Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que us encantarà: Álbum de familia, d'Alejandro Pedregosa, poeta granadí, i amb fantàstiques il·lustracions de Carole Hénaff, editat per Kalandraka. Cal dir que aquest llibre va ser guardonat amb el XIII Premio Ciudad de Orihuela de Poesía para Niñas y Niños, 2020 (el que li dona un aval de qualitat, doncs aquest premi és un del més importants dins de l'àmbit de la poesia infantil i juvenil).
Tot el poemari és un cant a la diversitat cultural, etnogràfica i social, a la convivència. Ens presenta una família que representa a la gran família que és la humanitat, on cadascun dels seus membres pertany a un lloc diferent. El pare és nicaragüenc, la mare ve de Jamaica, l'avi és de Bagdad, Japó és la procedència de l'avia, el tio ve de Turquia i tenen una cosina de Burkina Faso, la neta és escocesa i el net de Portugal. Per mig dels poemes podem conèixer d'on i cóm són, quins són els seus treballs, que és el que somien i quines són les seues esperances, a cavall entre el seu món d'origen i el lloc on ara viuen. El llibre està dividit en tres parts: Mapa mundi, Los trabajos y los días, Shhhhh, silencio, se sueña.
Un llibre que tracta la migració humana amb una visió entre el passat, el present i el futur, d'una forma lírica i emotiva. Preciós i molt recomanable. La proposta il·lustrada que acompanya als versos, de Carole Hénaff, senzilla i acolorida, és molt encertada.
Us fiquem un tastet del llibre. Hem agafat l'avi com a protagonista dels versos:
La barba del abuelo es blanca,
igual que la mentira de una mariposa.
Cuando el abuelo dice "buenos días",
su barba se levanta y rasca
la barriga del aire.
Cuando dice "muchas gracias",
la barba se inclina y roza
las primeras amapolas.
Cuando alguien le pregunta:
"¿De dónde vienes, abuelo?".
El responde: "Es Damasco
la ciudad más hermosa
de la Tierra"
*
"A la derecha, a la derecha",
dice el abuelo mientras gira su brazo
con la fuerza de un ventilador acatarrado.
"Para atrás, para atrás", dice luego.
El abuelo es el sultán del aparcamiento.
Sobre los coches, el sol
crea espejismos y oasis
de otros tiempos.
En el bolsillo del abuelo,
las monedas
son ranitas que cantan
una vieja canción
casi olvidada.
*
Tiene el abuelo enroscada
en la pata de la cama
una serpiente larga
y dorada
como un verano infantil.
Cuando el abuelo duerme,
la serpiente se acurruca en su barriga
y le silba -azul y verde- la canción
que suena en todos los desiertos.
La barriga del abuelo
sube y baja, sube y baja,
con el ritmo de los sueños,
y se mueve -silenciosa-
como aquella duna ardiente
donde ambos se encontraron
por primera vez.
