Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia infantil i juvenil alemanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia infantil i juvenil alemanya. Mostrar tots els missatges

14.2.16

Carta de amor: poesía de Jürg Schubiger


Hui, dia de Sant Valentí, anem a escriure una carta d'amor... tan profunda com el mar, tan gran com l'univers, tan confusa com la boira en la nit. Una carta d'amor per a tu, allà on estigues. Poemes d'amor per a festejar sant Valentí.

Carta de amor

Esta es una carta de amor
tan confusa y tan profunda
como, por ejemplo, el bosque
o la oscuridad nocturna.

Mi corazón late con fuerza
para llamar a tu puerta
y tú me dejas entrar.
Porque sin ti no quiero estar,
sino mucho más contigo.

Esta es una carta de amor
tan confusa y tan profunda
como, por ejemplo, el mar
o incluso todavía más.

La il·lustració és de Marie Desbons.

13.4.15

Adéu a Eduardo Galeano i Günter Grass: 5+1 poema

Llàgrimes que ens fan versos en l'absència -il. Josée Masse-

Hui ha estat un dia trist, molt trist per a la literatura. S'acomiadem de dos grans escriptors: Günter Grass i Eduardo Galeano. La literatura va restant òrfena dels grans autors del segle XX.

Però els grans escriptors i escriptores s'immortalizen per a sempre en la seua obra, una manera excel·lent de ressucitar per la paraula. Res millor que rendir-los un homenatge per sempre llegint-los, difonent la seua obra a les joves generacions de lectors.

5+1, cinc poemes d'Eduardo Galeano i un poema de Günter Grass. El nostre xicotet homenatge des d'aquest raconet poètic va de las mà dels seus versos.



Los Nadies
(Eduardo Galeano)
Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

*

Pobrezas 
(Eduardo Galeano)

Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que no tienen tiempo para perder el tiempo.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que no tienen silencio ni pueden comprarlo.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que tienen piernas que se han olvidado de caminar,
como las alas de las gallinas se han olvidado de volar.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que comen basura y pagan por ella como si fuese comida.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que tienen el derecho de respirar mierda,
como si fuera aire, sin pagar nada por ella.
Pobres,
lo que se dice pobres
son los que no tienen más libertad de elegir entre uno y otro canal de televisión.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que viven dramas pasionales con las máquinas.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que son siempre muchos y están siempre solos.
Pobres,
lo que se dice pobres,
son los que no saben que son pobres.

*

Terrorismo 
(Eduardo Galeano)

Se busca a los secuestradores de países.
Se busca a los estranguladores de salarios
y a los exterminadores de empleos.
Se busca a los violadores de la tierra,
A los envenenadores del agua y a los ladrones del aíre.
Se busca a los traficantes del miedo.

*

Ventana sobre el miedo 
(Eduardo Galeano)

El hambre desayuna miedo.
El miedo al silencio aturde las calles. El miedo amenaza.
Si usted ama, tendrá sida.
Si fuma, tendrá cáncer.
Si respira, tendrá contaminación.
Si bebe, tendrá accidentes.
Si come, tendrá colesterol.
Si habla, tendrá desempleo.
Si camina, tendrá violencia.
Si piensa, tendrá angustia.
Si duda, tendrá locura. Si siente, tendrá soledad.

*

Utopía 
(Eduardo Galeano)

La utopía está en el horizonte.
Camino dos pasos,
ella se aleja dos pasos
y el horizonte se corre diez pasos más allá.
¿Entonces para qué sirve la utopía?
Para eso, sirve para caminar.


Canción infantil
(Günter Grass)


¿Quién ríe, se ha reído?
Pues sí que se ha lucido.
Se ríe y han creído
que su razón ha habido.

¿Quién llora o ha llorado?
Llorar se ha terminado.
Si llora, por sentado,
que hay algo que ha ocultado.

¿Quién habla o se ha callado?
Si calla es denunciado. 
Y si habla, ha silenciado
por qué al final ha hablado.

¿Quién juega tan temprano?
Si juega será en vano,
Ya se quemó la mano
con ese juego insano.

¿Quién muere, quién se ha muerto?
Quien muere, llega a puerto.
Si muere, ten por cierto,
que el caso queda abierto.

29.9.14

Poesia sobre la poesia: reflexions al voltant dels versos, el poema i els poetes


Comencem la setmana reflexionant un poc sobre la poesia, sobre els versos i poemes, sobre els propis poetes: Una reflexió que fem amb la veu de la pròpia poesia.

Sobre los poemas
(Michael Augustin)

Los poemas
no se escriben,
los poemas ocurren.

Poemas
había ya
antes de que hubiera poetas.

Los poemas
son cristales de ventanas
arañados.

Los poemas
se pueden convertir en abono
y por ello
de ningún modo
se deben quemar.

Los poemas
están abiertos a cualquier cosa
(incluso los herméticos).

Los poemas
del extranjero
no requieren
permiso de residencia.
Sólo basta con un buen traductor.

Nadie debe
ser obligado
a leer un poema
y mucho menos a escribir uno.

Los poemas
no pueden responder
por su autor.

Los poemas
no leen poemas.

Los poemas
en cualquier momento
se pueden
intercambiar por otros.

La il·lustració és de Jonny Ruzzo i la traducció del poema és de Ingrid Martínez-Rico.

7.7.13

Cànon del riure... riure i cantar a l'estiu


Riure riure riure riure 
dintre el bosc i a prop del mar. 
Quan el temps és bo s'ha de riure 
ah, ah, ah!, riure a prop del mar.
(cançó popular alemanya)

Il·lustració de Celine Meisser

1.4.13

Dos que se quieren: llibre de poesia infantil ple de besos d'amor


Amb la primavera diuen els poetes que també renaix l'amor, entre els grans i els menuts; així, us volem recomanar un llibre de poesia infantil sobre l'amor, de l'editorial Barbara Fiore. És un àlbum il·lustrat per Wolf Erlbruch, amb poemes de Jürg Schubiger: Dos que se quieren.

Diferents poemetes que ens parlen dels besos, de l'amor, dels acomiadaments... de tot allò que envolta l'amor. Tot amb un estil força divertir i reflexiu, com les precioses i simpàtiques il·lustracions  de Wolf Erlbruch. No hi ha molts llibres infantils de poesia sobre l'amor i este és molt, molt recomanable. Cal prendre nota.

10.11.11

An die Nachgeborenen, de Bertolt Brecht / Als nascuts després, de Bertolt Brecht, muntatge amb vídeo


«An die Nachgeborenen», de Bertolt Brecht from blocsdelletres on Vimeo.


En els temps que corren cal tenir ben a la mà la poesia, que ens ajuda a reconèixer en paraules allò que sentim i que de vegades no sabem com expressar.

An die Nachgeborenen
(Bertolt Brecht

I
Wirklich, ich lebe in finsteren Zeiten!
Das arglose Wort ist töricht. Eine glatte Stirn
Deutet auf Unempfindlichkeit hin. Der Lachende
Hat die furchtbare Nachricht
Nur noch nicht empfangen.

Was sind das für Zeiten, wo
Ein Gespräch über Bäume fast ein Verbrechen ist
Weil es ein Schweigen über so viele Untaten einschließt!
Der dort ruhig über die Straße geht
Ist wohl nicht mehr erreichbar für seine Freunde
Die in Not sind?

Es ist wahr: Ich verdiene nur noch meinen Unterhalt
Aber glaubt mir: das ist nur ein Zufall. Nichts
Von dem, was ich tue, berechtigt mich dazu, mich sattzuessen.
Zufällig bin ich verschont. (Wenn mein Glück aussetzt, bin ich verloren.)

Man sagt mir: Iss und trink du! Sei froh, dass du hast!
Aber wie kann ich essen und trinken, wenn
Ich dem Hungernden entreiße, was ich esse, und
Mein Glas Wasser einem Verdursteten fehlt?
Und doch esse und trinke ich.

Ich wäre gerne auch weise.
In den alten Büchern steht, was weise ist:
Sich aus dem Streit der Welt halten und die kurze Zeit
Ohne Furcht verbringen
Auch ohne Gewalt auskommen
Böses mit Gutem vergelten
Seine Wünsche nicht erfüllen, sondern vergessen
Gilt für weise.
Alles das kann ich nicht:
Wirklich, ich lebe in finsteren Zeiten!


II

In die Städte kam ich zur Zeit der Unordnung
Als da Hunger herrschte.
Unter die Menschen kam ich zu der Zeit des Aufruhrs
Und ich empörte mich mit ihnen.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.

Mein Essen aß ich zwischen den Schlachten
Schlafen legte ich mich unter die Mörder
Der Liebe pflegte ich achtlos
Und die Natur sah ich ohne Geduld.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.

Die Straßen führten in den Sumpf zu meiner Zeit.
Die Sprache verriet mich dem Schlächter.
Ich vermochte nur wenig. Aber die Herrschenden
Saßen ohne mich sicherer, das hoffte ich.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.

Die Kräfte waren gering. Das Ziel
Lag in großer Ferne
Es war deutlich sichtbar, wenn auch für mich
Kaum zu erreichen.
So verging meine Zeit
Die auf Erden mir gegeben war.


III

Ihr, die ihr auftauchen werdet aus der Flut
In der wir untergegangen sind
Gedenkt
Wenn ihr von unseren Schwächen sprecht
Auch der finsteren Zeit
Der ihr entronnen seid.

Gingen wir doch, öfter als die Schuhe die Länder wechselnd
Durch die Kriege der Klassen, verzweifelt
Wenn da nur Unrecht war und keine Empörung.

Dabei wissen wir doch:
Auch der Hass gegen die Niedrigkeit
Verzerrt die Züge.
Auch der Zorn über das Unrecht
Macht die Stimme heiser. Ach, wir
Die wir den Boden bereiten wollten für Freundlichkeit
Konnten selber nicht freundlich sein.

Ihr aber, wenn es soweit sein wird
Dass der Mensch dem Menschen ein Helfer ist
Gedenkt unsrer
Mit Nachsicht.

--------------------------

Als nascuts després
(Bertolt Brecht) 
Versió catalana de Feliu Formosa
Muntatge vídeo: Josep Porcar

I
Certament, visc en uns temps molt foscos!
La paraula innocent és insensata. Un front net
Demostra insensibilitat. Aquell que riu
No ha sabut encara
La terrible notícia.

Quina mena de temps, en els quals
Parlar d'arbres és gairebé un crim
Perquè implica silenci sobre tants delictes!
Aquell que camina tranquil pel carrer
Potser és inaccessible als seus amics.
Que es troben en dificultats.

És cert: la vida encara me la guanyo.
Però creieu-me: és només per atzar. Res
Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.
Casualment me n'he sortit (però si la sort em deixa estic Perdut).

Em diuen: menja i beu! Alegra't de tenir-ne!
Però ¿com puc menjar i beure
Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i
El meu vas d'aigua manca al qui té set?
I en canvi menjo i bec.

També em plauria de ser savi,
Els llibres antics diuen allò que és savi:
0 apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs
Passar-lo sense por.
Defugir així mateix la violència
Pagar amb bé el mal que ens fan
No satisfer el desig, sinó oblidar
Es considera obrar amb saviesa.
Però jo no puc fer res de tot això:
Certament, visc en uns temps molt foscos!


II

Vaig arribar a les ciutats a l'hora del desordre
Quan regnava la fam.
Vaig arribar entre els homes a l'hora de la revolta
I em vaig revoltar amb ells.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Menjava entre batalla i batalla
I m'ajeia a dormir entre els assassins.
Feia l'amor distret
I mirava la natura amb impaciència.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Al meu temps els camins conduïen al llot
La parla em delatava els botxins.
Jo poc podia fer-hi. Però els qui governaven
Se sentien més segurs sense mi. Jo m'ho pensava.
Així va passar el temps
Que em va ser donat a la terra.

Les forces eren poques, la fita
Molt distant
Perfectactament visible, bé que difícilment
Jo pogués assolir-la.
Així va passa el temps
Que em va ser donat a la terra.


III

Vosaltres, els qui emergireu de la inundació
On hem sucumbit
Recordeu
En parlar de les nostres febleses
També aquests foscos temps
De què us heu escapat.

Perquè hem passat, canviant més sovint de país que de sabates
Per la guerra de les classes, desesperats
Quan no hi havia res més que injustícia i cap revolta.

Malgrat tot, ho sabem:
També l'odi contra la baixesa
Endureix les faccions.
També la ràbia contra la injustícia
Fa més ronca la veu. Ai! Nosaltres
Que volíem preparar el terreny per a l'amabilitat
No vam poder ser amables.

Però vosaltres, quan haurà arribat l'hora
Que l'home esdevindrà un ajut de l'home,
Recordeu-nos
Amb indulgència.

18.7.11

El pescador y la sirena, balada de Goethe



El pescador
(Goethe)

Hinchada el agua, espumajea,
mientras sentado el pescador
que algún pez muerda el anzuelo
plácido aguarda y bonachón.

De pronto la onda se rasga,
y de su seno-¡oh maravilla!-
toda mojada, una mujer
saca su grácil figurilla.

Y con voz rítmica le increpa:
-¿Por qué, valiéndote de mañas,
hombre cruel, tiras de mí
para que muera en esta playa?

¡Si tú supieras qué delicia
allá se goza bajo el agua,
tal como estas te arrojarías
al mar, dejando en paz la caña!

¿No ves al sol, no ves la luna
cómo en las ondas se recrean?
¿Doble de hermosos no parecen
cuando en las agujas se reflejan?

¿No te seduce el hondo cielo
cuando su azul, húmedo muestra?
Cuando este aljófar lo salpica,
¿del propio rostro no te prendas?

Hinchada el agua, espumajea,
del pescador lame los pies;
siente el cuidado una nostalgia,
cual si a su amada viera fiel.

Cantaba un tanto la sirena,
todo pasó en un santiamén;
tiró ella de él, resbaló el hombre,
nunca más se dejó ver.

La il·lustració és de Christian Birmingham.

16.4.09

Poema Los libros, de Herman Hesse



Los libros, inspiració per a un gran escriptor alemany, Herman Hess.

Los libros
Todos los libros del mundo
no te dan felicidad
pero te conducen en secreto
hacia ti mismo.
Allí encuentras todo lo que necesitas,
el sol, las estrellas y la luna
pues la luz que tú buscas
habita en ti mismo.
La sabiduría que buscaste
en las librerías
reluce en cada página…
Y ahora es tuya.

La il·lustració és d'Ignasi Blanch.

10.3.08

La poesia a Primària, proposta d'activitat poètica a l'aula

Ja fa molt de temps, al principi d'editar aquest blog, us varem recomanar uns articles de Gloria Bordons. Hui us en volem recomanar un altre, magnífic com tots els seus escrits, molt pedagògic i interessant. El seu títol és La poesia a Primària, tot aprenent a reflexionar sobre la identitat cultural i el món. L'article està fet per Patrici Batalla, Glòria Bordons, Jaume Centelles i Mercè Segarra (amb la col·laboració de Sílvia Rins), tots ells especialistes en poesia infantil.

Ens dona bones pistes i excel·lent metodologia per a treballar a classe la poesia infantil. Doneu-li una ullada i comproveu-ho. La proposta d'activitat poètica a classe és fàcil de portar endavant i la reflexió està, malhauradament, a l'ordre del dia.
D'aquest article hem copiat Riera dolça i lenta, un poema popular alemany, traduït per J. Galí i O. Martorell.

Riera dolça i lenta
(Popular Alemanya)

Riera dolça i lenta:
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa,
del vespre fins al matí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu saber?
Jo sols visc per l'herba
amb cor sempre serè.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu deler?
Jo moriré dins l'ona
i ja no seré res.

La fotografia és de Toni Bra i el paisatge pertany a les rodalies de Cocentaina, el meu poble.

16.10.07

La poesia de Günter Grass: per a joves lectors


Molts lectors del gran escriptor alemany Günter Grass (Danzig, Alemanya, 1927) desconeixen la seua faceta lírica. Grass ens diu: Para mí, mi poesía tiene la misma importancia que mi prosa. Pero naturalmente en la recepción lo que predomina son las novelas...La lírica es el fundamento de toda escritura y siempre vuelvo a ella entre una novela y otra.

Cal descobrir la seua poesia i les il·lustracions del propi autor que l'acompa:
-Botín lírico. Poemas y dibujos de cincuenta años (2004). Antologia dels seus poemes
-Dumme August (2007), llibre en el que ajusta comptes a tots aquells que el varen criticar durament pel contingut de la seua obra Pelando cebolla.
-Objetos encontrados para no lectores
-Últimas danzas (2003). Antología dels seus poemes, fonamentalment eròtics

A l'editorial Visor , dins la seua col·lecció Visor Poesia, té publicat una antologia poètica, Poemas (1994), una acurada edició bilingüe de la que hem copiat el següent poema.

Las ventajas de las gallinas de viento
 (Günter Grass)

Porque apenas ocupan sitio
en sus perchas de corrientes de aire
y no picotean mis domésticas sillas.
Porque no desprecian las duras mondas de los sueños,
ni corren tras las letras
que el cartero pierde cada mañana ante mi puerta.
Porque se quedan quietas
de la pechuga al penacho,
paciente superficie, escrita en letra pequeña,
sin olvidar plumas ni apóstrofos...
Porque dejan la puerta abierta
y la clave sigue siendo la alegoría
que canta de vez en cuando.
Porque sus huevos son tan ligeros
y digeribles, traslúcidos.
Quién vio ese instante
en que el amarillo se harta, agacha las orejas y calla.
Porque su silencio es tan suave,
la carne del mentón de una Venus,
las alimento...

A menudo con viento del Este,
cuando pasan las hojas de tabiques intermedios,
se abre un nuevo capítulo
y me apoyo feliz en la valla,
sin tener que contar las gallinas...
porque son innumerables y se multiplican sin pausa.

La il·lustració és de Laure Pointereau's