30.1.20

Versos per la pau / Versos por la paz

Versos de pau entre els somriures infantil (il·lustració de Tosya)

Hui és dia de festa a tot el món (o caldria que fora) dons el calendari assenyala que és el Dia Escolar de la Pau i la No Violència / Día Escolar de la Paz y la No Violencia.. La poesia troba les paraules per ficar, al gran trencaclosques mundial, la llavor de la pau, de la solidaritat, de la tolerància.

Versos que volen entre les línies d'avions de paper... o que exploten, omplint el món de colors i alegria.

D'infants a infants

D'infants a infants, volen com les gavines
papers de bon omplir amb mots de pau
i d'amistat llunyana però encesa
amb resplendor de tants ulls innocents.

D'infant a infant, el llapis i el bolígraf
i el compàs, a milers, xics instruments
de vida i llibertat, en mans alades
fetes per a l'amor, per al treball,

no per a la guerra inútil i espadada.
D'infants a infants, amb adults al darrere
que no han perdut del tot aquesta nena:
l'esperança, el més bell dels estendards.


Pau... alegria i felicitat (il·lustració d'Anita Morra)

Hombre planetario

XIX

Vendrá un día más puro que los otros:
estallará la paz sobre la tierra
como un sol de cristal. Un fulgor nuevo
envolverá las cosas.
Los hombres cantarán en los caminos,
libres ya de la muerte solapada.
El trigo crecerá sobre los restos
de la armas destruidas
y nadie verterá
la sangre de su hermano.
El mundo será entonces de las fuentes
y las espigas, que impondrán su imperio
de abundancia y frescura sin fronteras.
Los ancianos tan sólo, en el domingo
de su vida apacible,
esperarán la muerte,
la muerte natural, fin de jornada,
paisaje más hermoso que el poniente.

14.1.20

Cançó de cosir, de Palmira Jaquetti


Puntada a puntada cuso versos amb fil de plata, amb fil de somnis vaig ajuntant la filada, mentre canto una cançó amada.

Cançó de cosir

Cuso, que em plau de cosir
      sola amb el somni.
Cuso una mica de mi
      en cada cosa.
L'agulla fa el punt petit
      paraula curta,
i arriba que em punxo el dit,
      sense paraula.
Cuso un mocador de lli
      — somni, no em deixis! —
amb un brodat sense fi
      d'etern periple.
I sempre aniré teixint
      roses de somni,
sempre cantant i cosint
      vora la porta.
I quan amor trucarà
      amb llum de rosa,
duré la vida a la mà
      tota brodada.


La il·lustració és de Juan Wijngaard.

11.1.20

La poesia... guia la nostra vida


Mai estem sols si està encesa la llum de la poesia. És com una guia per a l'ànima que mai ens abandona. La llegim, la sentim, la vivim.

La poesía

La poesía cruza la tierra sola,
apoya su voz en el dolor del mundo
y nada pide
—ni siquiera palabras.

Llega de lejos y sin hora, nunca avisa;
tiene la llave de la puerta.
Al entrar siempre se detiene a mirarnos.
Después abre su mano y nos entrega
una flor o un guijarro, algo secreto,
pero tan intenso que el corazón palpita
demasiado veloz. Y despertamos.

La il·lustració és de Galya Popova.

6.1.20

La rueda de los meses te voy a cantar


Ara comença de nou la roda dels mesos. De gener a desembre el temps anirà rodant pel 2020 i nosaltres anem a acompanyar-lo amb poesia (esperem que vosaltres també).

La rueda de los meses 

La rueda de los meses 
te vamos a cantar 
y si no te la sabes, 
la vuelves a escuchar. 

¿Quién es el uno? 
Enero nevado.
¿Quién es el dos? 
Febrero alocado? 
¿Quién es el tres? 
Marzo ventoso. 
¿Quién es el cuatro? 
Abril lluvioso. 
¿Quién es el cinco? 
Mayo f1orido. 
¿Quién es el seis? 
Junio con trigo. 
¿Quién es el siete? 
Julio caliente. 
¿Quién es el ocho? 
Agosto hirviente. 
¿Quién es nueve? 
Septiembre estudioso. 
¿Quién es el diez? 
Octubre con vino. 
¿Quién es el once? 
Noviembre aburrido.
¿Quién es el doce? 
Diciembre festivo. 

