23.5.12

Poema amb gana de sargantana


Sargantana barruda i formigues babaues
(Miquel Desclot / Kim Geyer, il.)

Una sargantana
en una paret
passava més gana
que no un esquelet.

Planta, doncs, al cau,
amb sanefa artística,
un cartellet blau:
GRAN COVA TURÍSTICA.

Totes les formigues
del vell formiguer
hi volen ser amigues
per fer el tafaner.

I un dia hi fan cap
—amb vestit turista
i un barret al cap—
a veure la vista.

Amb la boca oberta,
les està esperant
la llengua d'experta
del rèptil bergant.

Tot el formiguer
visita la panxa
del gran mentider,
que sembla una manxa.

(I la sargantana
tan de soca-rel
ha matat la gana
que ja li ve gana
d'obrir un gran hotel!).

Cap comentari: