Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris folklore. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris folklore. Mostrar tots els missatges

22.1.22

L'hivern al nostre refranyer

 

El fred i el gel no es queden al cel, aquest és un dels refranys sobre l'hivern que podem trobar en aquest blog. El fred, la neu, la pluja, el vent, la boira, el mesos d´hivern. Tot un grapat de refranys que la paremiologia ha anat arreplegant i que formen part del nostre folklore (que cal no perdre).

 

A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred. 

La il·lustració és de Ramona Kaulitzki.

15.11.19

Noviembre, ventolero y refranero

Si al novembre trona, la collita és bona, il·lustració de Clodi_z

El nostre folklore està ple de refranys sobre novembre. Ja sabeu que podeu consultar-ho en el blog, així com refranys sobre la tardor ( castanyes, carabasses, boletspluja, foc, etc.). Hui la selecció que us portem està en castellà (curiós que hi ha molts refranys semblants en les dues llengües).

Novembre és un més ben interessant i variat des del punt de vista climatològic, està entre la calor i el fred i pot donar-se qualsevol tipus de temps. És evident que això queda reflectit al refranyer.

Refranes de noviembre

  • A cada puerco le llega su San Martín.
  • Ajos ¿porque no medraste? Por que en San Martín no me sembraste.
  • A la viña floja, en noviembre la poda.
  • Antes de Santa Flora (24 nov.), ya no tiene hoja la mora.
  • A primeros de noviembre, el fuego enciende
  • A últimos de noviembre, coge tu oliva siempre.
  • Cuando noviembre acaba, el invierno empieza.
  • De Todos los Santos a Adviento mucha lluvia y poco viento.De Todos los Santos a Navidad o bien llover o bien helar.
  • Desde el 20 de noviembre en adelante, el frío es constante.
  • Dichoso el mes que entra con tostones y sale con chicharrones.
  • Durante noviembre, corre el lobo y el verano.
  • El viento que anda en San Martín (11 nov.), dura hasta el fin.
  • El veranillo de San Martín dura tres y días y fin.
  • En el Día de Difuntos, memoria y frío van juntos.
  • En noviembre el frío vuelve.
  • En noviembre, el enfermo que no se agarra, cae como hoja de la parra.
  • En noviembre, haz la matanza y llena la panza.
  • En noviembre, leña y duerme.
  • En noviembre “Noche clara y encalmada, fuerte helada o rociada”
  • En terminado noviembre, quien no sembró, que no siembre.
  • Entre Todos los Santos y Navidad, es invierno de verdad.
  • Lodo en noviembre guardado, o en tu casa o enterrado.
  • Marzo trae las hojas y noviembre las despoja.
  • Nieblas de noviembre, traen al sur en el vientre.
  • No pase noviembre sin que el labrador siembre.
  • Noviembre caliente, mayo helado.
  • Noviembre es tío de la puerta del frío.
  • Noviembre lluvioso año copioso.
  • Noviembre, mes de batatas, castañas, bellotas y nueces.
  • Noviembre, si las flores dan, coge el azafrán.
  • Noviembre sopla revuelto, ni un barco sale del puerto.
  • Para San Andrés la nieve en los pies.
  • Para todos los Santos la nieve en los altos.
  • Por San Andrés (30 nov.) el mosto, vino es.
  • Por San Andrés, el vino nuevo, añejo es
  • Por San Andrés, todo el tiempo noche es.
  • Por Santa Catalina, la buena sardina
  • Por Santa Catalina (25 nov.), prevente de leña y harina.
  • Por San Eugenio (15 nov.), castañas al fuego, lumbre en el hogar y ovejas a guardar.
  • Por San Martín se prueba el vino y se mata el cochino.
  • Por Todos los Santos, los trigos sembrados y todos los frutos en casa encerrados.
  • Por Todos los Santos mira tus nabos; si fuesen buenos di que son malos.
  • Por Todos los Santos, nieve en los altos; por San Andrés, nieve en los pies.
  • Por Todos los Santos, siembra trigo y coge cardo.
  • Quien cava en noviembre, el tiempo pierde.
  • Sembrar en noviembre barbechar en diciembre.
  • Si en noviembre oyes que truena, la siguiente cosecha será buena.
  • Veranillo del membrillo, por San Andrés concluído.
  • Viniendo niebla en Santa Catalina, año feliz en todo vaticina.

10.7.18

Dites populars i refranys a la política actual

Venedors de fum, oradors xerraires i buits de contingut -il·lustració de Mark Conlan-

La buida i farragosa retòrica política actual està plena de dites populars. Dites que, de tant dites, deixen de tenir el mínim significat, però que omplin discursos i tertúlies polítiques sense parar, així com les xarxes socials. Joan Soler i Amigó té un article publicat, Dites i refranys de l'oratòria política, que malgrat no ser actual continua estant de plena actualitat. Aquestes són algunes de les dites i refranys populars que contínuament escoltem a l'àmbit polític:

A les verdes i a les madures
Amb valor afegit
Anar a missa
Annus horribilis
Ara no toca
Buidar la banyera amb la criatura i tot
Convidar a dinar a la Camarga
Desinflar-se el suflé
Enrocar-se
Estar fora de joc
Estar la pilota a la teulada de l'altre
Fer els deures
Fer-se trampes al solitari
La prova del cotó
Marcar un abans i un després
Marejar la perdiu
Matar el missatger
Matar mosques a canonades
Mirar cap a una altra banda
Néixer brots verds
Órdago secesionista
O tots moros o tots cristians
Passar per l'adreçador
Pintar bastos
Política ficció
Posar el carro davant dels bous
Progressar adequadament
Que ningú no s'enganyi
Ser la marca blanca d'un projecte
Ser políticament correcte
Ser un caspós
Ser un despropòsit
Sí o sí
Tancar el sudoku
Tenir una assignatura pendent
Tirar la tovallola
Triar parella de ball
Traspassar una línia vermella
Una qüestió polièdrica
Vendre fum
Venir per quedar-se
Veure la claror al final del túnel
Vuits i nous i cartes que no lliguen
Xoc de trens

I com que estem al mes de juliol, alguns ja de vacances, segur que us interessaran altres refranys al voltant de la calor, del mar, del més de juliol, de les festes, dels refrescos... refranys d'estiu a cop d'un clic.

13.3.18

Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733)


Buscant per internet refranys per elaborar un nou post hem trobat aquest tractat paremiològic de finals del segle XVIII:  Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana, escrit per Carles Ros (1703-1773) i publicat en 1733 -la portada superior pertany a la tercera edició- per Josep Estevan. En un segle en que se'ns imposà el castellà com a llengua obligatòria, Carles Ros volgué  defensar l'ús de la llengua pròpia entre els valencians.

El llibre està digitalitzat i el podem llegir gratuïtament. És ben curiós. Doneu-li una ullada!

9.5.17

Refranys populars i dites de l'agricultura


Li donem l'esquena a l'agricultura, però tots volem menjar; per altra banda estem promovent l'agricultura ecològica, però ens sembla car pagar el que correspon al llaurador per poder-hi criar-la. Som una paradoxa. Els productes agrícoles són bàsics en la nostra subsistència. Hem sigut un poble de llauradors i continuem sent-ho. Tenim un productes riquíssim que consumim i exportem. El nostre folklore arreplega la saviesa popular a l'hora de sembrar i collir, de regar i cavar.

Us presentem una selecció de refranys populars on l'agricultura i els seus productes són els protagonistes.

Refranys sobre l'agricultura:

A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
Any de traspàs, de faves no en plantis pas
Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi
Arbre molt trasplantat, mai ben arrelat
Arbre trasplantat, la terra no li prova
Arbre trasplantat ha de ser ben regat
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova
Bona herència deixarà qui molt arbre plantarà
Cor sense amor, jardí sense flors
De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
De bona planta, bona vinya
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
De mala mata no ix bona planta
Dijous sant, carabasses a plantar
Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar


El que bon peu planta, bon arbre cria
El que planta, canta
El qui planta un noguer, no en menjarà nous
El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
El vell planta la vinya, i el jove la verema
Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols
En febrer, rega el teu planter
En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
En terra de l'escuder, planta col i no noguer
Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes
Floreix on t'han plantat
La flor, quan neix, ja fa planta
La millor col és la plantada en juliol
La planta de molta ufana té poca grana
La vinya de Sant Joaquim, molta planta i poc raïm
Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Maig arribat, un jardí a cada prat
Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
No hi ha millor pagador que l'agricultor
No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
Pel febrer trau l’alfàbega del planter
Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carabassó
Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata
Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carabasser
Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
Per sant Blai, planta ton all
Per sant Teresa, planta l'ametlla
Per sant Vidal, planteu els melons
Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida
Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
Per Santa Anna, vinya plantada
Per Santa Teresa, planta l'ametlla
Per tindre bona col, planta-la pel juliol
Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
Planta que poc creix, ajuda mereix
Planta un cep allí on quep
Planta vinya... quan el vi estiga barat
Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
Plantar la bleda al clatell


Plantis el que plantis, mulla-li els peus
Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
Quan fa vent, les plantes tenen turment
Quan l'any s'acaba planta la fava
Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar
Qui bons arbres vol lograr un planter es deu formar
Qui de jove planta de vell canta
Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent
Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca
Qui planta maduixeres, menja maduixes
Qui planta per l'Advent guanya un any de temps
Qui planta un aglà, un roure collirà
Qui planta un pomer per ell ho fa
Ser un jardí de roses
Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi
Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
Si vol tenir bona col, planta-la pel juliol
Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès
Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent
Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar
Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar
Transplantar el julivert porta mala sort
Terra per a fer plantiu, la de vora riu
Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat
Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra

Però maig és el mes de les flors i segur que també us interessen els refranys de flors, refranys del mes de maig i refranys de la primavera. Aquestes refranys han estat seleccionats del Refranyer temàtic, del nostre amic paremiòleg Víctor Pàmies.

La il·lustració és de Mary Sumner.

3.1.17

Poesía mnemotècnica para recordar los meses del año / Poesia mnemotècnica per recordar els dies dels mesos de l'any

Calendari 2017, il·lustració de Jelena Brezovec

Ara que acabem d'encetar 2017 tenim un recurs poètic i mnemotècnic per aprendre quants dies tenen cadascun dels mesos de l'any.

Treinta días tiene septiembre, 
Abril, junio y noviembre.
Todo el resto tiene treinta y uno. 
No febrero, es diferente, 
tiene veintiocho días, está bien. 
Febrero en año bisiesto tiene veintinueve

Un autor gal·lès afirma que ha descobert els orígens medievals del vers. Sembla ser que una rima que molts consideraven tan nostra ve de la Pèrfida Albion, d'una adaptació d'un vers anglès que data de 1425, en plena Edat Mitjana.


La clau de les seves orígens antics està en dos transcripcions de la rima, una guardada a la Biblioteca Nacional de Gal·les a Aberystwyth i l'altra a la Biblioteca Britànica a Londres. Aquestes transcripcions les va descobrir l'investigador gal·lès Roger Bryan mentre treballava en la segona edició d'un llibre sobre mnemotècnia.

El primer rastre del poema  es troba en una obra manuscrita de principis del segle XV, concretament datat en 1425, un còdex escrit en pergamí que és part de la Col·lecció Harley del museu britànic i que mostra una llista amb els mesos de l'any en el calendari julià, amb anotacions sobre efemèrides de sants.

A sota de la taula, el famós vers, i de la següent manera:

Thirtey days hath November, Aprile, June, and September: Of twyecescore-eightt is but eine, And all the remnante be thrycescore-eine.

17.1.16

Un poema sobre sant Antoni Abat per acompanyar-vos en la celebració de la seua festa



Hui celebrem la festa de Sant Antoni Abat i ho volem fer amb poesia. Fa un temps vàrem pujar al blog una selecció de dites i refranys sobre sant Antoni i als comentaris del post el nostre amic Joan Josep Roca Labèrnia ens va deixar un poema que hui volem compartir amb tots vosaltres. Bona  festa, amb poesia, com sempre... recuperant el nostre folklore

Sant Antoni
comentava,
amb semblant
un xic més trist,
com li manca
festa i gresca,
com s'adorm
ple de neguit.
Sant Antoni
demanava
urpes grans
per Llucifer,
abans tot
ho esmerçava,
ara, passa
i no diu res.
Sant Antoni
esperava
els nous ases
pel camí,
el camí,
on avui passa,
ni té ases
ni garrins.
Sant Antoni
viu sa pena
a la cova
dels vençuts,
les mosteles
tenen pressa
aquest vespre,
ni han vingut. 

Passeu-ho bé i gaudiu de la poesia!.

20.12.15

Done'm l'asguilando! Cançons populars del Nadal valencià


La Unitat de Normalització de la Diputació de València ha coordinat la publicació del CD de nadales Done'm l'asguilando! Cançons populars del Nadal valencià (amb l'edició d'un llibret amb les seues lletres) Aquest treball té una significació doble: donar a conèixer una sèrie de nadales de tot l’àmbit territorial valencià des del Pinós fins a Vinaròs i fer que sone el valencià als carrers i les botigues dels nostres pobles.

Els intèrprets de les nadales seleccionades són:

  • Pep Gimeno Botifarra, Nadala del poble de Callosa d'Ensarrià
  • Dani Miquel, Camina, Maria (Alcoi)
  • Alimara, Ai, Pep! (Gaianes i Planes)
  • Urbàlia Rurana, Donem asguilando (Muro)
  • Grup de danses Carrascal d’Alcoi, A la run, run (Alcoi)
  • Grup de danses del Pinós, El xic quiquitico (El Pinós)
  • L’Aljama, Cançó d'arguilando (Benaguacil)
  • Ximo Caffarena, Ja venen els Reis (Benigànim)
  • Cardaors, Asguirlando d'Atzeneta d'Albaida
  • El So dels Barrejats, Pastorets i pastoretes (Guadalest)
  • Grup de danses El Raval, Cançó d'asguirlando (Vinaròs)
  • Grup de Restauració Folklòrica de València amb Fermín Pardo, Els pastorets (El Verdegàs, Alacant)

La selecció de cançons ha estat feta pel crític i investigador Josep Vicent Frechina i la gestió editorial ha anat a càrrec de Comboi Records. El disseny, il·lustracions i maquetació són de Neus Pla. El disc, amb les seues lletres, tenen una distribució gratuïta.

Ens agrada difondre el nostre folklore i aplaudim iniciatives com aquesta que ajuden a recuperar i difondre les cançons nadalenques. Així que, aquest Nadal, cantem les nostres nadaletes. Preparats per demanar l'asguilando.

1.4.15

La Salpassa: tradició valenciana del Dimecres Sant, acompanyada de cançons populars


Les festes populars i religioses estan plenes de poesia que, al llarg del temps, han format i conformat el nostre "poemari col·lectiu". El dia de Dimecres Sant a Cocentaina, i en altres llocs de la Comunitat Valenciana, es celebrava la Salpassa, una cerimònia lúdico litúrgica protagonitzasa pel mossén, el sagristà i els escolans.

La salpassa es una manera de fer el comiat de Jesucrist fins a Pasqua. El sacerdot surt del temple amb aigua beneïda. Les cases tenen preparat sobre una taula, un crucifix, una gerra d'aigua, un saler amb sal i un plat o cistell amb ous frescos. A la primera casa que entra el sacerdot fa tota la benedicció ritual i passava pe totes les cases de la població. Això solia durar tot el matí des de l'última missa, cap a les 9 del matí, fins a gairebé les 2 de la tarda.

El resultat era que el sacerdot anava passant la sal de casa a casa (sal passa, en valencià: sal passa, al final es converteix en un substantiu la Salpassa (o Dia de la Salpassa).

La característica singular de la Salpassa  és que l'aigua beneïda sortia moltes vegades fora del temple, en els enterraments, benediccions de cases o locals, viàtics, etc, mentre que la sal beneïda només sortia el Dimecres Sant. El nom del costum d'aquest dia no se'l va emportar l'aigua, sinó la sal per la seua extraordinària sortida al carrer.

En algunes poblacions, acompanyaven al sacerdot, a més dels escolans, tots o gairebé tots els xiquets i adolescents de la parròquia. Li seguien amb maces de fusta per destruir. Aquest costum va començar perquè els nois anaven per davant del sacerdot trucant a les portes amb les seus maces. Però els xavalets s'entusiasmaven i donaven forts cops a les portes. Els propietaris de les cases, per por que danyessin les seves portes, els treien caixes i taules de fusta. D'aquí va començar el costum dels sorolls destructius que feien els adolescents per allà on anaven els sacerdots beneint cases. A les taules i caixes de fusta, es van anar unint cadires trencades i altres mobles vells que a les cases sobraven i esperaven a destruir aprofitant la Salpassa. Els nois, quan en una casa no els treien alguna cosa per destruir (picar amb la maça) llavors la emprenien amb les portes de la casa amb el consegüent enuig dels propietaris. Recordo que sovint els sacerdots havien de dir-nos que a les portes no, però no solíem fer gaire cas.

Els ous de la Salpassa: Hi havia el costum com a obsequi al sacerdot per la benedicció que a les cases hi hagués un plat amb ous que el sacerdot recollia i col·locava en unes cistelles per portar-los a la sagristia. Com arramblava tots els ous del poble, els forns i pastisseries i alguns particulars se'ls compraven a continuació per preparar les mones de Pasqua (la coca amb un ou cuit al centre, la mona podria tenir dos o més ous, la cançó fa referència a quinze ous, és a dir, el màxim). Els sacerdots amb diners per a la Setmana Santa, els fidels amb una benedicció a domicili, els nens i adolescents satisfets pel soroll que han armat cantant la cançó que ara us ficaré.

La salpassa
(cançó popular, Cocentaina)
Ous, ous, ous,
Una mona amb quinze ous.
Ous a l'armari,
Ous al pastador,
garrotades al senyor rector.

Ous i diners
i el rector no dirà res.
Pica, pica maça,
que la meua és de carrasca
i la teua és de pi.
Qui vol picar amb mi?

Ous, ous, ous,
Una mona amb quinze ous.
Ous a l'armari,
Ous al pastador,
garrotades al senyor rector.

Ous en el ponedor,
garrotades al senyor rector;
ous en l’armari,
garrotades al senyor vicari;
ous en l’alacena,
garrotades a la senyora mestra.

Ous, ous, ous,
Una mona amb quinze ous.
Ous a l'armari,
Ous al pastador,
garrotades al senyor rector.

Ous, ous, ous;
bones pasqües, bon dijous.
Un gallina en l’olla,
l’altra en la cassola,
l’altra en el ponedor;
bones garrotades pal senyor rector.

Ous, ous, ous,
Una mona amb quinze ous.
Ous a l'armari,
Ous al pastador,
garrotades al senyor rector.

Cançonetes semblants es canten en altres llocs. Per exemple,

Versets d'Albalat:
 Maces, maces al serenó
que s'acaba la Passió.

Xibiribirí, xibiribirà,
l'olla el mestre bullirà.

Clau al pany, llum encesa,
ligues i pauses no en faltaran.

Ous, ous,
bona Pasqua i bou dijous,

que el vicari s'ha perdut
en la font de la salut.

Xibiribirí, xibiribirà,
l’olla el mestre bullirà.

Versets d'Algar:
 Ous, ous,
bona Pasqua i bon dijous
un trosset de cansalà
i una mona en cent ous.


Versets d'Alfara:
 Ous ací, ous allà,
bastonades al capellà.
Ous a la placeta,
bastonades al tio Paleta.
Ous en la pallissa,
bastonades a la tia Elisa.

Versets d'Algímia:
Ous en el ponedor,
bastonades al retor.
Ous ací, ous allà,
bastonades al sagristà.
Ous en la finestra,
bastonades a la mestra.
Ous en el Garbí,
bastonades a Pelegrí.
Ous en la placeta,
bastonades a Vicenteta.
Ous en el Picaio,
bastonades al tio Caio.

Versets d'Estivella:
 Ous ací, ous allà,
a pegar-li al sagristà.
Ous, ous, a ero,
a pegar-li al sereno.


Versets de Gilet:
Maces, maces, al serenó
que s'acaba la Passió.
Xibiribirí, xabarabarà,
l’olla del mestre bullirà.
Porta oberta, clau al pany,
la filla del notari es casarà.


Versets de Petrés:
 Ous al ponedor
bastonades al senyor retor,
Ous ací, ous allà,
bastonades al sagristà.
Ous al julivert
bastonades a Maria Albert.


Versets de Torres Torres:
Matraca, matraca,
demà és viola,
totes les maces.
Xacarrac, xacarrac!
Oli de puça,
oli de peix,
alça’t martell!


Versets de les Valls:
Ous,ous,
bones pasqües al rector.
Ous en la pallissa,
bastonades a la tia Lluisa.

Agraïn a Josep Cascant Ribelles tota la informació que hem recolpilat per fer aquest post. Us recomanem la lectura del llibre d'Alvar Monferrer, La salpassa, editat per la Generalitat Valenciana (1995).

La il·lustració és d'Alberto Sánchez.

11.3.15

El refranero en el Quijote: selección de refranes y actividad en Twitter


Paréceme, Sancho, que no hay refrán que no sea verdadero, 
porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia,
madre de las ciencias todas
Cervantes, Don Quijote de la Mancha.
(il·lustració de Javier Zabala

 Els seguidors del blog ja sabeu que cada mes fem un recull de refranys sobre una temàtica determinada i este mes volem dedicar-lo, especialment, als refranys que apareixen al Quixot. Se'ns ha acudit perquè des de la web de Leer.es han proposat una activitat que ens sembla molt interessant.

Leer.es quiere sumarse a la celebración del 400.º aniversario de la publicación de la segunda parte del Quijote. Por ello, durante las próximas tres semanas, cada viernes publicaremos  en la web un refrán extraído del Quijote. Tienes hasta las 23:59 del martes siguiente para enviar tu meme, es decir una foto que recoja el texto y lo ilustre.
Puedes ver aquí nuestro meme-ejemplo construido a partir de las palabras de Sancho "quien busca el peligro perece en él" (I, cap. XX).

¿Cómo se envía? Por Twitter, con el hashtag   #leeresQ2
¿Qué foto? La que pienses que mejor ilustra la idea del refrán. Deben ser fotos originales, no publicadas anteriormente.
¿Y luego? Publicaremos los mejores memes en la web leer.es. 

Si eres menor de edad, deberás contar con el permiso de tus padres o tutores.
Animeu-se a participar. Aquesta setmana la proposta és la codicia rompe el saco (part I, cap. XX).
------------------------

I nosaltres, a més, us proposem la lectura d'algunes de les dites i refranys quixotescos que hem seleccionat. La majoría d'ells són molt coneguts i encara utilitzats, però desconeixem que ja es citaven al Quixot:

Il·lustracions de Svetlin Vassilev

Refranes que aparecen en el Quijote:


A buen salvo está el que repica
A buen servicio, mal galardón
A Dios rogando y con el mazo dando
A dineros pagados, brazos quebrados
Adonde se piensa que hay tocinos no hay estacas
A idos de mi casa y qué queris con mi mujer, no hay responder
Al buen callar llaman Sancho
Al buen entendedor, pocas palabras
Al buen pagador no le duelen prendas
Al enemigo que huye, hacerle la puente de plata
Al hijo de tu vecino, límpiale las narices y métele en tu casa
Ándome yo caliente y ríase la gente
A otro perro con ese hueso
A pecado nuevo, penitencia nueva 
Aunque la traición aplace, el traidor se aborrece
Bien se está San Pedro en Roma
Bien predica quien bien vive
Bien vengas mal si vienes solo
Buen corazón quebranta mala ventura
Cada oveja con su pareja
Ciego es el que no ve por tela de cedazo

Con la iglesia hemos topado, amigo Sancho.-Al convertirse en un refrán popular se cambió el original dado del Quijote por topado
Cuando a Roma fueres, haz como vieres
Cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen
Cuando viene el bien, mételo en tu casa
Cuidados ajenos matan al asno
Dádivas quebrantan peñas
Debajo de mala capa suele haber buen bebedor
De la abundancia del corazón habla la lengua
Del dicho al hecho hay gran trecho
De los enemigos, los menos
De noche todos los gatos son pardos
Desnudo nací, desnudo me hallo, ni pierdo ni gano
Dijo la sartén a la caldera: quítate allá, ojinegra
Dime con quien andas, decirte he quién eres
Dios sufre a los malos, pero no para siempre
Donde las dan las toman
Donde no se piensa salta la liebre
Donde una puerta se cierra, otra se abre
El abad, de lo que canta yanta
El asno sufre la carga, mas no la sobrecarga
El buey suelto bien se lame
El consejo de la mujer es poco, y el que no le toma es loco
El dar y el tener, seso ha menester
El hacer bien a villanos es echar agua en la mar
El hombre pone y Dios dispone
El mal ajeno, de pelo cuelga
El pan comido y la compañía deshecha
El que a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija
El que compra y miente, en su bolsa lo siente
El que larga vida vive, mucho mal ha de pasar
El que luego da, da dos veces
El que ve la mota en el ojo ajeno, vea la viga en el suyo
En casa llena, presto se guisa la cena
En la tardanza está el peligro
En otras casas cuecen habas y en la mía a calderadas
Ese te quiere bien, que te hace llorar
Espantóse la muerta de la degollada
Hablen cartas y callen barbas

Hoy por tí y mañana por mí
Ir el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza
Ir por lana y volver trasquilado
Júntate a los buenos y serás uno de ellos
La codicia rompe el saco
La culpa del asno no se ha de echar a la albarda
La diligencia es la madre de la buena ventura
La letra con sangre entra
La ocasión la pintan calva
Lo bien ganado se pierde, y lo malo, ella y su dueño
Lo que cuesta poco, se estima en menos
Los duelos con pan son menos 


Más sabe el necio en su casa que el cuerdo en la ajena
Más vale algo que no nada
Más vale al que Dios ayuda que al que mucho madruga
Más vale buena esperanza que ruín posesión
Más vale buena queja que mala paga
Más vale pájaro en mano que buitre volando
Más vale salto de mata que ruego de hombres buenos
Más vale un toma que dos te daré
Más vale vergüenza en cara que mancilla en corazón
Mientras se gana algo, no se pierde nada
Muchos pocos hacen un mucho
Muera Marta y muera harta
Nadie diga de este agua no beberé
Nadie tienda más la pierna de cuanto fuere larga la sábana
Ni quito ni pongo Rey
No con quien naces, sino con quien paces
No es de estima lo que poco cuesta
No es la miel para la boca del asno
No es oro todo lo que reluce
No hallar nidos donde se piensa hallar pájaros
No hay regla sin excepción
No se ganó Zamora en una hora
No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado
Nunca lo bueno fué mucho
Nuncas segundas partes fueron buenas
Ojos que no ven, corazón que no quiebra
Pagar justos por pecadores
Para dar y tener, seso es menester
Para todo hay remedio, si no es para la muerte
Por el hilo se saca el ovillo
Pon lo tuyo en concejo y unos dirán que es blanco y otros que es negro
Por su mal le nacieron alas a la hormiga
Pues Dios se la da, San Pedro se la bendiga
Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija
Quien bien tiene y mal escoje, por bien que se enoja no se venga
Quien busca el peligro, perece en él
Quien canta sus males espanta
Quien destaja no baraja
Quien la sabe, las tañe
Quien te cubre te descubre
Quien te da el hueso, no te querrá ver muerto
Quien tenga hogazas, no busque tortas
Quien yerra y se enmienda, a Dios se encomienda
Quitada la causa se quita el pecado
Ruín sea quien por ruín se tiene
Saber donde aprieta el zapato
Si al palomar no le falta cebo, no le faltarán palomas
Si bien canta el abad, no le va en zaga el monacillo
Si da el cántaro en la piedra o la piedra en el cántaro, mal para el cántaro
Si os duele la cabeza, untaos las rodillas
Su alma en su palma
Su San Martín te llegará, como a cada puerco
Tal el tiempo, tal el tiento
Tomar la ocasión por la melena
Tan buen pan hacen aqui como en Francia
Tantas veces va el cantarillo a la fuente...
Tanto vales cuanto tienes
Tirar piedras al tejado del vecino teniendo el suyo de vidrio
Todo saldrá en la colada
Tripas llevan corazón, que no corazón tripas
Una golondrina no hace verano
Un asno cargado de oro sube ligero por una montaña
Un buen corazón quebranta mala ventura
Un mal llama a otro
Y váyase el diablo para diablo y el temor para mezquino 


2.2.15

La rueda de los meses, canción popular infantil


 Febrer, segon es de l'any, el més curtet de tot el calendari. Comencen a volar les fulles dels mesos, com en aquesta ronda dels mesos, una cançó popular que ens ajuda a aprendre els mesos de l'any.

La rueda de los meses
(canción popular)

La rueda de los meses
te vamos a cantar
y si no te la sabes,
la vuelves a escuchar.

¿Quién es el uno?
Enero nevado.
¿Quién es el dos?
Febrero alocado.
¿Quién es el tres?
Marzo ventoso.
¿Quién es el cuarto?
Abril lluvioso.
¿Quién es el cinco?
Mayo florido.
¿Quién es el seis?
Junio con trigo.
¿Quién es el siete?
Julio caliente.
¿Quién es el ocho?
Agosto hirviente.
¿Quién es el nueve?
Septiembre estudioso.
¿Quién es el diez?
Octubre con vino.
¿Quién es el once?
Noviembre aburrido.
¿Quién es el doce?
Diciembre festivo.

La rueda de los meses
te vamos a cantar
y si no te la sabes,
la vuelves a escuchar.

La il·lustració és d'Elena Ferrándiz.