La rueda de los meses 
te vamos a cantar 
y si no te la sabes, 
la vuelves a escuchar.

La il·lustració és de Katerina Chadoulou.

5.1.20

Preguntas de una niña en brazos del Rey Gaspar: poesia de Juan Carlos Martín Ramos



Preguntas de una niña en brazos del Rey Gaspar

Dime al oído,
Gaspar,
si eres rey o no lo eres,
si eres mago de mentira
o de verdad.

Dime al oído
qué me vas a regalar.
¿Una muñeca de trapo?
¿Una aguja y un dedal?
¿O una caja de acuarelas
para pintar de colores
lo que quiera imaginar?

Dímelo al oído,
Gaspar,
y si tú no me lo dices,
el tiempo me lo dirá.

La il·lustració és de Maite Gurrutxaga.

4.1.20

Esperant als Reis Mags amb la poesia de Cesca Aubanell


És sempre un plaer rebre poemes de regal i compartir-los amb tots vosaltres, més encara si són tan boniquets com aquests dos, de Francesca Aubanell, tots dos girant al voltant d'uns mags molt especials que ben aviat ens vindran a veure: Melcior, Gaspar i Baltasar. Gràcies, Cesca, pels teus bells, simpàtics i dolços versos.

Somnis de Rei

Voldria un bon dia
ser patge reial
per llegir les cartes
de tots els infants.

Cartes plenes de desitjos.
d’il·lusions,
d’innocència, fantasia
i emocions.

I en la nit màgica
amb els sacs ben carregats
començaria a repartir
als menys agraciats...

Un xic d’esperança,
per als desesperançats
i un xic de pau
i un xic d’igualtat
i un xic d’alegria
i un xic de justícia
i un xic d’il·lusió...
Regals de debò!

I amb un somriure ample
a palau me’n tornaria
molt reconfortat
segur que em sentiria.

*

El camell d'en Melcior

Els Reis enfilen el pont
rabents cap al Portal
l’estel els il·lumina
per si es perd algun regal.

El camell d’en Melcior s’atura
i comença a esbufegar
- Què tens? Què et passa?
Que no pots continuar?-
li diu a cau d’orella
el rei molt amoïnat.

Són molts anys de portar pes
fent sempre el mateix camí
Jo ja sóc vell i l’esquena
se’n comença a ressentir.

Un patge li alleugera la càrrega
i alerta el rei Baltasar
- Si aquest camell no millora
el veterinari s’haurà de trucar.
Uns massatges, unes fregues,
un pegat, molta escalfor-
proposa el rei Gaspar
per a calmar-li el dolor.

L’endemà quan es lleva
el camell reviscolat
es raspatlla ben bé el gep
i emprèn el camí de bon grat.

2.1.20

Us desitge "Happy new year", amb la poesia de Julio Cortázar



Happy New Year

Mira, no pido mucho,
solamente tu mano, tenerla
como un sapito que duerme así contento.
Necesito esa puerta que me dabas
para entrar a tu mundo, ese trocito
de azúcar verde, de redondo alegre.
¿No me prestás tu mano en esta noche
de fin de año de lechuzas roncas?
No puedes, por razones técnicas.
Entonces la tramo en el aire, urdiendo cada dedo,
el durazno sedoso de la palma
y el dorso, ese país de azules árboles.
Así la tomo y la sostengo,
como si de ello dependiera
muchísimo del mundo,
la sucesión de las cuatro estaciones,
el canto de los gallos, el amor de los hombres.

La il·lustració és de Roberto Blefari.

1.1.20

Feliç i poètic 2020 / Feliz y poético 2020


Us desitge un meravellós i poètic 2020, Que la màgia de la paraula sempre us acompanye, amics i amigues.

Ojalá ojalá ojalá...

Que cada gota encuentre su cauce,
cada suspiro su flor naciente.
Que cada mirada, otros ojos,
que cada paso, su presente.

Un preciós poema de María Cristina Ramos, amb una il·lustració de Chuck Groenink.