16.6.18

Poema sin fin: crear poemas en casa o en clase / Crear poemes a casa o a classe


Hui anem a proposar-vos crear poemes sense fi entre tota la classe o en família. Ens ha inspirat aquesta activitat els versos de María Alicia Esain:

Poema sin fin

Sobre la vara, una estrella,
junto a la luna, una niña, 
sobre la niña, un sombrero,
junto al sombrero, la magia,
sobre la magia, los cuentos,
junto a los cuentos, un pájaro...
sobre su vuelo, los sueños.
Junto a la niña, los libros, 
sobre los libros, la noche,
junto a la noche, luciérnagas...

Anem a tunejar el poema, cadascú amb la seua creaativitat. Tan sols cal sustituir els substantius i anar emparellant-los. Podem realitzar l'activitat en veu alta o per escrit, per parelles o entre tota la classe. Respectem les proposicions i cadascú diu una paraula i així anem emparellant-les. Si ho fem entre tota la classe ens sortirà un poema coral.

Sobre la casa, una nube,
junto a la nube, un paraguas
sobre el paraguas, una gota,
junto a la gota, la charca,
sobre la charca, los sapos,
junto a los sapos, una mariposa...
sobre sus alas, los sueños.
Junto a la nube, los pájaros
sobre los pájaros, el cielo,
junto al cielo, las libélulas,
sobre las libélulas, un color,
junto al color, los dibujos,
sobre los dibujos, un niño.
junto al niño, una casa...

Exactament ho podem fer en català:

Sobre l'arbre, un ocell,
junt a les branques, un refilet, 
sobre el refilet, un cor,
junt al cor, l'amor,
sobre l'amor, els xiquets,
junt als xiquets, un vaixell...
sobre el mar, l'esperança.
Junt a l'ocell, un grill
sobre el grill, l'estiu,
junt a l'estiu, les vacances,
sobre les vacances, el sol,
junt al sol, l'univers,
sobre l'univers, un ovni,
junt a l'ovni, un mag...

I així anem fent i creant nous poemes... tenim tot un estiu per davant.

La il·lustració és de Lisa Aisato.

11.6.18

Un poema de nassos


Quins nassos!

Un nas i una nassa
fugiren plegats
al país dels nassos,
on es van casar.

I ja a casa seva
tingueren nassets,
el nas i la nassa,
xatons i amb moquets.

Tots eren feliços,
llevat de les cares
d’on havien fugit
el nas i la nassa:

El nas, d’una vella;
la nassa, d’un vell;
tots dos amb ulleres,
d’aquelles d’augment.

Un nas i una nassa
fugiren plegats,
deixant-hi, quins nassos!,
dos cecs desnassats.

Il·lustració de Meme.

6.6.18

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca


Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

En el clos petit
d'un regne immens,
dorm tot un follet
de fulles guarnit.
Es lleva ben d'hora
per si pot trobar
la casa on parar
i sentir com plora.
Els sons han marxat,
els sorolls també
i resta el silenci.
Deixeu-me que pensi
en saber-lo ple
de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

5.6.18

Se enconden versos entre la arena... poesia de María Cristina Ramos


El mar ens espera. L'estiu està al caure i ben aviat les platges estaran plenes de gent gaudint de les vacances, de jocs i somriures, de temps d'esplai. Entre els grans de sorra segur que també trobarem versos, entre crancs i petxines. L'escuma besa la platja, suaument... esperant-vos.

El mar quiere decirle
secretos a la arena;
prepara en las orillas
sus voces más serenas.

Pero se calla,
pero se apena.

El mar quiere acercarle
cien collares de espuma
y las escamas dulces
que le deja la luna.

Pero se calla,
pero se abruma.

El mar se esconde entonces
en una caracola
y susurra, apenitas,
un silencio de ola.

La il"lustració és de Sonja Wimmer.

3.6.18

Primavera, de Gloria Fuertes


Primavera

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.

La il·lustració és de Margherita Magy Grasso.

2.6.18

Endevinalla del grill, de Núria Alberti



Vaig vestit de negre,
surto a la nit,
em persegueixen
grans i petits, i encara que els conto
que sóc molt ric,
ells mʼempresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canta que cantaràs!


1.6.18

Odio especial al despertador... tic-tac... riiiiiiing. Suenan los versos


La setmana va acabant-se, però hui encara ha sonat el despertador per encetar el nou dia. Quin fàstic em fa el despertador! Tinc una espècie d'odi especial, com diu el poema, de dilluns a divendres i la resta... ni li faig cas. 

Odio especial,
sólo de Lunes a Viernes

Peor que una pesadilla,
más molesto que mi hermana,
más feo que usar horquillas,
o comer comida sana.
Más ácido que pastilla
de aspirina atragantada,
y más triste que una ardilla
con la patita quebrada.
Más molesto que una astilla
que se te queda clavada,
es esa tonta manía
que no sirve para nada.
Es lo que hago cada día
menos el fin de semana,
con lo linda que es la cama:
¡levantarme temprano a la mañana!

La il·lustració és d'Amy Bates.

31.5.18

La nube en pantalones: un poema sobre la poesia i els poetes



La nube en pantalones

¡Glorifíquenme!
No puedo compararme a los grandes. Y en todo lo que han hecho pongo «nihil».
Jamás
quiero volver a leer nada. ¿Un libro?
¡Qué me importan los libros!
Antes creía
que los libros se hacían de este modo:
llegaba el poeta,
entreabría fácilmente los labios
y al momento comenzaba a cantar el simplón inspirado ¡ahí les va! Pero resulta
que antes de que se comience a cantar
caminan largo rato, les salen callos de tanto fermentarse,
y en silencio chapotea en el limo del alma
el tonto pez de la imaginación.
Y mientras hierven, revolviendo con rimas
cierto guiso de amor y ruiseñores,
la calle se retuerce atrofiada, sin lengua,
sin tener con qué gritar ni conversar.
(...)

La il·lustració és de Carla Fuentes Fuertes.

25.5.18

Un jardín independiente donde crecen los versos a su manera, como las flores


No sé si serà pel canvi climàtic o perquè hi ha jardins que són màgics, però en sabem d'un on les plantes i les flors creixen al seu aire, d'una manera un tant inversemblant, a la seua manera. Clar, els resultats són sorprenents, tant com els versos que a continuació podem llegir.

Mi jardín hizo lo que quiso

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Planté un geranio,
brotó un narciso.
Planté un rosal,
salió un peral.

Mi jardín hizo,
lo que quiso.

Sin previo aviso,
cubrió de hiedras
la oscura reja,
la blanca piedra.

Podé el ciruelo,
creció hasta el cielo.
Las amapolas,
salieron solas.

En vez de flores
de campanillas
él decidió
darme frutillas.

No es caprichoso
ni prepotente.
Es un jardín
independiente.

Il·lustració de Lisa Aisato.

24.5.18

Si los cuentos no se cuentan... poesia d'Ana Roseti


Sempre va be un conte a cau d'orella, Els contes ens obrin la porta a la fantasia. Si, a més, abans del conte llegim un poemeta, encara millor. I si els contes estan amagats per dins dels versos. Doncs... fantàastics!

Si los cuentos no se cuentan

Si los cuentos no se cuentan,
pronto se van olvidando;
palabras sobre la arena
que la marea ha borrado.

El olvido es como un virus
que al disco duro devora
y toda la información
en un instante se borra.

Si los cuentos no se cuentan
dejan de existir las hadas,
los dragones, los vampiros,
los duendes y los piratas.

Y no hay pasajes secretos
ni cuevas maravillosas
ni castillos encantados
ni una isla misteriosa.

Si los cuentos no se cuentan,
se destierra la poesía
del país de nuestra infancia:
País de la Fantasía.

Por favor, cuéntame un cuento
y vuélvemelo a contar,
no vaya a ser que se pierda
a la orillita del mar.

La il·lustració és de Felicita Sala.

22.5.18

Romancillo del viejo ratón, de Javier Villafañe



Romancillo del viejo ratón

Hay catorce lauchas
en torno a un ratón
viejo, rengo y ciego
pelado y rabón.

–Cuéntenos, abuelo,
lo que le pasó…

Y repite el cuento
que otra vez contó:

–Pito Colorín…
Pito Colorón…

Por una cocina
me paseaba yo.
Limpias las baldosas,
fregado el fogón,
no había en el suelo
ni un gramo de arroz.
La señora escoba
todo se llevó.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Dormida en un banco
sobre un almohadón,
una gata negra
hacía ron, ron…
Cuando el gato duerme
pasea el ratón.
Esto lo sabemos
ustedes y yo.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Andaba esa noche
del banco al fogón,
con mi larga cola
como un gran señor.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

De pronto descubro
que allá en un rincón,
un trozo de queso
la escoba olvidó.
Lo que no se barre
lo come el ratón.
Esto lo sabemos
ustedes y yo.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Huelo, me relamo,
doy un mordiscón
y en una trampera
mi cola quedó.

