Una altra manera de degustar les castanyes amb cucurull de poesia és amb un auca, com aquesta de M. Roser Algué.
L'auca de la castanyera
Des dels boscos del Montseny
amb salut i amb alegria,
us vinc a veure cada any
sempre que arriba aquest dia.
Em llevo de bon matí
i vaig recollint castanyes,
que ja han madurat per fi
a dalt d’aquestes muntanyes.
M’ajuden els esquirols,
els ocellets m’acompanyen
i un conill que va tot sol
i un cargol que treu les banyes.
Us porto l’olor del bosc,
dels bolets pinyes i molsa,
dels arbres i dels matolls
i tot el que el vent espolsa.
De castanyes ben torrades
heu de fer-vos un bon tip,
si us les mengeu ben pelades,
us faran més bon profit.
Canteu cançons i balleu
la dansa de la castanya,
jo també la ballaré
allà dalt de la muntanya.
Nens i nenes, us desitjo
que tot us vagi molt bé,
i amb un petó m’acomiado...
Adéu-siau, fins l’any que ve!!!
La il·lustració és de Martina Hoffmann.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada