31.5.12

Cireres i poesia... bon profit!


No volem acabar el mes de maig sense invitar-vos a menjar cireres. Nyan-nyam, estan riquíssimes. Rodones, dolçes, roges, refrescants, boniques... tot un plaer veure-les a l'arbre, a la cistella i, millor encara, a la taula.

Fem una degustació poètica? Compartim cireres i poesia, amb Joana Raspall.

Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.

Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament.

Aquest poema podem també llegir-lo i escoltar-lo si punxeu ací. Bon profit, amiguetes i amiguets!!! De l'arbre a taula i de la taula a la poesia. I també us invitem a menjar amb la mirada il·lustracions de cireres.

La il·lustració és de Diana Sudyka.

30.5.12

Que por mayo era, por mayo... romance del prisionero


Romance del prisionero
(Anónimo)

Que por mayo era, por mayo,
cuando hace la calor,
cuando los trigos encañan
y están los campos en flor,
cuando canta la calandria
y responde el ruiseñor,
cuando los enamorados
van a servir al amor;
sino yo, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión;
que ni sé cuándo es de día
ni cuándo las noches son,
sino por una avecilla
que me cantaba el albor.
Matómela un ballestero;
déle Dios mal galardón.

Ilustració de Katrin Berge.

29.5.12

Mayo, poesia de Gioconda Belli


Quasi estem acomiadant-se de maig, com una flor que acaba marcint-se. Mes de les flors, mes de florir la natura i els sentiments.

Mayo

No se marchitan los besos
como los malinches,
ni me crecen vainas en los brazos;
siempre florezco
con esta lluvia interna,
como los patios verdes de mayo
y río porque amo el viento y las nubes
y el paso del los pájaros cantores,
aunque ande enredada en recuerdos,
cubierta de hiedra como las viejas paredes,
sigo creyendo en los susurros guardados,
la fuerza de los caballos salvajes,
el alado mensaje de las gaviotas.
Creo en las raíces innumerables de mi canto.

La il·lustració és de Viive Noor.

28.5.12

Defensaré, lluitaré per la casa del meu pare: poesia de Gabriel Aresti

Defensaré, lluitaré per la casa del meu pare (il. de Carlos Arrojo)

La casa del meu pare
(Gabriel Aresti,
trad. de Josep Daurella)
Defensaré
la casa del meu pare.
Contra els llops,
contra la sequera,
contra la usura,
contra la justícia,
defensaré
la casa del meu pare.
Perdré
els bestiars,
els camps,
les pinedes;
perdré
els beneficis,
les rendes,
els interessos,
però defensaré la casa del meu pare.
Em prendran les armes,
i amb les mans defensaré
la casa del meu pare;
em tallaran les mans,
i amb els braços defensaré
la casa del meu pare;
em deixaran
sense braços,
sense pits,
i amb l’ànima defensaré
la casa del meu pare.
Em moriré,
es perdrà la meva ànima,
es perdrà el meu llinatge,
però la casa del meu pare
restarà
dempeus.

26.5.12

Libros: un poema de Quevedo


Retirado en la paz de estos desiertos,
con pocos, pero doctos libros juntos,
vivo en conversación con los difuntos,
y escucho con mis ojos a los muertos.
Si no siempre entendidos, siempre abiertos,
o enmiendan o fecundan mis asuntos;
y en músicos callados contrapuntos
al sueño de la vida hablan despiertos.
(Francisco de Quevedo) 


25.5.12

Siete nanas para dormir toda la semana



La loba
La loba
la loba
le compró al lobito
un calzón de seda
y un gorro bonito.
La loba
la loba
vendrá por aquí
si este niño lindo
no quiere dormir
*

Este nene lindo
Este nene lindo
se quiere dormir,
y el pícaro sueño
no quiere venir.
Este nene lindo
que nació de noche,
quiere que lo lleven
a pasear en coche.
*
Al niño bonito
Al niño bonito
¿Qué le daré?
Un conejito
que ayer pillé
es muy mansito,
no sabe morder.
Aquí se lo traigo,
para que juegue
con su merced.
Este niño lindo,
no quiere dormir,
cierra los ojitos,
y los vuelve a abrir
*

