31.1.19

"Poesía para llevar" i "Dilluns poètics": dos projectes educatius per a fomentar la poesia


Llegim poesia, fomentem la poesia... -il·lustració de Francesca Protopapa-

Ja sabeu com ens agrada enlairar la tasca de foment de la poesia i compartir les nostres troballes. De vegades fem recerques a internet i no trobem allò que volem, però topetegem amb altres coses que també ens interessen molt. Això ens ha passat amb el projecte Poesía para llevar.

Poesía para llevar es una actividad de difusión de la poesía en institutos de Secundaria de Aragón que se inició en el curso 2001-2002 en la Biblioteca del IES Bajo Cinca, de Fraga y que posteriormente se ha extendido a otros centros. En 2008-2009 participaban en la actividad tres institutos, en 2009-2010, siete, en 2011-2011 y 2011-2012 veintiuno.

En 2009-2010 fue uno de los Proyectos de Temática Educativa concedidos por el Departamento de Educación del Gobierno de Aragón, en cuya convocatoria se participó con el apoyo de las AMPAs de los centros participantes, con el patrocinio de la del IES Bajo Cinca.

La idea central de la actividad ha sido desde el principio la aparición semanal, el mismo día, de un poema numerado, con un cometario, siempre con el mismo formato y en tamaño DIN-A5, con la finalidad de crear el hábito de ir a recogerlo. Los poemas se recogen de un expositor especial instalado generalmente en la Biblioteca del Instituto. La colección se guarda en un sobre o carpeta editados para este fin.

Junto con este coleccionable, desde 2009-2010 se viene publicando mensualmente el “Poeta del mes”, un folleto con una pequeña antología de un poeta o poetisa.

Como complemento a la colección semanal se han ido realizando, según los cursos, diversas actividades siempre comunes a todos lo centros participantes: un concurso de poesía, celebración del día de la poesía, números especiales monográficos del coleccionable semanal, edición de un número de una revista de poesía con colaboraciones de profesorado, alumnado y familias … cuyos poemas se publican en el último número del coleccionable semanal…

El trabajo de selección y edición de los poemas y de preparación de las actividades se reparte por turno entre los centros, de manera que cada semana y cada mes se encarga uno de enviar por correo electrónico su selección al resto, que se publica simultáneamente en todos los institutos. Para ello se cuenta con un grupo de correo electrónico como medio de comunicación.

Ens sembla un projecte genial! Versemblant és el projecte Dilluns poètics, al que seguim des de fa molt de temps -pensàvem que ja us havíem parlat d'ell i me n'he adonat que no-:

Dilluns Poètics és un projecte que naix en l’escola fruit del treball col·lectiu de mestres dels col·legis públics Lucentum d’Alacant i Manuel Antón de Mutxamel i té com a finalitat acostar la poesia a totes les persones de l’entorn més proper de l’escola posant paraules belles a aquests -fins aleshores- considerats dies grisos, dies durs: els dilluns. El projecte va iniciar la seua marxa en el curs 2006/2007.

(...)

La idea dels “DILLUNS POÈTICS” neix de la inquietud per fer la poesia una mica propera, íntima i quotidiana.

En primer lloc ens vam fer una sèrie de preguntes per a què emprenem aquest camí? a qui volem fer arribar la nostra proposta? Com anem a portar-lo a terme?

El que pretenem amb aquesta iniciativa és acostar a totes les persones (professorat, alumnat, famílies, personal del centre, institucions, comerços, etc.) al món de la poesia en les seues diferents facetes, des de la més estesa i popular (la poesia que commou, que emociona) a unes altres que atenen a altres aspectes (musicalitat, ritme, joc de paraules, etc.).

Si volem animar a l’alumnat a jugar amb les paraules, a gaudir d’un poema, a embaladir les seues oïdes amb la música de les paraules no caldria començar primer animant als propis companys/as perquè posteriorment puguen, així mateix, transmetre aquesta passió als altres? 

 Podem subscriure's i rebre cada setmana el poema que editen.

Ambdós neixen des de l'àmbit educatiu amb els objectius de fomentar poesia, de donar-la a conèixer, de anar menjant poc a poc cullerades de versos diversos, d'assaborir la paraula sense enfitar-se, d'anar més enllà de l'àmbit acadèmic. Dos projectes col·laboratius fets per enamorats/des de la paraula i els versos que altruistament escampen la poesia per tot arreu per tal que xiquets, joves i adults la visquen i la gaudisquen. Un en castellà, Poesía para llevar, i l'altre en català, Dilluns poètics, però els dos amb poemes escrits en diverses llengües.

