El records dels nostres sers més estimats, que ens han deixat, no s'esborren mai. Hui Dia dels Difunts (també anomenat Dia dels Morts o Dia de les Ànimes) preguem per ells. Nosaltres ho fem amb els versos, deixant testimoni amb la paraula, amb la poesia, per a que ningú esaborre la seua empremta dins del nostre cor.
La mort i la poesia...
Conservar alguna cosa que m'ajudés
a recordar-te seria admetre
que et puc oblidar.
(William Shakespeare)
a recordar-te seria admetre
que et puc oblidar.
(William Shakespeare)
*
Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
(Antonio Machado)
Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
(Antonio Machado)
*
I per això quan el repòs arriba
i la son dins les venes se m’esmuny
i quan la nit de la paraula em priva
i tot el que viu sembla que sigui lluny.
Voldria recollir dintre dels braços
com un pom de voles els moments
les rialles, els plors, els crits i els passos
que foren llum voltant els pensaments.
(Josep M. de Sagarra)
*
Cuando yo me muera,
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.
Cuando yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.
Cuando yo me muera,
enterradme si queréis
en una veleta.
¡Cuando yo me muera!
(Federico Garcia Lorca)
*
Cuando yo me muera,
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.
Cuando yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.
Cuando yo me muera,
enterradme si queréis
en una veleta.
¡Cuando yo me muera!
(Federico Garcia Lorca)
*
Em costa imaginar-te
absent per sempre,
tants records de tu
se m'acumulen,
que ni deixen espai
a la tristesa,
i et visc intensament
sense tenir-te.
(Miquel Martí i Pol)
