Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
L'amor, un bes... el món és nostre -il·lustracions de Arnas Augutis-
La poesia està plena de poemes d'amor -també de desamor- i hui, dia de sant Valentí, us volem regalar 5 poemes de 5 poetes que ens parlen de l'amor -en castellà i català-. Hui, i la resta dels dies de l'any, regalem poesia, regalem amor.
Si tu vols, vigilaré les herbes que ens esperen. Si tu vols, constel·laré de flors el teu somriure. Si tu vols, tornaré a alçar-me de les meves cendres. Si tu vols, faré que tot s'aturi en els teus pòmuls. Si tu vols, desxifraré l'oracle dels teus ulls. Si tu vols, anirem carrer avall fins al mai més. Si tu vols, dependran del teu coll tots els viatges. Si tu vols, serem fills del capvespre fora vila. Si tu vols, esperaré com sempre el teu mot: "vull".
A veces por supuesto usted sonríe y no importa lo linda o lo fea lo vieja o lo joven lo mucho o lo poco que usted realmente sea
sonríe cual si fuese una revelación y su sonrisa anula todas las anteriores caducan al instante sus rostros como máscaras sus ojos duros frágiles como espejos en óvalo su boca de morder su mentón de capricho sus pómulos fragantes sus párpados su miedo
sonríe y usted nace asume el mundo mira sin mirar indefensa desnuda transparente
y a lo mejor si la sonrisa viene de muy de muy adentro usted puede llorar sencillamente sin desgarrarse sin desesperarse sin convocar la muerte ni sentirse vacía
llorar sólo llorar entonces su sonrisa si todavía existe se vuelve un arco iris.
Estimaré fins al límit de la teva paraula. tornaré cap a casa després. i en la túnica dels teus ulls de neguit i amors inhòspits cercaré l’alegria que em recordi l’aspra veu del desert de l’esperança.
Puede que algún día te preguntes si te quiero. Puede que algún día me preguntes si te quiero. Y, cuando llegue ese día, no tendré más remedio que decirte que te quiero y no. O mejor, que sé cómo te quiero y cómo no te quiero, lo que, en realidad, es decir que sí te quiero. Así pues, no debería embarcarme en trabalenguas absurdos, pero ya sabes que me encanta liar, anudar, enrollarlo todo, y sentarme a esperar que me rescates del embrollo. Yo sé cómo te quiero. Te quiero como el mar a las gaviotas, como el verano a la fruta, como la voz al silencio, como la noche a la albura. Y sé cómo no te quiero. No te quiero como el yugo que aprisiona. Ni como el cerco que acorrala. No te quiero como un lazo que aprieta y ahoga. Ni como un arma cargada de promesas afiladas. Yo te quiero como la tinta al papel, como la palabra a un verso, como un beso sin cuartel. Ahora ya sabes cómo te quiero y no. Y puede que algún día te preguntes si me quieres, y puede que me quieras y no.
Dóna'm la mà
(Joan Salvat-Papasseit)
Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar. Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.
I una cançó esperada... de La porta dels somnis, L'enèsima cançó d'amor: