots. I és que cada vegada que destruïm els nostres ecosistemes, per incendis o altres motius -que malauradament hi ha molts-, estem matant part del futur. Caldrà prendre consciència, tots i totes, de la importància de salvaguardar la natura i de que nosaltres formem part d'ella.

De la cançoneta de la Serra de Mariola "...tota a floretes" resten sols les paraules perquè les floretes ja no hi són. A dalt hem ficat un vídeo de l'exposició de fotografia, Els colors de la serra, que Toni Bra va fer al Palu Comtal de Cocentaina -2009- on el protagonisme era la flora de la Mariola. Mireu els colors que han desaparegut

Des del blog Poesia de trinxera, l'amic i poeta Agustí Campos ens ha enviat un poema que ben bé reflexa la impotència davant de tanta destrucció, versos que volem compartir amb tots vosaltres. Gràcies, Agustí.

Serra de Mariola

I callaran els arbres
i les flors i tota la muntanya
callaran els animals
i callarem nosaltres.

Les flames s'ho emportaran tot
fins i tot la nostra dignitat
i serem tristos,
és una part de nosaltres.

La Serra de Mariola es crema
i cremen els nostres cors
amb l'espurna del dessolador paisatge
morim a poc a poc.

Ens apaguem i el foc continua.

 Us fiquem un vídeo de Paco Muñoz, en un concert a Bocairent (població molt afectada per aquest incendi) amb la cançó Serra de Mariola (us dic, per curiositat, que les "socarrades" a les que fa referència la cançó són les xiques i les dones de Cocentaina).

24.7.10

Hora canicular: crònica poètica d'un incendi



Malauradament, en aquestes dates d'estiu continuen els incendis, atemptats a la natura que després es revenja donant l'esquena als homes. Aturem els incendis, salvem la nostra casa, la Terra. Des d'aci ho fem amb els versos de Francisco Pérez Perdomo:

Hora canicular
(Francisco Pérez Perdomo)

El torbellino del verano
llegaba con redoblado ardor.
Aquella pobre aldea
se incendiaba bajo el sol estridente.
Medio día era por filo
y los cardos levantaban sus puntiagudas
plegarias a los cielos.
Un alma no pasaba.
No se movía una hoja en las ramas del árbol.
Aturdida, una lagartija asomaba su cabeza
por entre las rajaduras de la tierra.
Se desgarraban las cigarras.
La resolana gritaba duro por los techos.
Aullaba la sequía. .
En la distancia, atormentado
por la monotonía del paisaje
y el delirio susurrante de las moscas,
parado en medio de la hora canicular,
de fuego los ojos.
sólo un perro misterioso y sin tiempo,
negro, ladraba a aquel horizonte en llamas. 

La il·lustració és de Stefano Arici.

14.5.10

Contaminación: poesia de Carlos Blanco per a conscienciar-nos dels problemes ecològics




Ens encanta donar notícies com aquesta: Carlos Blanco Sánchez, mestre, amic i molt bon poeta, acaba de guanyar el primer premi dins de la 1ra. convocatòria del certàmen de poesia La Guardia de Jaén, lee. L'objectiu era celebrar, a ritme de poesia, el Dia de la Terra. Ens agrada aquesta proposta poètica que ha fet l' Ajuntament de La Guardia -Jaen- i suposem ho repetirà en altres ocasions.

Contaminación és el poema guardonat i ens ha agradat molt, com al jurat que l'ha premiat, doncs amb molt bon humor i molta crítica, va desenvolupant els temes més importants que estan fent mal bé a la nostra Terra. Ritme, rima, batec des de dins dels sentiments per a conscienciar als xiquets i joves (als adults també) de la importància de tenir cura del nostre entorn. Tots a una, com diu la última estrofa del poema, ho aconseguirem. Felicitacions, Carlos!!!

Contaminación
Con la contaminación
que asola nuestro Planeta,
a ritmo de pandereta,
se ha preparado un follón.

Ahora, un grupo de países,
los más ricos, -según dicen-
se juntan a dialogar
pues lo quieren arreglar…

Se marcharon a Kioto,
en avión, -ninguno en moto-
y en su plácido sillón
opinaron en cuestión.

Soluciones, al Planeta,
buscaban, mas conclusiones,
les costaba un mogollón
y así, reunión tras reunión.

Bajo el nombre del “Geocho”
mandatarios de “Los Ocho”
fueron a deliberar y,
otra vez, vuelta a empezar.

El Planeta se resiente y,
a puertas del dos mil veinte,
buscan hallar solución
para tan magna cuestión.

Que si son las nucleares
las causantes de los males,
del todo, transcendentales…
La respuesta es: -¡Qué sé yo!…

Los sprays vinieron luego y,
a todos, fuera de juego
nos dejaron… ¡Vaya susto!…
Aquí, carpetazo y punto.

Los gases contaminantes,
-antes, después y durante-
de vehículos a motor,
produjeron estupor.

Barcos se fueron a pique,
-hoy la historia se repite-
chapapote que dejaban
hasta las playas llegaba.

Plagas, como la langosta,
arrasando a toda costa,
de los campos se adueñaban
y campiñas esquilmaban.

Y la pertinaz sequía
a todos nos maldecía
mes tras mes, año tras año;
con su rostro seco, huraño.

