Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia de la Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia de la Poesia. Mostrar tots els missatges

21.3.22

Dia de la Poesia en la biblioteca de Cocentaina: regalem versos... sobre la pau

 

 

Un any més, al Dia de la Poesia, en la biblioteca de Cocentaina hem regalat poemes. Aquest any tots els versos giren al voltant de la pau (tot seleccionats d'aquest blog, en castellà i en català). Llegir els poemes, triar el que més ens agrade i emportar-se'l a casa. A més, enguany hem barrejat amb els versos diferents il·lustracions de Meike Töpperwien, unes fantàstiques imatges infantil sobre la pau i contra la guerra actual d'Ucraïna.

Celebrem la festa de la poesia degustant versos. Bon profit poètic!

 








Dia de la Poesia: 3 poemes que ens animen a escriure poesia

 

 

També celebrem el Dia de la Poesia amb tres poemes en la nostra llengua.

 Versos que ens inviten a gaudir de la poesia i a escriure'n. S'animeu?

 

És poesia
(M. Dolors Pellicer)

És poesia parlar de tu
parlar de mi,
del que és molt lluny,
del que és a prop.
Parlar del sol,
parlar del vent,
de la tempesta,
de mars calmats.
Dels mots perduts,
dels mots trobats.
Del plor d'infants,
del crit amarg
dels desvalguts,
dels afamats.
D'allò que amoixa,
d'allò que cou.
D'odis arcaics,
del pa calent
en temps de llum.
Del bleix cansat
que es va apagant.
Dels brots novells,
de l'esperança
d'un nou esclat.



Escriure un xic
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Poseu-me, al plat,
la més dolça paraula,
puix sóc a taula
com convidat.
Escriure un xic,
lluny d’atonia,
vol alegria
i ésser eixerit.
Per navegar,
només un full
i nau lleugera.
El port espera,
vol sentir el brull
d’un nou demà.

 

Que no ens manqui mai
un poema a la boca,
un vers al pensament
i tota la Poesia
a la proa del nostre vaixell.

(Isabel Barriel

 

Les il·lustracions són d'Anna Cunha.

Día de la Poesía: 3 poemas sobre la poesía

 

Dia de la Poesia, dia de festa poètica, de paraules amb colors, de versos joganers, de... celebració. Ara ho fem amb tres poemes, ben diferents i originals, que giren al voltant de la poesia des de diferents vessants. 

Feliç Dia de la Poesia!


Qué es la poesía
(César Arístides)

Le pregunté a mamá qué son los versos
y me dijo que eran flores de lluvia y algodón
papá qué son los versos
y me habló de caballos rojos en un mar de azucenas
profesora qué son los versos
y escribió en el pizarrón palomas de cristal  


pero dígame maestro que son los versos
y me enseñó un dibujo donde lloraba un corazón
ahora sé qué son los versos
tu sonrisa en la lluvia
y el amoroso silencio.

 


¿Crees en la poesía disfrazada de luz...?

(Gladys Carmagnola)

¿Crees en la poesía disfrazada de luz,
de primavera, flores sin espinas
que desde un pedestal –mármol o lodo–
nos recrimina?

No contestes aún, hermano. Escúchame:
Yo creo en la poesía
que al mostrarnos la luz,
con ella nos envuelve e ilumina;
la que de los crepúsculos y sombras
jamás se olvida;
la que en flores y aromas nos embriaga,
y nos pincha.

Creo
en el supremo don de la poesía
que nace sin amarras y sin ídolos;
que llama a nuestra puerta como una leal amiga,
que entra en nuestro hogar,
se sienta a nuestro lado en cualquier silla
a compartir el pan
que nos legó el afán de cada día
si queda aún; si no,
se hace pan ella misma.

Creo
en esa poesía
que vive con nosotros y dialoga
con palabras excelsas o sencillas:
poesía que consuela,
poesía que alimenta y acaricia,
poesía que sacude y acompaña
en la desesperanza o la alegría.

Creo, por sobre todo, en la palabra
que guarda entre sus sílabas
lo que no por razones idiomáticas
obligatoriamente se mutila.

Sí. Creo desde hace tiempo
en la entrelínea
–la que, para nosotros, de la muerte
arranca, y nos lo entrega, un retazo de vida–.

Ahora que me entiendes puedo oírte:
Hermano: ¿Crees en la poesía?

