25.10.14

Principado de ensueño: llibre de poesia infantil



El petit príncep / El principito és una de les obres més importants del segle XX. Un cant a la imaginació i el seu poder, una obra que ens ajuda a reflexionar sobre el nostre món interior i exterior. Doncs l'escriptora i poetessa Nieves Fernández ha creat Principado de Ensueño, una oda al Principito y als xiquet que tots portem dins de nosaltres, malgrat que de vegades l'amaguem.

Principado de ensueño està editat per Vitral i el podem llegir on-line o descarregar-se'l (punxant damunt del títol). Us recomanem la seua lectura (després d'haver llegit El petit príncep) i estem segures que als xiquets i joves els encantarà.

Us fiquem un tastet del llibre:

Pourquoi un chapeau ferait-il peur?

- I -

Todos pilotamos aviones
al tiempo que dibujamos cosas
que parecen sombreros.

Un dibujo abierto nos abre los ojos
si se quedan ciegos.
Pero el elefante se asoma al estómago
de la boa hambrienta
y ya no mostramos dibujos abiertos
porque con los años los cierran los cuentos.

S’il vous plaît... dessine-moi un mouton!

- II -

Si creces
no muestres dibujos infantiles,
que se reirán todos.
Has de parecer serio
como un sombrero que espera una corona.

Si guías aviones por el Sahara
no dibujes corderos escondidos en cajas.
Háblanos de corbatas y de juegos de mesa
y serás razonable
en este universo de planetas y agua.

Por favor,
dibújame un cordero
que en mi planeta quepa
o mejor, una caja pequeña
para meter rebaños
que se hagan infinitos
si llega el desengaño.

D’où viens-tu, mon petit bonhomme?

- III -

Hoy todas las preguntas quisiera hacerte
aunque vayas al cielo a buscar la respuesta,
pero no diré nada:
El por qué de los niños
jamás acaba
y al crecer me guardé
alguna interrogante.

Los príncipes del mundo
a todos interrogan
y nadie les contesta
porque calla la aurora.

Ahora sé que es igual
si has caído del cielo
o emerges del epicentro de una estrella.
Ayúdame a vigilar la rosa,
a afilar sus espinas
antes que la amenace un rumiante. 


...


24.10.14

Madrid, te comería a versos: poemes a l'asfalt



La negror contaminant de les ciutats pot convertir-se en pessics de literatura i vida gràcies a la poesia. Ens sembla genial la idea d'omplir l'asfalt amb versos -estic segura que més d'un vianant es troba amb la poesia per primera vegada amb aquests versos- i això és el que s'ha fet en el projecte  'Madrid, te comería a versos'.


Esta iniciativa poètica-urbana està realitzada per Boa Mistura   i ha omplit de versos i alegria els bruts carrers de Madrid. Els versos formen part d'algunes de les cançons de Rayden i Leiva. Ens encantaria poder celebrar el proper Dia de la Poesia a Cocentaina amb els nostres carrers plens de versos. Anem rumiant la idea...














23.10.14

Benestants bolets, benvinguts a la poesia


Benestants bolets

Quan la pluja fina
aplega al meu bosc,
sento com refila,
ho desperta tot.
S'aixequen, mandrosos,
benestants bolets,
com rauen: joiosos,
esguardant, desperts.
Talment semblarien
paraigües novells,
esperant les dèries
del viatjar amb cistells.
Quan la pluja els deixa,
aplega el gran fred,
fan que un somni ver
esdevingui queixa.
I plora el vell bosc
en sentir la neu,
com de tou té el cor?,
segur que ho sabeu.

La il·lustració és d'Artisalma -Birgitta Lopez.

Las barbas y los miedos: poesia d'Olga Drennen



La por és molt lliure i ens porta sorpreses, perquè allò que li és molt agradable a algú pot resultar temorenc a altre. Pors que els menuts no controlen, per exemple, la por que de vegades els xiquets i xiquetes tenen a les persones que porten barba -serà per Barba Blava?-.

Las barbas
(Olga Drennen)

¡Qué miedo me dan las barbas
todas llenas de pelitos!
Los besos parecen púas
que pican más que mosquitos.

Muchos señores parece
que usan en la cara, hebillas
y cada vez que los veo
se me doblan las rodillas.

Tengo la boca desnuda,
como mi pecho y los pies,
el que se deja la barba
tiene la cara al revés.

La il·lustració és de Juliana Cuervo.

15.10.14

Vaya nombre tiene la rana Marrana!: Versos infantils de Nieves Fernández

La rana emperatriz
(Nieves Fernández)

La rana Marrana
tiene un nombre feo.
Se lo puso un sapo,
el sapo Amadeo.

La rana Marrana
nada te responde
si dices: ¡Marranaaaaa!
Quiere un nuevo nombre.

La rana Marrana
sale de su charca
a buscar comida
porque ya no caza.

No alcanza las moscas,
es que no ve nada,
aunque salta y salta,
no atina a cazarlas.

La il·lustració és d'Angel Cortez.

14.10.14

Un poema de bolets per a boletaires en una cistella de versos


Ja sabeu que estem en temps de bolets, tot un plaer per als boletaires. Cistella al braç i una bona passejada pel bosc on, ben cert, els trobarem amagats. Però no tots els bolets són bons, hi ha alguns que tenen... massa vida, com aquest del poema d'Isabel Barriel.

Quanta vida interna!
(Isabel Barriel)

Invisible a ull nu,
mòbil, tancada, plena,
agitada i alhora serena.

La teva pell externa
és llur infranquejable frontera
que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena
i quan et veig,
m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,
malgrat el manat de cucs
que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,
et tinc en estima intensa,
t'agafo, i et deixo anar amb pena...

La il·lustració és de Virpi Pekkalan

13.10.14

"Te canto un cuento" y otros libros de poesía infantil de Ramón Iván Suárez Caamal


L'escriptor mexicà Ramón Iván Suárez Caamal acaba de publicar un preciós llibre de poesia infantil, Te canto un cuento, il·lustrat per Pájaro Toj -Luis David Canul-. 14 poemes entre els que cal destacar Ensalmo para cantar un cuento, Confesiones de una niña lectora, No hay vacantes o El sueño de una niña bruja. Tal vegada tenim dificultats per adquirir el llibre, però com que no volem deixar-vos amb la mel a la boca hem pensat en incloure ací alguns dels seus altres poemaris.

En un árbol la canción. Antología, de Ramón Iván Suárez Caamal


En un árbol la canción 
de mis versos conseguí. 
Tómalos, son para ti; 
en ellos mi corazón 
se hizo niño y aprendí 
la más hermosa lección. 

Poemas para los más pequeños, de Ramón Iván Suárez Caamal

Manos cerradas,
manos abiertas,
manos dormidas,
manos despiertas.
Manos de nido,
manos que muevo,
la gallinita
cacaraquea
y pone un huevo.
Dedos que estiro,
dedos doblados,
son diez pollitos
los que han brotado.

La fauna del platón y otros poemas,de Ramón Iván Suárez Caamal

Reporte meteorológico 
El huracán
-niño malo-
sin miedo a que lo castiguen,
juega al trompo trompiloco
en las aguas del Caribe.

12.10.14

Nudos: poesia per a descobrir la vida

En el telar de la trastienda,
de todos los colores,
en todos los idiomas,
de todas las medidas,
Ahmed ofrece alfombras:
las extiende, las cubre, las explica,
con el último precio las enrolla.
Altivo tras los fardos
Ahmed come a escondidas.
Sólo él sabe el valor que regatea,
la miseria que dan catorce horas,
la vida que se pierde en siete días.

8.10.14

El arbolito sin hojas: versos infantiles otoñales


Conforme avança la tardor les fulles de l'arbre van caient, poc a poc en alguns llocs, depressa en altres. Fulles que van formant un mantell de colors al bosc i a la ciutat... caldrà ficar-se escombra en mà i anar recollint-les a ritme de poesia.

El arbolito sin hojas
(Celina Corfield)

Pobrecito el arbolito,
sin hojitas se quedó
porque ya llegó el Otoño
y el viento se las llevó.

Van cayéndose solitas
sin el calor del sol,
ya que su amigo lejano
a la escondida jugó.

Pobrecito el arbolito
sin abrigo él está,
pronto llegará el Invierno
mucho frío pasará.

La il·lustració és de James Browne.

7.10.14

Anuncios: poema d'amor entre els anuncis d'un periòdic


Ens agraden molt els poemes de Belén Reyes, els trobem frescos, actuals, juvenils, emenins i amb un toc de descar. Llegiu aquest poema i comprobareu el que diem: versos anunciant -tal vegada en un periòdic?- el desig de tornar-se a enamorar, desig d'amor mostrant un toc d'humor i molta simpàtia.

Anuncios
(Belén Reyes)

Se traspasa afectividad
por cese de negocio.

Pecho reformado, mucha luz, calefacción central,
autoestima.
Negociable. Vacío...

Busco amor de segunda mano, todo terreno. No
importan kilómetro psíquicos. Sufro bien y al
contado.


La il·lustració és de Jude Harzer.

6.10.14

Un poema per a la mare / Un poema para la madre: poesia multilíngüe


Un poema per a les mamàs en diferents llengües, de Cristian David López: preciós i tendre, senzill i bonic. Versos d'amor per a totes les mamàs del món (ens hem permès traduir-lo al català)

SY
(Cristian David López, guaraní)

Ahai nde resa
ha mitanguéra oma'-.
Ahai nde juru
ha mitanguéra okupa.
Ahai nderéra
ha mitanguéra oñe'-.


Madre
(Cristian David López, trad. castellano del propio autor)
Dibujo tus ojos
y los niños miran.
Dibujo tu boca
y los niños sonríen.
Dibujo tu nombre
y los niños hablan.

*

MA
(Cristian David López, asturianu trad. Pablo Antón Marín Estrada)

Dibuixo'l to güeyu
y los nenos miren.
Dibuixo la to boca
y los nenos sorríen.
Dibuixo'l to nome
y los nenos falen.


Mare
(Cristian David López, català trad. Dolores Insa Ribelles)

Dibuixe els teus ulls
i els nens miren.
Dibuixo la teua boca
i els nens somriuren.
Dibuixo el teu nom
i els nens parlen. 

Les il·lustracions són de Reimao.


3.10.14

Caballero de otoño: poesia de José Hierro


Caballero de otoño

Viene, se sienta entre nosotros,
y nadir sabe quién será,
ni por qué cuando dices nubes
nos llenamos de eternidad.

Nos habla con palabras graves
y se desprenden al hablar
de su cabeza secas hojas
que en el viento vienen y van.

Jugamos con su barba fría.
Nos deja frutos. Torna a andar
con pasos lentos y seguros
como si no tuviera edad.

Él se despide. ¡Adiós! Nosotros
sentimos ganas de llorar.

La il·lustració és de Sara Cancian.

2.10.14

Poetiqüestionari: La importància d'escriure poesia divertida / La importancia de escribir poesia divertida


Si escribes poesía divertida no te consideran  escritor de verdad -diu Roger McGough, en un interessant article que us animem a llegir.

El consejo de quien presenta el programa ‘Poesía por favor’ en BBC Radio 4 -"Poetry Please"- es que quienes quieran hacer poesía se diviertan «jugando con el idioma». Estima que la rima constriñe el poema y que sus textos son un equilibrio entre alegría y desesperanza, aunque incluye un lamento: «Si escribes poesía divertida no te consideran poeta de verdad; te toman más en serio siendo serio».

Aquesta frase ens ha impactat molt, doncs al llarg dels diferents posts del blog hem anat descobrint que la poesia infantil patix, justament, d'una falta d'humor i d'alegria. Diuen que a l'hora d'escriure és més fàcil provocar el plor entre els lectors que la rialla, però és la rialla la que més agrada als xiquets i als adults. Necessitem riure's i si la poesia ens provoca pessigolles al nostre ànim ens sembla genial.


L'entorn que viuen els xiquets actualment està ple de núvols grisos, cares llargues, preocupacions econòmiques a casa, dolentes expectatives de futur, ... de tristor. La poesia ens ajuda, a cop de versos, a expressar esta tristor, a comprendre el món, però també ens ha d'ajudar a valorar l'alegria, el seu fons i la seua difusió. a compartir-la. Un somriure, una rialla, en la cara dels xiquets... no té preu.