Tanto incendio forestal
al bosque sienta fatal;
deforestado el paisaje:
sin flora y fauna salvaje.

Para colmo de los males,
van quedándose animales
y otros tantos vegetales
en peligro de extinción.

Cual tesoros escondidos,
yacen tóxicos vertidos
en barriles, sin control.
¡Ahí os queda la cuestión!

Y con tanta producción
transgénica, sin razón...
¿Podrá dañarme el riñón
a la vez que el corazón?…

El petróleo, ni lo toco,
ya va quedando muy poco.
¡Fuera coche y fuera moto!
-Lo dijeron en Kioto-

Tsunamis y terremotos,
aparecen cada poco;
inundan y resquebrajan
y vidas nos arrebatan.

Agua y hambre… ¡Ni mentarlo!…
Un paseo por Montecarlo
y verán qué despilfarro.
¡Todos subidos al carro!

Apúntate, cuanto antes,
al tren de biocarburantes;
del barril de crudo pasa,
que el futuro es la biomasa.

No emiten contaminantes,
son limpios, son elegantes;
se obtienen del cereal,
lo que no está nada mal.

Que es de ser inteligente
proteger el Medioambiente,
Reducir y Reciclar
y también Reutilizar.

Hay que ponerse las pilas
y juntarse, cerrar filas
y dar con la solución
para atajar la cuestión.

Y no te quedes mirando,
ni tampoco vacilando.
Esto no puede esperar
pues, la Tierra, herida está.

Esta herida hay que curarla,
tras sanarla, vigilarla.
¡De todos es la misión
de encontrar la solución!
La il·lustració és d'Erika Hastings.

Carlos Blanco rebent el guardó.

13.5.10

Gegants que salven la natura i la nostra imaginació amb passos de poesia




Gigantes
(JHANOA )

Pasos descomunales de los gigantes verdes
Escapados de los cuentos de hadas
Con una misión extraordinaria
Llenar de flores la primavera
Porque un cuenta cuentos les dijo
Lo penoso del clima en la tierra
Que morimos poco a poco
Y un día, no muy lejano
Los cuentos dejarían de ser escritos
Y dejarían de ser leídos
Inexplicables las criaturas que viven en las mentes se extinguirían
Y la imaginación desaparecería
Duendes, hadas y nomos y elfos
Salieron de los cuentos
Para recuperar el tiempo
No quieren morir y desvanecerse en el recuerdo
Llegan a la realidad para hacer lo que los hombres no hicieron
Llenarnos de nuevos sueños
Sólo los niños pueden verlos
Volviendo selva la ciudad
Devolviéndole al planeta su pulmón natural

La il·lustració és de Victor Hugo Riveros Strange.

10.4.10

Ecopoema, de Nicanor Parra





Ecopoema
(Nicanor Parra)

Como su nombre lo indica
el capitalismo está condenado
a la pena capital:
crímenes ecológicos imperdonables
y el socialismo burrocrático
no lo hace nada de peor tampoco.

¿Qué le dijo Milton Friedman
a los pobrecitos alacalufes?
-A comprar a comprar
quel mundo se va acabar.

La il·lustració és d'Alan Clarke.

6.5.09

Pluja a la muntanya, poema que regalima per la primavera



Estem en plena primavera, però la pluja va jugant a l'amagatall al llarg d'aquesta estació. La pluja és la vida, l'aliment de la natura -ja ho diu el nostre refranyer-. Ben bé ho podem entendre llegint aquest poema de Josep Punsola i Vallespí. Música de pluja en la primavera.
Pluja a la muntanya
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l'esquena dels llops.
la pluja, quan crida,
és la vida.
Refà els caminals,
i els brancams malalts,
i els prats que eren morts;
i els xops creixen alts,
i els llops molt més forts.
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja, quan crida,
és la vida.

La il·lustració és d'Yuri Matsik.

6.4.09

Poesia il·lustrada: imatges poètiques per a crear poemes



Poesia i il·lustració van de la mà en El arte de Higa. Higa és un fantàstic il·lustrador que empra moltes tècniques diferents en les seues creacions. Les imatges que ens presenta, en general, són molt poètiques, però a més, algunes vegades, fica un poema propi acompanyant la il·lustració. El resultant és sorprenent. Comproveu-ho!
Podem utilitzar la gran varietat d'imatges que té per a realitzar una activitat a classe. En aquest cas podem imprimir les imatges que més ens agraden (té moltes il·lustracions de la lluna) i repartir-les entre els alumnes per parelles. Ambdòs crearan un xicotet poema sorgit de la inspiració i els sentiments que ens motive la il·lustració. Després escriuran el poema sobre la pròpia il·lustració. Recollits tots els poemes podem fer:
-una lectura poètica
-una exposició de poemes il·lustrats
-un llibre de poesia il·lustrada
-una presentació en power point, afegint-li música, que podem pujar a Slideshare i compartir-ho en xarxa, a més de penjar-ho al blog si en tenim.
-realitzar un llibre electrònic aprofitant Issu, així aprenen a utilitzar les noves tecnologies i veure els seus resultats impressos digitalment. El llibre electrònic també es pot ficar a la web o al blog.
-i... moltes més idees que us sorgiran