 

Siempre es Día para la Poesía

(Mª Rosa Serdio)


Vengan las palabras a recibirnos.
Traiga cada una su tesoro de luces y de sombras.
Abramos sus cofres de soles y lunas.
Mostremos las tiendas. Quememos inciensos…
Seamos un zoco de bellas palabras.
Demos a los niños ramos de bengalas.
Dejemos que pinten el suelo de las calles.
Hoy es el día de las bellas palabras.
Quizá te sorprendan los guiños del tiempo.
Acaso la luna se quede a mirarnos.
Hoy es el día en que el niño habla.
Palabras sin miedo a cambiar el mundo.
¡Feliz Día de la Poesía!

 

Il·lustracions d'Anna Cunha.

15.3.22

Poesía en la escuela: pregón poético de Juan Carlos Martín Ramos

 

Ja tenim ben propet, en aquest mes, la vinguda de la primera i amb ella el Dia de la Poesia. Us suposem amb els preparatius a l'escola per celebrar-ho, fent festa. També suposem que la poesia està sempre a l'escola i no sols el 21 de març. Poesia per a jugar i riure, per a cantar i sentir, per a estimar i criticar, per a compartir. Poesia per aventurar-se dins del màgic món de la paraula. Entre sumes i localitzacions geogràfiques, entre anàlisi del cos i coneixement de la natura, entre els contes i la dramatització... esperem, desitgem, que la poesia s'hagi fet un llogaret a les vostres aules, com ens diu aquest pregó poètic de Juan Carlos Martín Ramos.


Poesía en la escuela
(pregón)

¡Atención, niños y niñas,
jóvenes de este planeta!
¡Y atención, mucha atención,
los maestros y maestras!


¡Tomad lápiz y papel
y apuntad bien esta idea!
Para hablar de poesía
cualquier excusa es la buena.


¡Poesía, poesía
que viva libre en la escuela!
¡Poesía sin horarios,
sin deberes ni monsergas! 


Está bien la geografía,
¡no digamos la aritmética!,
pero en ellas sin poesía
la lección no está completa.


Es mejor pintar un mapa
donde no existan fronteras
y, si no hay pan para todos,
¡la cuenta no está bien hecha!


Y ¡atención, mucha atención!,
que no se trabe la lengua,
que el idioma es un tesoro,
si se esconde, no se encuentra.


Haced camino al andar
contando piedras y estrellas,
para oír al ruiseñor
dejad la ventana abierta. 


¡Poesía, poesía
-ya lo dijo algún poeta-
como el pan de cada día,
como el sol que nos calienta!

 La il·lustració és de Francesca Quatraro.

21.3.21

El oficio del poeta: versos de Goytisolo per acomidar el Dia de la Poesia

 

Anem a acomiadar-se d'aquest Dia de la Poesia amb els versos de José Agustín Goytisolo que ens parla sobre l'ofici del poeta.

Recordem que cada dia hem de prendre una cullerada de poesia, no tan sols en aquest dia.

 

 El oficio del poeta

(José Agustín Goytisilo)

 Contemplar las palabras
sobre el papel escritas,
medirlas, sopesar
su cuerpo en el conjunto
del poema, y después,
igual que un artesano,
separarse a mirar
cómo la luz emerge
de la sutil textura.

Así es el viejo oficio
del poeta, que comienza
en la idea, en el soplo
sobre el polvo infinito
de la memoria, sobre
la experiencia vivida,
la historia, los deseos,
las pasiones del hombre.

La materia del canto
nos lo ha ofrecido el pueblo
con su voz. Devolvamos
las palabras reunidas
a su auténtico dueño.

La il·lustració és d'Andrew Lyons.

En el Dia de la Poesia compartim el poema

 

 
 
He trobat uns quants mots 
al món de la poesia, 
no vull quedar-me'ls tots! 
Si t'agrada llegir 
et faran companyia, 
ens els podem partir. 
 

A cada pam... un poema sobre la poesia, de Damià Huguet

 

 
A cada pam…

1. A cada pam del solc sembrar-hi un llapis.
2. Amollar la comporta del safareig
i deixar que la terra s’ameri
durant vuit dies consecutius.
3. Si es fa així, seguint aquest ordre establert,
al cap d’un mes començaran a néixer les estrofes
que serviran per enllestir el sonet. 

La il·lustració és de Noemí Villamuza.

El poeta, solo ante el peligro: versos en el Día de la Poesía



 Cóm s'imagineu al poeta davant de la fulla o de la pantalla en blanc? Sol d'avant del perill de la paraula, dels versos? Sol davant de tots els lectors? Sol davant de la seua responsabilitat? Ens aclareix el dubte el gran poeta Juan Carlos Martín Ramos i encetem així la celebració del Dia de la Poesia.