Trobe que escriure per a xiquets i xiquetes és difícil i escriure poesia infantil i juvenil encara ho és més. No tot val, no tot és bo, no tot és versificar les estacions i als animals i donar-li quatre pinzellades als sentiments i les emocions. La poesia ens ajuda a pensar, a reflexionar, a sentir, a expressar emocions, a veure d'altra manera la vida, a comunicar-se, a transmetre valors, a mirar el nostre interior, etc. Els adults som responsables de l'educació dels xiquets, incloent la seua educació emocional i literària i també som responsables d'omplir d'alegria les seues vides, tots.

Reivindique el que diu Roger McGough. Necessitem poesia, cada dia, i també somriures. Què us sembla? Ens encantaria que en deixareu la vostra opinió -gràcies per endavant-.


Les il·lustracions són de Robert Romanowicz

1.10.14

El poema de los números: versos del 0 al 9 d'Estrella Montenegro


També podem jugar amb el números i la poesia, cada número té el seu verset, del 0 al 9. Què divertit i poètic!

El poema de los Números

CERO
Cero redondo
Como un lucero
Una tarta de pastelero
Como el timón
De un barco velero
No eres la O
Pero también
Te quiero

UNO
Largo y con nariz
No lo confundas
Con una lombriz
Como es el primero
No le cuesta reír
Por eso es
El número feliz

DOS
El dos nunca esta solo
Es el número pareja
Por eso nunca se queja
Ni bajito, ni en la oreja
Ya lo sabes
Uno más uno
Siempre son dos

TRES
Tres eran las patas
Del taburete
Que usaba Josete
Tres ruedas tiene
El triciclo que conduce
Mi amigo Rodrigo

CUATRO
El fórmula uno de Sebastián
Tiene cuatro ruedas
Para ganar
Cuatro patas tiene el elefante
Altas y fuertes
Porque es muy grande

CINCO
Los dedos de una mano
Cinco…
Los dedos de un pie
Cinco…
Meñique, anular
Corazón, índice y pulgar
Solo los tienes que sumar

SEIS
Seis pétalos tenían
La margarita de Florita
Que quitó
Con su juego de si
Con su juego de no
¿Qué le contestó?
Si contó tres sis
Y conto tres nos

SIETE
Siete son los días
Que tiene una semana
De lunes a viernes
Ya suman cinco
En estos días
Las clases tienes
Suma también
Sábado y domingo
Ya tienes los siete
Días de la semana

OCHO
Mi abuela Manuela
Hizo un bizcocho
De buena mañana
Comenzó a las ocho
Mi abuelo Manuel
No se pudo contener
Y se lo comió todo
Antes de comer

NUEVE
Me lo explico Don José
Por eso lo sé
El nueve no es
Un muñeco de nieve
Pues solo de una patita
Él se sostiene

La il·lustració és d'Alexandra Gallant.

29.9.14

Poesia sobre la poesia: reflexions al voltant dels versos, el poema i els poetes


Comencem la setmana reflexionant un poc sobre la poesia, sobre els versos i poemes, sobre els propis poetes: Una reflexió que fem amb la veu de la pròpia poesia.

Sobre los poemas
(Michael Augustin)

Los poemas
no se escriben,
los poemas ocurren.

Poemas
había ya
antes de que hubiera poetas.

Los poemas
son cristales de ventanas
arañados.

Los poemas
se pueden convertir en abono
y por ello
de ningún modo
se deben quemar.

Los poemas
están abiertos a cualquier cosa
(incluso los herméticos).

Los poemas
del extranjero
no requieren
permiso de residencia.
Sólo basta con un buen traductor.

Nadie debe
ser obligado
a leer un poema
y mucho menos a escribir uno.

Los poemas
no pueden responder
por su autor.

Los poemas
no leen poemas.

Los poemas
en cualquier momento
se pueden
intercambiar por otros.

La il·lustració és de Jonny Ruzzo i la traducció del poema és de Ingrid Martínez-Rico.

28.9.14

Nana de la tortuga: poesía de Rafael Alberti



Nana de la tortuga

Verde, lenta, la tortuga.

¡Ya se comió el perejil,
la hojita de la lechuga!

¡Al agua, que el baño está
 rebosando!

¡Al agua, pato!

Y sí que nos gusta a mí
y al niño ver la tortuga
tontita y sola nadando.

Desconeixem l'autoria de la il·lustració.

