29.9.16

Se pasea el caracol, se pasea sin el sol... poesia d'Hugo Molina Viaña



Amb la pluja de la tardor els caragols han sortit per tot arreu. Per a ells és una festa que esperen gaudir per molt temps. Nosaltres, que ens agrada la tardor i els caragols, també gaudim de la pluja, però amb poesia, que sempre és més bonic.

Caracol arquitecto
El caracol arquitecto
anda paciente en el campo
llevando sobre sus hombros
de sol a sombra su casa.

Obrero desde muy niño
fabrica finas paredes
y arma sin vigas el cuarto
con un techo en espiral.

Ese su palacio leve
tiene vitral de rocío.
Dos bujías en su frente
encienden desde la aurora
la dulce vida campestre
que huele a pasto y retama.

Caracol, el arquitecto
como persona educada
camina con cuidadito
y no lastima la yerba.

La il·lustració és de Marie Desbons

28.9.16

Truita amb versos, de Miquel Martí i Pol



Assaborir uns bons versos, ben cuinats i amanits, és com paladejar un bon menjar: ens ompli de plaer. Els poemes, com els plats saborosos, no tenen perquè ser complicats. Això si, cal que els ingredients siguen de primera qualitat i guisar amb gran estima i molta paciència. Després... poc a poc mengem, mossets menuts i comprovem que els resultats són tot un plaer per al paladar.


Una truita, tal vegada un dels menjars més bons i senzills, com els versos de Miquel Martí i Pol. Llegiu-los i bon profit!

Truita

La truita és una bona menja
des del dilluns fins al diumenge.

Sola, resulta molt plaent,
i encara més amb farciment.

Truita amb patates, amb mongetes,
amb espinacs, també amb gambetes,

amb botifarra, amb ceba, amb alls,
ben pocs hi fan escarafalls.

Truita amb verdures, amb pernil,
té cadascuna el seu estil

I el seu gustet determinat,
perquè la truita és un gran plat

que fet així o fet aixà
sempre ens encanta el paladar.

La il·lustració és de Marsela Hajdinjak.

23.9.16

Romancillo del niño que todo lo quería ser


Romancillo del Niño que todo lo quería ser

El niño quiso ser pez,
metió los pies en el río;
...estaba tan frío el río
que ya no quiso ser pez.

El niño quiso ser pájaro,
se asomó al balcón del aire;
...estaba tan alto el aire.
que ya no quiso ser pájaro.

El niño quiso ser perro,
se puso a ladrarle a un gato;
...lo trató tan mal el gato
que ya no quiso ser perro.

El niño quiso ser hombre,
empezó a ponerse años;
...le estaban tan mal los años
que ya no quiso ser hombre.

Y ya no quiso crecer,
no quería crecer el niño;
se estaba tan bien de niño...
pero tuvo que crecer.

Y en una tarde, al volver
a su placeta de niño
el hombre quiso ser niño,
pero ya no pudo ser.

La il·lustració és de Lisk Feng.

21.9.16

Ida de otoño, de Juan Ramón Jimémez


Ha tornat, ja està ací de nou la tardor! Estrenem nova estació amb poesia... per a gaudir vers a vers, fulla a fulla. El temps de tardor porta molt canvis, emigracions.

Ida de Otoño
(Juan Ramón Jiménez)

Por un camino de oro van los mirlos... ¿A dónde?
Por un camino de oro van las rosas... ¿A dónde?
Por un camino de oro voy...
¿A dónde,
otoño? ¿A dónde pájaros y flores?

La il·lustració és d'Alejandra Karageorgiu.

20.9.16

Un poema de Violeta Parra... desde las emociones



Ja sabeu cóm ens agrada que els il·lustradors creen les seues obres partint de poemes -poemes il·lustrats-. Al blog hem anat pujant-ne i hui volem compartir amb tots/es vosaltres la il·lustració que Evangelina Prieto ha fet especialment basant-se en el poema-cançó de Violeta Parra, En los jardines humanos.

(...)
Permiso para cortar
la flor del comprendimiento,
la hierba de la esperanza,
la hojita del sentimiento.
En el centro de mi ramo
la rosa y el corazón,
el árbol más amistoso
y el fruto de la pasión.
(...)


18.9.16

Se levanta la batuta: se orquesta el soneto



Se alza en el aire mudo la batuta
e inicia el director el movimiento,
llora un violín con lánguido lamento
la triste melodía que ejecuta.

Un violonchelo adulto le disputa
al xilófono la gloria de un momento,
la flauta travesera toma aliento
y el arpa, allá en lo oscuro, ni se inmuta.

La sinfonía inunda los sentidos
del público que sueña, siente y calla
y afina su emoción y sus latidos.

Y la batuta rasga, ordena, estalla
cuando los músicos más atrevidos
se besan con amor brujo de Falla.


La il·lustració és de Leo Espinosa.

16.9.16

Poeta eres tú: llibre de poesia infantil de Juan Carlos Martín Ramos


Anem preparant les lectures del cap de setmana, així que us volem recomanar un llibre de poesia infantil superxulo, Poeta eres tú, de Juan Carlos Martín Ramos i amb il·lustracions de Mariona Cabassa, publicat per Creotz Ediciones.

Tot el llibre gira al voltant del poeta. Està dividit en dos parts: Todos somos poetas i Poesía con nombre propio. Tots tenim un poc de poetes -alguns més que menys- i es tracta de descobrir els versos que hi tenim arrelats a dintre per ajudar a traure'ls i enlairar-los. És evident que quan comencem l'ofici de poetes som aprenents:

Aprendiz de poeta
(Juan Carlos Martín Ramos) 
Lo que pasa en mi cuaderno
no lo acabo de entender.

Escribo ojos
y leo ver.

Escribo agua
y me da sed.

Escribo mar
y entre las páginas de mi cuaderno,
de pronto,
salta un pez.

Al brollar els versos al quadern del poeta és ell/a mateix el que es meravella de la seua pròpia creació. Hem comprovat que el mateix succeeix quan els xiquets i xiquetes creen els seus poemes, per molt senzills que hi siguen. Quan la paraula es transforma en poesia sembla que hi ha una metamorfosi que tot ho revoluciona, que ens impacta des del primer moment, des dels primers versos.

Poc a poc, avançant en la lectura del llibre, ens trobem en diferents tipus de poetes: poetes detectius, poetes llop, poetes viatgers, poetes coleccionistes, poetes invisibles -d'aquests hi ha molts i segur que tots en conexeiu-...

Nadie me ve,
pero siempre estoy ahí.

Llega el otoño a las calles de mi ciudad
y ahí estoy,
dándole la bienvenida
con mi disfraz de hojas secas.
...

Trobem també una farmaciola de poeta:

De todo, de todo tengo 
en mi botica.

Un romance para la tos,
un soneto para el dolor de tripa.
Tengo un madrigal que cura
todos los achaques que no se quitan
y, dentro de un frasco,
versos sueltos que sirven de tirita.
...


La primera part acaba amb un versos que desmitifiquen totalment les glòries fatuoses del poeta, moltes vegades pomposes i efímeres:

...
Ahora soy una estatua
con pájaros en la cabeza,
y estoy orgullosa
de que el tiempo desgaste
la punta de mi nariz de piedra,
de que crezca por mi espalda,
lentamente,
el abrazo de una enredadera.

En la segona part, Juan Carlos rendeix un homenatge a alguns grans poetes com Bécquer, Gloria Fuertes, Antonio Machado, Rosalía de Castro, Miguel Hernández, Antonio García Teijeiro, etc., Un poema és el que engloba l'homenatge, general i particular, als/ les poetes, escriptors/es que enlluernen la nostra vida al pas de la poesia, fent l'ullet especialment als poetes que escriuen per als nens i nenes:

Nombres de poetas
(Juan Carlos Martín Ramos) 
Blas de Otero, Gil de Biedma, 
Lorca, Albert, Octavio Paz,
Borges, Parra, Ángel González,
Luis Cernuda, Chericián,
Hierro, Hernández, Juan Ramón,
Jorge Guillén, Nicolás, 
Gloria Fuertes, Aleixandre, 
Vallejo, Neruda, Walsh,
Benedetti, Goytisolo,
Machado, Gelman, Bonald, 
Valente, Claudio Rodríguez,
Villafañe, Devetach.

Tal vez conozcas a algunos
y otros ni te sonarán.
Entre ellos hay poetas
que nadie suele nombrar,
si acaso un niño que sepa
que hay versos para jugar.

No están todos, pero aquí
no hay sitio para más.


Un llibre preciós que ens parla de la poesia i dels seus creadors, tot amb un llenguatge proper i senzill, molt acurat, amb diferent tipus d'estrofes i molt bon ritme. Crític i difusor de la poesia, perfecte per a llegir menuts i grans. Un llibre molt recomanable per a endinsar-se en els ensomiadors mons dels poetes:

...
Pero digo yo,
¿qué tendrá de raro
coleccionar cada mañana
tus sueños y los míos
para rellenar la funda de la almohada?

14.9.16

Animales pintados que cobran vida... con la poesía

Pintant, versificant, creant cultura des de menuts -il·lustració de Nicola Bayley-

La pintura, com la poesia, té una màgia especial. Escrivim versos i la paraula cobra vida, pintem i els personatges també cobren vida... fins escapar-se del llenç? Això sembla quan llegim aquest poema de Roberta Iannamico. Pinteu, escriviu versos i ja ens conteu si us succeeix el mateix.

Animales pintados
(Roberta Iannamico)

Con un pincel de pelo de camello
pinté un pájaro.
Soplé tres veces al aire
y el pájaro salió volando.
Lo sorprendió el verano:
picoteaba el corazón de todas las frutas.

Con un pincel de pluma de pájaro
pinté un camello.
Di tres golpes en la tierra
y el camello salió andando.
Lo sorprendió el invierno:
nevaba sobre la punta de su joroba.


11.9.16

Grans de raïm i versos per endolçar setembre



Temps de verema, temps de dolç raïm... grans que exploten a la boca omplint-la del sol d'estiu. Gotims amb versos que ens regala setembre.

Raïm

El temps es fa sucre,
el sol infla els gotims.
És regal de setembre,
és tresor finit el raïm.
Fruita, most, vi...
Formats d'una delícia
que creix a la vinya
o a la parra del meu jardí.

La il·lustració és de Sergey Smirnov.

9.9.16

La espera, un poema para las futuras mamás / Un embaraç poètic


Les primeres paraules que els diem i cantem als nostres fills/es són les cançons de bressol. Bressolar-se amb el suau cant de la mare o del pare és deixar-se acoronar a la porta dels somnis. Al blog he anat pujant moltes cançons de bressol -nanas- en diferents  llengües i de diferents cultures i hui volem avantçar-se amb un poema preciós, de Lucía Solana Pérez, que la futura mare pot anar recitant mentre viu la dolça espera.

Poesia connectada pel cordó umbilical. Aquest post volem dedicar-lo a dos futures mamàs, Àngela i Núria, per a que la poesia niue al seu interior.

La espera
(Lucía Solana Pérez)

Verde, blanco y verde.
Olivo, cal y viñedo.

Verde, blanco y verde.
Cactus, pared y romero.

Verde, blanco y verde.
Esperanza, amor y verso.

Verde, blanco y verde.
A mi hijo
                               yo espero.



Les il·lustracions són de Carla Pott.

8.9.16

Juguem i endevinem les lletres de l'alfabet: endevinacedari joganer

 A, B, C, D, E... endevinem cada lletra de l'abecedari -il. Maro Arts-

Hui tenim moltes ganes de jugar així que us proposem llegir i crear endevinalles, de l'A a la Z. Va, juguem amb les lletres de l'abecedari! S'animeu? Comencem:
Tot plegat no dic mai res,
però si bé em divideixen
i em comprenen
i em coneixen
faig savi aquell que no ho és.
(l'abecedari)

Podeu comprovar les solucions passant i arrossegant el punter per damunt del que hi ha amagat entre els parèntesi.

