Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fórmules i encanteris. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fórmules i encanteris. Mostrar tots els missatges

17.6.14

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar: poesia de Josep Maria Sala-Valldaura


Final de curs, época d'examens... ufff! Sembla que per als malfeiners i pocasoltes d'estudiants tindrem que aplicar-los algun conjur, com aquest... 

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa, 
Verge Santa!
per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d'hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle
ben notable;
i miraculosament,
tots diran
"excel·lent,
és excel·lent".

La il·lustració és d'Owen Gent.

10.4.14

Crear contes poètics, curts i divertits / Crear cuentos poéticos, cortos y divertidos


Feia temps que no us animàvem a escriure poesia. Hui anem a crear minicontes poètics emprant com a base les fórmules tradicionals d'inici per a contar contes.  Es tracta d'agafar una d'aquestes fórmules d'inici i crear un conte en vers, curtet i esborrajat, com els Falsos contes o contes per riure's amb poesia / Falsos cuentos o cuentos para reir con poesía. S'animeu a crear-ne? Nosaltres se n'hem inventat un quants. Són contes curts que es devoren en un moment. Bon i poètic profit!

Això era i no era
un verd ànec en una pradera
que canta i nedava
i mai es cansava.
Vols que t'ho conte altra vegada?

En temps de maricastanya
filava i filava una aranya.
Ets tu qui l'ajudava?

Hi havia una vegada
una mosca damunt d'una cagada.
Quin fàstig,
va dir la fada!

Temps era temps quan passava
una formiga per damunt d'una fava
i avisa a les amigues,
un grapat de negres formigues.
T'ho conte per a que ho escrigues!

Fa anys i anys,
quan els porquets parlaven
i els asses volaven
una Caputxeta li recitava
un poema d'amor
al llop sense temor.
Diuen que son amics,
serà un falç rumor?

Això era un gegant
que cada dia menjava
un conte que mai s'acabava.
Te'l conte altra vegada?

A mi me contaron una vez
que había un pez
que jugaba al ajedrez.
Te lo cuento otra vez?
-Si! Pardiez!

Esto que os voy a contar
le sucedió a una araña
que no sabía contar
los hilos de su telaraña.
Te lo cuento a ti,
musaraña!

Esto era y no era
el baile de un esqueleto
que nunca paraba quieto,
mientras cantaba de la A a la Z
todo el alfabeto.
Cuento escueto
que me contó su biznieto.

Había una vez una rana
que cuando llovía
siempre reía
feliz
como una perdiz.
¿Por qué te tocas la nariz?

Allá por el año catapún,
vivía una bruja malvada
que como se tapaba poco
siempre se refriaba.
-Atchús! Atchas! Atchis!
Este es un minicuento
de chisgarabís!

Il·lustració de Veronika Mischitz.

28.11.10

Fórmules de final i acabament dels contes / Fórmulas de cierre i final de los cuentos /

Conte contat, conte acabat (il·lustració d'Alberto Montt)

 Ahir parlàvem de les fórmules d'inici dels contes, paraules màgiques que tenen el poder de obrir la porta al món de la fantasia i que són el primer pas per a captar l'atenció dels nostres oients. Hui us fiquem les fórmules de termini o acabament. En aquest cas tenen el poder de tancar la narració i deixar als oients la porta oberta per a tornar a la realitat. Són fórmules necessàries, que també van perdent-se. Cal recuperar i difondre aquestes paraules i frases que formen part del nostre ric folklore. Cóm? Doncs contant moltes històries i utilitzant-les.

Hem fet una selecció en català, en castellà i en gallec.