26.9.14

Día de otoño: poesia de Raine Maria Rilke



Día de otoño

Señor: es hora. Largo fue el verano.
Pon tu sombra en los relojes solares,
y suelta los vientos por las llanuras.

Haz que sazonen los últimos frutos;
concédeles dos días más del sur,
úrgeles a su madurez y mete
en el vino espeso el postrer dulzor.

No hará casa el que ahora no la tiene,
el que ahora está solo lo estará siempre,
velará, leerá, escribirá largas cartas,
y deambulará por las avenidas,
inquieto como el rodar de las hojas.

La il·lustració és de Sherley Freudenreich.

25.9.14

Què serà de la Caputxeta després de tot el temps passat? / Qué será de Caperucita después de todo el tiempo transcurrido?: poesia de Cecilia Maurig



Aquest dijous anem a passejar amb la poesia pel bosc del llop i la Caputxeta, en una interessant versió de la història que va més enllà del seu final.

Eterno viaje

Ventana, extrañamiento
azul paisaje sin tiempo.
Estación que nunca llega
y ella detesta la espera.
El bosque quedó muy lejos
su canasta se perdió
la caperuza que tiene
con el tiempo destiñó.
Casa, vagón ambulante,
inconmovible, campante.
Guarida de pasajera
que comparte madriguera
con cazador sin fusil
y se hace vieja mecida
por rieles nada curiosos
por conocer tanta intriga.
La abuelita está esperando
y ella no va caminando.
Tren que retrasa el encuentro,
habrá que escribir otro cuento.

La il·lustració és de Violeta Lopiz. Al blog de Pinzellades al Món podeu trobar un grapat més de Caputxetes il·lustrades.

24.9.14

Que canten los niños, que alcen la voz... en ellos está la verdad: poesía y música por la paz / poesia i música per la pau

Escoltem com els xiquets i xiquetes ens canten per la pau -il. Cristian Blanxer-

Si en lloc d'estar tan atrafegats els adults creant problemes, escoltarem la veu i els cants dels xiquetes i xiquets... moltes coses canviarien en el món. Deixem que alcen la seua veu, que difonguen els seus missatges de pau, de solidaritat, de tolerància. Nosaltres, prenem bona nota i actuen en conseqüència.

Que canten los niños
(José Luis Perales)

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto para que me dejen vivir,
yo canto para que sonría mamá,
yo canto porque sea el cielo azul,
y yo para que no me ensucien el mar.

Yo canto para los que no tienen pan,
yo canto para que respeten la flor,
yo canto porque el mundo sea feliz,
yo canto para no escuchar el cañón.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto porque que sea verde el jardín,
y yo para que no me apaguen el sol
yo canto por el que no sabe escribir,
y yo por el que escribe versos de amor.

Yo canto para que se escuche mi voz,
y yo para ver si les hago pensar,
yo canto porque quiero un mundo feliz,
y yo por si alguien me quiere escuchar.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.





23.9.14

La tardor arriba de puntetes, acompanyada de poesia


Inici de tardor

La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i oronetes
i mantenint el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d'estiu,
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només impercentiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.

Il·lustració d'Andrew Meschanova.

22.9.14

Un poema d'amor per anar encentant la tardor: poesia de Chely Lima


Comencem esta setmana, ja tardorenca, amb un poema d'amor que us encantarà. Versos que eclosionen en l'instant de l'enamorament.

Yo esperaba algo más simple, más común,
como una catástrofe planetaria o la visión
del Big Bang en sueños, como verse nacer
o redefinirse, o ser asesinado a besos.
Algo más soportable, más discernible,
más el ciervo vulnerado por el otero asoma,
más implosión y morderse los labios,
más caer de rodillas aullando un nombre…

Entonces
              apareciste
                  tú,
y yo 
no pude pronunciar ni una palabra. 

20.9.14

Lluvia en el mapa: gotas de lluvia y versos de Celia Viñas


Lluvia en el mapa

Las pestañas de la lluvia
tras de mi ventana;
sobre las hojas
caen las lágrimas,
cosquilleo en el cristal
la lluvia canta
y gime y llora la lluvia...

Melancolía en la rama
y en la cabeza del niño
y en el mapa,
azul, dorado, caliente,
con sus sirenas varadas,
con sus delfines
de plata,
con sus cuatro carabelas
blancas.