Adam la porta al davant i Eva al darrera.
(lletra A)

Sóc be i belar no sé.
(lletra B)

Cal a casa 

i en cada cas
cap en cara
(lletra C)

Diuen que al dit està la lletra
no sé si serà la primera
(lletra D)

Digues tu, bona persona; 

què hi ha al mig de Barcelona?
(lletra E)

A veure si ho endevines, t’ho diré clar i català: 

visc en un cap de finestra i sempre sec en un sofà.
(lletra F)

Borda el gos
maula el gat
quina lletra s'amagat?
(lletra G)

Hi ha en hipo
no hi ha en pipo
(lletra H)

Un palet molt plantadet que damunt la caboteta té un mosquitet.
(lletra I)



Però que els passa a les lletres? -il. Edit Sliacka-

El que té en Joan i en Josep mai no ho tindrà l’Antonet.
(lletra J)

Kóm kreus ke s'eskriu korrectament si llevem akesta lletra?
(lletra K)

Lolailo, laloilo,
lletra sóc i en lletra estic.

(lletra L)

La veig durant la setmana i la veig dintre del mes, 

però no la veig en tot l’any. Sabries dir-me això què és?
(lletra M)

Sóc al mig d’un cementiri i també dintre un convent,

també em tenen els gitanos i vaig amb la 'gente bien'.
(lletra N)

Vull dir-te una cosa que no sap ningú: 

que sempre tinc jo i mai la tens tu.
(lletra O)

Jo sóc de la processó el que vaig sempre al davant, 

però no et pensis per això que és que jo sóc el gegant.
(lletra P)

Qui fa quiquiriqui
el gall o la lletra que està aquí?
(lletra Q)

Ric-rac, rac-ric,
tris-tras, tras-tris
cris-cras, cras-cris.
Mira, compta, llig
quina lletra és la que més repetix
(lletra R)

Tu que et creus un savi, 

saps com acaben totes les coses?
(lletra S)

Davant de tu m’estic. 

En tot, dos voltes m’hi veuràs, 
i quasi sempre em trobaràs 
a la punta d’un escrit.
(lletra T)

Cerca’m a l’estiu si de cas em vols veure. 

També prop del riu em trobaràs sempre.
(lletra U)


Veig, veig.
Què veus?
Una lletreta
que vol volar.
(lletra V)

Santa Eulàlia molt m’estima, però vaig amb Sant Xavier. 

M’agrada la xerinola però no el ball de carrer.
(lletra X)

M'han planxat i m'han girat.
era una S i ara sóc una...
(lletra Z)

Totes les lletres, barrejades, van formant paraules i aquestes estan en el...

Té llom i no té espina. 
Sap molt i no parla. 
Té fulles i no és planta.
(llibre

Ara us toca a vosaltres inventar-se endevinalles sobre les lletres i ens encantaria ens les enviareu. Passeu-ho bé jugant amb la poesia.

7.9.16

Ya está, poema de Karmelo C. Iribarren / Ja està, ho tenim tot, i ara què?


Què és això de la felicitat? Tenir molt? Poder gastar tot el que ens abelleisca? Somriure sempre? Sentir-se més plens de vida? ...? La felicitat: utopia o realitat. El millor: gaudir de mossets de felicitat cada dia, com la bona poesia.
Ya está

Ya poseemos
casi todo
lo que nos iba
a hacer felices.
Puede decirse
que lo hemos
conseguido.

Ya está.

Ahora solo
nos queda
comprobar
hasta qué punto
fuimos sinceros
con nosotros
mismos.