Fórmules d'acabament i termini dels contes

Conte contat, conte acabat.
El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat.
Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .
Rondalla explicada, rondalla acabada.
I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
I van ser feliços i van menjar tots anissos.
I varen ser feliços molts i molts anys.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
Catacric-catacrac conte acabat.
Catacrac-catacric, conte finit.
I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.
I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.
I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit.
Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i
aquesta història s'ha acabada.
Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.
Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat
Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat
I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.
I cric-crac aquest conte s'ha acabat; aquó planto un soc per tornar un altre cop.
I el gall va fer quiquiriquic, i  el conte ja està dit.
I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.
Lo gal cantet e la sorneta finiguet (El gall cantà i el conte s'acabà)
I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur.
Fot un gròs pet et s'ensauvet
I darrere la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amen Jesús. 
Pel bon fat i el mal fat que ma mare m'ha donat, que tot el que digui siga veritat.
Passi per mon prat, mon conte es acabat
Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat
Això es dit i jo ho he vist
Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més
Allà lluny veig un llumeneró blau, bé arribaran si a Déu plau
Si aquesta es vera, el cap se li torni de cera
Un per allà, altre per ací, no m'heu donat res pel camí
I tot això és tan veritat com si no hagués passat.
I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dona'l per ben escoltat.
I si no són morts, són vius. I si no són vius, són morts
I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat, bé, i si no, també.
Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.
La rondalla està acabada, si us plou mengeu-se la torrada; si per cas no us agrada tireu-la dalt la teulada
I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat, és per al més espavilat. I serà el més eixerit qui dirà quiquiriquic.
I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagés vingut, no ho hauries sabut
Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos
Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada. I si encara no t'agrada, llença-te-la per dalt de la teulada.


Así que esto pasó, ya mi cuento acabó (il·lustració de Teresa Ramos)

