Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacint Verdaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacint Verdaguer. Mostrar tots els missatges

1.2.11

Canigó, 125 veus: projecte poètic a la xarxa



La Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic proposen una lectura completa i polifònica de Canigó a internet, un nou espai per on naveguen els versos.

El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, ha de constituir una experiència de lectura inèdita. Per això ens hem proposat  de convocar una lectura col·lectiva, calidoscòpica, de Canigó, Canigó 125 veus.

Un projecte interessant, que ens mostra cada dia un vídeo diferent ( la nostra amiga, Teresa Ribera, farà el número 100). Bona singladura poètica!

Podem veure i escoltar, en el següent vídeo, a Montserrat Abelló (la número 2 de la recitació poètica).


1.4.08

Poesia de primavera: Prímula de Jacint Verdaguer

Una de les flors que millor representen la primavera és la prímula. Tant és així que a aquesta flor també se li denomina primavera. Verdaguer, el gran poeta de la natura, té un magnífic poema de la prímula, poema que volem compartir amb tots vosaltres per a donar-li la benvinguda a aquesta primavera abrilenca.

Prímula
(Jacint Verdaguer)

Li diuen flor del cucut
a la gentil primavera,
perquè aixís que el sent cantar
en son coixí se desvetlla.
Estira els dèbils bracets
de ses fulles verdes,
per fer enllà lo llençol
de la geladora gebre.
Obre sos ulls blavejants,
son capcironet aixeca,
com pastoreta gentil
que ha fet un son sobre l’herba.
Mira al seu entorn,
a ses companyes desperta,
que s’alcen ací i allà
constel·lant tota la terra.
Tremola encara de fred,
mes tota s’alegra
al sentir com al cucut
li ha respost l’oreneta,
entonant un càntic nou
amb una tonada vella:
-Lo bon temps és arribat,
beneïda primavera.

(de Brins d’espígol)
La il·lustració és de Jim Bliss.