Pito Colorín…
Pito Colorón…

Por comer de prisa
me quedé rabón…

La laucha más laucha
pregunta al ratón:

–¿Y la gata negra
no se despertó?
–Fue por un milagro
que no me comió.
–Este cuento, abuelo,
sirve de lección…

Pito Colorín…
Pito Colorón…

La il·lustració és de Pauline Siewert.

21.5.18

Cançó de bressol: bressolant somnis amb Maria-Mercè Marçal


Cançó de bressol

Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

La il·lustració és de Natascia Ugliano.

6.5.18

Hebra de agua: àlbum poètic il·lustrat-bordat, un cant a les mares


Hi ha llibres que pel seu contingut, l'exposició del tema i la seua il·lustració són difícils de classificar, com aquest, Hebra de agua, de Gimena Romero, editat per Thule.

Amb unes precioses il·lustracions bordades, Gimena Romero ens invita a seguir per un riu de meravelloses paraules, un poema que va diluint-se en l'aigua i que està dedicat a totes les mares. Tendre, emotiu, molt poètic... un llibret preciós per regalar-li a les mares o... per autorregalar-se i deixar-se gronxar al compàs dels versos.


Des de la portada al seu interior, de l'originalitat de les il·lustracions tèxtils al díptic vegetal que inclou per proporcionar diferents nivells de lectura a la pàgina on s'inserta... tot en el seu conjunt acaba sent una autèntica joieta. Em superencanta!

Mamá no pide un deseo, pide tres. Pide cuatro.
Mamá baila locamente.
Se hace vapor, se hace nube, se la lleva el viento.
(...)

Podeu trobar més de 100 llibres infantils en les que la mamà és la protagonista punxant en aquest taulell de Pinterest: Mamàs en la literatura infantil / Mares en la literatura infantil. Doneu-li una ullada!

Versos para mi mamá / Versos per a mamà

Besadetes a totes les mares / Besitos a todas las madres (il·lustració d'Ayşe İnan Alican)
Què li regalem hui a la mare? Doncs les millors i més dolces besadetes i un poemeta que ens surt des del cor. Feliç Dia de la Mare / Día de la Madre. 365 abraçades per a totes, una per a cada dia de l'any.

A mamá

Mis dientes, de leche;
mis ojos, de cielo.
Si me das un beso,
te diré: te quiero.

Tu niña de trigo,
labios de melón,
te quiere, mamita,
te quiere un montón.

TInc una estrella. Mare, anem amb ella? -il·lustració de Marjorie Porchet-

Joc

Mare, on és el cor
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?
Se l'enduu l'ocell.

Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.

I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.

1.5.18

Del oficio de poeta en el Día del Trabajo / De l'ofici de poeta en el Dia del Treball


Hui celebrem el Dia del Treball. D'oficis hi ha un bon grapat, però des d'aquest raconet poètic parlarem de l'ofici d'escriure poesia (perquè ser poeta també és un ofici, cóm no!).

A mis obligaciones

Cumpliendo con mi oficio
piedra con piedra, pluma a pluma,
pasa el invierno y deja
sitios abandonados,
habitaciones muertas:
yo trabajo y trabajo,
debo substituir
tantos olvidos,
llenar de pan las tinieblas,
fundar otra vez la esperanza.

No es para mí sino el polvo,
la lluvia cruel de la estación,
no me reservo nada
sino todo el espacio
y allí trabajar, trabajar,
manifestar la primavera.

A todos tengo que dar algo
cada semana y cada día,
un regalo de color azul,
un pétalo frío del bosque,
y ya de mañana estoy vivo
mientras los otros se sumergen
en la pereza, en el amor,
yo estoy limpiando mi campana,
mi corazón, mis herramientas.

Tengo rocío para todos.

Il·lustració d'Andrea Ucini.

29.4.18

Versos de la madre: poesía de Gloria Fuertes para dormir bebés



Aquest diumenge us invitem a llegir un preciós poema d'una mare per a dormir al seu/a fill/a. La poesia és la primera llavor ben introduir als xiquets/es al màgic món de la literatura, paraula a paraula, vers a vers, amb música o sense, amb tota la tendresa de la veu materna... les orelletes van omplint-se de la bellesa de la poesia.


Versos de la madre

Cierra los ojitos,

mi niño de nieve.
Si tú no los cierras,
el sueño no viene.

Arriba, en las nubes,
las estrellas duermen;
y abajo, en el mar,
ya sueñan los peces.

Mi niño travieso,
mi niño no duerme.
Pájaros dormidos,
el viento los mece.

Con sueño, tu sueño
sobre ti se extiende.
Ángel de su guarda,
dime lo que tiene.

Que venga la luna
que a la estrella mece:
que este niño tuyo
lucero parece.


La il·lustració és d'Emilie Angebault.

