Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alexis Díaz Pimienta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alexis Díaz Pimienta. Mostrar tots els missatges

8.9.12

Eliminamos la nostalgia... con poesía y de la poesía


La palabra “nostalgia” ya se aburrió de los poetas
no aceptará otra prórroga de amor
no otro golpe de asombro.
Se quedará fantasma de los parques
sombra de los entonces, polvo viejo en las fotos.
Desaparecerá de los poemas clásicos
de los libros de texto
de las canciones conque se buscan los amantes.
Que se preparen filólogos y críticos.
Donde decía “nostalgia” podrá decir “arco iris” o “etcétera”.
Que se preparen esos adolescentes que heredarán
un nombre de mujer y un hueco sin palabras.
Los poetas haremos la acostumbrada procesión
hasta el panteón nostálgico,
los más viejos lectores suspirarán todos al mismo tiempo.
Pero la palabra “nostalgia” no volverá ya más
con su aire púber, con su analgesia equílibre.
Ella también será pura nostalgia.

La il·lustració és d'Adam Rex.

21.7.11

De los ojos de un niño / Dels ulls d'un nen: poesia d'Alexis Díaz Pimienta


De los ojos de un niño...
De los ojos de un niño despegan los aviones.
Si cerrase los ojos caerían.
Sólo su asombro los mantiene en vilo
su manita los alza
su corazón los mueve y los aleja.
Sin un niño pegado a los cristales
a las altas barandas de una terraza adulta
morirían de horror los aeropuertos.
Un niño nunca podrá decir la palabra "aeronáutica"
pero de él dependerá la imitación del pájaro.
Un niño no sabrá calcular las distancias
pero es la garantía del retorno.
Cada aeropuerto debe tener un niño pegado a los cristales
junto a los altavoces, donde quiera que el miedo se agazape.
Gracias a él tardará menos lágrimas el regreso de todos
dolerá menos besos el adiós de las madres
las azafatas podrán prescindir de advertencias insulsas.

Un avión en el aire
son muchos niños mirando al horizonte.



Dels ulls d'un nen...
(Alexis Díaz Pimienta;
traducció M. Dolores Insa)

Dels ulls d’un nen despeguen els avions.
Si tancara els ulls caurien.
Sols el seu esglai els manté en suspens
la maneta els alça
el seu cor els mou i els allunya.
Sense un nen enganxat als vidres
a les altes baranes d’una terrassa adulta
moririen els aeroports.
Un nen mai podrà dir la paraula “aeronàutica”
però d’ell dependrà la imitació de l’ocell.
Un nen no sabrà calcular les distàncies
però és la garantia del retorn.
Cada aeroport ha de tenir un nen enganxat als vidres
al costat dels altaveus, allà on la por s'agotni.
Gràcies a ell tardarà menys llàgrimes el retorn de tots
doldrà menys besos l’adéu de les mares
les hostesses podran prescindir d'advertències insulses. 

Un avió en l’aire
Són molts nens mirant l’horitzó.

 Les il·lustracion són de Kazu Nitta.