Ens semblen dos projectes molt interessants, així que us recomanem que els doneu una ullada i que gaudiu de tota la recopilació que ja tenen feta i publicada, doncs és un excel·lent recurs per a tenir ben a la mà.

29.1.19

Capitán de chocolate: poesía por la paz / Poesia per la pau


Un poema per la pau, per la no violència... paraules que volem enlairar per tot arreu per a que arrelen ben dins de tots els cors. Pau, volem pau, pa i poesia.

Capitán de chocolate

Capitán de chocolate,
basta ya.
Deja el bárbaro combate.

Déjalo.
Ven acá.

Haz de tu tanque de
guerra
un tractor.

Y ve sembrando la
tierra,
que es mejor.

Sobre este campo
labrado
tú serás
un invencible soldado.
de la paz.

Y honraré tu pecho
amigo.

Capitán
con la cruz áurea del trigo
y la medalla del pan.

Il·lustració de Ron English.

27.1.19

Planeta Tierra: un poema sobre l'educació ambiental i social


Ahir vàrem celebrar el Dia Mundial de l'Educació Ambiental. Tots els dies els dediquem -o deuríem dedicar-los- a l'educació ambiental. Des de menudets els xiquets i xiquetes se n'han d'adonar de la importància de tenir cura del medi ambient, primer del que tenen al seu voltant i després de la Terra, casa de tots. D'aquesta educació som responsables els adults; no hem de parlar per parlar, hem de practicar amb l'exemple, de donar models positius.

Educar és sempre una tasca difícil, però hem d'aconseguir deixar a les generacions futures un planeta millor que el que ara tenim. Què tal si incloem la poesia en aquesta educació ambiental?

Planeta Tierra

Cierra los ojos, -me dijo-

e imagínate un Planeta
azul, como el cielo azul,
todo verde, color de hierba;
con sus selvas, sus desiertos,
sus continentes, sin guerras;
con comida para todos,
con casas sin hipotecas,
jardines llenos de flores,
con aroma a madreselva;
donde todo se recicla,
donde a todos se respeta
sin importar que su piel
sea amarilla, blanca, negra...

Con calor en los hogares,
sin humo en las chimeneas
de las térmicas centrales
que marchitan el Planeta.

Donde los bosques sean bosques,
donde las selvas sean selvas,
donde los llanos sean llanos
y las praderas, praderas.

Donde los ríos, que al mar van,
le digan a las ballenas
que los barcos balleneros
se han extinguido y no ellas.

Donde no existan fronteras,
ni pateras, ni cayucos,
que sueñan llegar a tierra
y después... se desvanecen
en cánticos de sirena.

Donde la capa de ozono
vuelva a ser lo que antes era:
protección para los seres
que habitamos el Planeta.


La il·lustració és d'Andrea Kürti.

24.1.19

22.1.19

La vaca llorona: versos de madre


 
 
Quina tristesa més gran la d'aquesta vaca que li han furtat al seu vedell! Sentiment de mare davant de la pèrdua del seu cadell. No sabem si la poesia la consolarà...
 
La vaca llorona
(Gloria Fuertes)

La vaca está triste,
muge lastimera,
ni duerme, ni bebe
ni pasta en la hierba.
La vaca está triste,
porque a su chotito
se lo han llevado
los carniceros
al mercado.
Está tan delgada,
la vaca de Elena,
que en vez de dar leche,
da pena.

La il·lustració és de Jess Buhman.

21.1.19

Soy palabras... efímera poesia al viento



Som paraules. Vivim i sentim amb la paraula. Paraules que ens conformen en la nostra humanitat. I la paraula s'ha fet vers...

Soy palabras

Soy palabras
que me invaden,
que me tejen,
y me viven
escondidas en mis huesos:
las que nunca pronuncio
porque apenas presiento;
las que me hacen soñar,
volar, llorar;
las que me emocionan;
las que me hieren
porque soy
como ellas,
efímera música al viento.
Las que susurro en sueños,
las que morirán conmigo.

La il·lustració és de Quint Buchholz.

