Què serà de la Caputxeta després de tot el temps passat? / Qué será de Caperucita después de todo el tiempo transcurrido?: poesia de Cecilia Maurig

Aquest dijous anem a passejar amb la poesia pel bosc del llop i la Caputxeta, en una interessant versió de la història que va més enllà del seu final.

Eterno viaje

(Cecilia Maurig)

Ventana, extrañamiento

azul paisaje sin tiempo.
Estación que nunca llega
y ella detesta la espera.
El bosque quedó muy lejos
su canasta se perdió
la caperuza que tiene
con el tiempo destiñó.
Casa, vagón ambulante,
inconmovible, campante.
Guarida de pasajera
que comparte madriguera
con cazador sin fusil
y se hace vieja mecida
por rieles nada curiosos
por conocer tanta intriga.
La abuelita está esperando
y ella no va caminando.
Tren que retrasa el encuentro,
habrá que escribir otro cuento.

La il·lustració és de Violeta Lopiz. Al blog de Pinzellades al Món podeu trobar un grapat més de Caputxetes il·lustrades.

La biblioteca del bosque: poesia de Cecilia Maurig

Què pensàveu, que les biblioteques són espais tancats plens de prestatgeries? No, no i no.! Hi ha biblioteques al fons del mar i balenes bibliotecàries (algun dia d'aquest us contaré la seua història); també hi ha al cim de les muntanyes més altes, on les àguiles ajuden a repartir els llibres i, com no, al bosc. Hi és en el bosc, amb la immensitat i quietud del arbres, amb el soroll constant dels animals, ple d'olors de primavera, on trobem aquesta biblioteca descrita amb els versos de l'amiga bibliotecària i poeta Cecilia Maurig. Després de llegir-ho segur que us agradaria visitar-la.

La biblioteca del bosque
(Cecilia Maurig)

Entre las hojas de acacia
una nueva colección
colocará en los estantes
con prolija abnegación.

Jirafa y bibliotecaria
los libros son su pasión:
los atlas, los diccionarios
y diez tomos de aviación.

El buho lee sonetos,
las arañas mitologías
y la nereida del lago
sólo novelas de intrigas.

Para todos tiene un libro,
le gusta recomendar
y en esas tardes nubladas
ella lee sobre el mar.

Sobre naufragios, piratas,
sobre rutas por tomar
y sobre algún navegante
que tiró botella al mar.

Los animales lectores
conocen nuevos paisajes
porque los libros les cuentan
historias de otros parajes.

La vieja acacia erudita
y la jirafa en su altura,
comparten en la floresta
la emoción por la lectura.

Poemes infantils sobre els llibres, de Cecilia Maurig

Els dracs també llegeixen, Violeta Dabija

No podem oblidar-se que el dia 23 d'abril és el Dia del Llibre. Al llarg del blog hem anat ficat diferents poemes que parlen dels llibres. Poemes per a menuts i per a majors, tots ells preciosos i on el poeta ens dona la seua visió del llibre. Es crea un lligam afectiu entre els llibres, les lectures i els lectors que crea un sentiment molt especial que perdura al llarg de tota la vida.

Hui us fiquem un poema parlant dels llibres i les biblioteques. Són de Cecilia Maurig -bibliotecària i poeta-. Us invitem a llegir!

MIS LIBROS
(Cecilia Maurig)
Vuelan por todas partes
con alas de tinta negra,
viajeros en tantas manos
o durmiendo entre maderas.
Abren y cierran historias
empapadas de belleza.
Nos regalan, de a traguitos,
pedazos de tiempo en letras.
Me gustan las bibliotecas
con libros caminadores,
que repartan novedades
como ramitos de flores.
Libros grandes y chiquitos,
tapa dura, tapa blanda.
Tormenta de colecciones
que apilan mis emociones.
Tantos cuentos escondidos
en pétalos de papel.
Perfumes de la memoria
estantes llenos de historia.
Por eso este jardín,
es el lugar que más quiero
para empezar las mañanas
en un paisaje librero.

Poesia a la luna, de Cecilia Maurig

Una vegada més tenim el plaer d'invitar-vos a llegir un dels poemes que ens ha enviat Cecilia Maurig, del seu poemari inèdit El enlunador de versos, aprofitant que este any està dedicat a l'astronomia. Gràcies Cecilia. La lluna sempre té un encís especial sobre els poetes i sembla que les paraules vagin enlluernant els seus versos al compàs de la mètrica i el sentiment.

X
Los armarios de la luna
ya no se pueden cerrar
por tantos trajes que guarda,
nunca repite su ajuar.
-Si no volverás a usarlos
¿por qué no me regalás
aquél vestido celeste
que usaste en el olivar?
Casi le gritó indignada,
una sirena del mar.
-Imposible queridita,
tengo la exclusividad,
mis modistas son dos musas
que me vienen a probar
en noches de luna llena
los modelos a estrenar.
-Vos serás luna lunera
y yo sirena del mar,
por más que vistas encajes
mi cola nunca tendrás,
más plateada en luna nueva
que toda tu enorme faz.
Y allí se fue altanera,
la sirena con mantilla,
la luna desde su silla
la contempló envidiosa.
-¡Qué bien combina el plateado
con esa mantilla rosa!

Les il·lustracions són de Laura Medei.

Poemas de cuentos, de Cecilia Maurig

D'entre els fantàstics poemes que ens va enviar Cecilia Maurig hem realitzat aquest muntatge per a gaudir d'ells junt a les il·lustracions. Poemes de personatges de contes, alguns més coneguts que altres, tots ells molt eixerits i un tant disconformes amb el seu destí literari.

Llegiu-los i ho comprovareu.

Poemas de cuento - Upload a Document to Scribd

Read this document on Scribd: Poemas de cuento

Descanso de hada, poesia infantil de Cecilia Maurig

Des de Buenos Aires, volant i enlairant pols màgic, ens han aplegat un versos carregats en les ales d'una petita fada. Versos de Cecilia Maurig, bibliotecària i professora d'un Taller Literari i que, a més, està a punt de llençar a les pàgines dels llibres dos poemaris infantils. Té molts i bons poemes d'una temàtica ben variada. Hui us volem, per anar obrint boca, invitar a llegir Descanso de hada.

DESCANSO DE HADA
(Cecilia Maurig)

Tintineo anaranjado,
alboroto en el balcón,
varita tan esperada,
pizca de gardenia en flor.
Aleteo en el jardín,
secretos entre las hojas,
claro en el verde,
jazmín.
Te eligió,
se durmió.

Aprofitem per a recomanar-vos els poemes d'Isabel Barriel, editats en aquest blog, Bressolant somnis (Poemes per anar a dormir), on una petita fada.

La il·lustració és de Duda Dace.