25.4.18

Per fer el retrat d'un ocell: poema de Jacques Prévert editat per Kalandraka


Us volem recomanar llegir un llibre de poesia infantils fantàstic, tant pel contingut poètic com il·lustratiu: Per fer el retrat d'un ocell / Para hacer el retrato de un pájaro, de Jacques Prévert, amb unes bellíssimes i suggerents il·lustracions de Mordicai Gerstein i editat per Kalandraka. El llibre va ser editat a 2011 per Kalandraka i ara podem llegir-lo en català.

Ja sabeu que el poema va ser escrit originalment a 1943 i publicat a 1949 i està dedicat a Elsa Henríquez, que l'il·lustra a 1953. Els versos són tota una oda a la creativitat i a la llibertat. Un xicotet pintor, un ocell i una gàbia composen una metàfora sobre la recerca de la bellesa i de l'autenticitat de l'art. L'artista persegueix dibuixar un ocell i pinta una gàbia amb la porta oberta i en ella després pinta una cosa bonica, una cosa senzilla, una cosa maca, una cosa útil per a l'ocell... Les il·lustracions emfatitzen el ritme del poema, reforçant el text. La llibertat és un valor intrínsec del art i l'artista deu ser conseqüent amb ell.


Ens agrada la introducció il·lustrada abans del poema, silenciosa i activa, preparant al lector per al que trobarem en les properes pàgines. La traducció del poema està a càrrec de Miquel Desclot:

Pinta per començar una gàbia
amb una porta oberta
després pinta
una cosa bonica,
una cosa senzilla,
una cosa maca,
una cosa útil
per a l'ocell.


Recolza després la tela contra un arbre
en un jardí,
o en un bosc.
Amaga't darrere l'arbre
sense dir res,
sense bellugar-te...
De vegades l'ocell arriba aviat
però pot molt ben ser que passin anys i panys
abans no es decideixi.
Tu no et desanimis,
espera,
espera si cal durant anys,
que la rapidesa o la lentitud de l'arribada de l'ocell
no té cap relació
amb l'encert del quadro.
Quan l'ocell arribi,
si és que arriba,
guarda el silenci més profund,
espera que l'ocell entri a la gàbia
i quan hi hagi entrat
tanca suaument la porta amb el pinzell.


En acabat,
esborra l'un rere l'altre tots els barrots
amb compte a no tocar cap de les plomes de l'ocell.
Fes després el retrat de l'arbre
i escull la branca més bonica
per a l'ocell.
Pinta també el verd fullam i la frescor del vent,
el polsim del sol
i la fressa de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu,
i després espera que l'ocell es decideixi a cantar.
Si l'ocell no canta
és mal senyal,
senyal que el quadro és dolent.
Però si canta és bon senyal,
senyal que pots signar.
Llavors arrenques molt suaument
una de les plomes de l'ocell
i escrius el teu nom en un angle del quadro.


(...)

Una autèntica joieta de llibre, no sols per als xiquets i xiquetes, també per als adults. Molt recomanable.

23.4.18

Sant Jordi i la princesa, la rosa i els llibres: visca sant Jordi i la poesia!!!


Celebrem sant Jordi i la seua llegenda, passejant entre llibres i roses, transitant per la poesia. Visca sant Jordi! Feliç Dia del Llibre!

Sant Jordi i la princesa, la rosa i els llibres

-Sóc la més valent princesa
que viu al gran castell!
-Sóc el més bell cavaller
que passeja per la primavera!
Es trobaren a la vila,
es trobaren dins del temps,
inventaren la llegenda
del drac festivaler
que espera l'arribada de la festa
de Sant Jordi al carrer.
Pinten vida,
pinten llum,
pinten sol
al damunt de cada llibre
i l'amor a cada rosa
que ha florit al roser.

La il·lustració és de Marta Cabrol.

22.4.18

Paraules sobre el llenç blanc: celebrem el Dia del Llibre amb poesia


Demà és el Dia del llibre i segur que aprofitareu per regalar i autorregalar-se un bon grapat de llibres, incloent llibres de poesia. Nosaltres s'avancem regalant-vos aquest poema sobre el llibre,  de Joan Josep Roca Labèrnia... volant les paraules entre les pàgines en blanc.

Com ha aplegat a les mans,
un ocell qui vol volar,
en el camp, descansa el blat
entre somnis ben profans.
Obro la porta primera,
a la casa, hi ha enrenou,
quatre lletres sense sou,
volen raure a prop de l'era.
Un cop ben arrenglerades,
comença la processó,
sense ciri ni llautó,
com demanen ser lliurades.
Com em sento al capdamunt,
per encetar aventures,
un desig i massa mudes
van cercant son aixopluc.

