10.2.16

Cancioncilla del primer deseo: poema de amor de Federico García Lorca

T'estimo i et poetitze (il·lustració de Rofusz Kinga)


Estem en plena setmana amorosa doncs el dia de Sant Valentí ja està al girar la cantonada. Us fiquem un poema molt boniquet de García Lorca que estem segures us encantarà.

Cancioncilla del primer deseo
(Federico García Lorca)

En la mañana verde,
quería ser corazón.
Corazón.

Y en la tarde madura
quería ser ruiseñor.
Ruiseñor.

¡Alma,
ponte color naranja!
¡Alma,
ponte color de amor!

En la mañana viva,
yo quería ser yo.
Corazón.

Y en la tarde caída
quería ser mi voz.
Ruiseñor.
Us fiquem la versió cantada per Marta González del seu àlbum El corazón y el sombrero, Marta Gómez canta a Federico García Lorca



Al blog podeu trobar molts més poemes d'amor / poemas de amor per anar enamorant-se amb la poesia.

9.2.16

Juega con las adivinanzas en ChildTopia / Crea endevinalles i comparteix-les a ChildTopia


A la web de ChildTopia, plena de jocs i propostes (aprofitem per a recomanar-vos que li doneu una miradeta al apartat de contes / cuentos, que podem escoltar en diferents idiomes, incloent el català, anglès, francès, euskera i gallec fantàstics per a la comprensió oral i escrita) trobem un apartat ple d'endevinalles / adivinanzas.  Estan pujades per diferents persones -s'imaginem que moltes d'elles seran xiquets i xiquetes, i podem provar a solucionar-les, a soles o en companyia.  Per a saber si hem encertat o no li donem a "Quiero adivinarla" (botó blau) i ens surten tres possibles solucions. Us fiquem un exemple:

Soy largo y delgado, con buena figura, mi pelo alocado lo mojo en pintura.
(si li donem a "Quiero adivinarla" ens surt aquest panell)


 Punxem damunt de la resposta que pensem és l'encertada i... ens diu si la resposta és correcta o no. 

Podem llegir l'endevinalla, però també podem escoltar-la donant-li al play de la figura animada que surt a l'esquerra.

A més a més, podem pujar les nostres endevinalles, amb la solució. Curiosament tot el llistat d'endevinalles que hi ha està en castellà, però podem començar a pujar-ne nosaltres en català i axí hi haurà en la nostra llengua també. S'animeu? No cal enregistrar-se.


Podeu passar-se moltes estones jugant i jugant amb les endevinalles, a casa i al col·le (hi ha més de 400 endevinalles). Ja ens conteu si us ha agradat esta proposta poètica-lúdica.

8.2.16

Las nubes descargan poemas: llueven versos


 Volem la pluja i mentrestant la esperem mirem com passen el núvols, a veure si algun descarrega.


Las nubes
(Gabriela Genta) 

Corren que corren
las nubes,
el viento la empujó.
Después se volvieron lluvia.
¡Ah, qué fresquito
está hoy!

La il·lustració és d'Aurelie Guillerey.

6.2.16

Balla la neu amb el vent dels versos / Baila la nieve con el viento de los versos


Avança l'hivern sense fred, sense pluja ni vent, sense neu. Un hivern ben estrany, ben càlid. Necessitem molta pluja i un bon mantell de neu, flonja i gruixuda. Neu que alimente la terra i netege l'ambient. Mirem al cel dia a dia i per ací sols passen el núvols blancs de viatge cap al mar. Necessitem neu, veure nevar... com en el poema.

Nieve

Nubes
silenciosas
se deshojan,
van cayendo
plumas suaves.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire!

Va cayendo
un silencio
hondo y leve.

Hojas frías
giran vuelan,
descendiendo
muy cansadas.

¡Es el baile
de la nieve
con el aire! 

La il·lustració és d'Edit Szalma.

2.2.16

Cançons infantils de Carnestoltes: cantem, ballem i ens disfressem


Què sone la música i arranque el ball: és Carnestoltes i anem a cantar
(il. Lucía Franco)

Cantar i ballar, estem en la setmana de carnestoltes i la poesia també té el seu espai per mig dels poemes i les cançons. Ací us fiquem 5 cançons de carnestoltes per a que les aprengueu, les canteu i les balleu. Gaudim, gaudim de la festa de la disfressa, dels colors i la música, de la imaginació i la disbauxa









1.2.16

El monarca cabezón: un rey destronado en carnaval... con poesía y disfraces



Encetem la setmana de carnestoltes i al só de la música i amb passa-carrer anem celebrant-ho. Cóm? Doncs amb poesia, seguint als animals que destronen al lleó per rondinaire i dèspota. Així va aquest any carnestoltes, reivindicatiu i democràtic amb tota la selva.

El monarca cabezón

El león se equivocaba
y no tenía razón
en las cosas que afirmaba.

Él era el rey de la selva
y todo le molestaba,
cascarrabias y gruñón,
nunca tuvo compasión.

Pensaba que era el más sabio,
creía que era el mejor
e imponía su opinión
en cualquier celebración.

Si llegaba el carnaval
prohibía que las jirafas
lo pudieran celebrar.

Era un león envidioso,
inseguro y caprichoso,
y no podía aguantar
que el cuello de las jirafas
fuese mucho más hermoso
que su pelo estropajoso.

Lo que nunca imaginaba
era que nadie le escuchaba
y en la selva lo llamaban
el monarca cabezón.

Lo que el león no sabía
es que las bellas jirafas
del monarca se reían
celebrando el carnaval.

Y acudían disfrazadas
de pequeños rascacielos,
de árboles o veleros,
y bailando todo el día
enfrente de aquel monarca
que no las reconocía.

Il·lustració de Corinne Bittler.

28.1.16

Hada de la Lectura... en la biblioteca: un poema de María Rosa Serdio / Fada de la Lectura... versos amb ales en la biblioteca


Ja sabíem que per les biblioteques rondinen personatges d'allò més estrafolaris i interessants: ratolins de biblioteca, mags de les lletres, llops menjallibres, fantasmes camuflats entre les pàgines en blanc, pirates que van llegint tots els llibres d'amor buscant a la seua princesa, cuques de llum que ajuden als petits lectors quan es fa fosc i un llarg etcètera; ara acabem de descobrir, a més, que està la Fada de la Lectura. Ja s'ho imaginàvem, però gràcies a la nostra amiga i poeta María Rosa Serdio l'hem coneguda. Us la presentem:

Hada de la Lectura
(María Rosa Serdio)

Hace algún tiempo
que, en esta escuela,
está presente
vuela que vuela.

Vigila estantes,
cuenta los libros,
mira quien anda
por los pasillos.

Se queda quieta
mientras tú entras,
lee en tu libro
sin que lo sepas.

Anda ligera
y no tiene prisa.
Sueña contigo,
baila en la risa...

Inventa cuentos,
canta ¡y rapea!
Busca el silencio
en la Bibliotecas.

Ella és la reina
de tu cultura.
Ella es el Hada
de la Lectura.


Fada de la Lectura
(Maria Rosa Serdio)

Ja fa un temps
que, en esta escola, 
està present 
vola que vola. 

Vigila prestatges,
compta els llibres, 
mira qui camina 
entre cadires.

Es queda quieta
mentre tu entres,
llegeix en el teu llibre 
sense que ho sàpigues. 

Camina lleugera 
i no té pressa. 
Somia amb tu, 
balla rient ... 

Inventa contes, 
canta ¡i rapeja!
Busca el silenci 
a la Biblioteca. 

Ella és la reina 
de la teua cultura. 
Ella és la Fada 
de la Lectura. 

Ens hem permès, amb el vist i plou de María Rosa Serdio, fer una traducció-adaptació al valencià (gràcies, María Rosa). Les il·lustracions són de Katalin Szegedi.

27.1.16

Trencant fronteres a cop de poesia: versos per la pau / Nocturno sin patria: poesía de Jorge Debravo


Fronteres i més fronteres. Sembla que vivim en una cada de tots, en una eufemísticament anomenada 'aldea global', però és falç. Les fronteres estan ben arrelades, en surten més. Barreres al vent que impedeixen que les persones puguen viure allà on vulguen, buscant la pau, buscant una llar per a viure la seua família amb dignitat. Murs que s'alcen contra les persones, fets per les pròpies persones. Increïble però molt real.

Tal vegada la paraula, cop a cop, vers a vers, siga la única prou forta per enderrocar aquestes barreres. Volem la pau, volem poder viure en pau, allà on niue.

Nocturno sin patria
(Jorge Debravo)

Yo no quiero un cuchillo en manos de la patria.
Ni un cuchillo ni un rifle para nadie:
la tierra es para todos,
como el aire.

Me gustaría tener manos enormes,
violentas y salvajes,
para arrancar fronteras una a una
y dejar de frontera solo el aire.

Que nadie tenga tierra
como tiene traje:
que todos tengan tierra
como tienen el aire.

Cogería las guerras de la punta
y no dejaría una en el paisaje
y abriría la tierra para todos
como si fuera el aire...

Que el aire no es de nadie, nadie, nadie...
Y todos tienen su parcela de aire.

La il·lustració és de Samy Briss.

26.1.16

Vine, amic, tots junts aconseguirem la pau: poesia de Joana Raspall


Amics i amigues, tots junts, tots en pau, hui i sempre. Cadascú diferent i tots amics. Perquè per a gaudir de la pau tan sols és necessita estendre la mà, donar un somriure... un llenguatge universal que els xiquets i xiquetes practiquen dia a dia i que els adults devem agafar com exemple. Amics, agafats de la mà, tolerants i lliures, fent corranda, com en aquest poema de Joana Raspall.

Vine, amic/ga, estic esperant-te, sols junts aconseguirem la pau

Amic, vol venir?

La tarda és molt clara,
l'aire té sentors de mar i
muntanya.
Fugim dels sorolls
i busquem la calma
on compartirem les nostres
paraules.
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins el cor
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!


Les il·lustracions són d'Andy Westface.

25.1.16

Los contadores de estrellas: un poema en l'aniversari de la mort de Dámaso Alonso


Hui celebrem l'aniversari de la mort de Dámaso Alonso (25 de gener de 1990): quin gran poeta! Cóm no, volem celebrar-ho amb poesia, entre somnis i il·lusions, entre estrelles i poesia.

Los contadores de estrellas
(Dámaso Alonso)

Yo estoy cansado.
Miro
esta ciudad
-una ciudad cualquiera-
donde ha veinte años vivo.

Todo está igual.
Un niño
inútilmente cuenta las estrellas
en el balcón vecino.

Yo me pongo también...
Pero él va más deprisa: no consigo
alcanzarle:
Una, dos, tres, cuatro,
cinco...

No consigo
alcanzarle: Una, dos...
tres...
cuatro...
cinco...


Les il·lustracions són de Nerina Canzi.

24.1.16

Entre cassoles... cuinem i cantem


És diumenge i tenim molt de temps per a compartir grans i menuts, també en la cuina. Anem-hi a ficar-se entre cassoles i cuinem junts mentre cantem. Apa!

 El ball de les cassoles
(Eduard Mayans)

Sóc un cuiner,
que remena les cassoles
faig bon menjar,
i tothom es llepa els dits!

Les cassoles en el foc,
van coent a poc a poc,
i fregeixo les verdures,
les patates i els fesols.

La il·lustració és de Regina Lukk-Toompere i la cançó també la podem escolatar cantada per Toni Giménez

23.1.16

¿Te presto mi abrigo, árbol de nieve? / Versos entre els flocs de neu


Castañas al frío.
Las manos heladas.
El parque vacío.
¿Te presto mi abrigo,
árbol de la nieve?
¿Quééé dices?
¿Que quieres guirnaldas?
¡Guirnaldas, cintas de colores,
bolas amarillas, azules y blancas.

20.1.16

El corazón de la Tierra, poesía ecológica y social de Gloria Fuertes


Xerrem, xerrem i no parem de xerrar sobre el malbé que dia a dia estem fent-li a la Terra, però a la fi no actuem per aturar i donar solucions a aquest greu problema. Els polítics es reuneixen, xerren, decideixen i... acaben fent cadascú el que volen: contaminació per tot arreu. Cal aturar aquest despropòsit, tots junts, perquè el planeta no sols és nostre.

Però a més aquest odi actiu contra la Terra també es gira contra les pròpies persones: violència, guerra, destrucció. Quin horror!

La poesia té molt a dir en aquests tema, com en tants altres. Aprofitem els versos de Gloria Fuertes per a compartir un pessiguet de reflexió amb els xiquets i xiquetes i amb tots vosaltres. El cor de la Terra batega malament, curem-lo.

El corazón de la Tierra

El corazón de la Tierra
tiene hombres que le desgarran.
La Tierra es muy anciana.
Sufre ataques al corazón
—en sus entrañas—.
Sus volcanes,
laten demasiado
por exceso de odio y de lava.

La Tierra no está para muchos trotes
está cansada.
Cuando entierran en ella
niños con metralla
le dan arcadas. 


Les il·lustracions són de Toto Zumpano.

19.1.16

Canción del jardinero, de María Elena Walsh


Ens agrada molt el poema de María Elena Walsh, Canción del jardinero, i la il·lustració que Pablo Bernasconi ha realitzat per al poema. Què us sembla?

Canción del jardinero

Mírenme, soy feliz
entre las hojas que cantan
cuando atraviesa el jardín
el viento en monopatín. 

Cuando voy a dormir
cierro los ojos y sueño
con el olor de un país
florecido para mí. 

Yo no soy un bailarín
porque me gusta quedarme
quieto en la tierra y sentir
que mis pies tienen raíz. 

Una vez estudié
en un librito de yuyos
cosas que yo sólo sé
y que nunca olvidaré. 

Aprendí que una nuez
es arrugada y viejita
pero que puede ofrecer
mucha, mucha, mucha miel. 

Del jardín soy duende fiel;
cuando una flor está triste
la pinto con un pincel
y le pongo el cascabel. 

Soy guardián y doctor 
de una pandilla de flores
que juegan al dominó
y después les da la tos. 

Por aquí anda Dios
con regadera de lluvia
o disfrazado de sol
asomando a su balcón. 

Yo no soy un gran señor,
pero en mi cielo de tierra
cuido el tesoro mejor:
mucho, mucho, mucho amo. 

17.1.16

Un poema sobre sant Antoni Abat per acompanyar-vos en la celebració de la seua festa



Hui celebrem la festa de Sant Antoni Abat i ho volem fer amb poesia. Fa un temps vàrem pujar al blog una selecció de dites i refranys sobre sant Antoni i als comentaris del post el nostre amic Joan Josep Roca Labèrnia ens va deixar un poema que hui volem compartir amb tots vosaltres. Bona  festa, amb poesia, com sempre... recuperant el nostre folklore

Sant Antoni
comentava,
amb semblant
un xic més trist,
com li manca
festa i gresca,
com s'adorm
ple de neguit.
Sant Antoni
demanava
urpes grans
per Llucifer,
abans tot
ho esmerçava,
ara, passa
i no diu res.
Sant Antoni
esperava
els nous ases
pel camí,
el camí,
on avui passa,
ni té ases
ni garrins.
Sant Antoni
viu sa pena
a la cova
dels vençuts,
les mosteles
tenen pressa
aquest vespre,
ni han vingut. 

Passeu-ho bé i gaudiu de la poesia!.

16.1.16

Beatriz Berrocal Pérez ha guanyat el Premio de Poesia Infantil 'Luna de aire' que convoca CEPLI



 Ja coneixem la nova guardonada de la XIII edició del premi de poesia infantil Luna de aire, que convoca el CEPLI amb el patrocini del Vicerrectorado de Cultura y Extensión Universitaria de la Universidad de Castilla-La Mancha: Beatriz Berrocal Pérez pel poemari La revolución de las perdices. Han sigut 6 els finalistes d'entre 124 poemaris participants de 14 països diferents.
El jurado ha destacado como principales elementos del poemario ganador su originalidad, el planteamiento de sus contenidos, las historias que presenta, repletas de referencias intertextuales - que cambian el final tópico del “fueron felices y comieron perdices” por nuevas sugerencias-, un ritmo marcado y una métrica sencilla. Todos ingredientes que auguran una buena acogida por parte del público infantil.  

Aquesta edició contava entre les novetats l'augment de la quantia del premi, que torna a estar dotat amb 3.000 euros i que l'obra guardonada serà publicada per l'editorial SM.

El jurado, presidido por la Vicerrectora Mª Ángeles Zurilla, ha estado formado por Paloma Jover (editora de SM); José Ángel García (poeta y periodista); los profesores Ángel L. Luján y Carmen Utanda; el gerente del campus Carlos J. Martínez; Pedro César Cerrillo, director del CEPLI; y José A. Perona como secretario del jurado.

Los otros cinco finalistas han sido los poemarios El viajero agradecido, de Gabriel Swift; Rueda que te rueda, de Sol; ¡Uy!, qué susto, de Gugui; Cajón desastre, de Luigi Vampa; y Tengo hambre de versos, de Tambores de paz. En total se han presentado 124 obras, de las cuales 93 provenían de España y el resto de 14 países, en su mayoría de habla hispana (México, Cuba, Argentina, Perú, Ecuador, Chile y Uruguay), aunque en esta edición también se han recibido obras desde Estados Unidos, Brasil, Francia, Canadá, Suecia e Israel.
Beatriz Berrocal Pérez ja és coneguda per les seus publicacions dins del món de la literatura infantil i de la poesia infantil. Li donem públicament l'enhorabona i esperem ben aviat poder llegir la seua obra i difondre-la entre els xiquets i xiquetes.

15.1.16

La xocolata està molt calenta... la refredem cantant


La xocolata sempre ve bé en les seus diferents presentacions, però ara en hivern una bona tassa de xocolata calenta és... genial, ressuscita l'ànim més gelat.  Nosaltres anem a preparar-se'n una i, mentre es refreda un poc, cantarem la una cançoneta per a que no se'ns creme la llengua.

La xocolata
La xocolata estava molt calenta
de tan calenta la boca em vaig cremar.

Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què hem vaig cremar?

Perquè...

La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta el nas em vaig cremar.
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què em vaig cremar?
Sabeu per què? Sabeu per què?
Sabeu per què hem vaig cremar?

Perquè...

La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta la llengua em vaig cremar.
...

(repetim canviant la llengua per:

...la panxa...
...el dit...
...la mà...


Cançó de Xesco Boix i il·lustració de Brittney Lee.

14.1.16

Padre nuestro: poesia de Nicanor Parra / Pare nostre: preguem amb poesia



Preguem, preguem, però per a qui o per què preguem? Preguem amb poesia.

Padre nuestro
Padre nuestro que estás en el cielo
Lleno de toda clase de problemas
Con el ceño fruncido
Como si fueras un hombre vulgar y corriente
No pienses más en nosotros.
Comprendemos que sufres
Porque no puedes arreglar las cosas.
Sabemos que el demonio no te deja tranquilo
Desconstruyendo lo que tú construyes
Él se ríe de ti
Pero nosotros lloramos contigo:
No te preocupes de sus risas diabólicas.
Padre nuestro que estás donde estás
Rodeado de ángeles desleales
Sinceramente: no sufras más por nosotros
Tienes que darte cuenta
De que los dioses no son infalibles
Y que nosotros perdonamos todo.

Il·lustració de Francesco Chiacchio.

13.1.16

Dites populars i refranys sobre els núvols


Malgrat aquesta climatologia que tenim, tan primaveral-tardorenca, estem a l'hivern i el que cal és fred, boira, neu, pluja i, com no, el núvols al cel protagonistes del temps. Al blog hem anat pujant diferents dites i refranys sobre el temps en les diferents estacions de l'any i hui volem compartir amb vosaltres un grapat de refranys sobre els núvols que són ben curiosos i interessants.

Refranys sobre els núvols
A cel núvol, mariner serè
Abans de ploure es fa núvol
Amics i rellotges de sol, sense núvols sí, sense núvols no
Anar-se'n pels núvols
Aprés de núvol, bell sol fa
Aprimar-se els núvols
Baixar del núvol (o dels núvols)
Caure dels núvols
De sant Miquel a Tots-Sants, cigronets (núvols petits) a grapats
Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu
Dia núvol i posta clara mal temps prepara
El prometre és núvol i el donar (o l'atendre) és pluja
Els núvols passen, però el cel queda
En març, ja està núvol, ja està ras
Estar pels núvols
Garbí amb núvol, llevant amb clar
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
L'any dolent comença núvol
L'any maleït de núvols va ben vestit
Llamps a llevant i núvols rojos a ponent, senyal de vent
Lluna plena es menja els núvols
Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any
Mes d'abril, aigua poca i núvols mil
Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà
Molts núvols i poca pluja

Ni tot núvol ni tot vent mou
Nit de núvols, dia serè
No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
No et fiïs d'hivern serè, ni d'estiu núvol
Núvol barbut, vent corregut
Núvol de fum, aigua al damunt
Núvol groguenc porta vent
Núvol rodó, vent o neu en abundor
Núvol roig al matí, la pluja pel camí
Núvol roig de la nit, bon temps es veu; núvol roig de migdia, la pluja tot el dia; núvol roig del matí, la pluja pel camí



Núvol roig, vent o pluja
Núvols a la muntanya, pluja segura
Núvols a la posta, gregal a la porta
Núvols al matí i consell tardà, tot és aire
Núvols amb creu, aigua segura o neu.
Núvols amb rivets, amarra fort els canets
Núvols barbats, camps mullats
Núvols de fum, aigua al damunt
Núvols de Mallorca, neu a la porta
Núvols de migdia, pluja per tot el dia
Núvols en creu, aigua a tot arreu
Núvols en la muntanya, pluja segura
Núvols en la posta, gregal a la porta
Núvols en minvant, aigua endavant
Núvols en terra, bonança en mar
Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
Posar (algú o alguna cosa) pels núvols
Posar sobre un núvol
Pujar-se’n als núvols
Quan Déu (ho) vol, sense vent i sense núvols, plou
Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes
Quan està núvol i plou, senyal d'aigua, si Déu vol
Quan hi ha núvols a marina, cala foc a la feixina
Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua
Quan hi ha tempesta, fils d'aigua dels núvols
Quan no fa sol de migdia, núvols per tot el dia
Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar
Ser un bufanúvols
Si Déu vol, sens núvols plou
Si el dijous el sol es pon entre núvols, pluja abans de tres dies
Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya, si els núvols van cap el pla, posa el blat a assolellar
Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita
Si trona amb núvols, de vuit a nou dies no farà bo
Tocar el núvol després de caiguda l'aigua
Treure el morro dels núvols
Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant
Viure als núvols

Aquest refranys els hem copiat del blog del nostre amic i paremiòleg Víctor Pàmies, Refranyer temàtic (per cert, ens alegra que haja reemprés aquest blog).


Les il·lustracions són de Lydia Fortuna 

11.1.16

'Elegía a Germán, el Tiñoso', de la jove poeta Amanda San Román guardonat amb el Premio de Poesía Gil de Biedma



Sembla que les llavors de la poesia entre els xiquets i joves van sorgint i madurant. S'acabem d'assabentar que Amanda San Román Sastre, una adolescent de 15 anys de de Navas del Rey, Madrid, ha estat la guanyadora del XII Premio de Poesía Gil de Biedma. 

El jurat format per Francisco Ruiz de Pablos, Fernando Romera Galán i David Ferrer García es varen quedar bocabadats a l'obrir la plica del poemari guanyador, Elegía a Germán, el Tiñoso, per una “fresca aproximación poética en torno a figuras del universo literario de Miguel Delibes”.

El premi és de 2.000 euros i està instituït per l'Ajuntament de Nava de la Asunción per a recordar a un dels seus més prestigiosos fills, el poeta Jaime Gil de Biedma. La guardonada ha pugnat entre 283 poemaris que s'han presentat de quasi tots els països de parla hispana. Aquest premi sorgeix com una alternativa al Premio Gil de Biedma de Poesía, de la Diputación de Segovia.

Li donem públicament l'enhorabona a Amanda San Román Sastre i l'animem que continue pels camins de la poesia. Segur que sense pretendre-ho serveix de model a més d'un jove. Desitgem poder llegir-ho aviat.

La il·lustració és d'Alexander Wells.


10.1.16

L'app de Joana Raspall: Un Món de Poesia



Cada vegada trobem més aplicacions per apropar-se i jugar amb la poesia i això ens encanta. Per exemple, tenim Un Món de Poesia, l'app de Joana Raspall una app al voltant del món poètic infantil de Joana Raspall, que podem descarregar-se gratuitament (per a iPhon, iPad i Android). Una fantàstica barreja de poesia i TIC que us encantarà i que endinsarà als xiquets i xiquetes en el joc poètic, aprofitant els versos d'aquesta gran poetessa.

Un Món de Poesia és un joc educatiu inspirat en l’univers de les paraules de Joana Raspall. El repte és apassionant. Nens i nenes han d’anar superant activitats, navegant per cadascun dels mons, i així guanyar poemes, que podran llegir des del seu poemari interactiu. El videorecitador és l’activitat estrella. Permet als nens i nenes gravar-se en vídeo recitant els poemes de Joana Raspall amb l’ajuda d’un teleprompter. Els jocs serveixen per aprendre, tant des de casa com des de l’escola, com es construeix un poema, per entrenar la comprensió lectora, la memòria, l’atenció i la comprensió oral, la lectura en veu alta… I per descomptat per adquirir valors com l’amor, l’amistat, la solidaritat… tan presents en l’obra de l’autora.  

L'app s'ha aconseguit portar endavant gràcies a una campanya en Verkami, que a més ha fet possible que es tradueixca a l'anglès (en agradaria que també es traduirà al castellà).

Amic, vols venir?
Fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules.
Poques en direm
i ben escoltades
amb pau dins del cor,
llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!

Ara també està realitzant-se una altra aplicació al voltant dels poemes infantils de Miquel Martí i Pol, a càrrec de la Fundació Miquel Martí i Pol amb col·laboració amb l'Ajuntament de Roda de Ter i el Departament de Cultura de la Generalitat Catalana: L'univers poètic de Miquel Martí i Pol.

Si, si, cada vegada tenim més propera la poesia, així que cal que la difonem als xiquets i xiquetes.

7.1.16

Calendari poètic de 2016 / Calendario poético de 2016



Dia 7 de gener, tornada al col·le. Tornem a classe carregats amb tota l'energia que aquestes festes ens han aportat, amb ganes de compartir experiències, de xerrar sobre el que hem fet, de parlar dels llibres i joguines regalades i de... continuar jugant amb la poesia. No s'oblideu, versos per a cada dia i tots els dies de l'any: cançonetes i refranys, endevinalles i embarbussaments, contes poètics i rodolins, auques i faules... Hi ha tanta poesia per a viure i jugar, per a sentir i emocionar-se, que no s'ho podem perdre.

Comencem per un poemeta sobre els mesos de l'any:

Los meses del año
(Isabel Tobalina)

Comienza el año en enero,
febrerito es chiquitín,
marzo, el ventoso, le sigue,


ya no hace frío en abril
En mayo todo florece,
junio es amigo del sol,


en julio cortan las mieses,
agosto, ¡cuánto calor!
Septiembre, lleno de frutas,


en octubre, siembran ya,
nieve en los altos, noviembre,
diciembre, el año se va.

Les il·lustracions són de Chen Zhen.

6.1.16

Alegria per a sempre: dringa la poesia

 Les festes de Nadal van finalitzant. Ais, quina pena! Tenen un no sé què especial que fa que l'alegria s'escampe per tot arreu i ens agradaria que esta llumeneta que s'encen en Nadal dure tot l'any, com el so d'unes campanetes ballant. Desitgem que siga així per a tothom.

Ara
Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria!
Sol i sol i per a sempre 
sol al fons de la memòria! 
Alegria viva en mi, 
per a sempreviva, viva 
com el llumenaret blau 
de la rondalla més llunya.
Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria!  

La il·lustració és de Laura Catalan

5.1.16

Nit de Reis: il·lusió i poesia / Noche de Reyes: ilusión y poesía


Aquesta nit si que és màgica de debò, però cal anar prompte a dormir, amb els ulls ben tancats, per esperar a Ses Majestats els Reis Mags d'Orient. Recordeu deixar-los per menjar i beure, que està nit fan molta feina i estaran cansats, també menjar per als camells que són els que van carregat. Bona nit i... tirorí, tirorí...

A dormir ben d'hora!

Cerca als armaris de casa
mantes, llençols i flaçades,
que necessites moltes capes
per cobrir-te bé la nit de Reis.

Braços, mans,
cap, ulls i nas
amagats sota la roba,
i a dormir ben d'hora!

Pots dormir, suar i somiar,
però no sortir a pixar,
has d'estar amb el ulls tancats
fins que els pares et vinguin a despertar...


Noche de Reyes

Mi abuela me guiñó un ojo,
no sé qué quiso decir.
El cucú daba las horas
desde el principio
hasta el fin.

Limpia, limpia
los zapatos,
límpialos muy bien,
así.
Vamos, deprisa,
a la cama,
pues hay mucho
que dormir.

¡Vamos a dormir!,
que la Noche de Reyes
es noche sin fin.
¡Vamos a acostar!,
primero fue Nochebuena
y luego la Navidad.

No cierres la puerta, abuela,
porque quisiera oír llegar
a los Reyes para pedirles
regalos de AMOR y PAZ.

No te preocupes y duerme
que la puerta dejaré
abierta, como tú quieres
y, cuando lleguen los tres,
les pides: PAN para todos,
PAZ para todos, también.

¡Vamos a dormir!,
que la Noche de Reyes
es noche sin fin.
¡Vamos a acostar!,
primero fue Nochebuena
y luego la Navidad.


Les il·lustracions són de Pintachan.

4.1.16

Melchor, Gaspar y Baltasar: poesía a los Reyes Magos


Ja venen, ja quasi estan ací els Reis Mags, quines ganes!!! Segur que porten sacs plens de llibres i de poesia. Caldrà anar a rebre'ls.