Fórmulas de final o cierre de los cuentos

Y así se acabó el cuento / Y se acabó
Ahí terminó la historia
Y así ya ha terminao
Así que esto pasao, ya se acabó mi cuento / Y con esto se acaba el cuento
Y nada más / Y no pasó nada más / Y ya no hay más
¡Ea! / ¡Ea, ya está!
Y este cuento se ha acabado / Con que ya mi cuento se ha acabado / Y ya está el (mi) cuento acabado / Este es mi cuento acabao
Y chache!
Hasta que este cuento se acabó
Y ese cuento sacaron 
Colorín colorado, cuento acabado
Colorín colorado, este [mi] cuento se ha acabado
Colorín colorado, este cuento está acabado
Y el cuento colorado ya se ha acabado Y este cuento colorao por mi boca se ha escapao
Así que esto pasó, ya mi cuento se acabó
Y colorín colorete, el cuento se hizo cohete
Colorín colorao, colorín colorete, por el bocín salió un cohete  
Colorín colorao, cuentecito rematao, y el que no alce el culo se lo ha chamuscao. Yo, que lo alcé, no me lo chamusqué
Y ya está mi cuento acabado y mi culito chamuscado
Y a quien no levante el culo se le queda pegado
Y colorín colorete, por la chimenea sale un cohete y al que no alce el dedo, un cachete
Y colorín colorete, por la chimenea sale un cohete y por el portal siete
Cuento contao, cuento acabao, por la chimenea se va al tejao, y del tejao al pozo para que no lo escuche ningún mocoso
¿Te ha gustao? Pues por eso te lo he contao
Y fue por un caminito y fue por otro y si este cuento te gustó, mañana te cuento otro
Y entra por el sano y sale por el roto, el que quiera que venga y me cuente otro
Y aquí se rompió una taza y cada quien para su casa
Y como dice don Crispín, este cuento llegó a su fin
Y aquí termina esta historia, más larga que una zanahoria
¿Y el burro? Pues álzale el rabo y bésale el culo
Y se ahogó la zorra. Y ¡chachipiritorra! 
Y se acabó el cuento con ajo y pimiento
Con sal y pimiento se acabó el cuento
Y se acabó mi cuento con pan y rábano tuerto
Y ya se acabó el cuento con pan y pimiento y alcaravea para el que no lo crea
Y ya se ha acabado el cuento con pan y pimientos y rábanos asados, y el que esté de pie...
Y este cuento se ha acabado, de pan y pimiento y rábanos asados ¡y en el techo está colgado!
Y se acabó el cuento con pan y pimiento, y rábano asao para el que lo ha escuchado
Y se acabó el cuento con pan y pimiento. Se agarró la zapa al culo que esté sentado. Y se levantó, se achicharró. ¡Ea! Ya se acabó
Aquí se termina el cuento con miguillas de pan y rábanos tuertos para mañana almorzar
Y con esto y el cesto lleno con pan y pimientos y rabanillos tuertos se acaba este cuento
Y se acabó el cuento con pera y pimiento
Con pan y pimiento asado este cuento se ha acabado
Y se acabó el cuento con pan y pimiento y rabanillos tuertos
Y aquí se acabó el cuento con pan y pimiento y rábanos tuertos, y el que quiera más que vaya a mi huerto. Toma un poquito de alcaravea para que tú mañana lo veas
Y un granito de sal para acabarlos de engañar 
Vivieron felices y comieron perdices
Se casaron, vivieron felices y comieron perdices, y a mí no me dieron porque no quisieron [porque no les dio la gana]
Y vivieron felices y comieron perdices, y a nosotros nos dieron con el plato en las narices
Y vivieron felices y comieron perdices, y a mí me dieron con los huesos en las narices
Y vivieron felices, comieron perdices y yo no las comí porque no las quise
Y fueron felices, comieron perdices, y a mí me dieron las patas y no las quise
Comieron tantas perdices que se empacharon
Y vivieron muy felices. Se comieron, lo menos, media docena de perdices
Y ellos ya vivieron felices y comieron perdices y guardaron una patita para mí, y como no fui no la comí
Y todos comieron perdices y vivieron felices y contentos, y a mí me dieron un rábano tuerto 
Y yo fui y vine y no me dieron ni para unos botines, y fui otra vez y me dieron pluma y papel
Y yo fui y vine y me dieron los botines [patines] para los pies y en el camino los destrocé
Y yo fui y vine y sólo me dieron para unos botines y, como eran de papel, por el camino los destrocé
Y yo vine y me dieron unos zapatos de papel para que en el camino lo pudiera yo ver
¿Y qué me dieron? Unos zapatitos de afrecho; les soplé y se me fueron al techo
Y yo fui y volví y sólo me dieron unos zapatos de manteca que se me derritieron en el camino
Y a mí me dieron un sebo, pero en el camino por donde venía se me derritió y llegué a casa sin nada
Ya no vi más porque me había hecho mi padre unas albarcas de manteca, y como hacía mucho calor, se me deshacían y me quedaba descalza y me tuve que venir
Y ellos se repartieron el oro y a mí me dejaron pobre para contarlo
Y yo, después de tanto ver, me vine a mi casa, y ellos se quedaron muy contentos y felices
En fin, que ellos se disfrutaron muchos años y yo me vine aquí
Y a mí me enviaron aquí a que te lo contara a ti 
Y yo estuve allí y de una patada me enviaron aquí
Y cuando yo marché de aquel pueblo todavía quedaban bailando
Y yo, al ver eso, me unté los zapatos con grasa y me vine corriendo para casa
Yo me vine y allí se quedaron / Y yo me vine y los dejé allí
Y yo me vine y no me dieron ni para un cigarrillo
Ya fueron ellos a su palacio, unos a un lado y otros a otro, y yo fui y no me dieron ni el mandao
Se acabó el cuento y yo fui a la muerte del amo, pero nada me dieron
Del frite que se comieron me tiraron con un hueso en el tobillo, que aguate me rompen un colmillo
Y yo me vine aquí y no vi más. Y yo me vine y los dejé, y no sé qué habrá sido de ellos
Y cuando estaban en lo más bonito del sueño, vino el día y los despertó 
Y fue cosa de cuento
Ellos allá y nosotros acá
Nuestros cuentos en Flandes
Y todo nuestro relato, mentira
Chistera, chistera, este cuento está fuera
¿Qué hay en la plaza? Calabazas. Pues cada uno pa su casa. ¿Y qué hay dentro? Pipitas. Pues cada uno pa su casita
Y cada uno se fue a su casa
Y por un agujero entro y me salgo por otro. Y el que contó este cuento contará otro
Se acabó el cuento y se lo llevó el viento y se fue por el mar adentro
Y así pasaron muchos años hasta que este cuento se perdió entre castaños
Y este cuento se perdió; cuando lo vuelva a encontrar te lo volveré a contar 
Quien no quiera creer esta historia verdadera, que su cabeza se le vuelva de cera
Si es mentira, que se te vuelva todo un saco de harina; si es verdad, que se te vuelva saco de pan
Nuestros reyezuelos, hueso en la espalda   

     
Acabouse o conto e levouno o vento (il·lustració de Jon Keegan)