La il·lustració és de Cuca Nácher

6.9.16

Els llibres són a punt i els versos també: tornem al col·le amb la motxilla plena de poesia



Els llibres ja són a punt, la motxilla plena, tot arreglat per anar a classe. El dia de tornar ha aplegat. Apa! Hui s'enceta el col·le i ja és hora d'anar-hi. No s'oblideu de ficar en alguna butxaqueta uns quants versos, com aquests tan simpàtics i boniquets que ens ha regalat ek nostre amic i poeta Joan Josep Roca. Gràcies. Jo ja els tinc embolicats en un mocadoret blanc -per a que no s'embruten- i ficats a l'estoig.

Els llibres són a punt

El llibreter diu, a la mare,
que els llibres són a punt,
setembre retorna el disgust
d'encetar, de nou, les classes.
M'acomiado de la platja,
d'aquell corriol de formigues,
d'aquell no parar de riure
sota l'ombra de la plaça.
Caldrà retrobar els amigots,
aquells que enceten matins
per a guanyar-se a la mestra.
Parlant amb la finestra,
li he pregat llargues les nits
i més curtes les lliçons. 


 Les il·lustracions són de Sarah Massini.

5.9.16

Distinto: poema por la diferencia y la tolerancia / Distinto: versos de Juan Ramón Jiménez



Al llarg de la història i en totes les cultures sempre s'ha mirat malament allò que és diferent. Hui en dia, en que els mitjans de comunicació han avançat tant, sembla que el concepte 'diferent' és anacrònic, però això no és real. La ignorància ens fa rebutjar la diferència i encara impera molta ignorància en la nostra societat. Tots som diferents i aquestes diferències ens enriqueixen personal i socialment. Assumir les diferències ens porta a ser més tolerants i créixer, madurar. Iguals, però diferents, cadascú amb la seua personalitat.

La família, l'escola, els mitjans de comunicació i la societat tenen molt a dir en aquests temes de la diferència i la tolerància. De res serveix, per exemple, educar en casa per la tolerància i després veure a l'aula l'assetjament escolar i no denunciar-ho, o sensibilitzar-se davant de la violència social que suposa la passivitat davant la massacre emigratòria que està ocorrent en el Mediterrani i després no saludar als veïns perquè son d'altra cultura o religió, o la hipocresia social de difondre la importància de tenir salut i menjar correctament mentre sens dona en tota la publicitat models ratllant en l'anorexia... hi ha tants exemples! Tots som responsables de l'educació dels nostres xiquets i joves, no ho oblidem.

Pense que aquest poema de Juan Ramón Jiménez fica en vers aquesta xicoteta reflexió que hui, en veu alta, us volem transmetre, quasi a les portes del nou curs escolar.

Distinto

Lo querían matar
los iguales,
porque era distinto.

Si veis un pájaro distinto,
tiradlo;
si veis un monte distinto,
caedlo;
si veis un camino distinto,
cortadlo;
si veis una rosa distinta,
deshojadla;
si veis un río distinto,
cegadlo.
si veis a un hombre distinto,
matadlo.

¿Y el sol y la luna
dando en lo distinto?

Altura, olor, largor, frescura, cantar, vivir
distinto
de lo distinto;
lo que seas, que eres
distinto
(monte, camino, rosa, río, pájaro, hombre):
si te descubren los iguales,
huye a mí,
ven a mi ser, mi frente, mi corazón distinto.


La il·lustració és de Kostin Sergey.

4.9.16

100 refranes sobre la educación, la escuela y el aprendizaje / Refranys sobre l'educació, l'escola i l'aprenentatge

Abans d'ensenyar, aprèn -refranyer popular-, il·lustració de Barroux

Fa ja uns anys vàrem penjar en aquest blog un grapat de refranys que giraven al voltant de l'educació i hui us volem invitar a llegir-ne i reflexionar sobre més refranys d'aquest tema, però aquesta vegada en castellà. 

