'Paraules de dona': blog sobre dona i poesia

Hui us volem recomanar que li doneu una ullada al blog Paraules de dona, on trobareu una selecció ben interessant sobre poesia en veu de dona. El blog està realitzat per Carme López Jiménez, bona amiga i gran lectora de poesia, a més de dona inquieta i compromesa amb la causa feminista, des de Xàtiva.

Un blog de poesia juvenil per a totes les edats, que poc a poc va nodrint-se de versos en veu de dona i que estem segures que us interessarà. En castellà o en català... sempre en veu de dona. Doneu-li una ullada.

Recordeu que us vàrem recomanar un altre blog de poesia catalana i dones, Tèrbol atzur, editat per Júlia Costa, que també us pot interessar.

Us fiquem un tastet del que podeu trobar a Paraules de dona:

Negar el cuerpo. Poema incompleto.

(Elena Barrio)

Llevar hábito. Negar las formas.
Llevar sujetador. Negar las formas.
Llevar burka. Negar las formas.
Llevar faja. Negar las formas.
Llevar maquillaje. Negar las formas.
Reir con la boca cerrada. Negar las formas.
Ejercicios oblicuos. Negar las formas.
Rasurarse. Negar las formas.
Vestir de blanco. Negar las formas.
Llevar bañador. Negar las formas.
Ocultar la sangre que fluye sin dolor. Negar las formas.
Llevar pañuelo. Negar las formas.
Señalar a la mujer trans como híbrido. Negar las formas.
Baños de ducha vaginales. Negar las formas.
Llevar tacones. Negar las formas.
Llamarlas amigas, no amantes. Negar las formas.

Sonreir ante el miedo. Negar las formas.

Certeza

(Carmen Martín Gaite)

Habéis empujado hacia mí estas
piedras.

Me habéis amurallado
para que me acostumbre.
Pero aunque ahora no pueda
ni intente dar un paso,
ni siquiera proyecte fuga alguna,
ya sé que es por allí
por donde quiero ir,
sé por dónde se va.
Mirad, os lo señalo:
por aquella ranura de poniente.

Ha sonat el telèfon i despertes
cap a una cita a cegues sense amor
i sense amor et trobes al carrer
amb el destí d'uns ulls desconeguts.
Entre la llum freda de les faroles
s'escoltaren els passos d'una dona
que també sense amor tragué les claus
mentre et parlava i et parlava d'ella.
I sense amor deixares que el seu riure
d'alcohol buscat ho fera tot tan fàcil,
tan desprovist de culpa, tan lleuger
com la seda dels mocadors de coll
que a l'endemà llevaria del llit
i sense amor posaria a la perxa.

(Teresa Pascual)

Les il·lustracions són d'Elena Pancorbo.

"Poesía para llevar" i "Dilluns poètics": dos projectes educatius per a fomentar la poesia

Llegim poesia, fomentem la poesia... -il·lustració de Francesca Protopapa-

Ja sabeu com ens agrada enlairar la tasca de foment de la poesia i compartir les nostres troballes. De vegades fem recerques a internet i no trobem allò que volem, però topetegem amb altres coses que també ens interessen molt. Això ens ha passat amb el projecte Poesía para llevar.

Poesía para llevar es una actividad de difusión de la poesía en institutos de Secundaria de Aragón que se inició en el curso 2001-2002 en la Biblioteca del IES Bajo Cinca, de Fraga y que posteriormente se ha extendido a otros centros. En 2008-2009 participaban en la actividad tres institutos, en 2009-2010, siete, en 2011-2011 y 2011-2012 veintiuno.

En 2009-2010 fue uno de los Proyectos de Temática Educativa concedidos por el Departamento de Educación del Gobierno de Aragón, en cuya convocatoria se participó con el apoyo de las AMPAs de los centros participantes, con el patrocinio de la del IES Bajo Cinca.

La idea central de la actividad ha sido desde el principio la aparición semanal, el mismo día, de un poema numerado, con un cometario, siempre con el mismo formato y en tamaño DIN-A5, con la finalidad de crear el hábito de ir a recogerlo. Los poemas se recogen de un expositor especial instalado generalmente en la Biblioteca del Instituto. La colección se guarda en un sobre o carpeta editados para este fin.

Junto con este coleccionable, desde 2009-2010 se viene publicando mensualmente el “Poeta del mes”, un folleto con una pequeña antología de un poeta o poetisa.

Como complemento a la colección semanal se han ido realizando, según los cursos, diversas actividades siempre comunes a todos lo centros participantes: un concurso de poesía, celebración del día de la poesía, números especiales monográficos del coleccionable semanal, edición de un número de una revista de poesía con colaboraciones de profesorado, alumnado y familias … cuyos poemas se publican en el último número del coleccionable semanal…

El trabajo de selección y edición de los poemas y de preparación de las actividades se reparte por turno entre los centros, de manera que cada semana y cada mes se encarga uno de enviar por correo electrónico su selección al resto, que se publica simultáneamente en todos los institutos. Para ello se cuenta con un grupo de correo electrónico como medio de comunicación.

Ens sembla un projecte genial! Versemblant és el projecte Dilluns poètics, al que seguim des de fa molt de temps -pensàvem que ja us havíem parlat d'ell i me n'he adonat que no-:

Dilluns Poètics és un projecte que naix en l’escola fruit del treball col·lectiu de mestres dels col·legis públics Lucentum d’Alacant i Manuel Antón de Mutxamel i té com a finalitat acostar la poesia a totes les persones de l’entorn més proper de l’escola posant paraules belles a aquests -fins aleshores- considerats dies grisos, dies durs: els dilluns. El projecte va iniciar la seua marxa en el curs 2006/2007.

(...)

La idea dels “DILLUNS POÈTICS” neix de la inquietud per fer la poesia una mica propera, íntima i quotidiana.

En primer lloc ens vam fer una sèrie de preguntes per a què emprenem aquest camí? a qui volem fer arribar la nostra proposta? Com anem a portar-lo a terme?

El que pretenem amb aquesta iniciativa és acostar a totes les persones (professorat, alumnat, famílies, personal del centre, institucions, comerços, etc.) al món de la poesia en les seues diferents facetes, des de la més estesa i popular (la poesia que commou, que emociona) a unes altres que atenen a altres aspectes (musicalitat, ritme, joc de paraules, etc.).

Si volem animar a l’alumnat a jugar amb les paraules, a gaudir d’un poema, a embaladir les seues oïdes amb la música de les paraules no caldria començar primer animant als propis companys/as perquè posteriorment puguen, així mateix, transmetre aquesta passió als altres? 

 Podem subscriure's i rebre cada setmana el poema que editen.

Ambdós neixen des de l'àmbit educatiu amb els objectius de fomentar poesia, de donar-la a conèixer, de anar menjant poc a poc cullerades de versos diversos, d'assaborir la paraula sense enfitar-se, d'anar més enllà de l'àmbit acadèmic. Dos projectes col·laboratius fets per enamorats/des de la paraula i els versos que altruistament escampen la poesia per tot arreu per tal que xiquets, joves i adults la visquen i la gaudisquen. Un en castellà, Poesía para llevar, i l'altre en català, Dilluns poètics, però els dos amb poemes escrits en diverses llengües.

Ens semblen dos projectes molt interessants, així que us recomanem que els doneu una ullada i que gaudiu de tota la recopilació que ja tenen feta i publicada, doncs és un excel·lent recurs per a tenir ben a la mà.

Dones poetes per a celebrar el Dia de la Poesía / Mujeres poetas para celebrar el Día de la Poesía

S'apropa el Dia de la Poesia i volem aprofitar-ho per a rendir un xicotet homenatge a les poetesses, de vegades les grans desconegudes de la poesia. Així que volem fer-ho difonent la gran tasca que fan tres blogs, centrats temàticament amb les dones poetes:

-Poesía de mujeres: Podem trobar més de mil poemes, de 634 autores de 130 països del món dels cinc continents. Està fet per Ana Muela Sopeña, a la que felicitem des d'ací, des de 2011. Un lloc interessant, d'aquests que cal marcar en els nostres favorits per tal de tenir-los sempre a la mà. Entreu i escorcolleu, us encantarà.

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

Alabanza a mi hermana
(Wislawa Szymborska)

Mi hermana no escribe poemas
y es improbable que de pronto comience a escribir poemas.
Le viene de su madre, que no escribía poemas,
y de su padre, que tampoco escribía poemas.
Bajo el techo de mi hermana me siento a salvo:
nada impulsaría al marido de mi hermana a escribir poemas.
Y aunque suene como un poema de Adam Macedonski,
ninguno de mis parientes se ocupa de escribir poemas.
En el escritorio de mi hermana no hay poemas viejos
ni nuevos en su bolso.
Y cuando mi hermana me invita a cenar,
sé que no tiene intenciones de leerme poemas.
Hace magníficas sopas sin esfuerzo,
y el café no se derrama sobre sus manuscritos.
En muchas familias nadie escribe poemas,
pero cuando lo hacen, rara vez es sólo una persona.
Algunas veces la poesía fluye en cascadas de generaciones
que ocasionan temibles corrientes en las relaciones familiares.
Mi hermana cultiva una prosa hablada decente,
pero toda su producción literaria está en tarjetas postales veraniegas
que prometen la misma cosa cada año:
que cuando vuelva me contará todo,
todo, 
todo.

-Poemario de mujeres: creat amb l'objectiu de difondre a les poetesses i la seua obra, Està elaborat amb les col·laboracions actuals que envien les pròpies poetesses i la selecció de poemes amb les que contribueixen les integrants de Ciudad de Mujeres. Podem trobar a les autores ordenades alfabèticament pel seu cognom. Molt recomanable. No hem pogut esbrinar qui és l'autor/a del lloc.

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

Els moments tornen de la mà dels dies

com el poema surt del bosc de les paraules.

La seva saba injecta lluminosa verdor,

rel del deixar-se endur, eco de les llavors.

Ben endins es mou el crit,

que amb la veu vol florir.

(Tònia Passola)

-Mujeres poetas internacional: en 2009 és funda el Movimiento Mujeres Poetas Internacional -MPI-, en la República Dominicana, per l'escriptora Jael Uribe. Com els altres dos blogs anterior, l'objectiu és donar-li visibilitat a les dones poetes. Han creat el Festival Internacional de Poesía Grito de Mujer, que té colaboradors en tot el món i que es realitza al llarg del mes de març. Altre lloc per afegir als favorits de poesia. Entre u i comproveu-ho.

La mujer que se escribe en la historia
(Jael Uribe)

A la mujer que se escribe en su nombre no la busques
en el rastro senil de la historia.
con los hijos colgados a los párpados,
las heridas amarillas, la carne parturienta.
Se le busca en los pedazos de cuerpos
en el pelo de la noche y la abstinencia.
Dormida, súbitamente en el aire
donde se trenzan las manos suplicando,
las palabras sangrando tras la puerta.

¡Estas líneas silentes no se olvidan!
se acicalan en ella.

Si la miras extinta en los rostros de vidrio,
mordeduras de polvo en transiciones de especias,
volverás al otoño diluido sin el rastro,
sin el ruego sutil de su existencia.
Buscarás en el eco su silencio
sin hallar un rugido de viento
que la traiga nuevamente de vuelta.

A la mujer que se escribe en la bruma no la busques
¡No la nombres!

YA ESTA MUERTA.

Us recordem quela nostra amiga, escriptora i també poetessa, Júlia Costa, té un blog Tèrbol Atzur, en el que des de fa uns anys va difonent la poesia de dones en la literatura catalana i universal.

Les il·lustracions són de Cristina Troufa.

El espejo gótico: un blog amb poesia gòtica

Hui us volem recomanar un blog de literatura gòtica que, a més, té un apartat de poesia gòtica: El espejo gótico. Podem trobar a grans poetes que han escrit el que s'anomena "poesia gòtica" i per tal de fer una recerca cal buscar pel títol de poema -estan ordenats alfabèticament-:

A-B. I C-D. I E-F. I G-K. I L-M. I N-Q. I R-S. I T-Z.

Un lloc interessant que ajudarà a més d'un jove a descobrir la poesia, estem segures. Podeu trobar també, dins del mateix blog:

• Poemas Góticos de amor.
• Poesía Vampírica.
• Poesía victoriana.
• Poesía medieval.
• Poesía mitológica.
• Poemas de la Tumba.
• Poemas Tristes.
• Poemas de Hadas.
• Poemas de Fantasmas.

Us fiquem un tastet, el poema La Bruja (1893), de Mary Elizabeth Coleridge, del que hem buscat també la seua versió anglesa.

La Bruja
(Mary Elizabeth Coleridge)

He caminado mucho sobre la nieve,
No soy alta ni mi corazón fuerte.
Mis ropas están mojadas,
Y mis dientes se estremecen,
El camino ha sido largo
Por el penoso sendero crujiente.
He vagado sobre la exuberante Tierra,
Pero nunca he venido aquí antes.
¡Oh, levantádme sobre el Umbral
Y dejádme ante la Puerta!

El filo del viento es un enemigo cruel,
No me atrevo a pararme en la tempestad.
Mis manos son de piedra,
Y mi voz se lamenta.
Lo peor de la muerte ha pasado,
Pero aún soy una pequeña dama.
Mis delicados pies se han llagado,
Y en blancas heridas sangrado.
¡Oh, levantádme sobre el Umbral
Y dejádme ante la Puerta!

Su voz era la voz que la mujeres tienen
Rogando por un deseo del corazón.
Ella vino.
Ella llegó,
Y la llama temblando,
Hundiéndose en el fuego
Finalmente murió.
Nunca más en mi alma se encendió,
Desde que me agité en el suelo,
Levantándola sobre el Umbral,
Y dejándola ante la Puerta.

*

The Witch
(Mary Elizabeth Coleridge)
I have walked a great while over the snow,
And I am not tall nor strong.
My clothes are wet, and my teeth are set,
And the way was hard and long.
I have wandered over the fruitful earth,
But I never came here before.
Oh, lift me over the threshold, and let me in at the door!

The cutting wind is a cruel foe.
I dare not stand in the blast.
My hands are stone, and my voice a groan,
And the worst of death is past.
I am but a little maiden still,
My little white feet are sore.
Oh, lift me over the threshold, and let me in at the door!

Her voice was the voice that women have,
Who plead for their heart’s desire.
She came—she came—and the quivering flame
Sunk and died in the fire.
It never was lit again on my hearth
Since I hurried across the floor,
To lift her over the threshold, and let her in at the door.

La il·lustració és d'Ivica Stevanovic.

Un poema al dia al blog "Asamblea de Palabras", de Francisco Cenamor

Cada dia, un glopet de poesia -il. Leo-Vinh Beauvois-

 Ja hem recomanat en aquest lloc el blog Asamblea de palabras que edita el poeta Francisco Cenamor i hui volem recordar-vos l'enllaç perquè penso que és un dels millor blogs de poesia -en castellà-; té un contingut molt interessant i variat, de gran qualitat, actualitzat i podem trobar de tot al voltant del món de la poesia. Un lloc que cal guardar als nostres favorits, al que acudireu i mai us defraudarà. Felicitacions Francisco, fas una tasca immillorable en la difusió poètica entre els joves i adults i els teus poemes són genials!!!

Cada dia penja un poema, com una cullerada de versos diaris per alimentar la nostra ment i el nostre esperit. La lectura del blog és com prendre's una tisana de poesia al dia, relaxant i reflexiva, de vegades molt estimulant, que ens ajuda a fer un parèntesi en l'atrafegament diari.   D'allí hem copiat aquest poema que estic segura us encantarà:

La Tercera verdad
(Guillaume van der Graft)

Tan sólo los poetas dicen la verdad
realmente indomable, conforme a sus medidas
y que se moriría en los moldes centenarios.
Los poetas esos hipocondríacos
anarquistas del gozo y la alegría
que destruyen los muros
por el lenguaje alzados hacen del mundo
un ventanal que da al negro universo
y desde esta su vista
los árboles se encogen hasta el punto
de volverse semillas en la lengua del viento
las estrellas se ensanchan como estanques
los hombres se hacen bancos
de pececillos transparentes
             las zorras tienen sus guaridas
y corren de un lado para otro por mis ojos.
Los poetas desmienten la lengua desmontándola
y hacen logaritmos
de las cosas aisladas
sus extraños recursos nos encantan
pero quien no se rinde lo paga con tormentos.
No, los poetas hacen comparecer al mar
que está escondido en todas partes
y hacen inundar las casas
y desbordar las bodegas
de lo conquistado hace ya tiempo,
lo que más les gusta es convocar
la marea alta hasta que la verdad
llegue a los labios de todos.
Y entonces puede
que para escapar también a esta verdad
se apronte una fósil mentira
que se vuelva a ablandar como légamo y flores
cuando se la pisa con los pies descalzos
y que llamamos
la tercera verdad por cierto orden.

Ilustropoema: poemes il·lustrats per Adriana Moragues

Ens ha encantat la proposta que Adriana Moragues fa al seu blog "13 razones para creer en la poesía". Amb micropoemes crea il·lustracions d'escriptors coneguts -ilustropoema-; però, a més, podem enviar-li una frase o un micropoema per encàrrec. És una proposta de regal preciosa, original i molt poètica. Què us sembla? Doneu-li una ullada al blog.

El cau de les paraules nues, blog de poesia juvenil

 Al blog El cau de les paraules nues podem trobar molta i bona poesia, a més d'altres textos molt interessants. És el bloc de Carolina Ibac i Verdaguer i us aconsellem que li doneu una ullada.

Eke-io, eke-io-ke

(Antoni Sacrest)

La nit perquè és nit
i el dia perquè és dia.
El carrer que està molt ple
i la llar que és massa buida.

Aquells que no m’agraden,
aquests que no me’ls sé.
Els altres no sé on són
i els que són que no els conec.

Potser demà que ho vulgui,
avui no sé què fer.
Lament com a rutina,
sempre o mai sé estar bé.

Serà o no un malefici,
tot em surt a l’inrevés.
No tinc esma, quin desfici,
altre cop en el no res.

Només veig el color negre,
cada cop estic més peix,
que si ara fa molt fred,
que si plou i fa calor.

Apa, Sant tornem-hi!
Tres peus cercant al gat,
fotut queixar-se per vici,
tanta excusa que no ho és!

Baixem i Pugem i Patim i Gaudim!
Aprenem i Creixem!
Prou queixar-nos per sistema!
Crònica insatisfacció? No!
Empapem-nos de present!

Si és de dia utopia.
Si és de nit, bells somnis al llit.
Calor? L’aigua és el millor!
Fred? Salta, corre, crida, tirat un pet!
Eke-io… Eke-ioke…
Tiquismiquis, pesat! No siguis xerramec!

La il·lustració és de Daniela Sanín Ángel.

La palabra es mágica: blog de poesia

Us recomanem li doneu una llarga mirada al blog de Ricardo Fernández Esteban, La palabra és mágica, on podem trobar un grapat de poemes, juvenils i per adults, poemes propis i d'altres poetes. Un lloc on la poesia s'escampa per tot arreu.

Us copiem aquest poemes de Ricardo Fernández, versificant el primer aniversari del seu blog.

La página de la palabra es mágica

(Ricardo Fernández Esteban)

Hace ya más de un año que creé,

poniendo amor, un blog de poesía,

y en todos estos meses ­–día a día–

lo he seguido cuidando porque sé

que el verso no es asunto demodé,

por más que en este mundo hay mayoría

que están de acuerdo en esa teoría.

Y ese convencimiento me da pie

a duplicar el blog en una página

con este nombre: “La palabra es mágica”

Por eso permitid que en el soneto

rimen noveno y décimo en precario,

ya que “página” es huérfana (*) y mi reto

hacerla “mágica” con “post” (**) diario.

Les il·lustracion són de Clifford Harper.

Poesia oral improvisada: un projecte i un wikiespai per a Secundària

Poesia oral improvisada és un projecte que podem seguir en un wikiespai compartit i realitzat per quatre centres de secundària: l'IES L’Om de Picassent, l'IES Torroella de Montgrí (Catalunya), I’extensió de Maella de l’IES de Casp (Aragó) i l’IES Sineu de Mallorca, el qual també actua com a coordinador del projecte. El projecte compta amb el suport i la subvenció del programa ARCE (per a agrupacions de Centres educatius de distints territoris de l'Estat) del Ministeri d'Educació.

Treballar amb l'alumnat aquesta poesia és força interessant, suposa conèixer i recuperar una part molt important del nostre folklore poètic, tan desconegut per a la majoria dels joves. Podem trobar en aquest lloc:

La mètrica a la poesia popular
Les auques i els rodolins
Els col·loquis
Els romanços
Altres gèneres i cants

La tradició valenciana de les “albaes” i el cant d’estil
La tradició oral a Mallorca
La tradició oral al voltant de Maella
La tradició oral a Catalunya

A més, comparteixen un material didàctic molt interessant, junt a bibliografia, enllaços, etc. Un lloc que cal anotar a la nostra llista de favorits. Felicitem a tots els participants en el projecte i esperem que siga model per a altres centres de Secundària.

La il·lustració és de Dan Matutina.

Tot plovent, amb el paraigües de la poesia

Plou prou, surt el caragol... (il·lustració d'Agostino Iacurci)

Semple ens agrada donar-se una llarga passejada pel blog Poemes i Pensaments i sempre trobem poesia intel·ligent, original, diversa, interessant. Doneu-se una passejada i comproveu el que us diem. D'aquest blog hem copiat el següent poema, versos de pluja i sentiment, de gotes d'aigua i gent.

Tot plovent
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!

 

Va de versos: blog de ressenyes de llibres de poesia

La poesía... sempre en el punt d'equilibri -il. Stephanie Rew-

Va de Versos és un blog que surt del blog literari Páginas de Babel i que està dedicat íntegrament a fer ressenyes de llibres de poesia. El seu editor és Manel Haro. Us recomanem que li doneu una ullada per tal d'estar a la última del que està editant-se.

Poesía araboandalusina / Poesia àrab-andalusí / الشعِْرُ الانْدَلُسِ

Hui us recomanem un blog: Poesía araboandalusina. Està editat per Salvador Jàfer i Sanxis i podem trobar textos, imatges, audiovisuals, informació, etc. sobre esta poesía.

Cal anar recuperant el nostre passat, la nostra cultura, la nostra poesia i donar-la a conèixer. Un blog interessant. Doneu-li una mirada. D'aquest lloc hem copiat aquest poema:

ʔIbnu Ḫafāğah / ‎إبن خفاجة

‎(Alzira, 350h/1058c — 533h/1138c)‎

الأندلس جنَّة الخُلدِ

‎يا أهْـلَ أندلــس لله درُكـم ُ / ماء و ظــلٌ و أنهار و أشجــارُ

‎ما جَنة الخُلد إلا في دِياركُمُ / ولـو تخيرتُ هـــذا كـنتُ أختــارُ

‎لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النارُ

Alandalús, paradís de l'eternitat

al-ʔandalus ğannatu l-huldi

yā ʔahla ʔandalusin li-llāhi darrukum /‎
maʔun wa ẓillun wa ʔanhāru wa ašğāru
mā ğannatu l-ḫuldi ʔillā fī diyārikum /‎
wa law taḫayyartu hāḏā kuntu ʔaḫtāru /‎
lā tuḥsabū fī ġad ʔan tadḫulū saqaran /‎
fa-laysa tudḫalu baʕada l-ğannati n-nāru

‎[Castellà]‎

‎¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!‎
Agua, sombra, ríos y árboles.‎
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.‎
Si yo escogiera, por éste optaria.‎
No temáis entrar en el infierno:‎
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.‎

‎[Català]‎

Gent d'al-Andalús, quin goig el vostre!‎
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.‎
El paradís etern és a ca vostra.‎
Si em deixaren triar, meu me’l faria.‎
Viviu-lo. No tingueu por de l'infern.‎
No s’entra al foc després del paradís.‎

La il·lustració és d'Albena Vatcheva.

La poesia infantil i juvenil en internet, article de poesia de Mª Dolores Insa

Ha sortit al carrer l'ultim número de la revista de literatura infantil Primeras noticias, que aquest mes porta un especial Creatividad y Literatura, coordinat per la nostra amiga poeta Beatriz Osés García. És un número molt interessant on la poesia és el seu punt central. Us recomanem, des d'aquest blog, que li doneu una llarga i reposada mirada. Entre altres podem trobar:

Especial Creatividad y Literatura

- El influjo de la luna en la poesía infantil por Carmen Fernández Etreros.

- La poesía infantil y juvenil en Internet por M. Dolores Insa Ribelles.

- El juego de la poesía por Beatriz Osés.

- De cómo dormir el miedo por Federico Martín Nebras.

- Para un lector de lunas por Antonio Rubio.

- Libros de poemas de noche y luna por Ana Nebreda Domínguez.

Us fiquem  l'enllaç on podeu llegir l'article La poesia infantil i juvenil en internet, de Mª Dolores Insa Ribelles on es fa un anàlisi, des de diferents vessants, sobre la situació actual de la PIJ en la xarxa. Pessics de reflexions sobre en veu alta. Espero que us siga interessant.

La il·lustració és de Klaas Verplancke.

La poesia infantil y juvenil en internet

Illanvers: blog de poesia juvenil des de Menorca

Illanvers és un blog de poetes menorquins que ben bé s'han juntat per a donar a conèixer els seus poemes. Ens sembla una idea genial! Gràcies al blog hem pogut conèixer poemes i poetes que fins ara no haviem llegit. Poetes i poetesses amb gran qualitat literària, com comprovareu si es passegeu per aquest blog.

Un lloc molt interessant que us invitem a llegir.

Un tastet de poesia amb aquest dos poemes que, justament, ens parlen de la poesia i del procés de l'escriptura:

Silenci i serenor, no em portis res més, Musa,
orelles per sentir i cor d’espectador,
és tot el que em cal per poder degustar
la bella infinitud de l’oda més precisa:
callin tots els sorolls i comenci la música.

(Bartomeu Obrador)

Cauran més fulles
de l’arbre sempre caduc d’un calendari.
I seguiràs abraçat al vers,
ignorant quants poemes
de vida et queden.

(Guillem Alfocea)

La il·lustració és de Selçuk Demirel.

Versos en català: una web de poesia catalana

Us recomanem li doneu una ullada i una llarga llegida al web Versos.cat. Un grup interessant de joves poetes (al menys, tots joves d'esperit)  s'ha unit per anar penjant els seus poemes en català i articles sobre literatura. Algunes i alguns d'ells són ja força coneguts en aquest raconet de poesia (Sílvia Bel, Carolina Ibac, Daniel Ferrer i Esteban, Lluís Calvo...) i altres que hem llegit però que encara no hem penjat cap poema seu (David Caño, Eva Alloza, Carmen Moreno, Anna Fenoy, Jaume Garrié, Francesc Arnau, Gemma Gelabert, Quim Martínez, etc...).

Un lloc molt recomanable que afegim als nostres favorits. Els felicitem per portar endavant aquest brillant projecte poètic. Tot un arbre on van brotant fulles, flors i fruits de poesia, amb uns grans arrels.

Els poemes que hem ficat a continuació s'han copiat d'aquest espai.

Si tens fred

(Daniel Ruiz-Trillo)

Si tens fred,

posa't les tres primeres lletres del pijama,

perquè les altres tres

ja les portes sempre posades.

*

Goma màgica

(Miriam Basco)

Una goma màgica et regalaria

per a que els turments i

els mals moments

puguessis esborrar.

Borra borra borra

envia’ls a la porra!

Que no te’n quedi cap

a la testa fica’t un tap

I somriu de felicitat.

*

Run-runejo

(Carmen Moreno)

Seure al tronc ample
d'un arbre de copa oberta
enmig d'una piramidal
allargassada
de línies blaves
amb una cimera
apuntant al cel
sense tocar-lo
entre palmeres
i escutures congelades
en una edat sense temps.

Un terra fresc, verd.
Dues parelles
aparellades:
una, jove,
l'altre, ja vella.

Run-run.
Ronronejar.
Rumiar una nostàlgia
mentre el so proper d'un saxo
en la fondària
em recorda a mi
asseguda al tronc d'un arbre
apuntant al cel
sense palpar-lo.

 *

Veus

(Francesc Arnau)

Hi ha veus com trons de fortes.
Hi ha veus com pous de fondes.
Hi ha veus com nits de fosques.
Hi ha veus com rius de llargues.
Hi ha veus com mars d’extenses.
Hi ha veus com focs d’ardents.
Hi ha veus com mels de dolces.
Hi ha veus com plors d’amargues.
Hi ha veus com gels de fredes.
Hi ha veus subtils com vents.
Hi ha veus que, a hores d'ara,
no saps si tenen veu,
i resten en silenci
fins que arribe el bon temps.

La il·lustració és de Joyce Hesselberth.

El poema de la semana: difonent la poesia des de l'institut

Llegint poesia a casa i a l'intitut

Per a difondre entre els alumnes la lectura de poesia cal començar pel professorat. Difícilment difonem allò que ignorem o no ens agrada. Per això ens sembla interessant, original i molt pedagògica, la iniciativa del IES Blas Infante (Córdoba) de publicar al seu taulell d'anuncis, cada setmana, un poema que és triat per algun membre de la comunitat educativa.

Cada setmana la tria és diferent i la varietat està assegurada. Però, a més, ho comparteixen amb tots els internautes, doncs hi tenen un blog, El poema de la setmana, on podem anar llegint-los i assabentar-se de qui i per què s'ha triat el poema. Professors, alumnes, pares... tots poden enviar el seu poema. Estic segura que des de que estan portant endavant aquesta animació lectora a l'institut es llig més poesia.

I es que, de vegades, són les activitats més senzilles les que fomenten la lectura: tan sols, un poema a la setmana -però al seu darrere hi ha tanta intencionalitat pedagògica i tanta poesia!-. Els felicitem públicament per aquesta iniciativa.

