Bolsa de plástico: reciclem i poemem

 

Qualsevol objecte pot ser poetitzat. És el poeta qui, amb el seu sentir i les seues paraules, ens obri el camí per a veure el món amb altres ulls, fins i tot l'objecte més insignificant. Tenim un exemple molt clar al poema de Karmelo C. Iribarren, La bolsa de plàstico: un problema tan greu com tenim amb l'ús i abús de les bosses de plàstic i tota la contaminació que produeixin i... llegint el poema en fa sentir certa tendresa per eixa bosseta que, solitària i reballada al carrer, somia en ser núvol. És la màgia de la poesia.

Bolsa de plástico

(Karmelo C. Iribarren)

Mírala
ahí
en mitad de la calle
sola
quieta

temerosa
de que aparezca el barrendero

soñando
con un poco de viento
para sentirse
nube.

La il·lustració és de Csil Cb.

Ya está, poema de Karmelo C. Iribarren / Ja està, ho tenim tot, i ara què?

Què és això de la felicitat? Tenir molt? Poder gastar tot el que ens abelleisca? Somriure sempre? Sentir-se més plens de vida? ...? La felicitat: utopia o realitat. El millor: gaudir de mossets de felicitat cada dia, com la bona poesia.

Ya está

(Karmelo C. Iribarren)

Ya poseemos

casi todo

lo que nos iba

a hacer felices.

Puede decirse

que lo hemos

conseguido.

Ya está.

Ahora solo

nos queda

comprobar

hasta qué punto

fuimos sinceros

con nosotros

mismos.

La il·lustració és de Cuca Nácher

Amor, poesia de Karmelo C. Iribarren,

Amor

(Karmelo C. Iribarren)

Apenas

cuatro letras.

Y cabe tanto dentro.

Y duele tanto

cuando te dejan

fuera.

La il·lustració és d'Anna Berezovskaya.

Los gatos: poema de Karmelo C. Iribarren

M'agraden els gats, sobretot pel seu caràcter independent, com diu aquest poema de Karmelo C. Iribarren:

Los gatos

(Karmelo C. Iribarren)

Lentos

por las aceras,

inmóviles

en las repisas,

aovillados

en los sofás,

nos miran,

nos observan,

nos escrutan.

Llevan

miles de años

haciéndolo.

Y siguen

marcando

las distancias.

La il·lustració és d'Anne Mortimer.

Un toc de romanticisme per a regalar? / Un toque de romanticismo para regalar?

Romanticismo

(Karmelo C. Iribarren)

Dice que le regalé una estrella,

dice que fue en el puerto,

una noche de domingo,

cuando empezábamos a salir.

Yo no recuerdo nada, la verdad,

hace media vida de eso. Pero,

vete tú a saber. Bien mirado, puede

que hasta sea cierto: veinte años,

tonto perdido de amor,

y sin un duro en el bolsillo…

Qué otra cosa le vas a regalar.

Il·lustració de Gary-Nikolai Angelov. 

Versos que el viento arrastra: llibre de poesia infantil

S'acaba de publicar el llibre Versos que el viento arrastra, de Karmelo C. Iribarren, amb il·lustracions de Cristina Müller, per l'editorial El jinete azul. Poemes i versos per a xiquets amants de la paraula i la poesia o per als que comencen a endinsar-se en ella. Però la seua lectura va més enllà d'una edat determinada, perquè són poemes que també als adults ens atrapen, ens fan reflexionar, traure els nostres sentiments.

Sense rima però amb molt de ritme, unes vegades candent, altres subtil i d'altres frenètic. Reflexions que fan l'ullet amb una mirada des de la infantesa. Justament és aquesta mirada el que li dona intemporalitat als versos. Les il·lustracions de Cristina Müller arrodoneixen el poemari.

Una interessant lectura per a la tranquil·litat dels temps estiuenc. Molt recomanable!

Los libros
(Karmelo C. Iribarren)
Los libros
no son para mirarlos.
son para tocarlos,
abrirlos
y leerlos,
que es como entrar en ellos.

Prueba y verás.

Te recuerdan
a cuando viajas
a una ciudad diferente,
y todo te parece nuevo,
sorprendente,
y hasta un poco
misterioso.
*
Tarde de verano
(Karmelo C. Iribarren)
Desde aquí,
encajonado
entre los edificios,
el cielo,
más que el cielo,
parece una piscina.
Como si le hubiesen dado la vuelta
al día.

Open publication - Free publishing - More poesia

El tamaño de los sueños: llibre de poesia juvenil sobre sentiments

El tamaño de los sueños, editat per Anaya Infantil y Juvenil.
Ja hem comentat en diferents post que entre els joves moltes vegades podem aplegar a la lectura a través de la poesia que comunica sentiments, sobretot amorosos. Hui us volem recomanar un llibre, de Karmelo C. Iribarren:

Tot el llibre respira lirisme i profunditat en els seus versos que ens parlen de sentiments i conflictes propis de la joventut (però que ens agradarà també als adults). Amb humor i pinzellades d'ironia, sense grandieloqüència ni ambigüetats, amb un llenguatge senzill i directe, quasi com a lletres de cançons de rock.

Tot el poemari és temàtic al voltant de l'amor, però no sols l'amor de parella. El poemes s'uneixen en blocs al voltant dels diferents vessants d'aquest sentiment.

Un bon llibre de poesia per a la gent jove i adults amb cor juvenil.

Algunas noches el miedo

(Karmelo C. Iribarren)

Algunas noches me arrimo

a tu calor bajo las mantas

como un niño asustado.

Necesito tocarte

urgentemente. Necesito

saber que está ahí,

que estarás siempre. Sentir

que tengo cerca a un ser humano,

y que no estoy tan sólo.

*

El amigo

(Karmelo C. Iribarren)

Llora cuanto quieras
sobre mi hombro,
desahógate,
cuenta conmigo
para lo que te haga falta.
Pero no te equivoques,
no soy mejor que él:
le envidio
cada una
de tus lágrimas.

5 Poetas de otoño: recitals de poesia

Per huitè any consecutiu el Campus Universitari d'Albacete estrena la tardor amb el seu cicle 5 Poetas de otoño, gràcies al treball conjunt del grup poètic La Confiteria i la Universidad de Castilla-La Mancha. La Facultat d'Humanitats serà la seu on Diego Jesús Jiménez, José Luis Piquero, Karmelo C. Iribarren, Vicente Gallego i Benjamín Prado realitzaran lectures poètiques. Aquests recitals aniran realitzant-se cada dijous, a partir de les 20:00 hores, entre la setmana del 18 d'octubre i la del 22 de novembre.

A la vegada es realitzarà un Taller de Poesia, impartit per Arturo Tendero, sota el títol Escribir un poema paso a paso.

AQUÍ HUELE A SANGRE
( Karmelo C. Iribarren)

Lo peor de todo
es lo gracioso que te crees
y lo baboso que te pones.
Tus chistes rancios
y tus bravuconadas
de billar
hace lustros que dejaron
de interesarle a nadie
lo más mínimo,
pero tú vuelves a la carga.

En fin, como dice
el refrán: mientras
hay vida hay esperanza.

Pero, qué quieres
que te diga, chaval:
lo tuyo me huele fatal.

La il·lustració és de Jim Bradshaw.