Segur que us interessaran, però a més encetem en aquest mes de setembre una nova estació, així que també us poden interessar:

-Refranys populars sobre setembre
-Refranys de la tardor
-Refranys de la pluja
-Refranys del vent

-Refranys sobre la boira
-Refranys sobre la verema i el vi

-Refranys sobre les castanyes -Refranys de bolets
-Refranys sobre la caça i els caçadors



  100 Refranes populares sobre la educación, el aprendizaje y la escuela:

A hacer y deshacer llaman aprender
A la cama no te irás sin saber una cosa más
A la fuerza, ni el zapato entra
Al buen alumno, pocas palabras
Al mal maestro los alumnos le estorban
Al niño, corrígele con cariño
Aprende de maestro y vendrás a ser diestro
Aprender sin reflexionar, es malgastar la energía
Aunque el sabio en cueros vaya, su saber le acompaña
Cada día aprendes cosas que no sabías
Cada día estudiando, pasa el hombre de necio a sabio
Cada profesor con su tema
Cada uno es maestro y artífice de su fortuna
Como el maestro ciruela, que no sabe leer y pone escuela
Contra lo mal aprendido, el remedio es el olvido
Cuanto sabes, tanto vales
De la continua lección nace la ciencia
Del mal maestro no sale discípulo diestro
Desde San Lucas (18 oct.) a Navidad, hay pocos estudiantes de verdad
De tal maestro, tal alumno
Desvélate por saber y trabaja por tener
Dime cómo enseñas y te diré quién eres
Dos cosas no se pueden agotar: el saber y el agua del mar
Duda y estudiarás, estudia y sabrás
El brazo a trabajar y la cabeza a gobernar
El buen discípulo pasa al maestro
El discípulo que no duda, no sabrá jamás cosa ninguna
El estudio, a los rudos hace maestros
El mucho regalo hace al hijo malo
El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho
El saber no causa hartura
El sabio nunca está solo
El sabio siempre quiere aprender, el ignorante siempre quiere enseñar
El tonto nace y el sabio se hace
En calidad y en dura, más vale el saber que la hermosura
En este mundo, para saber, se necesita estudiar mucho
En pocos días no cabe gran sabiduría
Eso se te pega, y como lo leiste se te queda
Estudiando, estudiando, se va el hombre desbastando
Estudiante memorista, loro a simple vista
Estudiante que no estudia, en nada bueno se ocupa
Estudiante tontiloco, por mucho que estudie sabrá poco
Estudiar y no saber, es sembrar y no coger
Ignorar para preguntar y preguntar para saber, eso es aprender
La buena lectura distrae, enseña y cura
La buena suerte se pasa y el saber se queda en casa
La ciencia quiere prudencia y tiempo de experiencia
La constancia vence lo que la escuela no alcanza
La educación bien entendida empieza por casa
La educación no está reñida con nadie

Educar és formar l'esperit -refranyer popular-, il·lustració de Felicita Sala

La práctica hace maestros
La verdadera valía es la sabiduría
Lección bien aprendida, tarde o nunca se olvida
Libros buenos, los que enseñando son amenos
Libros, caminos y días dan sabidurías
Lo que bien se aprende, nunca se olvida
Lo que de cierto no sabes, ni lo afees ni lo alabes
Lo que deprisa se escribe, despacio se lee
Lo que en la mocedad no se aprende, en la vejez mal se entiende
Lo que se aprende en la cuna siempre dura
Los libros son maestros que no riñen y amigos que no piden
Más vale aprender viejo que morir necio
Más vale ciencia que renta
Mucho leer y bien entender, el mejor camino para aprender
Nadie es sabio por lo que supo su padre
Nadie nace enseñado
Nadie sabe para quien estudia
Ninguno se hace sabio sin trabajo
No entender lo que se ha leído, tiempo perdido
No es más sabio el que más sabe, sino el que lo oportuno sabe
No hay mejor gozo que aprender de todo
No hay mejor maestra que necesidad o pobreza
No muchas cosas mal aprendidas, sino pocas y bien sabidas
Para aprender, es menester entender
Para aprender, es menester padecer
Para aprender, lo principal es querer
Para aprender y tomar consejo, nunca se es viejo
Para ser maestros poco sabemos, pero enseñando aprendemos
Por la escritura, lo que había de olvidarse, perdura
Por la estudianza todo se alcanza
Por loco se ha de juzgar a quien sin aprender quiere enseñar
Por muy sabio que sea no hay ninguno que todo lo sepa
Por saber, nada se pierde
Quien a reglazos aprende, a reglazos enseña
Quien bien atiende, bien aprende si, además de oir, entiende
Quien con alumnos se junta, a enseñar aprende
Quien más piensa que sabe, a veces sabe menos
Quien más sabe, más duda
Quien más sabe, menos presume
Quien mucho abarca, poco enseña
Quien no entiende, no parende
Quien sabe en secreto, no tiene saber perfecto
Quien sabe, en todas partes cabe
Raiz amarga es la del estudio, pero muy dulce su fruto
Saber y saberlo demostrar, es valer dos veces
Saber por solo saner, cosa vana viene a ser; saber para ser mejor, eso es digno de loor
Sabiendo leer y escribir, hasta Roma se puede ir
Si sabes que no sabes, algo sabes
Sigue al maestro aunque sea tonto
Tontos sabios nunca vi, pero sabios tontos si

