Deixeu-me la lluna per somiar i el sol per jugar... sentim l'estiu amb poesia

Omplim l'estiu de records: l'encís de la lluna estival, el sol que ens enlluerna la mirada, els flaires d'un passeig pel camp, el salobre del mar que ens acarona la pell, els jocs i les rialles que no miren el temps. Omplim-se de vivències aquest estiu per a que en els freds dies d'hivern puguem traure els records de la butxaca del nostre cor.

Deixeu-me gaudir del temps de l'estiu, jugar i somiar, també poemar...

Deixeu-me la lluna

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Deixeu-me la lluna,

ben plena d’encís,

enmig la llacuna,

lluny del compromís.

Porteu-me a la vora

d’aquest sol reial,

potser em farà nosa?,

potser em farà mal?

Deixeu-me l’estiu,

cansat, al meu hort

enmig els enciams.

Somiar, com abans,

en amples records

per sentir-me viu. 

La il·lustració és de Rita Cardelli.

Aplega Nadal i els versos entren a casa

Aplega el Nadal

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Aplega, el Nadal,

al si de la llar,

amb el pa torrat,

el fred i el portal.

Quatre sentinelles,

tot mirant el foc,

van posant estrelles

en un cel ben fosc.

Aplega, el Nadal,

dintre l’establia,

en Josep somia,

Maria no tant.

La il·lustració és de Cristina Losantos Sistach.

Bon i poètic inici de curs... Toc-toc, la poesia us espera

Primer dia d'escola. Tot preparat, el primer el mestre, el capità que portarà el vaixell a bon port, junt a tota la menuda tripulació. Anem-hi a navegar per un curs ple de noves aventures, ple de poesia -no s'oblideu-.

Feliç, alegre, interessant i meravellós curs escolar als mestres, alumnes i pares.

El capità

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Aplego de nou a escola

tot i deixant el carrer,

abans, anava el primer,

ara, em porta la corriola.

He saludat els alumnes,

matiners i principals,

els altres tenen retard,

no volen ser a les més dures.

Enfilo cap a la sala,

tafanejo el passadís,

allí, es queda el somrís

entre somnis i desgana.

He de fer el cor ben fort,

endinsar-me a la batalla,

no tot el món serà palla,

ha d'haver-hi algun pebrot.

Li dono pas a la clau,

es posa a parlar amb el pany,

la classe és monstre estrany,

hem de pujar-hi a la nau.

Despleguem la blanca vela,

la lliurem, sortim del port,

anem a cercar el tresor

de viatjar sense cautela.

Amb sotracs i feridures

ratlla amunt i ratlla avall,

anem deixant encenalls

tot cercant mil aventures.

El capità fent la troca,

els grumets a saltirons,

han d’ aprendre les lliçons

tot enmig de la revolta.

La classe avança, retorna

a la bocana del port

han après o molt o poc,

és la feina de l’escola.

La il·lustració és d'Ekaterina Frolova.

Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia

Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz-

Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem  per un nou any magnífic.

Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.

I encendrem

(Joan Josep Roca Labèrnia)

I posarem

estris vells a la foguera

en una nit encisera

on el sol no vol ser absent.

I encendrem,

al dessota de la lluna,

tal com ens mana la bruixa,

els pecats que no voldrem.

I anirem

a cercar un xic de llum

per a trobar l'aixopluc

del desig que demanem.

Per a fer-me del tot gran

i, una mica raonable,

haig la joia inenarrable

qui em porta a sant Joan.

I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca

Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

(Joan Josep Roca)

En el clos petit

d'un regne immens,

dorm tot un follet

de fulles guarnit.

Es lleva ben d'hora

per si pot trobar

la casa on parar

i sentir com plora.

Els sons han marxat,

els sorolls també

i resta el silenci.

Deixeu-me que pensi

en saber-lo ple

de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

Paraules sobre el llenç blanc: celebrem el Dia del Llibre amb poesia

Demà és el Dia del llibre i segur que aprofitareu per regalar i autorregalar-se un bon grapat de llibres, incloent llibres de poesia. Nosaltres s'avancem regalant-vos aquest poema sobre el llibre,  de Joan Josep Roca Labèrnia... volant les paraules entre les pàgines en blanc.

Com ha aplegat a les mans,

un ocell qui vol volar,

en el camp, descansa el blat

entre somnis ben profans.

Obro la porta primera,

a la casa, hi ha enrenou,

quatre lletres sense sou,

volen raure a prop de l'era.

Un cop ben arrenglerades,

comença la processó,

sense ciri ni llautó,

com demanen ser lliurades.

Com em sento al capdamunt,

per encetar aventures,

un desig i massa mudes

van cercant son aixopluc.

Il·lustració de Mila Marquis.

Diríem que amor... definint l'amor amb la poesia de Joan Josep Roca Labèrnia

Diríem que amor

(Joan Josep Roca)

Diríem que amor és greu esdevenir,

anar desxifrant enmig de silencis,

provar d'escalar els castells més regis

per tal d'aturar enmig de l'encís.

Tot d'una, badar i sentir-se estèril

o saltar muntanyes enormes, distants,

escriure en els arbres missatges profans

i saber-se noble, venturós i dèbil.

És entrar i sortir, sense massa ganes,

en coves pregones a cercar els llums

per tal de saber on regna la pau.

Amor és trobar el blanc en el blau

recórrer una cambra plena d'embalums

per triar, confós, les dolces paraules.

La il·lustració és d`Yun Mi Lee.

Dos fantasmes van poemant entre murs i castells

S'apropa el Dia dels Morts -per a altres halloween- i sembla que els fantasmes ja han planxat els seus llençols per sortir i atemorir-nos...  Però nosaltres, amb els conjurs dels versos, no els tenim gens de por.

Dos fantasmes

(Joan Josep Roca)

Aplega l'hora tardana

a les voltes del castell

ni poncella ni donzell

ni un senyor que tot ho mana.

Entre torre d'homenatge,

la muralla i l'aljub,

endevino, quant de gust,

em vindrien dos fantasmes.

Un de prim, amb mala traça,

amb més ossos que aixopluc,

l'altre gras, potser més ruc

per saber qui és qui empaita.

La foscúria com davalla

de la torre mai guanyada,

on la lluita, a tall d'espasa,

va fugir, ara com calla.

Els fantasmes ara surten,

van prenyats de poc encís,

acabat el paradís,

ara baixen, ara pugen.

El gras portant cadena,

l'esquifit només llençol,

van de plany, vénen del dol

sense ordre ni bandera.

Udolen a mitja nit,

després ve quan singlotegen,

ni treballen ni maregen,

només viatgen sense crit.

Abans, eren a les festes

més amables del castell,

ara, només veuen vells

qui ensarronen a les nétes.

Els parlen de mossegades:

cames, braços, mig matar;

vèieu, ni saben anar

a fer mal, aquests fantasmes.

La il·lustració és de Maria Surducan.

Parlar amb la branca: versos tardorencs de Joan Josep Roca

No s'oblidem que estem a la tardor, que si, malgrat el calor agostenc que fa. Toca poesia tardorenca, amb fulles seques que ballen i castanyes torrades (malgrat que les acompanyem d'un gelat per a refrescar-se). Anem-hi a pels versos, i la fullaraca de colors, com aquests tan boniquets del nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia.

Parlar amb la branca

(Joan Josep Roca)

Com demanaria

que vingués tardor

amb un aire dolç,

un polsim de joia.

Parlar, amb la branca,

per fer li saber

que dalt s'està bé,

però el vol m'agrada.

Eixiria així,

sense massa por,

a trobar la riba.

Em vull amanida

a sentir el dolor

si resto al camí. 

Les il·lustracions són de Lisette Spapens.

Aquest drac, malcarat, està fart de princeses. Voldrà poesia?

 Sembla que al dia que estem hui ja podem sentir el voleteig d'unes gran ales, la calor del foc i una forta remor... és el drac que ha sortit de la cova i s'apropa. No sabem encara per on para el cavaller sant Jordi -segur que de camí, damunt del cavall, pel gran bosc de les llegendes- però ja ho tenim tot preparat per a celebrar el Dia del Llibre, incloent la poesia... Deixem, mentrestant, que el drac faja la seua tria del que ha de menjar.

Aquest drac

(Joan Josep Roca)

Aquest drac

fa mala cara,

calla, s'enfada,

no vol lluitar,

encara sent

la gran fiblada,

la cruel batalla

mai guanyarà.

Aquest drac

no vol princesa,

diu que no menja

ni es vol venjar. 

Desconeixem l'autoria d'aquesta simpàtica il·lustració.

Roselles al camp... de la poesia

Aparteu del camp
fum i tenebres,
enmig del blat,
poseu roselles.

(Joan Josep Roca / Olga Kvasha, il.)

I seguirem empenyent.. l'any amb il·lusió i poesia

I seguirem empenyent
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Haurem d'encetar camí,

sense pressa ni equipatge,

el viure és un paisatge

que pren color a la nit.

Parlarem del noble sol,

tan amable i amatent

de la inconeguda gent,

de l'alegria i el dol.

I seguirem empenyent

un nou any entre clarianes,

entre noves sensacions.

Escriurem uns versos nous,

entre desitjos i ganes,

per somiar eternament. 

Així com diu el poema: continuarem, en aquest 2017, empenyent per a que cap il·lusió ni cap vers quede en sac buit. Empenyem amb força. Acompanyeu-nos!