Fórmulas de final o acabado dos contos                                                                    


Foron felices, comeron moitas perdices e a min déronme coa porta nos narices.
E viviron felices moitos anos.
E colorín colorete, pola cheminea vai un foguete.
E viviron felices para sempre.
E viviron felices ata o final dos seus días.
Colorín colorado, este conto xa está acabado.
E así será para sempre.
Entón, o galo cantou e este conto rematou.
Acabouse o conto e levouno o vento…


27.11.10

Formules d'inici dels contes / Fórmulas de inicio de los cuentos / Fórmulas de inicio dos contos



 Les fórmules de inici dels contes són màgiques, aconsegueixen en poques paraules atrapar les orelles dels oients. Formen part de la pròpia estructura narrativa. Cal recuperar aquestes fórmules tradicionals i poètiques per a contar històries als xiquets i xiquetes. Cada cultura i cada llengua té les seus pròpies fórmules. Hem fet una selecció d'elles en català, en castellà i en gallec. Esperem que us siguen útils:


Fórmules d'inici o principi dels contes

Vet aquí una vegada, quan els ocells tenien dents…

Vet aquí que en aquell temps, que les bèstien parlaven i les persones callaven, hi havia…
Heu de creure i pensar i pensar i creure que…
Temps era temps…
Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia…
Vet aquí que una vegada...
En el temps dels bruixots...
Hi havia una vegada...
En aquell temps…
Jo no hi era, però em van explicar que…
Vet aquí que en aquell temps...
Una vegada hi havia...
Era una vegada...
En un país molt llunyà hi havia...
Temps era temps quan els animals parlaven i les persones callaven...
Una vegada, fa molts anys...
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà...
De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes serà mentides, les altres seran veritats...
Això era i no era...
Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
L'any tirolany...
Fa anys i anys...
Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà...
Rondalla ve, rondalla va, si és mentida, un sac de farina; si és veritat, un sac de blat...



Fórmulas de inicio o principio de los cuentos

A mí me contaron una vez que era...
Una vez dicen que dijeron que había...
Esta era una vez que había...
Pues vamos a ver que dicen que había una vez...
Cuentan que cuentan que me contaron...
En cierto pueblo...
En cierto país ¡muy lejos, muy lejos!, que de lejos que era ya no me acuerdo ni dónde era....
En la tierra del olvido, donde nadie se acuerda ya de nada...
Allá, en un país muy lejano...
En el sitio donde Cristo fue a dar las tres voces...
Allá por donde San Pedro perdió el gorro... 
Hace mucho tiempo...
En tiempos / En tiempos malos...
En tiempos muy remotos...
Esto ocurrió hace mucho tiempo, y así como me lo contaron a mí os lo cuento yo a vosotros...
En cierta ocasión / Cierto día...
En aquellos años en que se pasó muchísima hambre...
Cuando Dios [Jesucristo y San Pedro] andaba por el mundo...
Esto que os voy a contar sucedió hará cien años, más o menos...
Hace ya muchísimos años...
Cuentan que hace muchos siglos Cuando los animales hablaban / Cuando los burros volaban, uno que lo vio me contó...
En tiempos de Maricastaña...
Allá por el año catapún...
¡Vayan cuentos y vengan cuentos!
Cuento va y cuento viene, no te creas nada de lo que te cuenten...
Cuentan y no paran de contar...
Cuentan los que lo vieron (yo no estaba, pero me lo dijeron)...
Mi abuelo me contaba ...
Aquí estoy para contarte la historia...


Fórmulas de inicio o principio dos contos

Era unha vez...
Había unha vez...
Nun lugar remoto...
Hai moito, no tempo dos soños...
No inverno, na época da lúa chea...
Nun tempo no que a Terra aínda era nova...
Certo día...
Hai moitos centos de anos...
Noutros tempos máis antigos...
Érase que se era...
Vivía unha vez...
Nos tempos de María Castaña...
Para saber e contar e contar para aprender...
Hai moito tempo, cando os animais aínda falaban...
Hai moitos anos, cando o mundo estaba formándose...
Había unha vez, nun vello país...
Hai moito tempo, cando as galiñas tiñan dentes...
Aínda que é difícil de crer, unha vez pasou...

I vosaltres, quina fórmula utilitzeu?

Les il·lustracions són de Jude Harzer.

