Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Espriu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvador Espriu. Mostrar tots els missatges

11.12.18

Prec de Nadal: poema de Salvador Espriu



Prec de nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit. 

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Il·lustració de Jantina Peperkamp.

14.1.14

Susa literatura: web de literatura basca amb molta poesia



Si voleu conèixer quina literatura està coent-se pel País Basc us recomanem que li doneu una ullada a la web de Susa Literatura. Podem trobar molta i bona literatura basca, en basc, incloent poesia. També podem trobar poemes d'altres llocs traduïts al basc i poesia basca traduïda a altres llengües. Com us hem dit és un lloc molt interessant.

Llibres, crítica literaria, poemes, biografies, poemes en audio... tot un món literàri per anar escorcollant i descobrint o redescobrint.

Us fiquem tres exemples del que podem trobar: Salvador Espriu traduït al basc.

XVII
(Salvador Espriu)
Azken gabeko tristura au, izozten duana,
beti-danik gure gaiñetik asmoz ibiltzeak
egiten du ain urbil sentitzea munduaren amaia.
Ta zeiñek daki norbaitek, ondoratzearen itsasotik,
egun batean ez ate duen irabaziko ertz argia
eta berriz agindu ibillera, zorrotzago
bide idiki ta zuzenetatik!
Bear bada orduan konprenitua izango da
goratzen dan kanta, oiñaze askorekin sortea
gau onen biotz beretik.

Un llibre de poesia basca, Ezkatak, de Leire Bilbao, amb els seus poemes:

Buia bi
(Leire Bilbao)
Buia bi dira
zure kresal begiak
itsasoaren erdian
lur ertzari so

Un llibre de poesia basca, Reduccions, de Koldo Izaguirre, traduït al català:

Però els adolescents enamorats
(Koldo Izaguirre)
Però
els adolescents enamorats
ja no ofeguen les sabates al capvespre
les parelles no tasten els núvols
en paperines fetes de diaris vells
les noies de les monges ja no es copien els meus poemes
a la llibreta de francès
a les bobines del teu cabell
ningú no es despulla sota la pluja
i allà,
lluny,
els homes beuen foc
en vasos de nit
sota aquella altra pluja
sota les ombres segades dels arbres eixorcs
en el blau rebentat de les converses d'amor
en la cursa molla dels nostres crits
en l'illa nua que no és capvespre
a les fronteres del cel no inflades pels reactors
en l'alè glaçat del sofriment
en la pobra biografia de dos quarts de vuit
en el record que ha caigut damunt l'asfalt
en la mirada imberbe del kamikaze
en la mar plena de les nostres sangs
a la finestreta de l'autobús sense retorn
sota aquesta altra pluja
els nostres ulls es besen
La il·lustració és d' Eva Montanari.

22.4.11

Les roses, protagonistes del Dia de Sant Jordi: poesia de Salvador Espriu


Les roses recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

La il·lustració és d'Agnes Cecile.

16.8.10

Cançó del pas de la tarda, de Salvador Espriu


Cançó del pas de la tarda
(Salvador Espriu)

Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballat
pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor
a l'aire lleu, pel gran dolor
d'aquest camí de la mirada,
se'n va tranquil·la la tarda.

 La il·lustració és de Soledad Sebastian.

22.2.10

Homenatge a Salvador Espriu: un home, un poble, una llengua


Hui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge.

El meu poble i jo
(Salvador Espriu)

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Roser Caño, des del seu blog, Antaviana, ha fet una convocatòria per a que aquest esdeveniment tinga ressò a la catosfera. Una idea molt bona a la que ens volem unir. Doneu-li una ullada als blocaires participants.

La il·lustració és de Laura Medei.

8.5.09

Els rius: remor de vida i poesia


Quina meravella per als sentits gaudir d'una passetjada a la vorera d'un riu: la seua remor, els colors, la frescor, la llum, la vida al seu voltant... No som un país de grans rius, però si amb molts rierols, menuts i amb un encant especial, que viatgen pel paisatge donant vida al seu entorn.
Toni Bra ens ha enviat aquest magnífic mural amb imatges dels rius del nostre entorn (la comarca del Comtat, al País Valencià). Aquests espills d'aigua ens ha recordat el poema de Salvador Espriu, Riu. Gràcies, Toni.
Riu
Aquell riu que sabíem
enllà del gran silenci
del camí ens encalma
de sobre la mirada.
Escollit entre prínceps
captaires, ja en la riba
feliç, pel vespre passo
portant llum de paraules.

5.4.08

Poesia del otoño para el hemisferio sur

I la nostra primavera dona contrast a la tardor per a tots els amics i amigues de l'hemisferi sud. Volem també que la poesia ompliga aquesta estació i que per cada fulla que caiga hi haja un vers que acaricie les blanques despullades.


Otoño
(Salvador Espriu)

El viento, los bosques
mueren besando la lenta
luz de la tarde.

Ejércitos de noche llegan
por los caminos solitarios.
Versión de José Batlló
--------
Hojas de otoño
(Julia María Crespo)

En otoño van las hojas
amarillas, pardas, rojas…
Marchan junto con el viento,
que las deja sin aliento;

corren, vuelan, suben, giran,
nada escuchan, nada miran,
se destrozan contra el suelo
por llegar más pronto al cielo.

Pobres hojas amarillas,
pardas, rojas, pobrecillas,
que en otoño volar quieren
y sin alas, ay! se mueren…

La il·lustració és d'Alberto García Ariza.