Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes personatges contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes personatges contes. Mostrar tots els missatges

15.6.22

Divuit poemes de natura i un conte entremaliat: llibre de poesia infantil de Lola Casas

 

 

Ja tenim l'estiu per ací i les vacances al girar el cantó. L'estiu és per a descansar i gaudir de la natura, allò que la majoria de dies de l'any no podem fer. Sobre la naturalesa ens parla, poèticament, Lola Casas al seu llibre Divuit poemes de natura i un conte entremaliat. Un llibre de poesia infantil que us recomano, amb unes fantàstiques il·lustracions de Gemma Capdevila i que està editat per Mediterrània.

Trobem versos relacionats amb les quatre estacions. Us fiquem un tastet estiuenc:

Principi d'estiu

(Lola Casas)

Obertes les flors es desfullen

tocades per la calor, 

el pati de l'avia s'amara

de suau fragància i olor.


I el conte entremaliat que versifica a la Caputxeta i al llop... d'una manera ben particular:

Conte entremaliat

(Lola Casas)

A la voreta d'un bosc, 

a la ribera d'un riu cabalós

hi trobem una caseta 

on viu contenta amb sa mare

la petita Caputxeta,

tan polida i vermelleta.


Molt bon dia, xicoteta!

Diu el llop amb to burleta.

Petita Caputxeta,

tu que portes cistelleta

amb un apetitós berenar,

em voldries convidar?


Però, ai!, la Caputxeta, 

la que porta cistelleta,

un xic garrepa, un xic simpleta,

deixa anar sense pensar

(pobra, té força problemes

en això de rumiar):


Au, no em donis la tabarra

i no em facis la punyeta!

Per a tu ni costronet, ni molla

ni mitja engruneta!


Ai, Vermelleta, Caputxeta!

(Ja ho dèiem que eres ximpleta!)

Tu seràs el berenar suculent

d'un llopàs ben content,

que et clavarà cada ullal,

cada queixal i cada dent!


Has enutjat el llop pelut

i, com de tots es sabut,

qui és ximplet i garrepa...

tururut, ja ha rebut!

I per arrodonir la dita: ho tindràs ben merescut!


Un llibre molt recomanable!


2.2.22

A Caperucita le dan gato por lobo: llibre de poesia infantil de Carlos Reviejo

 

Sembla que les versions de la Caputxeta estan de moda. Hui us portem un llibre de poesia infantil ben divertit i imaginatiu, on la Caputxeta Roja protagoniza unes aventures al país dels contes. Escrit per Carlos Reviejo, A Caperucita le dan gato por lobo, de l'editorial SM, amb simpátiques i molt modernes il·lustracions d'Elena Hormiga.

És un llibre genial per als primers lectors, per endinsar-se en la poesia per mig de personatges que ja coneixen, donant un pas del conte clàssic als versos i un altre pas de la versió original a la versió imaginativa i moderna de Carlos Reviejo. Cada pàgina del llibre té una estrofa -del conte poètic- acompanyada d'una il·lustració. Els poemes estan plens de musicalitat i bon ritme.

No s'espereu una adaptació a l'ús de la Caputxeta. En aquest cas ella porta una sudadera roja, en lloc de la capa; va en bicicleta pel bosc, molt ecològicament; s'acompanya d'un gat amb botes, al que en un principi avorreix, però poc a poc es fan amics, sobretot perquè el gat destaca les seues habilitats felines -un gat amb una autoestima ben alta-.

 Una versió molt joganera d'un dels contes més famosos del món. 

Por los senderos del bosque
sube deprisa las cuestas
una tal Caperucita
para visitar a su abuela.
Pero, fíjate, qué raro...
¡Viste una sudadera!
¿Qué fue de su caperuza?
¿Por qué va en bicicleta?
¿Y qué pasa con el lobo?
¿Acaso se puso en huelga?
Este cuento no es el mismo,
¡y el final no te lo esperas!

 


 

I vosaltres, s'animeu a fer la vostra versió de la Caputxeta?