Il·lustració de Mila Marquis.

18.4.18

Poema dedicado a un libro: preparant el Dia del Llibre


Poema dedicado a un libro
(Aurora Funes Granados)

Abrimos tus pastas,
y son las puertas a la vida.

Eres un tesoro por descubrir, 
la isla donde perderse, 
un viaje sin moverse del sillón, 
alivio para el alma, 
bálsamo para el corazón, 
distracción para la mente, 
… esencia del sentimiento, 
refugio donde llorar, 
medicina para reír. 

Diccionario para el sabio, 
para el necio sorpresa, 
regalo para el amor, 
compañía que no molesta, 
amigo que no discute,
abrigo en invierno, 
en verano albergue fresco, 
música para el anciano, 
pintura para el niño, 
esperanza del nuevo día, 
maestro sin horas, 
catedrático de la historia. 

Callado, siempre callado, 
y sin embargo… 
siempre tu voz perpetua.

Podeu llegir molts més poemes sobre el llibre / poemas sobre el libro en aquest mateix blog. La il·lustració és de Mariusz Stawarski.

17.4.18

Tropezando con los versos / Ensopegant amb els versos


Anem a donar-li un poc a la llengua, a enredar-se i jugar amb la poesia amb el poeta José A. Ramírez Lozano.

Era tan listo el ciempiés
que nunca se tropezaba.

Torpe tan era el piescién
tropezaba que con él.

La il·lustració és de Tali Yalonetzki

16.4.18

El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins


Però cóm passa de volander el temps! Ja tenim de nou ací la festa de sant Jordi, també Dia del Llibre. Supose que estareu ja preparant-ho tot per a que siga una gran festa lectora. Des d'ací anem a començar per recomanar-vos un llibre que us encantarà: El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins, de Pere Martí i Bertran, amb il·lustracions de Lluís Masachs, recent editat per Barcanova.

Segur que coneixeu un grapat de llibres protagonitzats pel cavaller Sant Jordi, la princesa i el drac (si punxeu ací podreu trobar-ne un bon grapat que hem anat recopilant en un dels taulells que té la biblioteca de Cocentaina a Pinterest), doncs basat en la mateixa llegenda hi ha un grapat de versions, però aquest llibre té d'original que està escrit en rodolins, amb unes precioses il·lustracions que el fan molt adient per als més menudets de la casa.


(...)

Sant Jordi amb espasa i llança,
ben decidit que s'hi atansa.

El drac, mig estabornit,
deixa descobert el pit.

El cavaller no s'ho pensa:
li clava la llança immensa.

El drac deixa anar un gran crit
i es remou molt mal ferit.

Ben clavada fins al cor,
tots veuen que el drac es mor.

Li surt un gran doll de sang,
que deixa mig xop el sant.

(...)

Ella comença a dansar;
diu que s'ha de celebrar.

Abraça el sant, decidida,
i el besa ben entendrida.

Sant Jordi, força vermell,
l'hi torna, n'hi fa un parell.

(...)

I vet aquí, s'ha acabat,
aquest conte ben rimat.

Poemant la llegenda per apropar-la millor als xiquets i xiquetes. Molt recomanable. 

Aprofitem també per recomanar-vos el llibre de Noemí Fernández, il·lustrat per Teo Peiró, La princesa, sant Jordi,i el drac, amics secrets, de l'editorial Salvatella, un conte poètic amb una versió que us agradarà.

14.4.18

Poema de Abril, entre lluvia y versos



Abril és un mes ploroner i això també ho veiem en els seus poemes i refranys. Poetes com el germans Álvarez Quintero, Antonio Machado amb els seus poemes, Miquel Martí i Pol, Juan Ramón Jiménez i Júlia Costa tenen en aquest blog poemes d'abril, Ara, a més, en tenim un altre, entre pluja i versos.

Mi poema de Abril
(Ramón de Almagro)

Picoteando la cáscara
                                 de algún viejo recuerdo
con la lluvia de Abril
                         nacerá mi poema
le pondré mil colores
                                     con obscuros y claros
una música tenue
                                             y el perfume de nardo. 

Como una luciérnaga 
                 volará titilando 
subirá por los aires 
                                escapando de mi alma 
se estiraran mis manos 
                                   sin poder alcanzarlo 
y dejará mis labios 
                                            como siempre rogando.

Que una estrella lo guíe 
                             que lo lleve a tu lado. 
Pues si tú lo encontraras 
                                 si llegas a escucharlo 
mi poema de Abril 
                                          quizá viva hasta Mayo. 

La il·lustració és de Betania Zacarias.