Mireu al vostre voltant: tot es pot convertir en poesia. Els animals, les persones, el paisatge, els objectes i, com no, també la botànica. Juan Lima té un preciós llibre de poesia infantil en el que combina a la perfecció la botànica amb la poesia, Botánica poética, publicada per l'editorial argentina Calibroscopio. Ens encanten els poemes i, sobretot, la reflexió final sobre el poeta i la poesia que hi ha en cadascun d'ells. L'ametlla, el tomàquet, la poma, la papaia... fruits de tot l'any per anar degustant-hi poc a poc, paladejant-los mentre reflexionem sobre la poesia i el paper dels poetes. Un llibre molt recomanable, no sols per als xiquets, també per als adults. Les fotografies que acompanyen als poemes són del propi poeta.
Us fiquem un tastet visual (punxeu al damunt de les imatges i es s'engrandiran, per poder llegir millor els poemes) i poètic del que podeu trobar:
Esta almendra es cálida como una casa
(huele a mazapán y a turrón)
y es mucho más suave de lo que parece
es mucho más dura
(no sé si me explico)
si uno va de visita
puede quedarse a jugar
entre sus cáscaras secas
es un pequeño refugio
donde la magia actúa
sólo día por medio
y las semillas
crecen en cámara lenta
como si no existiera
el apuro
hay casas que se siembran
y casas que se cosechan
(el poeta nos abre
la puerta imaginaria)
-Juan Lima-
Si la poesía
no se fuera alguna vez
para el lado de los tomates
solo probaríamos
ensalada de frutas
(el poeta
cuando no sueña
vuela)
no se fuera alguna vez
para el lado de los tomates
solo probaríamos
ensalada de frutas
(el poeta
cuando no sueña
vuela)
-Juan Lima-