El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència -refranyer popular-, il. de Rimas Valeikis


1.9.16

S'acaben les vacances, comença un nou curs escolar... amb poesia


S'enceta setembre amb l'obertura de l'escola. S'enceta amb molta il·lusió per aprendre i conèixer, per retrobar-se amb el companys, per compartir, per imaginar i crear, per a crèixer i, esperem també, per a gaudir de la poesia. No s'oblidem de la poesia, mai, un poquet dia a dia és molt bò per a la ment i l'esperit, per als sentiments i la creativitat, per al llenguatge i l'expressivitat.

Jugar i sentir la poesia, llegir-ne i escriure'n, viure-la en l'aula i en casa, com un bon perfum amb un aroma suau sempre present, sense enfitar-se. Al blog trobareu molts poemes i recursos que desitgem us siguen útils.

Comencem, doncs, omplin la motxila amb els primers versos d'aquest curs.

S'acaben les vacances

Avui tornaré a l’escola!
Vull arribar la primera!
He ficat llibres i agenda
dins de la meva cartera.
Una cartera molt nova,
on hi ha dibuixat un mussol,
que mira com surt la lluna
i com s’amaga el bon sol.
Avui tornaré a l’escola!
He de ser ben matinera!
No val badar ni una mica
si vull arribar la primera!

La il·lustració és d'Alessandra Psacharopulo.

31.8.16

Jugant i poemant acaba agost / Ronda de la poesia para finalizar agosto



Acaba agost i amb ell les vacances, però no per això estem tristes. D'ací poquet comença un nou curs escolar, ple d'il·lusions, i això ens ompli d'alegria. 

Acabem els dies de vacances agafats de les mans, fent una gran rotllana, de menuts i adults i, tots junts, jugant i poemant, s'acomiadem d'un llarg i bonic estiu.

Las manos son alas,
las alas son remos,
los remos son olas,
la ronda formemos
pues somos hermanos.
La ronda juguemos
juntando las manos:
la ronda del viento,
la ronda del mar,
la ronda más honda,
la ronda que siento
en mis labios cantar. 

La il·lustració és de Gerald Hawksley.

29.8.16

Democràcia (assaig general), un poema de Martí i Pol


Sembla que aquest any la política al nostre país està rebolicada. Eleccions i més eleccions i... encara no sabem quin serà el final. Mentrestant veiem el final d'aquest embolic, us deixem reflexionant amb un interessant poema de Martí i Pol.

Democràcia
(assaig general)

 Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.

Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies

La il·lustració és de Linzie Hunter.

25.8.16

Muñecas rusas, poema d'amor d'Alfonso Bresmes



Muñecas rusas

Coge una sierra,
párteme en dos:
dentro estoy yo,
esperando
a que llegues
y me partas,
y me abras de nuevo,
tantas veces
como haga falta,
cada vez más pequeño,
más yo,
esperándote,
para ver
la cara que pones
cuando llegues al fin
a mi yo más oculto,
y lo mires,
y tenga tu rostro.