Solo ante el peligro

(Juan Carlos Martín Ramos)

¡Ay, pobre poeta!,

solo ante el peligro

de la tinta negra.

 

Solo ante el peligro

de mirar de cerca,

de poner en verso

todo lo que piensa.

 

Solo ante el peligro

de sacar la lengua,

de decir verdades

con todas sus letras.

 

Solo ante el peligro

de izar la bandera

de la paz, en medio

de todas las guerras.

 

¡Ay, pobre poeta!,

solo ante el peligro

de salvar la Tierra.

Il·lustració d'Olaf Hajek.

21.3.20

Dia de la Poesia: 6è poema, d'Isabel Barriel



Esclaten les flors,
esclata la vida,
és temps de Poesia.

Dia de la Poesia, 2020: 5è poema, de Mª Rosa Serdio


Cita en sábado... ¡Y es hoy! 

¡Qué semana, amigos!
¡Para no olvidar!
Allá, hacia el lunes,
recordé la cita.
Justo, justo al timbre
llamó una visita.
Más tarde, otra tarde,
volví a recordar…
¡Si no me doy prisa
no voy a llegar!
Pasaron tres horas
de acá para allá
y regué mis plantas,
planché mi foulard,
lustré bien mi bolso...
¡Se me va a olvidar!
Pensaba entre tanto
en mi falda larga,
mi jersey de fiesta,
mi sandalia alada,
la sortija hermosa
que me regalara
mi tía Margarita
que siempre acertaba.
Y, haciendo recuento
de lo necesario,
cada pensamiento
salía volando
al libro de versos
que aún no estrené
y me guiña un ojo
siempre que me ve.
¡Ay de mí! Dos días
pensaba anteayer…
Y hoy marzo 21,
como cada año,
viene Poesía
a darnos la mano.
Hoy es Día de Fiesta.
¿Y qué voy a hacer?
Vestirme elegante,
quedarme en mi casa y…
¡ponerme a leer!



Les il·lustracions són de Kaori Ogawa.

Dia de la Poesia, 2020: 4rt. poema, de Vicent Camps


Sense poesia no hi ha refugi
ni forn on coure el fang de les paraules.

Sense poesia no hi són els somnis 
i sembla pedra la pedra i vida la vida. 
Sense poesia perdem l'arma dels desarmats 
i ens arrriba un demà sense esmenes, 
famolenc d'utopia, on la bellesa és branca 
d'un arbre incendiat pel raig de l'avarícia. 
Qué hi faria jo sense la poesia? 
Jo, que em sé part d'un poema 
sempre en construcció.

Dia de la Poesia: 3rs. poemes, d'Efraín Huerta


Mercadotècnia

Salido
el poema
no se
admite
reclamación

*

Ay poeta
(Efraín Huerta)

Primero
que nada:
me complace
enormísimamente
ser
un buen
poeta
de segunda
del
tercer
mundo

*

Resignación
(Efraín Huerta)

Buenos
o malos
(más malos
que buenos)
todos mis
poemas
son del
demonio
público

*

D.D.F
(Efraín Huerta)

Dispense
usted
las molestias
que le ocasiona
esta
obra
poética

*

Amenaza
(Efraín Huerta)

Bienaventurados
los poetas
pobres
porque
de ellos
será
el reino
de los
suelos

*

Handicap
(Efraín Huerta)

No puedo
dejar
de
escribir
porque
si me
detengo
me alcanzo

La il·lustració és de Mark Elliot.

Dia de la Poesia, 2020: 2n. poema, de Marc Freixas


Retrobar

Retrobar
és trobar el poema
després de descriure
el seu llarg paisatge.
Com saber-nos vius
a través de l'entorn,
que és escriure
aquesta descripció.
Però retrobar
també és tornar de l'amor,
no només amb les paraules.

Il·lustració d'Irene Blasco.

Dia de la Poesia, 2020: 1r. poema, de Silvia Schujer


Poesía

Palabra santa
versos espanta.

Palabra triste
no se resiste.

Pobre ilusión
no abre canción.

Verbo si quema
trae poema.

Tinta encantada
derrama nada.

Es tinta umbría
la de poesía.

Il·lustració de Melisa Fernández.

21.3.19

Que el verso sea como una llave que abra mil puertas: Día de la Poesía, 2019



Que el verso sea como una llave
que abra mil puertas.
Una hoja cae; algo pasa volando;
cuanto miren los ojos creado sea,
y el alma del oyente quede temblando.

