Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francisco Pino. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francisco Pino. Mostrar tots els missatges

7.1.14

Poesia entre nubes... de Francisco Pino / Poesia entre núvols



Són els núvols una essència, diàfana i canviant, que poblen el cel i solquen per les estacions. Dedicats als núvols té el poeta vallisoletà Francisco Pino uns poemes preciosos.

No las oyes...
(Francisco Pino)
No las oyes
aunque corren...

(¿Llevan envueltos
sus pies en flores?)

No las oyes
aunque cantan...

(¿Llevas envuelta
su voz en alma?)

No las oyes
aunque gritan...

Callan sus lenguas.
¡Voz infinita!
*

Perfección
(Francisco Pino)
Esa nube fue y se fue.
¡Qué limpio ha dejado el aire
la pureza de ese ser
que existió para negarse!
*

Gracia
(Francisco Pino)
Gracia de la nube: el ser
en cada instante su firma,
rúbrica del perecer,en cada instante distinta.
*

Semejanza
(Francisco Pino)
Es del cuerpo de la nube
flor
la gota de agua y del alma
es ubérrima expresión
celestial. (Como la lágrima)

La il·lustració és de Marcela Bolívar.

2.11.12

Comprensión: muerte y poesía, de Francisco Pino

Mort i vida, dos cares d'una mateixa moneda -il. Ivica Stevanovic-
 Hui, 2 de novembre, celebrem el Dia de Difunts o el "Día de los muertos". La mort, final del cicle vital. Hi ha molts poemes que fan referència a la mort al llarg de la història de la literatura, doncs aquesta negra dama ha servit d'inspiració a molts poetes. D'entre tots hem seleccionat a Francisco Pino, poeta val·lisoletà, que ens agrada molt.

Comprensión

Curvada siempre la muerte,
flexible, es como una caña
de paciente pescador.

Tiene el final
del anzuelo
un verdoso gusanillo.

En el pez
que pica entiéndese
que es morir también jugar
a dar
de comer
a Dios

como él nos da de comer.