La il·lustració és d'Elena Odriozola.

Un nou estel està a punt de sortir al cel, la poesia ens la descobreix

La Verge de huit mesos, a cavall d'una burreta, viatja cap a Betlem amb sant Josep. Un camí difícil per a una embarassada, i al cel tot està revolucionat doncs el dia D està molt proper: Quina estrella enviem? Quina serà el fanal de Betlem? Busquen una estrella aventurera que guie als Reis Mags en la seua llarga travessia? Quina serà l'estrella elegida? Un embolic estel·lar que ben prompte s'aclarirà.

Nou estel

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Sant Josep i la somera,

la Verge al vuitè mes,

en el cel, hi ha força pressa

per enllestir nou estel.

Com el Cèsar ha manat

cal anar a retre el cens

els camins són preparats,

deixen veure: aigua i fred.

Betlem encara és llunyà,

al pessebre tot a punt

i la pensa com retruny

d'aquell vell desig d'anar.

La il·lustració és de Joäo Vaz de Carvalho.

No era a punt: emprenent les fulles l'aventura de la tardor, amb poesia

Van caient les fulles, poc a poc, una a una, però... estaven preparades per aquest viatge que emprenent de nou? Sembla que no, com ens diu els poema que ens ha regalat els nostre amic i poeta Joan Josep Roca.

No era a punt

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Com una fulla poruga,

em reservo el capdamunt,

per viatjar no era a punt,

poc m'agrada aquesta muda.

He emprat el pensament

en paraules mentideres:

massa alls no són ni cebes,

massa cases ni són gent.

Però un vent, rabent, s'enfada

vol tombar-ho al daltabaix,

com empeny amb poca traça.

Em deslliuro per volar,

per mirar tota la vall

en un curt i dolç anar.

La il·lustració és de Claudia Degliuomini.

Els llibres són a punt i els versos també: tornem al col·le amb la motxilla plena de poesia

Els llibres ja són a punt, la motxilla plena, tot arreglat per anar a classe. El dia de tornar ha aplegat. Apa! Hui s'enceta el col·le i ja és hora d'anar-hi. No s'oblideu de ficar en alguna butxaqueta uns quants versos, com aquests tan simpàtics i boniquets que ens ha regalat ek nostre amic i poeta Joan Josep Roca. Gràcies. Jo ja els tinc embolicats en un mocadoret blanc -per a que no s'embruten- i ficats a l'estoig.

Els llibres són a punt

(Joan Josep Roca Labèrnia)

El llibreter diu, a la mare,

que els llibres són a punt,

setembre retorna el disgust

d'encetar, de nou, les classes.

M'acomiado de la platja,

d'aquell corriol de formigues,

d'aquell no parar de riure

sota l'ombra de la plaça.

Caldrà retrobar els amigots,

aquells que enceten matins

per a guanyar-se a la mestra.

Parlant amb la finestra,

li he pregat llargues les nits

i més curtes les lliçons. 

 Les il·lustracions són de Sarah Massini.

Dos poemes de sant Jordi i un poema del drac: feliç Dia de Sant Jordi a tothom

Ja estem, ja ha arribat! El Dia de Sant Jordi està ací i els carrers s'omplin de llibres i roses, de gent mirant i comprant llibres, d'escriptors i il·lustradors signant les seues obres. Si, hui és el dia, ho sabem perquè de bon matí ja s'hem trobat passejant d'amagades a la princesa i al drac, a un sant Jordi un poc cansat de veure el que se li aveïna, i a la florista corrent entre la gent mentre se li caien roses i versos del seu cabasset. Hem arreplegat les roses i també els versets, així que els compartim amb tots vosaltres.

Bon Dia de Sant Jordi i bon Dia del Llibre!

A la primavera

(José Manuel Pagán)

A la primavera

vigila el jardí,

pot ser hi ha Sant Jordi

a sobre d'un pi;

ens porta orenetes,

flors i romaní.

A la primavera

vigila el jardí.

A la primavera

si surts per un bosc,

pot ser hi ha Sant Jordi

mirant una flor;

ell cuida les plantes,

els rius i els rocs,

a la primavera

si surts per un bosc.

A la primavera,

si vius a ciutat,

pots fer una visita

als arbres del parc;

pot ser hi ha Sant Jordi

assegut en un banc,

a la primavera

si vius a ciutat.

Sant Jordi

(Joana Raspall)

Pel caminet de vora el riu,

tresca que tresca,

va galopant un cavaller.

                                  Sant Jordi va,

                                                    Sant Jordi ve!

Ha sentit

dir que hi ha un país

plora que plora

perquè d'un drac és presoner.

                               Sant Jordi va,

                                                Sant Jordi ve!

La seva

espasa al raig del sol

brilla que brilla.

Cercaré el drac i el venceré!