18.1.19

La vampira Cuchufleta... lee libros. ¿Acabará siendo poeta?


Els vampirs són monstres literaris que xuclen la sang per poder viure, però hi ha altres vampirs que més que por ens fan somriure, com aquesta vampira Cuchufleta que acaba combatent l'avorriment etern amb la lectura.

La vampira Cuchufleta

La vampira Cuchufleta
se aburre como una seta.
Cuando menea la capa,
un bostezo se le escapa.

No vi, jamás en la vida,
vampira más aburrida.
En su nariz, mientras vuela,
teje una araña su tela.

Se aburre tanto hasta el alba…
Más que un piojo en una calva.
Más que una almeja en el mar.
¡Y bosteza sin parar!

Ya en su boca se han colado
un mosquito atolondrado,
tres moscas y un abejorro,
que estaban jugando al corro.

Lleva más de siglo y medio
aburrida sin remedio.
Hasta que un martes de junio,
con la luna en plenilunio...

Al aterrizar se lía:
se da con la estantería
y un libro se cae al suelo.
¡No la aplasta por un pelo!

Cuchufleta, sin querer,
baja y se pone a leer.
Pasa las hojas deprisa,
le entra un ataque de risa…

¡Menudo descubrimiento!
Lee un cuento y otro cuento
hasta las seis o las siete.
¡Lo pasa de rechupete!

Ahora, ¿sabéis qué ocurre?
Cuchufleta no se aburre.
Ya incluso lee, feliz,
la araña de su nariz.



La il·lustració és de Jacob Souva.

17.1.19

Plugim del son: cançó de bressol de Maria Dolors Pellicer


No hi ha millor manera d'acabar el dia que amb una cançoneta de bressol. Poc a poc i dolçament els/les bebés van aclucant el ulls, al compàs de la melodia.

Plugim del son,
cau lentament,
clou les parpelles
del meu xiquet.
Plugim del son,
vine a l' instant,
clou les parpelles
del meu infant.
Plugim del son,
vés de presseta,
besa els ullets
de la perleta.

Si voleu escoltar el poema amb la seua música la podeu trobar interpretada per Rubén Suárez i Tinna Pla al disc que acompanya el llibre Una cançoneta i a dormir.

La il·lustració és de Noemí Villamuza.

16.1.19

Refranys sobre el cicle de l'allargament del dia


Si ha una cosa que em desagrada és que el dia sigui curt i la nit llarga, que és el que passa a l'hivern. Ara ja és temps de que el dia, poc a poc, vaja allargant-se. Què bo! Aleshores hem pensat en ficar refranys d'aquest allargament del dia i, cóm no, el nostre amic Víctor Pàmies, al seu Refranyer temàtic, ens dona un bon recull sobre aquest tema. Nosaltres ací hem fet una selecció, però podeu veure'n més als seu blog.

Refranys sobre el cicle d'allargament del dia

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)

De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)

Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
Per Nadal, un pas de pardal 

El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà (o El dia creixerà quan Jesús naixerà) (25 de desembre)

Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)

Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam (31 de desembre)
Per Any Nou, el dia s'estira un sou 
Pels Reis, un pas de vell 
Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix 
Per Sant Julià, un pas de ca (7 de gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol (17 de gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà (20 de gener)
Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener)
Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents (22 de gener)
Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrera (2 de febrer)
Per Santa Maria una hora i mitja més de dia (2 de febrer)
Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer)
Per Sant Macià, una passa de ca / Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha (25 de febrer)
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
Del juny endavant el dia es va escurçant 
Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (24 de juny)
Per Sant Pere, una passa enrere (28 de juny)
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg (variable)
Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit (15 d'agost)
Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir (28 d'agost)
Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (21 de setembre)
Per Sant Cebrià, un pas de marrà (26 de setembre)
Per Sant Miquel (29 de setembre) el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià (5 d'abril), torna a baixar
A Sant Martí, iguals el dia i la nit (11 de novembre)


La il·lustració és d'Andy Levine.

15.1.19

Poemes de fred i manta, llibre de poesia infantil de Núria Albertí / Poemas de frío y manta


Cada estació de l'any ens invita a jugar amb la poesia i l'hivern no podia ser menys, Poemes de fred i manta és un llibre de Núria Albertí, amb il·lustracions de Mercè Galí i que edita El Cep i la Nansa  dins de la seua col·lecció Olívia (està en castellà, Poemas de frío y manta, editat per Carambuco).