D'aquest lloc hem copiat un poema de Bertolt Bretch:

Loa del estudio
(Bertolt Bretch)

¡Estudia lo elemental!
Para aquellos
cuya hora ha llegado.
No es nunca demasiado tarde.
¡Estudia el "abc"! No basta, pero
estúdialo. ¡No te canses!
¡Empieza! ¡Tú tienes que saberlo todo!
Estás llamado a ser un dirigente.
¡Estudia, hombre en el asilo!
¡Estudia, hombre en la cárcel!
¡Estudia, mujer en la cocina!
¡Estudia, sexagenario!Estás llamado a ser un dirigente.
¡Asiste a la escuela, desamparado!
¡Persigue el saber, muerto de frío!
¡Empuña el libro, hambriento!
¡Es un arma!Estás llamado a ser un dirigente.
¡No temas preguntar, compañero!
¡No te dejes convencer!
¡Compruébalo tú mismo!
Lo que no sabes por ti,
no lo sabes.
Repasa la cuenta
tú tienes que pagarla.
Apunta con tu dedo a cada cosa
y pregunta: "Y esto ¿de qué?"
Estás llamado a ser un dirigente.

Balconcillos: blog de poesia

Ben cert que us interessarà donar-se una llarga passejada pel blog Balconcillos, doncs es trobareu amb molta, bona i variada poesia. Els poetes estan ordenats alfabèticament i podem anant llegint alguns dels seus poemes. Un lloc ben interessant!

D'aquest blog hem copiat el poema de Belén Reyes, ¿Usted que haría?:

¿Usted qué haría?
(Belén Reyes)

Y qué sucede
si de pronto un día
te das cuenta de que todo es mentira,
y no sabes si meterte a loca
a puta
o a suicida,
o arrancarte el alma
y sentarte en una silla
y ya
medio gilipollas,
ver como pasa la vida.

¿Usted que haría?

La il·lustració és d'Anne Bachelier.

S'acomiadem de 2009 amb poesia / Nos despedimos de 2009 con poesía

A tombs

(del blog Poemes i pensaments)

A tombs, desesper,

un polsim d'afany,

veie-lo, mireu:

Ha passat un any!

Quantes terres nobles

ha portat l'oblit,

els joves no hi són,

han deixat llur llit!

A tombs, encenalls,

rajolins de sort,

aquest any s'ha mort,

havia de morir.

Quantes tardes belles

de perdut somiar,

han deixat arreu,

mai han de tornar!

A tombs, et diré,

benvolguda fada,

vull fugir també

estic viu encara.

La il·lustració és de Cécile Veilhan.

Poesia: las mujeres de Ciudad Juarez

Aquest poema que hem copiat i un grapat més podem llegir-los al blog Frases-Poemas que us volem recomanar. Doneu-li una ullada!

Ciudad Juarez
(Francesca Gargallo)
La muerte es un zapato vacío de mujer
en el desierto indiferente
sequía de sueños
una madre que grita.
La violencia es el grito
el deber del grito
la telaraña de mentiras que sofoca el grito.
La violencia es la trampa donde cae
la mujer que pierde el zapato
trabaja doce horas sin afecto
y no puede abortar a pesar de la eclampsia
el abandono
la violación
el hambre mismo.
Un zapato sin mujer es testigo
un trozo de media
el pelo negro desparramado en el desierto que llora
que gime como la muerte.
La madre recoge el zapato
lo arranca de la mano de un policía indiferente
lo lee.
La hermana levanta el rostro
la amiga la mira, se miran, sueñan plantando sus pies en la tierra. 

La il·lustració és de Jacqueline Velazquez. 
 

Malsinfin: poesia i il·lustració unides

Els blogs van sorgint i la poesia, junt a les il·lustracions, van enlairant-se. Hui us volem recomanar un nou blog, d'una bona amiga poeta, Annabel Martínez Zamora, que junt a l'il·lustrador Kim Amate han creat Malsinfin, un lloc que us invitem a llegir i que ens agrada molt.

Doneu-li una ullada!

Hay ondas en la arena y es un zigzag de queloides,
que graban sargantanas ajenas a su propia trayectoria.
Hay estrías que rasgó una ondina, entornándose sobre si, obsesiva.
Las algas en la orilla son mechones que el mar se mutila
para exclamar su ultraje.
Cuando tenía siete años, me asustaba el dibujo
de una proa enredada en sargazos.

Raíces inseridas en mi carne,
piel injertada en tu corteza,
tus ramas cubriendo desnudez,
materia tuya que apuntala vacíos,
y yo... evadiéndome...
En contra de esquemas y pronósticos
vislumbro fuerzas irresistibles
que conjuran con cuerpos inamovibles,
bifurcaciones irisadas,
sin ser refulgentes,
y otras dimensiones medicinales
buenas para mi espíritu
en sus matices incompletos.
Arropar ese credo entre lino blanco,
incuba su germinación posible,
¿por qué no?
Aunque el mascarón estrangulado por los sargazos
me recuerde las condiciones.