Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i gastronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia i gastronomia. Mostrar tots els missatges

5.1.10

Receta de versos para esperar a los Reyes Magos



El verso es un retoño en primavera
es el fruto de la higuera de los huertos,
rosas con pétalos marchitos, yertos,
es raíz que da vida a la quimera.
(Rosario Bersabé, del seu llibre De roca y yerbabuena)

Hui, per a que l'espera dels Mags d'Orient no es fagi massa llarga, us recomanem un bon menú i una tertúlia amb la família i/o els amics. De cuina en sabem un poc i de versos... millor els dels amics, com aquests que ens ha regalat Rosario Bersabé Montes -haute cuisine pour vous-:

Receta de versos para esperar a los Reyes Magos
(Rosario Bersabé Montes)

Entrantes de besos
y de buen humor

rustido de afectos

salsa de ilusión.

Relleno de risas

suflé de pasión

copas de alegría

licor de emoción.

Coctel de caricias

postre de esplendory cual la miel, dulces
poemas de amor.

La il·lustració és de Fabiola Solano Luna.

5.7.08

Natilles empolvorades de poesia, per a berenar


NATILLA PERFUMADA
(María Teresa Andruetto)

Mejor
que la leche pase
tibia,
por obra de tus manos
desde la vaca
al cuenco
asentado en tu vientre.
Si es así,
sólo bastará espesarla
a fuerza de harina
o de fécula,
mareando la blancura
con una vara
de madera.
No olvides perfumarla
con naranja seca,
con ramas de canela.
Y volverás a ser niño
cuando la comas
bajo la luna llena.

Què millor per a les vesprades d'estiu que una bon berenar, dolçet i refrescant, acompanyat de cullerades de poesia. Les natilles, mummmmmmm! Per a grans i menuts, boníssimes i millor encara si les fem a casa cuinant junts adults i menuts. Seguiu la recepta de dalt i comprovareu lo bones que estan.

La recepta és de Mª Teresa Andruetto i pertany a Coplas y recetas populares, un llibre editat per la Universitat de Rio Cuarto (Argentina).

18.3.08

Bunyols i xocolata: poesia per a Sant Josep


És una llarga tradició, per aquestes terres valencianes, menjar bunyols en dies de falles. Al meu poble no hi ha falles, però també es tradició menjar xocolata amb bunyols el dia de Sant Josep. Una dolcíssima tradició que cal no perdre.

Barrejar festa, xocolata amb bunyols i poesia és gastropoèticament molt saborós. Del llibre de Miquel Martí i Pol, Bon Profit, editat per Barcanova, hem copiat aquests poemes de Bunyols i Xocolata desfeta. Bon profit a tots i totes! Us invite cibernàuticament... mmm... que bo. Escalfa la panxa i alimenta l'esperit.

Bunyols
Acompanyats o sols,
Que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats
te’ls menges a grapats.

I si no ho són també,
que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Xocolata desfeta
Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai!, a cremadent.
En xicra o en tassa
prou que ho diu la gent,
mai no n'hi ha massa.
S'hi poden sucar
galetes, melindros,
o bé un tros de pa.
És bona al matí
i quan s'hi berena
té un gustet molt fi.
Espessa i lluent,

tothom se la menja,
ai,! a cremadent.

6.3.08

La sardina, poema satíric d'Halfdan Rasmussen


I entre tant de poema senriós i profund, cal gaudir també d'humor "socarró" en la poesia. Llegiu aquest poema de Halfdan Rasmussen, poeta danès, i comproveu-ho. Clar, que el poema tambè ens dona molt que pensar i si fem extrapolacions... ¡!
Sardina
(Halfdan Rasmussen)

Soñé con salir una vez. Yacía abajo en el fondo
aplastada por cinco hermanas descabezadas
que cada día me aseguraban que para un pececillo
una lata era más segura que el Atlántico.

Pensé en muchas cosas raras. Les contaba
cuentos y fábulas a las otras.
Cantaba al mar y al gran banco
de peces de la vía láctea bajo el cielo.

