Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gonzalo García. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gonzalo García. Mostrar tots els missatges

18.11.11

Libro de Brun: àlbum poètic de Gonzalo García



Hui us volem recomanar un llibre adreçat a xiquetes i xiquets ja lectors i als adults amb ganes de llegir bona i imaginativa literatura. Libro de Brun està escrit per Gonzalo García -Darabuc-, amb il·lustracions de Mannfred Salmon i està editat per Librodenotas, dins de la seua col·lecció LIJ.

No és un poemari, però estem davant d'un text narratiu molt poètic. Tot el llibre gira al voltant del creixement i maduració emocional de Brun, una xiqueta que viu amb el seu pare en una zona rural i aprecia a Mirko, fill d'una família d'immigrants de l'est d'Europa. D'una forma molt original, ens presenta aquesta evolució al llarg de les estacions de l'any: les seues pors, fantasies, aficcions... la seua manera de viure i estimar, de relacionar-se i créixer, de plantar cara al món.

Un llibre molt bonic que podem descarregar-se gratuïtament, però millor aportar 1 euro per la descàrrega, així recolzem la llavor d'aquesta editorial. Si el volem tenir en suport paper cal entrar en Meubook. No se'l perdeu!


8.2.09

Naix un avi: poesia en homenatge als avis i les avies



És molt gran el paper que realitzen els avis en la nostra societat, sobretot en l'educació dels nets. Els pares, atrafegats per la feina, sempre a correcuita, deleguen part de la seua responsabiblitat educativa i afectiva en els avis, "que tenen tot els temps del món" (de vegades més que delegar, abusen). Vaja des d'ací un gran homenatge als avis.

L'amor dels avis pels xiquets té un significat especial. Recorde les paraules de ma mare: "a tú t'estime molt, però el carinyo que tinc pels teus fills és especial". És como un "doble" carinyo. És una sensibilitat que està per damunt del temps, que crea lligams que van més enllà de la seua vida. A mi em falten les paraules per a expressar-ho, així que millor que llegiu aquest magnífic poema de Gonzalo García. Faig meus els sentiments que transmeten els seus versos. Gràcies Gonzalo per enviar-nos el poema i perquè amb la seua lectura ens has fet renàixer sentiments i records que estaven un poc soterrats. Màgia poètica!

Més fràgil, més fort
(Gonzalo García)
De la finestra estant observo
com surten ella i ell, tots tres,
surten tots tres, ell i ella
i el que encara ha de sortir.
I em neix al cor
una llàgrima que amb el seu fràgil vidre
—tan fràgil com fort— protegeix
la mateixa il·lusió que els amarava
i que em diu que jo em faig avi
perquè ells aviden
i em donen nova vida a mi mateix.

La il·lustració és del web Caglecartoons.com.

23.3.08

Marina d'ombra, poema de Gonzalo García


L'amic i poeta Gonzalo García ens ha enviat un preciós poema descriptiu i ple de sentiments per tal de celebrar el Dia Mundial de la poesia (moltes gràcies, Gonzalo). Gonzalo és un poeta amb molta diversitat de tècniques i un ampli registre de temes; poemes per a xiquets i pr adults, poemes amb molta qualitat al continent i el contingut. Podem llegir més poemes seus al magnífic blog que hi té, Darabuc.

MARINA D'OMBRA
(Gonzalo García)

Vinc de les fonts de Mura
pel Pla dels Codolosos.
A l’Alzina del Vent,
puc triar si segueixo
camí del monestir, per Estenalles,
o baixo de nou cap al pla.
Diu que de Sant Llorenç, en dies clars,
es veu el mar.
Però enlloc com des d’aquí, dessota
la vella i gran alzina,
amb els ulls clucs.

La il·lustració és de Didi Grau.

18.10.07

Capsetes de fruita, poemes infantils de Gonzalo García


Ja feia temps que el nostre amic i poeta Gonzalo García no ens enviava poemes (està molt ocupant escrivint al seu magnífic bloc de literatura infantil i juvenil, Darabuc, del que us recomanem li doneu una ullada). Ara ha estat tot un plaer rebre aquest recull poètic. Són xicotets poemes infantils creats basant-se en el poema Cajitas frutales, d'un altre bon poeta, d'Antonio Rubio (en Versos vegetales, editat per Anaya en 2001). Un joc poètic que tant a Gonzalo com a mi ens agradaria que continuareu. L'estructura del poema és ben senzilla, tan sols cal deixar volar la imaginació i anar afegint paraules i poemes i guardar-les a la seua capseta corresponent. Fàcil! Animeu-se i deixeu els vostres capsetes de fruita per a que nosaltres també les disfrutem!