Inventa mundos nuevos y cuida tu palabra;
el adjetivo, cuando no da vida, mata.

Estamos en el ciclo de los nervios.
El músculo cuelga,
como recuerdo, en los museos;
mas no por eso tenemos menos fuerza:
El vigor verdadero
reside en la cabeza.

Por qué cantáis la rosa, ¡oh Poetas!
Hacedla florecer en el poema ;

Sólo para nosotros
viven todas las cosas bajo el Sol.

El Poeta es un pequeño Dios.

Poesia. Música de l'anima, teixida de paraules; poema de Rosa Fabregat per al Dia de la Poesia


Un any més, des de l'Institució de les Lletres Catalanes, s'ha editat un poema sobre la poesia en moltes llengües per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Aquesta any la poeta elegida ha estat Rosa Fabregat i el poema Poesia. Música de l'ànima, teixida en paraules. Molt bonica aquesta iniciativa. Us fiquem el poema en català, però podeu llegir-lo en els altres idiomes punxant ací.

Poesia
Música de l’ànima, teixida amb paraules

 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins. 
Música immortal que camina i vola 
per la nostra terra i per tots els cels. 

La canten els trànsfugues, els empresonats, 

i tots els migrants que no tenen sostre, 
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen 
tan endins del cor, que commouen l’ànima 

dels àngels de Rilke, closa en la natura. 

La fan trontollar. Música que atura 
aquell caminant en veure la cigonya 
i el seu vol rasant, sense cap frontera 

que li barri el pas, puntejar lleugera 

sobre la teulada que li fa de niu. 
I ell no pot volar. Poesia. Música 
de l’ànima, teixida amb paraules. 

La il·lustració és de Leandro Lamas.

21.3.18

Poesia: poema multilíngüe, de Marc Granell, per celebrar el Dia de la Poesia


Un any més l'Institució de les Lletres Catalanes celebra el Dia Mundial de la Poesia amb encarregant-li a un autor/a un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial. Aquest any el poeta és el valencià Marc Granell amb el seu poema Poesia.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Podeu llegir el poema en moltes llengües punxant ací.

La fotografia és d'Agatha Katzensprung.

Dia de la Poesia: VivimVersos / Día de la Poesía: VivimosVersos


Hui és la festa de la POESIA! Estrenem poemes, estrenem versos, estrenem vida. En este Dia Mundial de la Poesia / Día Mundial de la Poesía volem compartir amb tots els lectors/es del blog dos preciosos poemes, en castellà i català, que giren al voltant de la poesia. Versos que s'han perdut i els he trobat, versos que són cor d'infant i paraula primera. Poemes i versos que bufent al vent per a que s'enlairen entre els cabells de xiquets/es i joves, de pares i mestres, per a que juguen i visquen ben a dins del seu cor, del nostre cor. 

Bon día, poesia!!!

¡Un poema se ha perdido!
(Mª Rosa Serdio)

Se me ha perdido un poema
que acababa de estrenar.
Yo lo busco y lo rebusco
y el poema ¡ya no está!
Abro el archivo y no veo
el título en su lugar.
Se me ha perdido un poema
que me recorría el alma...
Ahora acabo de mirar
y ya no veo las nubes
ni las algas ni la mar
de las que el poema hablaba.
Tampoco escucho el murmullo
del manantial al brotar
ni el pájaro que abría el día
está subido al peral.
¿En qué archivo se ha metido
que no para de jugar?
Por si alguien lo encontrase...
¿Podría echarlo a volar?



P O E S I A

Sis lletres que poden escriure una vida.
Sis mans que s’agafen amb confiança i tendresa.
La carícia primera d’un desig primer
que creix i edifica.

La remor dels teus dubtes
feta niu de certesa
que incendia avingudes
que abans foren de conformitat.
Poesia, lluna que crema,
camí de l’alba,
cor d’infant i veu primera.

Les il·lustracions són d'Angela Marchetti.

21.3.17

PrimaVersos: Dia Mundial de la Poesia, 2017



PrimaVersos - Día MUndial Poesía, 2017 de Salvia

Feliç Dia de la Poesia, amb 'PrimaVersos', poemes de primavera
Feliz Día de la Poesía, con 'PrimaVersos', poemas de primavera
Feliz Dia de Poesía, con 'PrimaVersos', poemas de primavera
Zoriontsu Poesia Eguna, batura 'PrimaVersos'