Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alfonsina Storni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alfonsina Storni. Mostrar tots els missatges

25.11.10

Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere: "El clamor", poesia d'Alfonsina Storni


Hui, dia 25 de novembre, és el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. La nostra societat ha avançat molt en aquesta lluita, però encara ens resta molt de camí per fer. Tenim una responsabilitat social, homes i dones, per fer front a aquesta lacra. Sols junts, units, aconseguirem aturar-la. Diguem PROU, hui i cada dia, i cada moment, en totes les circumstàncies. Estem contra tot tipus de violència!

I aquesta violència de gènere comença, suposadament, des de l'amor i passa per la dominació, convertint-se, realment en odi. Per què l'amor no pot ser violent, sota cap perspectiva. Hem agafat un poema d'Alfonsina Storni, El clamor, que il·lustra poèticament el que diem.

El clamor
(Alfonsina Storni)

Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.

Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.

Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.

De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!

Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!

La il·lustració és de L. Filipe dos Santos.

23.8.07

Yo en el fondo del mar, poesia d'Alfonsina Storni



Va passant l'estiu, però a les nits encara estem a temps de veure sirenes. Què no? Us heu fixat bé? Què penseu que és aquest cant que s'amaga a sota el soroll de les ones?

Alfonsina Storni té un bonic poema on, submergint-se al fons del mar, les troba.

Yo en el fondo del mar

En el fondo del mar
hay una casa de cristal.

A una avenida
de madréporas
da.

Un gran pez de oro,
a las cinco,
me viene a saludar.

Me trae
un rojo ramo
de flores de coral.

Duermo en una cama
un poco más azul
que el mar.

Un pulpo
me hace guiños
a través del cristal.
En el bosque verde
que me circunda
-din don... din dan-
se balancean y cantan
las sirenas
de nácar verdemar.

Y sobre mi cabeza
arden, en el crepúsculo,
las erizadas puntas
del mar.
La il·lustració és de Sheila Wolk.