6.11.21

Sirena de cielo y mar: poema de Mª Cristina Ramos

 


Si en la luna te has dormido,
sirena de cielo y mar,
si en la luna te has dormido,
azules vas a soñar.
Si duermes en mi mañana,
el aire que sabe a pan
te arrullará en el silencio
que se mece en el trigal.
Si duermes en mis preguntas,
hay declives de azahar,
y unas palabras que mueven
piedritas de una verdad.
Me alumbro de amor contigo,
sirena de cielo y mar.
 


Les il·lustracions són de Victor Nizovtsev.

5.4.21

Caperucita lectora: haiku infantil de Mª Rosa Serdio

 

 

Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...

Celebración

(Mª Rosa Serdio)


Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha. 

 

 La il·lustració és de Valérie Duchesne.

6.3.21

Caperucita: cançó sobre el masclisme i la violència de génere

 

Il·lustració de Donya Maghsoudlou

Per aquest dissabte volem compartir amb vosaltres una cançò d'Ismael Serrano sobre la Caputxeta, amb una visió ben particular fent referència al masclisme i a la violència de génere. 


Caperucita


Caperucita sólo tiene dieciséis
primaveras sin flores, papá le dice: "Ven.
Caperucita eres joven y tienes que aprender
a ocuparte de la casa, que serás una mujer.

Para que seas buena esposa
y no envejezcas sola,
en la cama y la cocina has de saber
alegrar a tu marido y cuidar a cada hijo,
que te atrapa tu destino,
que has de ser madre y esposa".
Y la pobre Caperucita llora.

"Quiero volar, lejos de aquí escapar.
Dime, mi bien, quién me llorará
si me dan alas y echo a volar.
Quiero dormir, no quiero despertar,
quiero ser la lluvia al otro lado del cristal,
quizás alguien me espere en la oscuridad".

Una fría tarde Caperucita iba
a casa de su abuela a llevarle comida,
cuando se encontró con un lobo feroz.
Dime dónde vas niña, que te acompaño yo.

La muchacha se supo perdida.
Gritaba Caperucita
mientras la devoraba el lobo.
Bajo la falda del vestido
estallaron los dormidos
sueños que en la noche
la mantenían viva. Pobre Caperucita.

"Quiero volar, lejos de aquí escapar.
Dime, mi bien, quién me llorará
si me dan alas y echo a volar.
Quiero dormir, no quiero despertar,
quiero ser la lluvia al otro lado del cristal,
quizás alguien me espere en la oscuridad".

Una gris mañana Caperucita se casó,
vestida de blanco, bella como una flor.
Su marido, muy elegante, otro lobo feroz,
y su padre orgulloso lloraba de emoción.

Ahora cada noche el lobo la devora,
clava sus dientes, y llora
Caperucita mientras espera a que un aullido
le diga que el dormido animal despertó.
Después descansa tranquilo el malvado lobo feroz.

La cara de Caperucita alumbra una sonrisa
mientras mece una cuna. En ella está una niña,
quizás futura oveja para un lobo feroz,
a no ser que afortunada la rescate tu amor.

Caperucita la arrulla contra el pecho
y un murmullo lento, lleno
de esperanza y vida,
canta Caperucita.

"Quiero volar, lejos de aquí escapar.
Dime, mi bien, quién me llorará
si me dan alas y echo a volar.
Quiero dormir, no quiero despertar,
quiero ser la lluvia al otro lado del cristal,
quizás alguien me espere en la oscuridad.

Quiero volar".


14.10.20

Vampiros poéticos: llibre de poesia infantil, monstruosament poètic

 


Els monstres els encanten als xiquets i xiquetes. Mòmies, esquelets, fantasmes, zombis...i els vampirs! Hui us presentem un llibre monstruosament poètic (preparant la festa d'Halloween o del Dia de Difunts), per a que passeu por jugant amb la poesia. L'obra es titula  Vampiros poéticos, d'Antonio Gómez Yebra i està publicada per Ediciones de la Torre, dins de la seua col·lecció Alba y Mayo.