Señora Luna, a donde vas?
Todas las noches te veo pasar
Por esos mundos donde tu vas,
Qué bellas cosas aprenderas.
Señora Luna quieres venir?
Dame la mano para subir
Por nubecitas quiero pasear
Con las estrellas quero jugar.
*

Arrorró mi niño
Arrorró mi niño,
arrorró mi sol,
arrorró pedazo,
de mi corazón.
Este niño lindo
ya quiere dormir;
háganle la cuna
de rosa y jazmín.
Háganle la cama
en el toronjil,
y en la cabecera
pónganle un jazmín
que con su fragancia
me lo haga dormir.
Arrorró mi niño,
arrorró mi sol,
arrorró pedazo,
de mi corazón.
Esta leche linda
que le traigo aquí,
es para este niño
que se va a dormir.
Arrorró mi niño,
arrorró mi sol,
arrorró pedazo,
de mi corazón.
Este lindo niño
se quiere dormir…
cierra los ojitos
y los vuelve a abrir.



Duérmete mi niño
Duérmete, mi niño,
que tengo que hacer,
lavarte la ropa,
ponerme a coser.
A la nana, nana, nana,
a la nanita de aquel
que llevó el caballo al agua
y lo dejó sin beber.
El cielo está oscuro,
ya salió la luna,
mi niño feliz,
dormido en su cuna.
eaaaa, eaaaa, la eaaaa
Este niño chiquito,
no tiene cuna,
los brazos de su madre,
le hacen una.
Duérmete mi niño,
duérmete lucero
sabes que te acuno,
sabes que te quiero.
Mi niño es tan guapo
que le envidia el sol,
su madre lo lava
con agua y jabon,
le viste con sedas
parece una flor,
sonrie feliz
es todo un amor.
Duérmete tranquilo,
velaré tu sueño,
y cuando despiertes,
te daré mil besos.


¿Qué primero un cuento?
Pues sí, niño, sí;
Había una vez
en cierto país
mucho que lavar,
mucho que planchar,
mucho que zurcir…
Por suerte los niños
dormían allí…
¿Y usted, dígame?
¿No piensa dormir?
¡Oh, quiere un besito!
¡Uno, y cien, y mil!
Pero, ¡a ver si ahora
se duerme por fin!
Que su madre vive
en aquel país
y la pobre tiene
mucho que lavar
mucho que planchar,
mucho que zurcir…

Les il·lustracions són de Ninon Pelletier.


24.5.12

Roselles al camp de la poesia


Abans era molt usual, al passejar pel camp en primavera, trobar-se sobre l'herba, un mantell roig tot ple de roselles. Ara sembla que la rosella està en perill d'extinció, doncs entre tants insecticides i productes per matar les herbes roïnes, està desapareixen. El mateix succeeix a les voreres de les carreteres. Quan veiem un lloc ple de roselles quasi podem pensar que està per llaurar, abandonat.

El roig de la rosella és el de la primavera al camp; hi ha un binomi que no té que desaparèixer. Ens agraden les roselles i, més encara, amb poesia.

Roselles

No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.

La il·lustració és d'Elzbieta Brozek

23.5.12

Poema amb gana de sargantana


Sargantana barruda i formigues babaues
(Miquel Desclot / Kim Geyer, il.)

Una sargantana
en una paret
passava més gana
que no un esquelet.

Planta, doncs, al cau,
amb sanefa artística,
un cartellet blau:
GRAN COVA TURÍSTICA.

Totes les formigues
del vell formiguer
hi volen ser amigues
per fer el tafaner.

I un dia hi fan cap
—amb vestit turista
i un barret al cap—
a veure la vista.

Amb la boca oberta,
les està esperant
la llengua d'experta
del rèptil bergant.

Tot el formiguer
visita la panxa
del gran mentider,
que sembla una manxa.

(I la sargantana
tan de soca-rel
ha matat la gana
que ja li ve gana
d'obrir un gran hotel!).

22.5.12

Régimen Absolutista: poesia sobre la poesia



Régimen Absolutista

`La poesía no dá de comer´
me decía
con las manos
en la panza y
migajas resecas,
como apostilladas,
rondándole los labios.

La il·lustració és de Laura Scarpa

En el dia de la llibertat, poesia




En el dia de la llibertat

Tu, nascut de l’opulència,
no riguis, resta mut.
Fes la penitència que et pertoca
per no afanyar-te,
per no fer espatlla amb nosaltres.
Plora només per tu,
en solitud,
lluny de crits i brunzideres.

Perquè nosaltres,
ni monarques ni vassalls,
els oprimits,
ja haurem plorat abans,
també per tu,
que no trepitjares sender
ni t’afanyares en combat.

Per això, en aquell dia,
el de la de llibertat,
no diguis pas que hi eres.

La il·lustració és de Glenn Priestley.



21.5.12

Poesia en la biblioteca


Aquestes vinyetes tan símpàtiques són de Caloi

Avións de papel : un álbum ilustrado poético, original, busca editorial para publicarse


Un original de llibre s'ha d'editar per a poder-se llegir (il. Núria Diaz)


Per aquest lloc és usual que xerrem de llibres de poesia, infantil i juvenil, però hui la proposta és diferent. Ens hem assabentat d'un llibre de poesia infantil, Avións de papel -en gallec-, amb uns poemes molt xulos, bonics i interessants i amb unes precioses il·lustracions, que busca editorial per a publicar-se.

Els autors són Nuria Díaz i Juan Carballo i, ambdós, han creat un àlbum il·lustrat poètic que tan sols necessita publicar-se per tal de que aplegue a les mans dels xiquets i xiquetes. Enlairem el seu projecte perquè ens ha agradat molt i sabem que entre els lectors d'aquest blog també hi ha editors. Poemes minimalistes ens conten la història d'un amor impossible, tot amb molta elegància, delicadesa i intel·ligència.

Sabem que molts projectes com aquest resten, de vegades, en el calaix de l'oblid perquè ningú s'anima a editar-los; però, veiem que de vegades s'editen llibres de poesia infantil, "ñoña" i babau sense cap tipus de complexe per part de les editorials. Per això, recolzem tots aquests projectes, que tan sols necessiten una difusió per a donar-los a conèixer i editar-se.

S'animeu, senyores i senyors editors? Apa, moltes xiquetes i xiquets us ho agrairan!

20.5.12

Besos de girasol... poema d'amor per acabar el diumenge


Abans d'acabar aquest diumenge, volem compartir amb tot vosaltres un altre poema d'amor. Ja sabeu que la primavera és l'estació dels enamorats i que la poesia pren més força encara, com els sentiments (i també té les seues al·lèrgies) 

de anhelo
arden
los girasoles
por besarles
la boca
a las girasolas
pero
ellas
giran
y les muestran
las mejillas
solas

La il·lustració és de Galya Popova.

Diumenge... un poema d'amor


Cap on vas tu, digues,
quan els estels es pengen
dels fils d'estendre?

La il·lustració és de Slawek Gruca.

19.5.12

Mayo: naturalesa, música i poesia


Mozart en el jardí, il·lustració de  Maurice Sendak

 Estem a maig, més de les flors i de la música a la natura. Eclosió de colors per tot arreu, però és el color verd el que sembla teixir un mantell en la natura.

Hace crecer mayo
atriles de hojas
sobre la floresta
de madera airosa.

Los músicos trepan
a las altas copas
por las visibles
escalas sonoras.

La música es verde
verde,verde-hoja,
verde, verde-fresca,
verde y rumorosa.

18.5.12

Canta la grilla, malgrat estar trista: poema infantil

Canten els grills a la nit... alegria o tristesa? (il. Studio Lolo)

La grilla triste
(Andrés Díaz Marrero)
Una grilla
se trepó
en lo alto
de una silla,
la silla
se le viró
y se rompió
cuatro costillas.

Pobre grilla
que quedó
sin silla, y…
cuatro costillas,
pobre grilla
que cayó,
por poco
se hace tortilla.

Triste se
quedó mi grilla,
pues, la silla,
se hizo astillas.
Triste astilla.
Triste silla.
Triste grilla
sin costillas.

16.5.12

Minimúsica: Els transports, cançons infantils amb marxa

Ens agrada molt la iniciativa del segell discogràfic Sones al crear una col·lecció de música moderna per als més menuts: Minimúsica.

