Hui anem a jugar poèticament, o a cantar, o amb dues coses, tot aprofitant aquests simpàtics versos infantils, de Marc Granell, en que cada vocal té una cançó.
Cançó de la A
La a és una casa,
una muntanya
quan l'escrius alta,
i quan s'abaixa,
un caragol
que va deixant
per allà on passa
un reguerol
de tinta i bava
sense esperar
que faça sol.
*
Cançó de la E
La e no sona
sempre igual.
A vagades s'obri
i el so s'envola,
d'altres en gàbia
el té tancat.
*
Cançó de la I
La i és la lletra
que més em mola.
Porta un barret
sempre a la moda
i així no es banya
per molt que ploga
ni li fa mal
mai cap ni gola.
La i és la lletra
que més em mola.
Res no separa,
tot sempre ho uneix
quan va ella sola.
*
Cançó de la O
La o du sempre
la boca oberta
com si de tot
se sorprenguera.
Roda que roda,
dubta i confessa
que no sap mai
si plou o neva.
*
Cançó de la U
La u és la lletra
que més por fa
quan bufa el vent
veloç, bramant
com un fantasma
d'aquell d'abans
amb les cadenes
i el llençol blanc
que feia uuuhhhh!
per espantar.