Més de cinquanta vampirs literaris voletegen entre els poemes del llibre,  per fer-nos por o fer-nos riure, per conèixer vampirs no tan famosos com el comte Dràcula o Camilla, però igualment literaris i xucla-sangs. El vampir bomber, la vampira sirena, el vampir perruquer o el vampir carabassa són alguns d'aquests terribles monstres que des d'ara acompanyaran, poèticament, l'imaginari infantil.

Les il·lustracions d'Anita Kra, en negre i roig, acompanyen molt bé als poemes. Què, esteu preparats/des per passar poreta?

17.11.19

Viento entre las páginas del cuento: poema amb brisa


Cuando nadie lo esperaba
la brisa se ha vuelto viento,
y todos vienen deprisa
a refugiarse en mi cuento.

Y las páginas en blanco
van llenándose de historias,
que recordando a los niños
acuden a mi memoria.

El sol en el cielo azul,
y un ratoncito escondido,
al anochecer la luna
como un farol encendido.

En el mar vuelan gaviotas,
bajo las olas ballenas,
y el papel antes en blanco
con otro cuento se llena.
(Marisa Alonso Santamaría)

La il·lustració és de Franziska Höllbacher.

20.5.19

Medias y cuentos: l'àvia teixeix històries i poemes


Tric-trac, tric-trac... l'àvia va tricotant mentre teixís paraules i poc a poc van formant-se les històries, les narracions van prenent cos... punt al dret, punt a l'inrevés... el nanet apareix i l'ovella s'amaga, la pastora la busca darrere l'escala... punt al dret, punt a l'inrevés... les madeixes de colors fiquen el paisatge... Cóm m'agraden els contes que tricota la meua àvia!

Medias y cuentos
(Gervasio Melgar)

En la vieja cocina,
mientras las horas pasan,
la linda abuela teje
con hilos y palabras.

Con hilos teje medias
muy grandes y muy blancas.
Y con palabras teje…
¿Qué teje con palabras?

Teje cuentos bonitos
de pastoras lozanas,
y enanitos barbudos,
y princesas robadas.

Mientras la abuela teje
con hilos y palabras,
los ojos de los nietos
se embellecen y agrandan.

Cae fuera la lluvia,
sobre la tierra arada,
y el viento silba y ruge
con fuerza extraordinaria.

Y ante un mundo de rulos
y un montoncito de almas,
la linda abuela teje
con hilos y palabras…

Pero en la gran cocina,
los canarios cantan,
baila el fuego dorado,
duerme el perro de caza.

La il·lustració és d'Anne Derenne

2.4.19

Dos poemes per celebrar el Dia del Llibre Infantil / Dos poemas para celebrar el Día del Libro Infantil

Caputxeta i el llop celebrant el Dia del Llibre Infantil -il·lustració de Severine Duchesne-

La millor manera de celebrar un dia com el d'avui és regalant llibres als xiquets i xiquetes i compartint lectura. És molt important celebrar cada dia de l'any la festa del llibre, llegint una estoneta amb ells/elles, escoltant les seues històries, fullejant junts les pàgines del llibre. 

Sempre és una festa obrir un llibre, doncs ens dona l'oportunitat de conèixer i gaudir de nous mons, reals o imaginaris, viatjar sense moure's de la cadira, tenir arriscades aventures sense patir pel perill, ficar-se en la pell d'altres com si les fulles escrites fossin un escenari, encongir l'ànima amb la bellesa d'un poema, enriquir la mirada seguint la narració de l'art il·lustrat,... Sempre és una festa llegir (o deuria ser).

Nosaltres us regalem per celebrar aquest Dia Internacional del Llibre Infantil dos poemes de dos bones amigues poetesses, , María Rosa Serdio i Maria Dolors Pellicer, en castellà i català. Versos plens de fantasia i musicalitat, de personatges de contes, que hui també es vesteixen de festa per regalar les orelles de grans i menudets.

Celebración
 
 Bajo el cerezo, 
Caperucita lee 
y el lobo escucha. 