Té ja dos discs editats: Els animals i Els transports. Aquest segon CD inclou 10 temes dedicats als mitjans de transport que solem utilitzar. Hi ha cançons en català, en castellà i en anglès, per tal d'afavorir l'aprenentatge en diferents llengües; tot amb una paleta d'estil ben variada, el que permet a les xiquetes i xiquets conèixer diferents tipus de sons, escoltar tota clase d'instruments i així potenciar la seua creativitat i imaginació seguint el ritme de la música. El disc es presenta amb un superxulo digipack, il·lustrat per María Conte, i amb ell un llibre d'activitats.

Trobem totes aquestes cançonetes (punxeu ací per escoltar-les)

01 ME & THE BEES, Autocar
02 VIVA BEN-HUR, El tren està arribant
03 EVRIPIDIS & HIS TRAGEDIES, Dreamboat
04 ZA!, Montserrap
05 MUJERES, Bambas
06 VIVA BEN-HUR, La meva bici pot volar
07 EVRIPIDIS & HIS TRAGEDIES, Motorbike
08 ZA!, Terrícola es terrícola
09 MUJERES, My Rocket
10 ME & THE BEES, Como Robert Pollard

Divertim-se i juguem, ballem i cantem amn la música i la poesia! 


15.5.12

Poetaris Associats: grup poètic al Facebook


Som Poetaris Associats i compartim la poesia (il·. Aline Ivars)

Cada vegada hi ha més i més poesia per internet i, més concretament, per les xarxes socials. És interessant trobar-hi grups on el seu nex d'unió és la poesia.

Fa poc que ha sortit, dins de Facebook, un grup, Poetaris Associats, on cada membre del grup va penjant poemes, propis i d'altres. La majoria d'aquest poemes estan en català, però tambè hi ha en castellà. Una tria interessant i molt diversa, sense tenir més fil que els uneix que la pròpia poesia.

Ho trobem molt interessant, doncs ens dona la possibilitat de descobrir nous poetes, nous poemes o rellegir aquells que ens han agradat i semblava que estaven en el calaix del record. Podeu afegir-se lliurement al grup o tan sols entrar a la seua pàgina i anar llegint.

Llocs com aquest són els que demostren que les xarxes socials tenen un gran valor cultural i de comunicació, que són una plataforma molt recomanable des del punt de vista d'enlairar la poesia i fomentar la seua creació. Li donem l'enhorabona a Quim Curbet i Rosa Ardid per aquest interessantíssim projecte poètic. Com ells en diuen en l'acta fundacional (21 de març de 2012, Dia de la Poesia):

Avui, 21 de març, hem decidit reunir-nos en assemblea poètica, per instituir una associació i per celebrar la publicació d’una revista, primer fruit d’una llavor que només creix als jardins del paradís.
Si obrim el diccionari de la rima per l’entrada 484 trobarem, entre altres, les següents paraules: abecedari, aniversari, anuari, balneari, bibliotecari, breviari, calendari, canari, columbari, corol·lari, corsari, costumari, diari, diccionari, dietari, dipositari, dromedari, emissari, escenari, estrafolari, glossari, horari, incendiari, lapidari, literari, llunari, necessari, planetari, proletari, solidari, urinari i voluntari.
Nosaltres, els avui aquí presents i alguns d’absents, hem decidit fundar una nova paraula, que ve a rimar amb totes aquestes i que per a nosaltres ha de significar la unió de la voluntat d’escriure amb l’afany de compartir, l’encaix de la voluntat d’actuar amb la de transcendir.
Poetaris Associats neix avui aquí per encadellar totes aquestes voluntats.
A partir d’avui, més enllà del poema i de la rima, del vers i del llibre, de la llibertat que ens constreny i dels mots que ens alliberen, nosaltres, poetaris, provinents de sectors i de sensibilitats diverses, hem decidit aplegar-nos sota un únic objectiu: construir i propagar la veritat revolucionària que la poesia ens aporta.
Actuari, adversari, apotecari, aquari, bestiari, calvari, compromissari, comunitari, dentari, desvari, estatutari, extraordinari, falsari, mercenari, plenari, propietari i avui també: POETARI.
Perquè Poetari és cadascun de nosaltres i poetari som tots nosaltres.


