Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa Pascual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teresa Pascual. Mostrar tots els missatges

5.3.19

'Paraules de dona': blog sobre dona i poesia


Hui us volem recomanar que li doneu una ullada al blog Paraules de dona, on trobareu una selecció ben interessant sobre poesia en veu de dona. El blog està realitzat per Carme López Jiménez, bona amiga i gran lectora de poesia, a més de dona inquieta i compromesa amb la causa feminista, des de Xàtiva.

Un blog de poesia juvenil per a totes les edats, que poc a poc va nodrint-se de versos en veu de dona i que estem segures que us interessarà. En castellà o en català... sempre en veu de dona. Doneu-li una ullada.

Recordeu que us vàrem recomanar un altre blog de poesia catalana i dones, Tèrbol atzur, editat per Júlia Costa, que també us pot interessar.

Us fiquem un tastet del que podeu trobar a Paraules de dona:


Negar el cuerpo. Poema incompleto.

Llevar hábito. Negar las formas.
Llevar sujetador. Negar las formas.
Llevar burka. Negar las formas.
Llevar faja. Negar las formas.
Llevar maquillaje. Negar las formas.
Reir con la boca cerrada. Negar las formas.
Ejercicios oblicuos. Negar las formas.
Rasurarse. Negar las formas.
Vestir de blanco. Negar las formas.
Llevar bañador. Negar las formas.
Ocultar la sangre que fluye sin dolor. Negar las formas.
Llevar pañuelo. Negar las formas.
Señalar a la mujer trans como híbrido. Negar las formas.
Baños de ducha vaginales. Negar las formas.
Llevar tacones. Negar las formas.
Llamarlas amigas, no amantes. Negar las formas.

Sonreir ante el miedo. Negar las formas.


Certeza

Habéis empujado hacia mí estas
piedras.

Me habéis amurallado
para que me acostumbre.
Pero aunque ahora no pueda
ni intente dar un paso,
ni siquiera proyecte fuga alguna,
ya sé que es por allí
por donde quiero ir,
sé por dónde se va.
Mirad, os lo señalo:
por aquella ranura de poniente.


Ha sonat el telèfon i despertes
cap a una cita a cegues sense amor
i sense amor et trobes al carrer
amb el destí d'uns ulls desconeguts.
Entre la llum freda de les faroles
s'escoltaren els passos d'una dona
que també sense amor tragué les claus
mentre et parlava i et parlava d'ella.
I sense amor deixares que el seu riure
d'alcohol buscat ho fera tot tan fàcil,
tan desprovist de culpa, tan lleuger
com la seda dels mocadors de coll
que a l'endemà llevaria del llit
i sense amor posaria a la perxa.
(Teresa Pascual)

Les il·lustracions són d'Elena Pancorbo.

3.3.11

A la mesura de les teues coses: poesia de Teresa Pascual

 

Teresa Pascual és una poetessa valenciana que ens agrada molt. Dins dels poemes de dones que anem ficant aquests dies, volem hui compartir amb vosaltres un versos que ens han encantat:

A la mesura de les teues coses

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l’arena—
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.
La il·lustració és de Laurie Shuran Meseroll.