Melchor, Gaspar y Baltasar
 
Son magos…
Pero no tienen varita
-¿Quién son… quién son?
Melchor, Gaspar y Baltasar
Son Reyes…
Y portan su real corona
-¿Quién son… quién son?
Melchor, Gaspar y Baltasar
Viajan con sus camellos
Y con sus pajes de alegres trajes
-¿Quién son… quién son?
Melchor, Gaspar y Baltasar
Caminito del portal
Les guía una blanca estrella
-¿Quién son… quién son?
Melchor, Gaspar y Baltasar

Il·lustració de Luis Filella.

3.1.16

Llueve... gotas de poesía / Plou... gotes de pluja



Sembla que al final els núvols s'han ficat a plorar (o serà a pixar?) i la pluja ha aparegut per tot arreu. Plou, plou al camp i a la mar, al poble i a la ciutat, plou sobre els paraigües i sobre els vaixells de la mar, com bé diu el poema...

Lluvia

Está lloviendo en todas partes,
en campos y árboles al par,
aquí llueve sobre paraguas
y sobre barcos en el mar.

La il·lustració és de Sabrina Inzaghi.

2.1.16

Primer d'any: un poema de Joan Vinyoli


Primer d’any 

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

La il·lustració és d'Anja Klauss

1.1.16

Benvingut 2016, amb molta alegría i poesia!!! / Bienvenido 2016, con mucha alegría y poesía!!!

Somriu, somriu sempre perquè 2016 serà un meravellós any (il. Carolina Ríos)

Oda a la alegría

Alegría
hoja verde
caída en la ventana,
minúscula
claridad
recién nacida,
elefante sonoro,
deslumbrante
moneda,
a veces
ráfaga quebradiza,
pero
más bien
pan permanente,
esperanza cumplida,
deber desarrollado.
Te desdeñé, alegría.
Fui mal aconsejado.
La luna
me llevó por sus caminos.
Los antiguos poetas
me prestaron anteojos
y junto a cada cosa
un nimbo oscuro
puse,
sobre la flor una corona negra,
sobre la boca amada
un triste beso.
Aún es temprano.
Déjame arrepentirme.
Pensé que solamente
si quemaba
mi corazón
la zarza del tormento,
si mojaba la lluvia
mi vestido
en la comarca cárdena del luto,
si cerraba
los ojos a la rosa
y tocaba la herida,
si compartía todos los dolores,
yo ayudaba a los hombres.
No fui justo.
Equivoqué mis pasos
y hoy te llamo, alegría.

Somriu, el teu somriure contagiarà al demès (il. Selçuk Demirel)

Como la tierra
eres
necesaria.

Como el fuego
sustentas
los hogares.

Como el pan
eres pura.

Como el agua de un río
eres sonora.

Como una abeja
repartes miel volando.

Alegría,
fui un joven taciturno,
hallé tu cabellera
escandalosa.

No era verdad, lo supe
cuando en mi pecho
desató su cascada.

Hoy, alegría,
encontrada en la calle,
lejos de todo libro,
acompáñame:

contigo
quiero ir de casa en casa,
quiero ir de pueblo en pueblo,
de bandera en bandera.
No eres para mí solo.
A las islas iremos,
a los mares.
A las minas iremos,
a los bosques.
No sólo leñadores solitarios,
pobres lavanderas
o erizados, augustos
picapedreros,
me van a recibir con tus racimos,
sino los congregados,
los reunidos,
los sindicatos de mar o madera,
los valientes muchachos
en su lucha.

Contigo por el mundo!
Con mi canto!
Con el vuelo entreabierto
de la estrella,
y con el regocijo
de la espuma!

Somriu, la vida s'afronta millor amb alegría -il. Klaas Verplancke-

Voy a cumplir con todos
porque debo
a todos mi alegría.

No se sorprenda nadie porque quiero
entregar a los hombres
los dones de la tierra,
porque aprendí luchando
que es mi deber terrestre
propagar la alegría.
Y cumplo mi destino con mi canto.

FELIÇ 2016!  XIN-XIN! PER VOSALTRES I PER LA POESIA!!!

Benvingut i poètic 2016!!! (il. Ignasi Blanch)

FELIZ 2016! CHIN-CHIN! POR VOSOTROS Y POR LA POESÍA!!!