Un fantàstic i ben fred llibre de poesia infantil -us aconsellem llegir-lo amb la manta enrrollada per a que els versos entren en calor) adreçat als més menudets i primers lectors que recull set poemes que van recorrent tot això que és més bonic del fred, incloent un poema per a Nadal -la festa més important de l'hivern- i un especial sobre el refredat, que ens fa la guitza amb el fred.

Tot un ritme cosit a les paraules que aniran escalfant les orelletes dels menudets, amb una melodia interna que els atraparà. Un llibre molt recomanable. La naturalesa està en repòs, però la poesia sempre brolla quan els adults volem fomentar-la.

Les il·lustracions de Mercè Galí arrodoneixen el missatge poètic que transmet cada poema. Us fiquem un tastet:

El millor del fred

Mentre esperem l’estiu,

el mar i els gelats,
l’hivern també ens té 

secrets preparats.


Fer un ninot de neu
no és pot fer amb sorra.
Dur un passamuntanyes
enlloc d’una gorra.

Polos, granissats
hauran d’esperar.
Millor xocolata
i pastís casolà.

Si fes massa fred
per anar en bicicleta:
patins sobre gel
i guants i jaqueta!.


14.1.19

Muñeco de nieve... con paraguas y poesía / Ninot de neu... amb paraigües i poesia



Amb tot el fred que està fent no neva! Ens agradaria que ho fera i així poder jugar amb la neu i fer un gran ninot entre tots. És que els ninots de neu són fantàstiques escultures peridores que ens inviten al joc i a la creativitat i també... a la poesia.

El muñeco de nieve

Pon la bufanda al muñeco
de nieve, que tiene frío.
Y un sombrero en la cabeza,
que está calvo el pobrecito.
Ponle en la mano un paraguas,
que no le moje la lluvia.
Que si la lluvia le cala,
se disuelve como azúcar.
Que sea el paraguas grande
para que no le dé el sol.
Que es tan delicado el pobre,
que se deshará en sudor.


10.1.19

Hi ha somriures... que s'omplin de versos i mai s'obliden


Somriu, al despertar-te el somriure és fantàstic per omplir de bona energia el dia. Somriu, al gitar-te el somriure t'introdueix al món dels bons somnis. Somriu a la gent del teu voltant i rebràs més somriures. Somriu-te, així t'ompliràs de llum. Somriu mentre lliges el següent poema... els versos inundaran el teu somriure.

Hi ha somriures

Hi ha somriures que no s'obliden,
ni s'esborren, ni se'n van...
Perduren en el temps
i en la memòria,
com cels estrellats.

Somriures que et desperten
una matinada qualsevol,
i et complauen i et cerquen,
i et provoquen un somriure
a tu també.

Somriures que són bàlsam
pels sentits...
i acaronen les tardes silents,
i els vespres d'enyor.
Sense data de caducitat,
hi ha somriures difícils d'oblidar. 

La il·lustració és de Minjae Lee.

8.1.19

La luna está cosida con alfileres de frío... versos de invierno de Graciela Genta


Però quin fred està fent aquest mes de gener! Fins i tot la lluna porta bufanda (mireu bé el cel que segur ho podeu comprovar). Cap manera millor d'explicar aquesta fredor que amb la poesia.

Alfileres de frío

Una luna de aluminio
quedó prendida en el pino,
con alfileres de sombras,
con alfileres de frío.

En le mar juegan las olas
a tejer encajes niños,
mientras sonámbula vuela
una gaviota a su nido.

La il·lustració és de Toni Demuro.

5.1.19

Noche de Reyes, de juegos y poesía / Nit de Reis Mags, de jocs i poesia



Màgia en tots els ulls i cors dels xiquets i xiquetes... Nit de Reis Mags, tot il·lusió. Emocionats esperem a Mecior, Gaspar i Baltasar mentre mengem torronets i brindem amb poesia.

De Magos y niños

Era Noche ya
y pronto los Reyes

iban a llegar.