10.4.10

El gat sense botes / El gato sin botas: rimes per a jugar o llevar l'empatx

 

Les rimes i rodolins no sols s'utilitzen per a jugar, també como fórmules per a tirar sort, per a trobar coses perdudes, per a curar, etc. Moltes vegades no tenen cap sentit, rimant en una espiral de joc de non-sense, però són molt divertides. Per exemple, tenim un rodolí per a llevar l'empatx, del gat o... per a riure's llegint-ho ràpid.

El gato sin botas
De puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso. 

La gata afligida
no duda el motivo:
de alguna comida
o de un salto furtivo. 

El gato asustado
confiesa su culpa:
devoró confiado
cinco ratas juntas.

Melindrosa,
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón. 

Al estar cosiendo,
en el pasadizo,
con el aire el hilo
le dio un romadizo. 

Al tomar un libro
se le cayó una hoja,
le pegó en el pie
y la dejó coja.

Ella está en la cama,
muy de gravedad,
por haberse puesto
un botín helado. 

Ella sigue enferma,
de muchos días,
por haberse puesto
la sortija fría. 

La il·lustració és de Jason Limon.

1.10.09

Compte amb els prínceps de conte: poesia juvenil



Semblava que aquesta història dels prínceps blaus hi estava arraconada i que les joves actuals, marxoses i independents, estaven de banda de tot aquest muntatge que sembla decimonònic. Però no és així, tan sols cal veure la publicitat, o determinats programes i serials de la televisió -que no per ser brossa tenen poca audiència, sobretot entre els joves- per adonar-se'n que encara s'arrosega aquesta falàcia.

Com sempre, intentem prendre's les coses amb bon humor i donar-li a tot un caire poètic. Així, us invitem a llegir aquest poema, de María Rosal, Conjuro para convertir en príncipe a un sapo (seria interessant llegir-lo en una classe d'adolescents, amb xics i xiques, i veure quina és la seua apreciació del poema). Us aconsellem, també, que li doneu una llegida al poema de Júlia Costa, L'Alícia i el princep.

Conjuro para convertir en príncipe a un sapo
(María Rosal)

Lo primero y principal
es tener un sapo guapo,
una varita encantada -de hada-.
Decir: hale hale hop,
el encanto se acabó.

Y si además te gustara
puedes casarte con él
-ya ves-.
Pero recuerda la historia:
falta el beso de la novia.

Y yo que tú no lo haría
porque existen precedentes
de que después de besados
los príncipes tan osados
no saben freír un huevo.

¿Y qué han hecho
de su hada salvadora?
Pues en agradecimiento
la han convertido en señora
de su casa y de su escudo
y cada día menos bruja
y más maruja
limpia la casa y cocina
igual que cualquier vecina.

Mejor no beses el sapo
ni porque sea muy guapo.

La il·lustració és de Duda Dace.

5.4.09

El libro de los hechizos, de Cecilia Pisos



Ja que hui estem màgiques, tot parlant d'encanteris i fórmules mágiques, us volem recomanar el llibre de Cecilia Pisos, El libro de los hechizos, editat per Anaya Infantil y Juvenil. Un poemari amb 50 poemes que són cinquanta receptes màgiques.

L'autora ens proposa, amb bon humor, una manera de conjurar el món. El llibre està dividit en tres parts diferenciades per la seua temàtica. En la primera part "Hechizos extraordinarios" juguem amb els personatges del contes clàssics i els elements vinculats a la magia i la natura. En la segona part "Hechizos cotidianos" la màgia gira al nostra voltant, en el nostre món quotidià. I en la última part "Otra clase de hechizos" tracta de temes més abstractes i secrets.



En les últimes pàgines del llibre s'invita als lectors a escriure els seus propis encanteris. Escriure poesia com una proposta lúdica, com un joc màgic que fa possible tots els mons.

Abre brazos como alas,
respira profundo,
hondo,
siente el olor de la brisa
y ya eres viento tú solo.

Musicalitat, bon ritme, llenguatge senzill i comunicatiu. Un bon llibre per a gaudir d'una màgica lectura. Les fantàstiques il·lustracions de Noemí Villamuza arrodoneixen el poemari.




El llibre s'acompanya de la biografia de les autores dels poemes i de les il·lustracions, junt a una proposta d'activitats.