Melancolía...
una gota sobre el mapa.
-Río Azul, río Amarillo,
Asia...
¡Las cuatro partes del mundo
mojadas!

19.9.14

Anividanzas: llibre d'endevinalles infantils, a la recerca dels animals amagats


Recent publicat està el llibre del poeta Manuel Laespada Vizcaíno, Anividanzas, il·lustrat per Roselino López, un llibre de endevinalles infantils que publica la Diputació de Ciudad Real, dins de Biblioteca de Autores Manchegos, en la seua col·lecció Calipso, adreçada a un públic infantil.

 Un grapat d'animals que s'amaguen entre divertits versos. Un grapat de pistes que va donant Anividanzo, un personatge simpàtic i molt curiós, ajudaran als xiquets i xiquetes a pensar quins són els animals que s'han amagat i resoldre les endevinalles. 28 Poemes i el mateix número de il·lustracions que amaguen als animals. Al final està el solucionari i, a més, s'invita als xicotets lectors a que escriguen o dibuixen les seues pròpies endevinalles.

Una nova proposta per encetar el nou curs escolar. Us agradarà, sobretot per la seua originalitat.



17.9.14

Dites populars i refranys sobre els trons i els llamps: un setembre refranyer


Llamps i trons enceten el refranyer de setembre -il. Paolo Pedroni-

La tardor està a punt d'obrir les seues portes. Climatològicament pel llevant està fent molta calor, però sabem que a la resta de la península esta plovent. I és que setembre és un mes en que el canvi de clima produeix un grapat de variacions. A més, aquest estiu ha estat ple de llamps i trons, així que hem decidit buscar dites populars i refranys sobre aquests fenòmens meteorològics. Però també us poden interessar en aquest mes uns quants refranys que hem anat ja penjant al blog:

-Refranys populars sobre setembre
-Refranys sobre l'educació i la tornada al col·le
-Refranys de la tardor
-Refranys de la pluja
-Refranys del vent
-Refranys sobre la verema i el vi
-Refranys de bolets
-Refranys sobre la caça i els caçadors


Dites populars i refranys sobre els trons i els llamps

  • D'on vénen els llamps va el vent.
  • Després dels trons, ve la pluja.
  • El llamps i l'amor cremen el cor.
  • El tro menja al tro.
  • Els trons i la mar ensenyen de resar.
  • Llamp? A la cova.
  • Llamp a la mar, vent a la terra.
  • Llamp a llevant i núvols roigs a ponent, senyal de gran vent.
  • Llamp a tramuntana vent de garbí demana.
  • Llamp de llevant, pluja segura.
  • Llampec gros, fota pluja i molta calor.
  • Llampecs a llevant, vent a ponent.
  • Llampecs a marina porten llenya i farina.
  • Llampecs a tramuntana, tramuntana segura.
  • Llampecs i serè, si que suaré!
  • llamps al matí, fred demà de matí.
  • Llamps enmig del cel, aigua a terra.
  • Molts llamps i pocs trons, aigua a barrallons.
  • No trona sempre que llampega.
  • Quan el tro es queda a la muntanya, mal temps per l'endemà.
  • Quan el tro puja a tramuntana, pluja assegurada.
  • Quan llampega massa queda't a casa.
  • Quan llampega, plou i fa sol, el diable casa sa filla.
  • Quan trona, predica.
  • Si a la matinada trona, sol a la primera hora.
  • Si llampega cap al nord, no vulguis sortir del port.
  • Si llampega de tramuntana al cap de tres dies haurà plogut.
  • Si trona abans de mig dia, pluja tot el dia.
  • Tronada de matinada, prompte finada.
  • Trons al matí, pedregades a la tarda.
  • Trons a la marina, pluja de seguida.
  • Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny.
  • Trons endins, aigua a prop.
  • Trons rai, pedra no caigui.
  • Un tro porta sol.

15.9.14

Poemar con la R: reir, rimar y jugar utilizando la letra "r" / Poemar amb la R: riure, rimar i jugar amb la lletra "r"


La lletra "r" és hui la protagonista dels poemes. Aquesta lletra sol produir moltes dificultats de pronuncia, així que anem a jugar a amb ella i amb la poesia -podeu llegir, també el poema Ramón el Dragón. En primer lloc un poema i li hem afegit alguns embarbussaments i endevinalles sobre la "r".