Seguían la estrella
sin bajar los ojos
¡Y sin tropezar!
En sus corazones
brillaba un lucero
sin parpadear…






Y cuando llegaron,
les dijo el pequeño:
¡Ya os vale, ya! 
Estaba esperando
a ver si venía
el rey Baltasar…
¡Perdona, Melchor!
¡Perdona, Gaspar, 
pero es que sus besos,
con sabor a risa,
me hacen suspirar!





Contadme, contadme
cosas del desierto y
cosas del mar...
¡Y un rato jugamos
a que todo es vida 
y felicidad!

Les il·lustracions són de Marta Cunill.

Ya vienen los Reyes, ya están llegando... / Ja venen els Reis Mags cavalcant sobre la poesia


Ja venen els Reis Mags, ja trauen els nas els seus camells i venen carregats de regals i poesia per a tots els xiquetes i les xiquetes del món.

Llegad, Reyes del Oriente;
la estrella que os va guiando
ya de Belén en la gruta
fija sus destellos claros;
y cuando llenos de gozo
adoréis al niño santo,
seguid por nuevos caminos,
cruzad ligeros los campos,
y atravesad las ciudades
donde os están esperando
los pequeñuelos: dormidos,
con la sonrisa en los labios,
parece que están diciendo:
¿qué traerán los Reyes Magos?
...

La il·lustració és de Roser Calafell

2.1.19

Jaume, el follet, un ésser màgic, poètic i entremaliat


Jaumet, el follet

Jaumet és un follet
molt entremaliat
va per les muntanyes
sempre d’amagat.

Jaumet és un follet
molt espavilat
viatja per les serres
i mai el veuràs.

Si per les seues contrades 
passa algú amb un quad,
s’enginya algunes traves
per a que no torni a passar.

Quan es troba a algun lloc
per on els homes van d’excursió
de mica en mica en mica , i a poc a poc
va canviant les senyals de direcció.

És amic de l’àguila i de l’ós,
i en les nits de lluna plena 
udola i udola com els llops
per no deixar dormir ni nen ni nena.

Li encanta banyar-se als llacs,
i eixugar-se estès al sol
mentre pensa malifetes
per a fer als que no vol.



Amb unes fulles grans
recull els excrements dels ocells
i després s’apropa als bars
per deixar-los caure als clients.

Amb la seua màgia natural
fa encanteris i pocions,
que maregen al mes pintat
provocant desorientacions.

Als que van d’acampada 
a les zones de muntanya
els afluixa les piquetes
per a que es caiguen les tendes.

Si algun mati a l’alba
passa per ca el forner
li posa formigues a la massa
i així el pa està més cruixent.

Per a ell el més divertit
es passar per les escoles
i provocar en els mestres un crit
prenent-los el quadern de les notes.


De tota la màgia que sap fer
el seu truc preferit
és el de fer desaparèixer a aquells
als qui té més avorrits.

Tal vegada algun dia el trobaràs
tot i que probablement no ho sabràs
t’adonaràs que has coincidit amb ell
quan alguna brometa t’hagi fet.

Per a reconèixer a Jaumet
hauràs d’estar molt atent
i aquestes lletres recordar
per a que t’ho pugues imaginar.

Jaumet és un follet 
molt espavilat
sempre gasta bromes 
però no té maldat.

Les il·lustracions són de Brian Fround.

1.1.19

Feliç i poètic 2019 / Feliz y poético 2019



Entre els molts i bonics desitjos que tenim per a l'any nou estan el d'estendre ponts, camins que ens uneixen per molt lluny que estem. Pont amics, ponts nous i ponts vells, ponts curts i ponts llargs.... i quan no hi ha ponts, doncs els dibuixem nosaltres o estenem els braços formant els ponts.. Anem aquest 2019 a creuar molts ponts i esperem trobar-vos de la mà de la poesia.

Feliç i meravellós 2019, / Feliz y maravilloso 2019,
Que la poesia us acompanye / Que la poesía os acompañe.

Dibujantes

Yo dibujo puentes para que me encuentres
Un puente de tela con mis acuarelas
Un puente colgante con tiza brillante
Puentes de madera con lápiz de cera
Puentes levadizos plateados, cobrizos..
Puentes irrompibles de piedra invisibles..
Y tú ¡Quien creyera! ¡No los ves siquiera!
Hago cien, diez, uno.. ¡No cruzas ninguno!
Mas como te quiero… dibujo y espero.
¡Bellos puentes para que me encuentres!


La il·lustració és de KaKa Su.