Fórmules i encanteris: receptari poètic dels alumnes del col·legi Sant Jordi de Lleida

Ens fa molt il·lusió presentar-vos aquest treball realitzat pel alumnes del col·legi públic Sant Jordi -Lleida-. En un article del més passat us llençavem la proposta de Crear, escriure i recitar fòrmules i encantaris: un joc poètic. A partir d'aquest proposta han estat els propis alumnes els que poc a poc han anat creant-ne, escrivint-ne i recitant-ne (no sabem si la màgia haurà sortit o no) i... ens ha sorprès gratament que un a un d'ells ens l'enviaren, deixant-ho en els comentaris d'aquell post. Gràcies, artistes!
Han estat molt amables de fer-nos aquest regal, que volem compartir amb tots vosaltres. Hem ficat totes aquestes fórmules i encanteris en una perola de bruixa, l'hem remenada moltes vegades amb un cullerot de fusta i il·lusió, hem espolsat colors amb les il·lustracions, l'hem remenat suau i delicadament un poc més i... han sorgit tota una colla de bruixes poètiques, versificadores, amb gripaus cantarins, mussols eixerits i gats lletraferits.

Esperem que us agrade el resultat. Jo m'he divertit molt fent aquesta presentació (espero que els xicons i xicones poetes també s'ho hagin passat molt bé) i us anime a continuar seguint aquest joc poètic, o altres, i que ens envieu les vostres creacions. Felicitem als alumnes, als profes i a Montse, la seua màgica bibliotecària.

Jugar amb la poesia és tot un plaer!

El Receptari poètic: Fórmules i encanteris podeu veure'l també en Scribd.



La il·lustració és de Lyudmila Lavrentyeva.

10.3.09

Crear, escriure i recitar fòrmules i encantaris: un joc poètic

No sols són les bruixones les que tenen la capacitat de realitzar fòrmules màgiques i encanteris. La màgia està per tot arreu, tan sols cal remenar per dins del calaix de la nostra fantasia i en trobarem. Als jocs tradicionals es solen utilitzar molt les fòrmules per tirar sort; també com a començamen i acabament dels contes. Pero ara us volem proposar realitzar autèntica màgia amb les paraules, crear les vostres fòrmules que us ajudaran a aconseguir un grapat de coses meravelloses, com somiar, compartir, jugar, llegir, somriure, imaginar...

En aquest món tan materialista, tan tècnificat, massificat i manipulat, es necessita tota la màgia que la imaginació ens puga aportar. Així, us proposem crear les vostres pròpies fòrmules màgiques, sols o amb els companys, a classe o a casa; fòrmules per a despertar abans que sone el despertador i alçar-se amb alegria, fòrmules per a que el temps passe poc a poc quan estem jugant, fòrmules que ens ajuden a endinsar-se en la foscor de la nit per a somiar, fòrmules...

És molt fàcil crear-ne. Agafeu algunes paraules màgiques i escriviu-les ("catacum-catacam", "torimetech", "paraplim-plimparan", "araquevelallum-araquesenva", i un llarg etc. que es podeu inventar), repetiu-les en veu baixeta a veure si realment sonen màgiques; afegiu les paraules relacionades amb el concepte que voleu aconseguir (per exemple, per a tenir bons sons busqueu totes les paraules que estiguen relacionades amb sensacions agradables, com platja, amics, cançons, relax, mags,...) i doneu-li una estructura poètica, buscant un cert ritme i rima. Una vegada creat s'escriu en un paperet, es llig i rellig abans de doblar-ho, i desprès es torna a recitar sense llegir (si se'ns ha oblidat podem tornar a a desplegar el paperet i llegir-ho de nou). Una vegada après l'encantari de memòria el paper es destrueix. Ara tan sols ens resta repetir-ho cada vegada que necessitem la màgia per acoonseguir el nostre propòsit.

Què tal si entre tota la classe s'inventeu una fòrmula per a que en l'aula es guarde silenci a l'hora de realitzar les tasques escolars? Una vegada creat entre tots, hi ha un compromís màgic per a que quan la mestra o mestre la diga en veu alta tothom ho ha de complir, si no és així la màgia s'evapora i l'encant desapareix.

És tot un joc poètic, us ho asseguro. No sabieu que la màgia de les bruixes està en les seues fòrmules poètiques? Desconeixeu que les bruixes són grans poetes?