Il·lustració de Vin Ganapathy.

20.8.16

Mosquito, poema animal veraniego / Mosquit, poema animal estiuenc



Mosquits, els reis de les nits d'estiu: pesats, impertinents, xucladors, sorollosos... Mosquits, tan menuts i tan 'fotuts'. Un sol pot aplegar a no deixar-nos dormir en tota la nit. Mosquits, nits d'estiu, poesia volandera.

Mosquito

Mosquito,
chiquito
inquieto.
¡Mosquieto!

Fastidioso,
escandaloso
traidorzuelo.
¡Mosquieto!

Chupasangres
diminuto
me vigilas.
Vampirillo
me incas 
tu dardillo
envenenado...

¡PLAF!
¡Qué paz!
Mosfrito.

La il·lustració és de Katarina Ilkovicova.

18.8.16

80 Aniversari de la mort de Federico García Lorca: petit homenatge


A la matinada del 18 d'agost de 1936 va ser afusellat el gran poeta Federico García Lorca (38 anys) i encara desconeixem on està soterrat. 80 anys en que la seua obra ens ha continuat encisant, cada vegada més i més, a grans i menuts.

Un dia tan especial com hui el volem recordar amb un dels seus poemes -fragment de la Fábula y rueda de tres amigos de Poeta en Nueva York-, un tant premonitori del que li va passar.

Us deixem amb el poeta, amb els seus versos que mai moriran i sempre restaran vius entre nosaltres.

Cuando se hundieron las formas puras
bajo el cri cri de las margaritas,
comprendí que me habían asesinado.
Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias,
abrieron los toneles y los armarios,
destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro.
Ya no me encontraron.
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados.
...
La caricatura és de Carlos Cubeiro.

10.8.16

Un xiquet jugant amb un lego, és un poeta buscant un poema

 Lego
(Carles Cano)

Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.


Les il·lustracions són de Kim Roberti.

5.8.16

Bicicleta: pedaleando por la ciudad con poesía



Bicicleta
(Roberta Iannamico)

El pueblo es mío en bicicleta.
Las orejas se tiran para atrás.
Puedo inventar el viento si pedaleo.
Cuando llueve ando más fuerte
y la lluvia me escribe telegramas húmedos.
Me dibuja en el cuerpo un mapa.
Se parece al de mi pueblo
pero es infinitamente mayor.


La il·lustració és d'Iwona Lifsches.

2.8.16

Mis gatos, poema de Charles Bukowski / My cats


Mis gatos

Ya sé. Ya sé.
Son limitados, tienen necesidades
y preocupaciones
distintas.

Pero los observo y aprendo de ellos.
Me gusta lo poco que saben,
que es
tantísimo.

Se quejan pero nunca se
preocupan.
Caminan con una dignidad sorprendente.
Duermen con una simplicidad directa que
los seres humanos sencillamente no podemos
comprender.

Sus ojos son más
hermosos que los nuestros.
Y pueden dormir 20 horas
al día
sin vacilar ni sentir
remordimientos.

Cuando me siento
bajo de ánimos
me basta con
observar a mis gatos
y me
vuelve
la valentía.

Estudio a estas
criaturas.

Son mis
maestros.


 My cats
(Charles Bukowski)

I know. I know.
They are limited, have different
needs and
concerns.

but I watch and learn from them.
I like the little they know,
which is so
much.

They complain but never
worry,
they walk with a surprising dignity.
They sleep with a direct simplicity that
humans just can't
understand.

Their eyes are more
beautiful than our eyes.
And they can sleep 20 hours
a day
without
hesitation or
remorse.

When I am feeling
low
all I have to do is
watch my cats
and my
courage
returns.

I study these
creatures.

They are my
teachers. 

Les il·lustracions són d'Anne Mortimer.