... Així és, tot el que comença s'acaba; però açò no és el final, és el principi. Hem estat tres dies compartint poesia, activitats, experiències, amistat, converses, descobriments, sentiments, idees, versos... La paraula poètica ha pres cos en la veu dels ponents i dels participants. Hem acollit els versos, els hem bressolat, els hem enlairat i deixat créixer, han pres formes variades i ara cadascú de nosaltres portem arraulit ben dintre un niu de poesia que s'anirà escampant per les escoles i biblioteques de llocs propers i llunyans. Estic segura que per als assistents hi haurà un abans i un després de les les Jornades.
Poc a poc anirem pujant al blog fotos, gravacions i material per compartir-ho amb tots vosaltres. Entretant tan sols em resta agrair a Juan Carlos Mestre, Miquel Desclot, Pedro Mañas, Glòria Bordons, José Rovira, Mariano Coronas, Pedro Villar, Josep Antoni Fluixà, Rosa Serrano , Mª Rosa Serdio, Vicent Camps i a tos els assistents, la seua amabilitat de compartir temps i paraula en aquest llarg i dens cap de setmana a Cocentaina.
Amics i amigues, encetem un llarg camí per terres de la poesia, els que heu estat ací i els que no heu pogut assistir, i en aquesta senda anirem trobant-se, grans i menuts, joves i fadrins, homes i dones, perquè sols així, junts, serà quan el vol de la paraula, per damunt de barreres geogràfiques i culturals, en farà retrobar-se en la nostra essència humana.
Per aquest camí que emprenem tan sols enviar-vos, a tots i totes... moltes besadetes i un poema molt especial que Aurelio González Ovies ens ha regalat especialment per a tots els assistents a les Jornades, Hora bruja (poema que ha estat penjat, en una llarga tira de paper, en la seu de les Jornades, gràcies al manuscrit de Rosa i Cèlia).
Gràcies. Bon viatge amb la maleta plena de sentiments i poesia (en l'hora bruixa). No és un adéu, és un fins... les properes Jornades.
Hora Bruja
Es una hora meiga.
Es una hora bruja.
Cerramos el mundo
y a nuestra bruja.
No es porque sea fea,
o tenga verrugas,
o vuele en escoba,
o huela a tozuda.
Allí cocinamos
sopa de petunias
requemamos sueños
con versos y azúcar.
No es a media tarde
tampoco a la una,
es como a caballo
del siempre y del nunca.
Pero es un secreto
nuestra hora bruja,
es una hora vieja,
una hora mayuca.
En ella nos caben
la tierra y la luna
y armarios repletos
de viento, de bruma.
Miles de recetas
para travesuras
y cientos de planos
con mágicas rutas.
Subimos a montes,
cruzamos llanuras
y está prohibido
que nadie se aburra.
Nada de tristezas,
ni mentira alguna;
nada de enfadarse,
en la hora bruja.
En ella no hay prisa
ni penas ni dudas
ni miedo ni sustos
ni gripe ni culpas.
Procura encontrar también
tu hora bruja,
es como un jarabe
que todo lo cura.
La il·lustració és de
Megan Hoover.