Ací teniu tres fòrmules diferents. Espero que vosaltres en creeu moltes més. Que tal si ens les envieu?

FÓRMULA PER A LLEGIR:
Un pessic d’alegria,
un brot de tranquil·litat,
un troçet d’il·lusió i una aventura.
Sacseja-ho abans d’utilitzar
i descobreix la teua pròpia aventura.
*
FÓRMULA PER A SOMIAR:
Núvols de cotó,
besos de xocolata,
llunes de sucre,
estrelles de mel .
Tanca els ulls
i veuràs el cel.
*
FÓRMULA PER A JUGAR:
Recepta per a jugar i disfrutar
amb 100 grams d’il·lusió,
i 100 grams d’alegria,
un grapat de col·laboració
i un pessic d’estima.
Són fòrmules que ens ajudaràn a escriure poemes i a endinser-se en la màgia de la poesia, a casa i en classe.

La il·lustració és de Poly Bernatene

24.7.08

Jitanjáforas: poesia infantil con humor / Jitanjàfores: llegim-ne i creem-ne

I si aquest estiu llegim poesia, per què no aprofitem també per a crear-ne? Us proposem jugar amb les paraules i crear nous poemes d'una forma molt imaginativa. Inventem-se i escrivim "jitanjàfores" (no sabem si en català s'escriu corrèctament així, doncs ho hem consultat i no ens surt la paraula; en castellà s'anomenen "jitanjáforas").
Jitanjáfora és una forma de fer poesia on el més important és el joc de paraules, reals o inventades, i el sense sentit o irracionalitat de les oracions. Val tot, incloent la prosa poètica. L'origen d'aquest paraula surt del poeta cubà Mariano Brull i el seu poema Leyenda:
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveolea jitanjáfora
liris salumba salífera.
...

El terme l'agafà el poeta Alfonso Reyes i des d'aleshores queda acunyat com un divertiment poètic, un disbarat amb humor. La jitanjáfora es va fer tan popular als anys trenta del segle XX que la RAE l'acceptà com a paraula. Todos, a sabiendas o no, llevamos una jitanjáfora escondida como alondra en el pecho, ens diu Alfonso Reyes.

Luís Javier Eguren Gutiérrez, al seu llibre Aspectos lúdicos del lenguaje. La jitanjáfora, problema lingüístico (Universidad de Valladolid, Secretariado de publicaciones e intercambio editorial) ens dona tres definiciones:

- Es pura irracionalidad, una voz inventada, sin ningún significado lógico, es un modo de poetizar, más valiente todavía.
- Denominamos un conjunto heterogéneo de hechos del lenguaje creados en toda lengua y en todo tiempo especialmente por los poetas y por los niños, situados en una indeterminada área prelingüística, los cuales se caracterizan por la ausencia caso total de significado lógico o contextual, que es sustituido por un complejo grupo de significados emocionales, rítmicos y pictóricos, y cuya finalidad nuclear es el juego con los sonidos del lenguaje.
- Voces de nuevo cuño sin significado conceptual el las que se juega con el sonido.

Hi ha una versemblança entre jitanjàfores i limericks, doncs aquests últims són, d'alguna manera, el seus antecedents; o millor dit, un símil europeu anterior a elles. Però, mentre les jitanjàfores són més lliures en la seua construcció, els limericks necessiten de la rima i la mètrica, malgrat que tenen en comú el disbarat lingüístic.

Tenim exemples per tot arreu. En els jocs infantils acompanyats de cançonetes es solen utilitzar les jitanjàfores:

Una, do, li, tuá, oso fete, colorete, de la limentá.

Sero bai, torne stai, díe míe, compañíe, seri maco, tico taco, ori bara, buru sau, yaba ribe, yoco loso, este mira por todo mun, napa saye de armasau, boi tres tiros, foi no fu.

I en les fòrmules per a tirar sort:


Una doli tuá
de la limentuá
osofete colorete
una doli tuá…
Pisa pisuela
color de ciruela,
vía vía o este pie,
no hay de menta ni de rosa
para mi querida esposa
que se llama doña Rosa.

Els mags solen utilitzar-la al realitzar els seus trucs:

Abracadabra

Frastraslafra sagrapa el calimestrol.