Us fiquem un tastet del que podeu trobar


Fa massa temps que res
no es mou, i justament
perquè res no ho ha fet,
tot preveu un oratge
imparable de llagrimes.

(Miquel de Palol)


14.5.12

Poesia i poemes en joc: article sobre la poesia i activitats per a jugar amb els versos


Jugar amb les paraules sempre és divertit. El llenguatge poètic dona molt de joc en si mateix, però a més podem jugar de formes molt diferents i... jugant jugant anem poemant.

Us recomanem llegir l'article, Poesia i poemes en joc. Segur que us interessarà, us aportarà idees per a jugar amb els versos i us animarà a compartir aquests jocs amb els vostre alumnes.

Passeu-ho requetebé! Ens divertim, juguem i aprenem.

La il·lustració és de Noemi Gambini.

13.5.12

Oració poètica... per a un diumenge primaveral


Oració

Doneu-nos sis-plau,
un dia de diari
senzill i lluminós.

No cal que ens deu
l'arborament de festa,
ni la grisor que augura
la tempesta.

Un dia tranquil, senyor.
gaudint del sol
com en un redós.

Amb el silenci
i l'atenció posada
en tot el nostre entorn,
lentament, com en un llevar-se
peresós... veurem obrir les flors.

La il·lustració és d'Adrian Johnson

12.5.12

La bufanda de papel, poema de la lluna


La bufanda de papel

La luna se puso anoche
Una bufanda amarilla.
"Anda, si parece el sol.
¡Mira!"
El gallo se equivocó
Y despertó a las gallinas
"¡Quiquiriquí! Perezosas,
¡arriba!"
Debajo de la bufanda
la luna se sonreía.

Il·lustració de Ghazal Bigdeloo

11.5.12

Hierro ilustrado. Antología poética y política de José Hierro


Hui us volem recomanar un llibre especial: Hierro ilustrado. Antología poética y política de José Hierro, editat per Nórdica libros. El llibre s'edita per tal de commemorar el desè aniversari de la mort del poeta.

Estem davant d'una obra força original, doncs no sols s'ha fet una selecció acurada de la seua poesia, a més s'acompanya de pintures creades pel propi poeta (una vessant artística un tant desconeguda per al públic en general). Sembla que gaudir de la lectura poètica, acompanyant-se de les il·lustracions, els poemes prenen una major intensitat. Aquestes pintures es troben a l'arxiu de la Fundación Centro de Poesía José Hierro, en Getafe (Madrid). Són quasi cent imatges.

És un llibre molt interessant per als joves, doncs José Hierro ha estès la seua poesia a molt poetes contemporanis, marcant amb els seus versos les idees i sentiments de moltes generacions .Un poeta compromès amb el seu entorn, que critica i denuncia, que plora amb el dolor i ens fa viure amb l'alegria d'un xiquet... un poeta intemporal i, a la vegada, molt actual.

Podem llegir poemes que són pintures i pintures que són poemes.

La impasible María con erres, eles y eses
Para Tacha
(José Hierro)
Una esfinge pigmea. Se diría
que no está aquí: no ve, ni oye, ni huele.
Esta no es una Marta que currele,
sino María de la fantasía.

Susurra. Hormiga china, todavía
no distingue la erre de la ele.
Posiblemente un día se rebele
su Marta agazapada en su María.

Entonces, cara y cruz por siempre unidas,
sin eses de costuras descocidas,
Martamaría cantará su dúo.

Pero mientras no ocurra tal encuentro
es un búho que mira desde dentro
de un búho que está dentro de otro búho.
El abuelo Pepe

Un llibre molt recomanable per a regalar o autorregalar-se.