Llig, les prestatgeries de la biblio estan plenes de contes i poemes -il·lustració de Claudia Venturini)

Contes

Els prestatges plens de llibres
i en els llibres, les històries
que relaten les memòries
d'aventures divertides.

Hi ha contalles de pirates,
n'hi ha de fades i de lladres,
de raboses, de castors,
de sirenes i de llops.

N'hi ha de savis i de magues,
n'hi ha de cases ensucrades,
de panteres i de gnoms
i d'insignes inventors.

De Peret i Marieta,
Blancaneu i Caputxeta.
N'hi ha de bruixes, d'elefants,
de bubotes, de gegants.

N'hi ha de sastres molt valents.
N'hi ha de pomes i de serps,
de Pinotxo, de soldats
i de prínceps encantats.

N'hi ha de cabres i porquets,
de girafes, de gatets,
de paratges irreals
i fantàstics animals.

N'hi ha de brètols superbruts,
de malvats, de caparruts...
I una jove que va al ball
amb sabates de cristall.

18.1.19

La vampira Cuchufleta... lee libros. ¿Acabará siendo poeta?


Els vampirs són monstres literaris que xuclen la sang per poder viure, però hi ha altres vampirs que més que por ens fan somriure, com aquesta vampira Cuchufleta que acaba combatent l'avorriment etern amb la lectura.

La vampira Cuchufleta

La vampira Cuchufleta
se aburre como una seta.
Cuando menea la capa,
un bostezo se le escapa.

No vi, jamás en la vida,
vampira más aburrida.
En su nariz, mientras vuela,
teje una araña su tela.

Se aburre tanto hasta el alba…
Más que un piojo en una calva.
Más que una almeja en el mar.
¡Y bosteza sin parar!

Ya en su boca se han colado
un mosquito atolondrado,
tres moscas y un abejorro,
que estaban jugando al corro.

Lleva más de siglo y medio
aburrida sin remedio.
Hasta que un martes de junio,
con la luna en plenilunio...

Al aterrizar se lía:
se da con la estantería
y un libro se cae al suelo.
¡No la aplasta por un pelo!

Cuchufleta, sin querer,
baja y se pone a leer.
Pasa las hojas deprisa,
le entra un ataque de risa…

¡Menudo descubrimiento!
Lee un cuento y otro cuento
hasta las seis o las siete.
¡Lo pasa de rechupete!

Ahora, ¿sabéis qué ocurre?
Cuchufleta no se aburre.
Ya incluso lee, feliz,
la araña de su nariz.



La il·lustració és de Jacob Souva.

2.1.19

Jaume, el follet, un ésser màgic, poètic i entremaliat


Jaumet, el follet

Jaumet és un follet
molt entremaliat
va per les muntanyes
sempre d’amagat.

Jaumet és un follet
molt espavilat
viatja per les serres
i mai el veuràs.

Si per les seues contrades 
passa algú amb un quad,
s’enginya algunes traves
per a que no torni a passar.

Quan es troba a algun lloc
per on els homes van d’excursió
de mica en mica en mica , i a poc a poc
va canviant les senyals de direcció.

És amic de l’àguila i de l’ós,
i en les nits de lluna plena 
udola i udola com els llops
per no deixar dormir ni nen ni nena.

Li encanta banyar-se als llacs,
i eixugar-se estès al sol
mentre pensa malifetes
per a fer als que no vol.



Amb unes fulles grans
recull els excrements dels ocells
i després s’apropa als bars
per deixar-los caure als clients.

Amb la seua màgia natural
fa encanteris i pocions,
que maregen al mes pintat
provocant desorientacions.

Als que van d’acampada 
a les zones de muntanya
els afluixa les piquetes
per a que es caiguen les tendes.

Si algun mati a l’alba
passa per ca el forner
li posa formigues a la massa
i així el pa està més cruixent.

Per a ell el més divertit
es passar per les escoles
i provocar en els mestres un crit
prenent-los el quadern de les notes.


De tota la màgia que sap fer
el seu truc preferit
és el de fer desaparèixer a aquells
als qui té més avorrits.

