26.10.17

Dos fantasmes van poemant entre murs i castells



S'apropa el Dia dels Morts -per a altres halloween- i sembla que els fantasmes ja han planxat els seus llençols per sortir i atemorir-nos...  Però nosaltres, amb els conjurs dels versos, no els tenim gens de por.

Dos fantasmes

Aplega l'hora tardana
a les voltes del castell
ni poncella ni donzell
ni un senyor que tot ho mana.
Entre torre d'homenatge,
la muralla i l'aljub,
endevino, quant de gust,
em vindrien dos fantasmes.
Un de prim, amb mala traça,
amb més ossos que aixopluc,
l'altre gras, potser més ruc
per saber qui és qui empaita.
La foscúria com davalla
de la torre mai guanyada,
on la lluita, a tall d'espasa,
va fugir, ara com calla.
Els fantasmes ara surten,
van prenyats de poc encís,
acabat el paradís,
ara baixen, ara pugen.
El gras portant cadena,
l'esquifit només llençol,
van de plany, vénen del dol
sense ordre ni bandera.
Udolen a mitja nit,
després ve quan singlotegen,
ni treballen ni maregen,
només viatgen sense crit.
Abans, eren a les festes
més amables del castell,
ara, només veuen vells
qui ensarronen a les nétes.
Els parlen de mossegades:
cames, braços, mig matar;
vèieu, ni saben anar
a fer mal, aquests fantasmes.

La il·lustració és de Maria Surducan.