El cau de les paraules nues, blog de poesia juvenil

 Al blog El cau de les paraules nues podem trobar molta i bona poesia, a més d'altres textos molt interessants. És el bloc de Carolina Ibac i Verdaguer i us aconsellem que li doneu una ullada.

Eke-io, eke-io-ke

(Antoni Sacrest)

La nit perquè és nit
i el dia perquè és dia.
El carrer que està molt ple
i la llar que és massa buida.

Aquells que no m’agraden,
aquests que no me’ls sé.
Els altres no sé on són
i els que són que no els conec.

Potser demà que ho vulgui,
avui no sé què fer.
Lament com a rutina,
sempre o mai sé estar bé.

Serà o no un malefici,
tot em surt a l’inrevés.
No tinc esma, quin desfici,
altre cop en el no res.

Només veig el color negre,
cada cop estic més peix,
que si ara fa molt fred,
que si plou i fa calor.

Apa, Sant tornem-hi!
Tres peus cercant al gat,
fotut queixar-se per vici,
tanta excusa que no ho és!

Baixem i Pugem i Patim i Gaudim!
Aprenem i Creixem!
Prou queixar-nos per sistema!
Crònica insatisfacció? No!
Empapem-nos de present!

Si és de dia utopia.
Si és de nit, bells somnis al llit.
Calor? L’aigua és el millor!
Fred? Salta, corre, crida, tirat un pet!
Eke-io… Eke-ioke…
Tiquismiquis, pesat! No siguis xerramec!

La il·lustració és de Daniela Sanín Ángel.

Shhh! Silenci..., es llig a la Biblioteca / Shhh! Silencio..., se lee en la Biblioteca

Ara si que va de debò... han començat les classes i de nou les biblioteques escolars han obert les seues portes. Aquests són espais màgics on els sons es converteixen en paraula i aquesta en imaginació, ciència, divertiment, comunicació, joc, rialles, amor, aventures, viatges... i un llarg etcètera. Però de vegades la biblioteca necessita silenci. El silenci té el seu propi espai a la biblioteca.

Fa ja un temps varem llegir un poema de Carolina Ibac i Verdaguer creat, justament, per a la inauguració de la biblioteca d'un institut -IES Damià Huguet- i varem pensar en compartir-ho amb tots vosaltres per a inaugurar, també, un nou curs ple de llibres i lectures a la biblioteca.

Shhhh! Silenci, és llig a la biblioteca... passeu, entreu, descobriu i, després, compartiu. Shhhh!!! Silenci

Silenci

(Carolina Ibac i Verdaguer)

Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.

Silenci…
És temps de llegir una estoneta.

Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.

Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.

Silenci…
Sóc jo i un llibre.

Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.

Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.

Silenci…
Estimulem la nostra ment.

Silenci…
La nostra imaginació s’estén.

Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.

Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.

Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.

Silenci…
Acceptem paraules generoses.

Silenci…
Els nostres cors s’estoven.

Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.

Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.

Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.

El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.

La il·lustració és de Shiori Matsumoto.

L'amistat en la poesia de Carolina Ibac

Sóc al teu costat, amiga meva
(Carolina Ibac i Verdaguer)

Sóc al teu costat, amiga meva.

Sóc present i eterna.

Mai m’oblido de tu.

Tot i que estiguis lluny.

Ens veiem de tant en tant.

El temps no ens separa.

La nostra estima és constant.

Les teves confidències són secretes.

Les meves les guardes amb pany i clau.

La complicitat ens duu la pau.

La nostra confiança és ben estreta.

Sé que ara passes per un mal moment.

Només desitjo que tot vagi molt bé.

En mi tens una amiga de per vida.

Mai dubtis en demanar-me ajuda.

L’amistat no té mida.

La lleialtat ens fa pures.

Sóc al teu costat, amiga meva.

ara i sempre.

Sóc al teu costat, amiga meva.

I quan et manquin les forces,

Agafa’n de les meves.

La il·lustració és d'Issa Shojaei.

L'amor en Nadal: blog de Carolina Ibab i Verdaguer

 

Sempre ens alegra veure com la poesia va fent-se espai a internet. Cada vegada hi ha més blogs de poetes on van penjant la seua poesia. Hui us volem recomanar un nou llogaret poètic, d'una bona amiga poeta -de la que ja hem penjat algun poema-, Carolina Ibac i Verdaguer. Es tracta de Somnis turquesa, un blog amb molt d'encís i bona poesia. Doneu-li una ullada i ho comprovareu!

De Carolina i del seu blog hem copiat aquest poema d'amor en Nadal:

ARBRE DE NADAL

(Carolina Ibac i Verdaguer)

Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.

I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.

No pots fer més que somniar.

Desitjar ens fa avançar.

No ens aturem.

Allà hi seré.

Atenta

a

tu.

Ets la meva estrella.

La il·lustració és d'Elissabetta Decontardi.

Fada de la nit: esclat de llum en versos

El mes passat us varem recomanar un blog sobre la poesia de Daniel Ferrer i Esteban i, entre els comentaris, Carolina Ibac i Verdaguer ens va d eixar un preciós poema. Versos des de la mirada de l'adult que ens porten pel túnel dels records a les fosques nits de la nostra infància. I sempre, contra la oscuritat, un poc de pols de poesia, màgia d'una fada nocturna amagada a l'avantsala de la porta dels somnis.

Gràcies, Carolina, pel poètic regal que ens has fet. Preciós! (espero que no siga l'últim). El compartim amb els lectors del blog.

Fada de la nit

(Carolina Ibac i Verdaguer)

Recordo la infantesa.

Recordo els somnis.

Recordo els malsons,

sola al llit,

a mitja nit,

a la foscor.

Recordo els plors.

Recordo la por.

Però tot s'acabava

quan una fada amagada

apareixia entre cortines,

m'acotxava i m'adormia.

Somnis íntims d’una fada amagada

a l’avantsala de la obscura sala.

Temeraris contes d'infants muts,

la nit amaga la fada,

el somni infant l'ha trobada.

La pau emergent

sota llençols de cotó i encens.

La fada sempre és present.

Rere queden els anys.

Ens esperen més panys.

L'infant ara és gran.

La joguina és record

de nostàlgia muda i íntima.

La fada ja no s'amaga

i la bruixa es pentina.

Recordo la fada

i la trobo a faltar.

Però sé on és,

allà a la sala,

on dormen els infants

entre somni i somni

abans de despertar.

La il·lustració és de T. Koni.