Traté de despertarlas. Pero todas
dormían profundamente en espeso aceite
y estaban muy contentas con su situación
y con el orden total y mundial de la hojalata.

Soñé que San Sebastián iba a venir
saliendo de la bruma matinal del Atlántico
para liberar a todas las sardinitas del mundo
con su gran abrelatas dorado.

Anhelaba las aguas profundas. Me presionaron
hasta convertirme en una modosa sardina conformista
cuya espina dorsal fue pareciéndose a la de las otras,
suave y lacia como un aborto de lombriz.

Ya no soñaré jamás con el mar. Serenamente
he aceptado esta iglesia de hojalata
donde puedo descansar tranquila entre hermanas
mientras esperamos los últimos óleos.

Aquest poema està copiat de Poesia Nórdica, en Edicions De la Torre, un llibre que aprofitem per a recomanar-vos.
La il·lustració, de Mark A. Hicks, vol acompanyar amb humor el poema. O no?

5.9.07

Poesia i gastronomia, una suculent barreja

Poesia i gastronomia van, o poden anar, de la ma. A Veracruz -Mèxic- han editat una interessant barreja de receptes tradicionals mexicanes i poesia. El resultat és Con sabor a amar, un DVD de la poeta Mariane Jil -ja abans Jil havia aconseguit un gran èxit amb la mateixa combinació Una pizca de poemas para unas recetas de amor, en l'editorial Edamex, 2001-.

Un altre llibre que uneix poemes i menjar és La gastronomia en verso, d'Enrique Mapelli (ediciones EPESA). En el llibre il·lustres plomes com les de Pablo Neruda, Fray Luis de León, el Duque de Rivas, Francisco de Quevedo, Lope de Vega, Rafael Alberti o Miguel de Cervantes... en versifiquen les lloes a un plat o una recepta determinada. En aquest cas l'estructura del llibre segueix la mateixa pauta que els llibres de cuina: Frutas", "Sopas", "Ensaladas", "Guisos", "Del agua", "Huevos", "Carnes/Aves", "Dulces, chocolate y café", "Sobre algunas comidas notables o curiosas", "Sobre algunas cosas de las que se comen", "El Vino", "Halagos al vino y a la comida", "Algunos consejos" y "Varios".

Un exemple d'aquesta unió poètica-gastronòmica la tenim als poemes satíric Tres cosas me tienen preso i Engulle el poderoso rica sopa

Tres cosas me tienen preso
(Baltasar del Alcázar)

Tres cosas me tienen preso

de amores el corazón,
la bella Inés, el jamón
y berenjenas con queso.

Esta Inés (amantes) es
quien tuvo en mí tal poder,
que me hizo aborrecer
todo lo que no era Inés.

Trájome un año sin seso,
hasta que en una ocasión
me dio a merendar jamón
y berenjenas con queso.

Fue de Inés la primer palma,
pero ya júzgase mal
entre todos ellos cuál
tiene más parte en mi alma.

En gusto, medida y peso
no le hallo distinción,
ya quiero Inés, ya jamón,
ya berenjenas con queso.

Alega Inés su beldad,
el jamón que es de Aracena,
el queso y berenjena
la española antigüedad.

Y está tan en fil el peso
que juzgado sin pasión
todo es uno, Inés, jamón,
y berenjenas con queso.

A lo menos este trato
de estos mis nuevos amores,
hará que Inés sus favores,
me los venda más barato.

Pues tendrá por contrapeso
si no hiciere razón,
una lonja de jamón
y berenjenas con queso.

Engulle el poderoso rica sopa
(Diego de Torres Villarroel)

Engulle el poderoso rica sopa
cuando a mí me contenta una zurrapa;
y siendo el mundo dilatado mapa
le parece a su vicio estrecha copa.

Con bordada, sutil y blanda ropa
el barro humano diligente tapa;
y a mí me envuelve miserable capa
y un negro camisón de ruda estopa.

Ostenta a todos la gotosa tripa
y puede ser el que mejor me sepa
a mí la sucia bota que a él su pipa.

De la humana miseria huyendo trepa;
pero, por más que puja, anda y ahipa,
todos somos racimos de una cepa.