Tal vegada algun dia el trobaràs
tot i que probablement no ho sabràs
t’adonaràs que has coincidit amb ell
quan alguna brometa t’hagi fet.

Per a reconèixer a Jaumet
hauràs d’estar molt atent
i aquestes lletres recordar
per a que t’ho pugues imaginar.

Jaumet és un follet 
molt espavilat
sempre gasta bromes 
però no té maldat.

Les il·lustracions són de Brian Fround.

6.6.18

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca


Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

En el clos petit
d'un regne immens,
dorm tot un follet
de fulles guarnit.
Es lleva ben d'hora
per si pot trobar
la casa on parar
i sentir com plora.
Els sons han marxat,
els sorolls també
i resta el silenci.
Deixeu-me que pensi
en saber-lo ple
de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

24.5.18

Si los cuentos no se cuentan... poesia d'Ana Roseti


Sempre va be un conte a cau d'orella, Els contes ens obrin la porta a la fantasia. Si, a més, abans del conte llegim un poemeta, encara millor. I si els contes estan amagats per dins dels versos. Doncs... fantàastics!

Si los cuentos no se cuentan

Si los cuentos no se cuentan,
pronto se van olvidando;
palabras sobre la arena
que la marea ha borrado.

El olvido es como un virus
que al disco duro devora
y toda la información
en un instante se borra.

Si los cuentos no se cuentan
dejan de existir las hadas,
los dragones, los vampiros,
los duendes y los piratas.

Y no hay pasajes secretos
ni cuevas maravillosas
ni castillos encantados
ni una isla misteriosa.

Si los cuentos no se cuentan,
se destierra la poesía
del país de nuestra infancia:
País de la Fantasía.

Por favor, cuéntame un cuento
y vuélvemelo a contar,
no vaya a ser que se pierda
a la orillita del mar.

La il·lustració és de Felicita Sala.

8.4.18

Versejos de brujas para orejas con palabrejas



La bruja Maruja
apretuja las palabras,
palabrejas, palabrujas,
mientras soba y resoba
la escoba embrujada,
pero al menor descuido ¡abracadabra!,
se escapan volando, volando…
una por una bajo la luna anaranjada.

La il·lustració és de Marie Desbons.

2.4.18

Dia Internacional del Llibre Infantil, 2018: cartell, missatge i un poema / Día del Libro Infantil, 2018: cartel, mensaje y un poema sobre Andersen



Ja sabeu que hui celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil, una ocasió fantàstica per a regalar llibres infantils i per a compartir lectures amb ells -no s'oblideu d'incloure llibres de poesia infantil i jugar junts amb la poesia. 

Com cada any l'IBBY encarrega a un país la realització d'un cartell i la difusió d'un missatge.  Enguany el país encarregat és Letònia, amb un text d'Inese Zandere i la il·lustració del cartell de Reinis Pētersons. Podeu llegir el missatge en català, castellano, galego i euskera.



Nosaltres, des d'aquest raconet poètic, volem celebrar-ho amb un preciós poema d'Aramis Quintero, basat en la figura d'Hans Christian Andersen, escriptor pel que celebrem hui aquest dia tan bonic.

Hans Christian Andersen

En la dorada tarde
de su país, él era
una sombrita triste,
un poco jorobada,
mirando siempre al suelo...
y en el suelo las cosas
pequeñas, olvidadas,
corrientes, polvorientas.
Y él les adivinaba
una aventura, un sueño.
E igual al viento que alza
las hojas y las vuelve
por un momento pájaros
o alfombras voladoras,
él llevaba las cosas
olvidadas y tristes
al dulce remolino
de sus cuentos.
Allí eran
para siempre las cosas
que nunca olvidaremos.

20.3.18

Els contacontes: Dia Internacional de la Narració Oral / Los cuentacuentos: Día Internacional de la Narración Oral


Hui, 20 de març, celebrem el Dia Internacional de la Narració Oral i ho celebrem amb un xicotet homenatge poètic i il·lustrat, amb els versos de Carles Cano i la il·lustració de Pablo Pino. Recordeu, els primers i més importants narradors orals som els pares, els que dia a dia omplim amb la nostra paraula el fantàstic imaginari infantil. Cada dia... un conte i un poemeta.

Els contacontes
(Carles Cano)

Quin ofici tan bonic
el de contador de contes
quan diuen: "Això va anar i era..."
s'obrin totes les portes.
Fan entrar fades i bruixes,
monstres, prínceps i dracs.
Són gent franca i són gent lliure,
tot ho fan amb la veu. Són mags.

*

Los cuentacuentos
(Carlos Cano)

Que oficio tan hermoso
el de contador de cuentos
cuando dicen: "Érase una vez..."
se abren todas las puertas.
Hacen pasar hadas y brujas,
monstruos, príncipes, dragones.
Son gente franca, gente libre,
todo lo hacen con la voz. Son magos.

27.2.18

Cocinando un poema: entre fogones y versos / Cuinant un poema... el cuiner real


Sembla que el cuiner hui ens farà un menú ideal i reial. I és que al regne de Noséon, allà per on viuen els personatges dels contes, es menja molt malament, així que... amb el davantal ben ficat i la gorra al cap s'ha ficat entre fogons i aquest és el resultat: un poema entre peroles ben cuinat.

El cocinero real

Viene hoy a este lugar
un cocinero real,
a la princesa y a los reyes
les hará un menú especial.

Serafín, el cocinero,
hace compras de mañana,
frutas frescas y verduras
para hacer comida sana.

La princesa Catalina
tiene mucho que aprender,
solo come golosinas
y eso ¡no puede ser!

Serafín en la cocina
no para de trabajar,
pela patatas, verduras
y un pollo comienza a asar.

El postre es flan casero,
y el zumo ya está exprimido,
A Serafín cocinar,
le resulta divertido.

Los reyes y la princesa
hoy se van a alimentar
con patatas, pollo al horno
y flan casero, ¡Qué manjar!

La il·lustració és de Rofusz Kinga,

18.2.18

Conta'm un conte / Cuéntame un cuento... te lo digo en verso


A qui no li agrada que li conten contes? Contes pel matí, per a despertar-se; pel migdia, per acompanyar el dinar; per la vesprada, per berenar junts; per la nit, abans de dormir. Contes i poemes per créixer i alimentar la imaginació.

Em contes un conte? Això diu també el poema d'Antonio García Teijeiro.

Cuéntame un cuento
que quiero cerrar los ojos
y quiero que calle el viento.
Cuéntame un cuento
que tenga dos mil colores
para pintar los lamentos.
Cuéntame un cuento
o dos o tres o cuarenta,
setenta y cinco o quinientos.
La il·lustració és de Suzanne Beaky.

16.1.18

Caperucita Roja en reggaeton / Caputxeta Roja i el llop cantant




Hui us presentem una adaptació musical del conte de la Caputxeta Roja, en reggaeton. Marxa, molta marxa entre la Caputxeta i el llop. Cantem?

10.11.17

Secretos del bosque... descúbrelos con poesía


Entre les boires de la tardor... segur que al bosc trobem algun donyet -amb molta sort-. És que al bosc hi ha molts secrets amagats i no els podem veure més que amb les ulleres de la fantasia i de la poesia. Anem, doncs, a ficar-se-les i així podrem llegir el següent poema -per si de cas... aneu mirant sota el fullatge i als forats dels arbres, que és on es solen amagar.

Secretos del bosque
(Maura Echeverría)

Caminos que corren
y árboles que sueñan.
En el bosque hay duendes
que con miel se peinan.
Ojos musicales,
sonrisitas verdes.
El bosque me canta,
el bosque me pierde.
Salto un promontorio
respiro colores
y sorprendo liebres
asustando flores.
Rezan los amates,
se tiende la higuera,
y un hilillo de agua
se estira y me enreda.
En el bosque hay duendes,
duendes que me quieren;
caminos que corren
y árboles que duermen.



Les il·lustracions són de Montse Rubio.