I també hi ha cançons infantils, algunes d'elles molt conegudes, jugant amb les jitanjàfores:

Super cali fragilistico espialidoso...
Un esplèndit exemple de jitanjàfora ens el mostra Emilio Ballagas, amb el seu Poema de la Ele

Tierno glú-glú de la ele
ele espiral de glú-glú.
En glorígolo aletear:
palma, clarín, ola, abril...
Tierno la-le-li-lo-lu,
verde tierno, glorimar...
ukelele...balalaika...
En glorígoro aletear,
libre, suelto, saltarín,
¡ tierno glúglú de la ele!
I el de Rafael Alberti:
El diablo liebre,
fiebre,notiebre,
sepilitiebre,
y su comitiva,
chiva,
estiva,
silipitriva,
cala,
empala,
desala,
traspala,a
puñala
con su lavativa.
Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Antología Poética Jitanjáfora, d'Ediciones Sinmar (2000, col·lecció Jitanjáfora nº1)

Doncs bé, ara que ja sabem que són les jitanjàfores provem a inventar-se'n. Us asseguro que és un joc poètic molt, molt divertit; a més d'un recurs didàctic Excel·lent per tal que els xiquets descobreisquen que la poesia és pot convertir en un autèntic joc.

La il·lustració és de Luciana Feito.

6.6.07

El bosc del meu abecedari, de Pedro Villar

Hi ha vegades que els llibres de poesia infantil van adreçats a un grups de lectors d'una determinada edat, però hi ha altres que no tenen edat, que qualsevol lector pot gaudir d'ells. Així és el llibre que us volem comentar.

L'autor, Pedro Villar, és mestre i poeta reconegut, però a més cal destacar un objectiu que té ben clar: la difusió de la poesia entre xiquets i joves. I, el que encara és millor, ho aconsegueix. El llibre, El bosc del meu abecedari, està editat per Brosquil (versionat per Marc Granell, doncs la seua edició original és en castellà, El bosque de mi abecedario, editat per Diálogo, dins la seua estupenda col·leccio Libros muy ilustrados). El títol del llibre ve d'un dels seus poemes, que dona la clau a tot el poemari. Acompanyen el versos de Pedro Villar les magnífiques il·lustracions de Miguel Calatayud -formen un enriquidor tàndem aquests autors-.

El poemari té poemes molt variats, amb paraules ensonyadores que bressolen l'imaginari de la infantesa i marquen el ritme de les lletres de l'abecedari, que a la fi és el còdex de totes les paraules que ens acoronen des de menuts i s'arrelen al nostre interior per a sempre. Són versos ideals per a recitar i ser escoltats, en totes les edats. És un d'aquests llibres de poesia infantil que ens inviten a llegir i rellegir. Molt bó i molt recomanable, per a casa i per a l'aula, per a gaudir de la poesia.
D'aquest poemari us fiquem un poemetes per "obrir boca":
Els versos són oronetes
del bosc de les paraules,
els poemes són el vent
on s'engronsen ses ales.

-----
La nit teixeix els somnis
i els desteixeis l'aurora,
les paraules i el silenci
habiten en la memòria.

--------

El poeta recull paraules
que tremolen en les fulles dels arbres
i en l'arrel.

--------

I finalitza el llibre amb aquest poema, que ben bé podem utilitzar com a fòrmula de cloenda del contes:
CONTE CONTAT,
CONTE ACABAT

Fui flor, fira,
font, far,
fui festa,
fui faquir,
fui fràgil,
fui fugaç,
fui feliç,
fui final,
fui
FI

10.11.06

Encantaris i Fórmules per a llegir


La creativitat dels mestres és desbordant. Voleu una prova? Llegiu les fórmules i encanteris que un grup de mestres han creat al voltant de la "lectura". Aquestes fórmules, que tant els agraden als menuts per què es suposa que són la clau al món de la fantasia, són aprofitables com a joc poètic.Tal vegada us aprofiten per a iniciar les sessions poètiques a l'aula.


Fòrmules per a llegir
(s'han de recitar amb veu baixa, màgica i misteriosa, aompanyades d'obertura d'ulls i gesticulació)
Tris, tras
amb els amics els llibres
molt aprendràs.
*
Tipi, tipi, tap.
Tipi, tipi, tip,
si vols gaudir
has de llegir.
*
Clin, clin, clin,
abans de dormir
hauràs de llegir.
*