                                Sant Jordi va,

                                                  Sant Jordi ve!

I tot tornant, quan l'ha vençut,

dubta que dubta:

Potser aquest drac no és el darrer...

                                  Sant Jordi va,

                                                    Sant Jordi ve!

Com dorm el drac

(Joan Josep Roca)

Com dorm el drac,

enmig de les tenebres,

cercant estrelles

que encara no ha trobat.

Demana, als déus,

un cos menys feixuc,

per aixopluc,

demana un cau,

però no escau,

en temps raonable,

ser pidolaire

en aquest ensurt.

Puix tot un poble

el vol escanyar

i ha disposat:

gran cavaller.

El veig plorar,

és tan proper.

Aquestes simpàtiques il·lustracions són d'Anna Llenas.

Brollen versos i flors als balcons... és primavera

Amb la primavera tot s'ompli de flors. A casa també tenim un raconet on les plantes ens donen l'alegria de regalar-nos botons de color entre la seua verdor. Plantes a dins i plantes a fora, especialment al balcó. Nosaltres vàrem sembrar aquest hivern unes llavoretes de versos en un cossiolet, menut i roget, i ara, a la primavera... ens han sortit poemes, com aquest de Joan Josep Roca Labèrnia (gràcies com sempre per aquests regalets que ens deixes al blog).

Mireu, oloreu, sentiu i llegiu... com la primavera s'escampa per tot arreu.

Poseu-me al balcó

(Joan Josep Roca)

Poseu-me, al balcó,

dolça primavera,

eixa flor primera

qui ha portat el sol.

Copsarem les flaires

de cada carrer,

sabem que esdevé:

sentir-se captaire.

Poseu-me al balcó:

xiscles d'oreneta

en gran trafegar,

anirem llavors

a trobar la festa

per si es vol quedar.

La il·lustració és de Chiara Fedele.

Un poema sobre sant Antoni Abat per acompanyar-vos en la celebració de la seua festa

Hui celebrem la festa de Sant Antoni Abat i ho volem fer amb poesia. Fa un temps vàrem pujar al blog una selecció de dites i refranys sobre sant Antoni i als comentaris del post el nostre amic Joan Josep Roca Labèrnia ens va deixar un poema que hui volem compartir amb tots vosaltres. Bona  festa, amb poesia, com sempre... recuperant el nostre folklore

Sant Antoni

comentava,

amb semblant

un xic més trist,

com li manca

festa i gresca,

com s'adorm

ple de neguit.

Sant Antoni

demanava

urpes grans

per Llucifer,

abans tot

ho esmerçava,

ara, passa

i no diu res.

Sant Antoni

esperava

els nous ases

pel camí,

el camí,

on avui passa,

ni té ases

ni garrins.

Sant Antoni

viu sa pena

a la cova

dels vençuts,

les mosteles

tenen pressa

aquest vespre,

ni han vingut. 

Passeu-ho bé i gaudiu de la poesia!.

Deixeu el llapis eixint de la tenebra, deixeu que escriga poesia: fomentem l'escriptura de oesia entre els xiquets

 Han passat les vacances d'estiu i segur que hem gaudit d'un grapat d'experiències noves i diferents. Us proposem que anem més enllà del record i volquem totes aquestes vivències i sentiments al paper. Escrivim, en prosa o en vers, expressem-se amb la literatura i compartim els nostres escrits. És una bona manera de començar un curs acadèmic d'una manera molt implicada. Proveu-ho.

Deixeu el llapis eixint de la tenebra

amb caire suau, necessitat de goig,

digueu-li que, enfora de l'estoig,

viu un follet qui cada dia el cerca.

Vol encanteri, passejar pel full,

prendre el sol, talment com un guerrer,

escriure és: el si del tafaner

per a romandre, feliç, sense aldarull.

I un cop bastit el missatge lleuger,

anar a copsar la fi del gran misteri

poruc de cor, el seny atrafegat.

Llavors, després, anar a casa el primer

on un remei ha cura del senderi,

vivint ensems que diu que està cansat.

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La il·lustració és de Virpi Pekkalan.

La papallona que volia ser mosca. Per què? Ho coneixem amb poesia

Bonica, joganera, acolorida, voladora... la papallona sembla ser la reina dels insectes, però... de vegades s'enveja allò que no es té o no es pot fer. Què curiós, mai estem contents amb el que tenim.

Voldria ser mosca

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La papallona demana:

trencar l'encanteri,

el si del silenci

un cop per setmana.

Amb vestit preat

de fil sense arrugues

passa el dia emprant

les flors més porugues.

Menja, a cor què vols,

el suc d'una poma,

somia i es posa

a l'ombra del sol.

Quan la tarda cau,

i aplega la fosca,

voldria ser mosca

però no li escau.

 La il·lustració és de Sharon Yamamoto.