Macedonia de frutas con azúcar de poesía



La fruita és un dels millors aliments per combatre la calor (il. Sarah Wilkins)
Macedonia de frutas
(José García Velazquez)
Una roja raja de sandía,
el dulce caramelo del melón,
la carne alba de madura pavía,
dorados trozos de buen melocotón;
unos gajos de naranja amarga,
con un poco de Kiwi que de el verde
y la suave carne de oronda manzana,
que entre tanta variedad nunca se pierde.
El plátano da sabor y consistencia
se entrecruza con los trozos de la pera,
ya sea de agua o la de conferencia,
y con algunas perlas de uva entera.
El mango, contundente y tropical,
fruta exótica allí donde la haya,
completará tan buen ceremonial
con el cálido sabor de la papaya.
Con esta combinación de fruta fresca
me ha quedado un postre delicioso
para ver si con ellas se refresca
el paladar del invitado más goloso.

9.5.12

Querido hermano blanco: poesia de Léopold Sédar Senghor



Querido hermano blanco
(Léopold Sédar Senghor)

Querido hermano blanco,
cuando yo nací, era negro,
cuando crecí, era negro,
cuando estoy al sol, soy negro,
cuando estoy enfermo, soy negro,
cuando muera, seré negro.

En tanto que tú, hombre blanco
cuando tú naciste, eras rosa,
cuando creciste, eras blanco,
cuando te pones al sol, eres rojo
cuando tienes frío, eres azul
cuando tienes miedo, te pones verde,
cuando estás enfermo, eres amarillo,
cuando mueras, serás gris.

Así pues, de nosotros dos,
¿quién es el hombre de color?

Il·lustració de Brian Scott.

7.5.12

Mariposas poéticas para la primavera: actividad para el aula / Papallones poètiques per a la primavera: activitat per a l'aula


 Vola la primavera entre les ales de les papallones- il. Mary Hall-

La primavera ens porta, entre altres coses, revoloteig de papallones. Són motes de color que ballen a l'espai i van ficant punts de màgia i llum. Hi ha molts poemes sobre papallones, però hui us volem recomanar un per a jugar amb ell. 

Aquest poema de la primavera té una estructura fixa i ben marcada, així que ens facilita crear nous poemes partint d'ell.

La primavera trajo
mariposas con lunares
que bailan y hacen rondas
entre los tulipanes

La primavera trajo
mariposas amarillas
que llevan en sus antenas
monitos con puntillas

La primavera trajo
mariposas violetas  
que revolotean por muchos lados
¡ son tan pizpirretas!

La primavera trajo
mariposas con rayitas
las rosadas y celestes
¡ son mas bonitas!

La primavera trajo
mariposas multicolores             
tardecitas soleadas,
pájaros y flores.
(Nilda Zamataro)

Començarem copiant els primers versos i canviarem els altres dos versos:

La primavera trajo
mariposas amarillas
flores en el campo
y ranas con sombrillas


La primavera trajo
hambrientas hormigas
correteando por el campo
recogiendo las migas

Podem muntar tota una activitat a classe: cada alumne crea uns versos seguint algunes de les dos estructures anterior. Després agafarem una tira de paper continuu, d'uns 25 cm. d'ample, i escriurem totes les estrofes. Decorarem la tira amb papallones i la penjarem al costat del racó de la biblioteca o del lloc on contem els contes. També podem crear una papallona en una plantilla de cartolina, pintar-la i escriure dins els versos que hem creat. Podem penjar les papallones revolotejant per l'aula o regalar-les als companys d'altra classe.


Podem anar afegint tires creant nous poemes amb una vessant diferent de la primavera i decorant-los amb el motiu poètic que agafem. Per exemple, la pluja:

La primavera trajo
lluvia de colores
pellizcos de nubes
que tienen mil sabores

La primavera trajo
lluvia por abril
campos de flores
y risas a mil

Una activitat que segur us resultarà divertida, fàcil i molt poètica.

6.5.12

A les mamàs... regalem besos i poesia / A las mamás... regalamos besos y poesía



I tu, què li regales cada dia a la mamà?

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.
(Juan Guinea Díaz)

La il·lustració és de Tali Yalonetzki.

De parto: poesia sobre la maternitat


De parto
(Joan Manuel Serrat)

Se le hinchan los pies.
El cuarto mes
le pesa en el vientre
a esa muchacha en flor
por la que anduvo el amor
regalando simiente.

Si la viese usted
mirándose
feliz al espejo...
Palpándose el perfil
y trenzando mil
nombres en dos sexos.