CAPSETES DE FRUITA
(Tot jugant amb les "Cajitas frutales" de l'Antonio Rubio)

Per a desar
un pessic de raig de sol
una capseta
de pinyol.

Per a desar
la polsada de safrà,
una capseta
d’aglà.

Per a desar
una gota de plugim,
una capseta
de raïm.

Per a desar
grans d’arròs de l’Albufera,
una capseta
de cirera.

Per a desar
l’escar’bat i la formiga,
una capseta
de figa.

Per a desar
un petard del correfoc
una capseta
d’albercoc.

Per a desar
un sabonet i l’esponja,
una capseta
de taronja.

Per a desar
els hams, el suro i la llinya
una capseta
de pinya.

Per a desar
un queixal de balenó,
una capseta
de meló.

I per a desar
els somnis d’un elefant,
una capseta
gegant!

La il·lustració és d'Achile.

29.9.07

La poesia infantil de Shell Silverstein

Un lloc especial, en anglès, és la web de l'escriptor, il·lustrador i poeta Shel Silverstein (1930- 1999). A més de molt bon poeta, Silverstein il·lustra els seus propis poemes. A la web també hi ha activitats per a realitzar els propis xiquets -són divertides; estan en format pdf.).
Els seus versos són frescos, amb humor, dinàmics i... amb un "no sé què" especial que connecta immediatament amb els lectors, infantils i adults. Ens encanta aquest poema infantil:

THE ROMANCE
Said the pelican to the elephant,
“I think we should marry, I do.
’Cause there’s no name that rhymes with me,
And no one else rhymes with you.”
Said the elephant to the pelican,
“There’s sense to what you’ve said,
For rhyming’s as good a reason as any
For any two to wed.”
And so the elephant wed the pelican,
And they dined upon lemons and limes,
And now they have a baby pelicant,
And everybody rhymes.
I aquest, per seu ritme i musicalitat:
THE TOUCAN
Tell me who can
Catch a toucan?
Lou can.
Just how few can
Ride the toucan?
Two can.
What kind of goo can
Stick you to the toucan?
Glue can.
Who can write some
More about the toucan?
You can!

Us recomanem dos llibres de Shilverstein, Batacazos. Poemas para reirse (Traducció de Daniel Aguirre Oteiza) i Donde el camino se corta. Nuevos poemas para reirse (Traducció de Victoria Alonso Blanco), amdós publicats per Ediciones B, dintre la seua col·lecció La escritura desatada. Silverstein aconsegueix l'objectiu clau del llibre: arrancar un gran somriure llegint els seus poemes.

Gonzalo García, bon amic i gran poeta, jugant amb els poemes de Silverstein ens ha enviat dos magnífics i humorístics poemes, que també podem llegir al seu bloc Darabuc (també en castellà), lloc que aprofitem per a recomanar-vos, doncs els seus articles i comentaris sobre la literatura infantil i el foment lector són estupendos i ben fonamentats, a més dels poemes que hi publica.

LA CANGUR
La senyora Glamur em sol fer de cangur.
I quan tornen els pares,
els entrega un bossot
i els explica:
«Aquí està; s’ha pres tot el sopar».
I se’n va, d’un gran bot.
*
RAT-PENANT
De matí, el rat-penat
es queixa de costum:
«Enceneu-me la fosca,
que em fa nosa la llum!»

9.3.07

La por, poema de Gonzalo García



Gonzalo ens ha regalat un nou poema. Un regal per al cap de setmana.





LA POR
El cel és negre com la por dels senglars.
Aquí estirat,
al matalàs de les excursions,
sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
en aquesta nit sense lluna, però que sento.
Només hi ha la llum dels estels
i per sobre de tot se’m destaca,
no sé per què,
la cintura d’Orió: tres diamants,
tres ulls, tres promeses.
El cel és negre com la por dels senglars
i sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
i que bull dintre meu i em recorda
que és fantàstic ser viu.

17.2.07

Cruïlla, poema de Gonzalo García



Ja hem començat a rebre alguns poemes, que volem compartir amb vosaltres. Un rodó botó de mostra, el poema de Gonzalo García, amic i company en aquests avatars poètics.

CRUÏLLA
A la cruïlla,
blanc i groc, cap a l’esquerra;
roig i blanc, cap a la dreta;
i endavant, el senderol
que va a la Font de l’Obac.
*
Per allà ve una oreneta,
per allí ve un esquirol,
i jo seguiré fent via
a la closca d’un cargol.