21.6.22

Prendre la fresca: poesia de Lola Casas donant la benvinguda a l'estiu


Ja està ací l'estiu, però la calor porta ja instal·lada entre nosaltres un bona temporada. L'estiu ens encanta, però al llarg del dia es fa insuportable sortir al carrer. A casa, portes i finestres ben tancades, tot fosquet, per a que no entre ni un raig de sol. Quan cau la nit és al revés, tot obert i cap al carrer, a prendre la fresca i fer rotgle amb el veïnat. Res hi ha més estiuenc als pobles que prendre la fresca al carrer.

Bon i poètic estiu a tots i totes!


Prendre la fresca

(Lola Casas)

 
Rabiüt
el sol s'amaga
en el vermell
de ponent.
La frescor
arriba,
sense pressa,
tenyida
amb olor intensa
de llimoners.
I la gent,
com cargols
porucs,
treu el cap
i s'asseu
als portals
de les cases
sobre
les seves closques
en forma
de cadira.

La il·lustració és de Margherita Grasso.

1 comentari:

Joan Josep Roca Labèrnia ha dit...


Quatre cadires de boga

Quan l’escola s’acaba
i la lluna omple la vall,
al carrer, hi ha un devessall
de gent qui deixa la casa.
Amb les portes ben obertes
i una mossa en el balcó,
hi ha murmuri, entre les flors,
de mil enfeinades abelles.
Quatre cadires de boga
i les altres del mercat
van emplenant les voreres.
Sento el riure de parelles
i de mares que van, guaitant,
resseguint: racons i fosca.