A su manera,
floreció por primavera,
para dar gracias al sol
y perfumar la vereda.

A su piel de satén
le sienta bien
salir de paseo.
Salpicar niñez
en la dejadez
de su balanceo.

Si la viese usted
frente al café
jugando rayuela
al atardecer,
es que, a las cinco, su ayer
vuelve de la escuela.

Y a su manera
volvió al caballo y al carro,
al muñeco de cartón
y los pucheros de barro.

Si la viese usted
cantándose
canciones de cuna,
como un cascabel
que acunase un clavel
en un rayo de luna.

Corre Lagarto...
Pon otra cama en el cuarto.
A empapelarlo de azul
y en agosto de parto.

De parto...

La il·lustració és de Francis Kilian

5.5.12

Juego y "poemo"... sonrisas y poesía para el sábado


JUEGO

Juego a descubrir un grillo,
por mi trillo.
Juego a atrapar un cocuyo,
pero es tuyo.
Juego a plantar manzanilla
en esta orilla.
Juego a inventar de tu danza
mi esperanza.
Juego a hacer de mi alegría
poesía 

La il·lustració és d'André Neves.

3.5.12

El refranyer: web de refranys en català. Exemple: refranys de caragols

Caragol, treu la banya que ix el sol (il. Alberto Cerriteño)

Hi ha un lloc web molt recomanable a l'hora de buscar refranys en català: El refranyer. Un grapat enorme de refranys al nostre abast i que ens pot ser molt útil per utilitzar-los a classe. L'autor d'aquest espai de refranys és José Gargallo Gregori.

Cóm trobar allò que busquem? Doncs de dos maneres diferents:  



A més, la web ens permet ficar al nostre blog un apartat de refranys, on al·leatòriament aniran sortint. Nosaltres, per exemple, hem buscat sobre els caragols, aquests simpàtics animalets que tan ens agraden. Aquests és el resultat:

Refranys de caragols:

Bona nit, caragols, que per ahí ja s'ha fet vespre (Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei)

Caragols avellanencs: molta corfa i poca molla

Caragols per terra, ganxos pel llit i xiquets demanant pa (Es diu quan en una casa no hi ha ni ordre ni concert) 

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Collar-li els caragols (Subjectar-lo a una disciplina) 

Confondre el cul [o els ous] amb les témpores [o els caragols] (No tindre idees clares)

Dos dotzenes, vint-i-quatre caragols

Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi (Vol dir que el dinar de caragols i de peix demana vi)

Els caragols tornen a mesura

Ésser una olla de caragols (Ésser una cosa plena de desordre i confusió)

Fer brusquina de caragols (Ploure molt prim)

Hisenda de molts se la mengen els caragols

Mesclar cols amb caragols (Fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades)

Quant Sant Pere toca el timbal, els caragols ixen a ballar. (29 juny)

Si plou, caragols, i si neva, vaquetes

Valer [o pujar]més la salsa que els caragols [o el peix] (Ésser més bona la part accidental que la principal d'una cosa)  
  
Desprès de la pluja surten el cargols (il. Martina Peluso)

Cal tenir en compte que hi ha paraules que s'escriuen de manera diferent i ambdues són correctes. Així, també podem dir i escriure cargol. Hem fet la recerca sota "cargol" i comprovem que els resultats són diferents a l'anterior:

Refranys de cargols: 

Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar

Anar com els cargols: amb la casa a coll

Cargols i aigua, la vida enlaire

Cargols i peixos neixen amb aigua i moren amb vi

Cargols pel camí, la pluja tenim aquí

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant

Cargols sense vi, no vull per a mi

Cargols, peres i meló, volen vi felló (El vi rabiós, molt fort)

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort (Significa que aquestes demanen que es begui vi)

Costar més la sal que els cargols (Valer més l'accessori que el principal)

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

Els cargols són agulles d'enfilar vi

Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most

Pel maig, els cargols a raig

Per Sant Antoni cargols amb allioli (17 gener)

Per Tots Sants castanyes, i cargols amb banyes

Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any. ( 24 juny )

Si els cargols fugen de vora el riu, assenyalen riuada grossa

Si estar bé vols, de nit no mengis cargols

Terra de molts, se la mengen els cargols