Uso de la "r" en el club de los sonidos

¡Las vocales unidas
Le dicen a la r!
-¡Tú formar sonidos,
sin nosotras no puedes!

¡La r le responde!
-¡Tienen mucha razón!
¡Unidas formaremos!
¡Palabras por montón!

-¡Al principio, amiguitos
mi sonido fuerte es!
¡Y en el medio de vocales!
¡Suave, suave, suelo ser!

-Con ra escribo Urano
con ri escribo riñón
con re escribo remedio
con ro escribo perol.

-Con ru escribo rumiante
¡Una vaca en el corral!
Pues tiene cuatro estómagos
¡Panza, bonete, libro y cuajar!

-¡Al principio doble rr,
nunca la vas a encontrar!
¡En ninguna palabra!
¡No lo vayas a olvidar!

-¡Amigo entre dos vocales,
siempre tú, me vas a ver!
¡Cómo en carro, cerro y perro!
¡Y en un bello carrusel!

R con n suena fuerte!
¡No cometas el error,
de escribirme con doble r!
-¡En ninguna situación!

-¡Con honrado y enrollado!
¡Se presenta la ocasión!
¡De presentar el ejemplo!
¡Para que lo aprendas hoy!




Justament la dificultat en la pronuncia fa que aquesta lletra siga molt adient per a crear embarbussaments i travallengües. Per exemple:


El otro día me caí
del ferrocarril
al lado de un barril.
El barril tenia ruedas
¡Qué raro barril!

*

Erre con erre, guitarra,
erre con erre, barril.
¡Mira que rápido ruedan
las ruedas redondas
del ferrocarril!

*

Por la calle de Carretas
pasaba un perrito;
pasó una carreta y
le pisó el rabito.
¡Pobre perrito,
cómo lloraba
por su rabito!

*

El burrito barrigón
ayer se dio un resbalón.
Por andar detrás de un carro
se cayó dentro del barro.
¡Qué burrito picarón,
el burrito barrigón!

*

Borracho un ratón robó
un ramo de rosas rojas.
El rabo se le enredó
y rodó de rosa en rosa.

*

El perro en el barro,
rabiando rabea:
su rabo se embarra
cuando el barro barre,
y el barro por arrobas
le reboza el rabo.

*

Rosa risueña le regala rosas rojas a Roberto rezongón. 
Si Rosa risueña le regala rosas rojas a Roberto rezongón,
¿quién le regala rosas rojas a Rosa risueña?


I un trio d'endivinalles:

Ruedo, ruedo
y en los bolsillos me quedo

*

Rompe y no tiene manos,
corre y no tiene pies,
sopla y no tiene boca.
¿Qué te parece que es?

*

Redondo, redondo como un pandero.
Quien me toma en verano
debe usar sombrero.


Més xulo i interessant serà si vosaltres s'inventeu i escriviu els vostres propis poemes, als que també podem anomenar repoemes, proemes, poemerres, poremes, prorrimes... o com millor se us acudeixi. Per a fer-ho més fàcil i senzill podem confeccionar diferents llistes de paraules que comencen per r -podem fer-ne també amb paraules que continguen la r, però és més fàcil començar el joc amb paraules que s'inicíen per r-.

-noms propis que comencen per R -es castellà i català-, com Ramón, Román, Raúl, Rita, Reme, Ricardo, Roberto, Rosa, Rebeca, Rigoberto, Raquel, Ronaldo, Regina, Rocio, etc.
-verbs: rimar, rotar, reir, rozar, rumiar, recalar, roncar, rasurar, relajar, rabiar, rebentar, remar, rotar, etc.
-noms comuns, adjectius, adverbis, etc.

Quan més llistes fem, millor. Aprofitem per a recomanar-vos una web que ens facilita la tasca de fer aquests llistats. Es tracta de Palabrasque: té un buscador -sols en castellà- on podem fer una recerca per diferents filtres (mireu la imatge)


Amb aquestes llistes ja podem començar a crear poemes, endevinalles, embarbussaments, cançonetes, etc. Rimant, rimant amb la r jugant. Ens encantaria que si ho feu, ens enviareu les creacions dels vostres alumnes.