20.11.14

Dia Universal del Nen / Día Universal del Niño: canción y poesía para celebrar este día

25 anys de la Declaració dels Drets dels Xiquets -il. Yan Nascimbene-

Hui celebrem el Dia Mundial de la Infància -25 anys-, basant-se en la Declaració Universal dels Drets de l'Infant / Declaración Universal de los Derechos de los Niños -1959-.

Un dia especial per donar-los veu, per ser el seu portaveu. Reivindiquem que cap nen passi gana, ni guerres, ni abusos de qualsevol tipus, ni pateixin violència, ni se'ls exploti, ni se'ls negui la salut i l'educació. Exigim que a cada nen i nena del món se li apliquin els seus drets i afegim: dret a somiar, a tenir esperança, a imaginar, a escoltar belles paraules, a rebre molt afecte, a jugar, a somriure, a viure i créixer en llibertat i tenir al seu voltant adults que defensin sempre que aquests drets es compleixin. A tots els nens i nenes els enviem un gran somriure, moltes besadetes i molts llibres. 

En aquest raconet ho volem celebrar amb poesia i cantan:

Canción de los Derechos del Niño
Azul, verde o rojo
no importa el color
ni el idioma, raza o religión.

Da igual de donde vienes,
da igual a donde vas.

Si vives en el campo
o en la gran ciudad

Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.

Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.

Derecho a la escuela,
a la educación.

Derecho a la salud,
a la protección.

Derecho a opinar
y a participar,
unos y otros
con libertad

Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.

Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.

Libreeeesss
Igualeeeess
Derechoooosss universales

Libreeeeess
Igualeeeeess

LIBREEEEEESSS...!!!


"La xitxarra ric-ric canta i balla per ací": recital poètic-musical a la Biblioteca de Cocentaina



La setmana passada vàrem tenir el plaer de presentar a la Biblioteca el llibre de cançons infantils La xitxarra ric-ric canta i balla per ací. Va estar genial i com que ens vàrem quedar amb la mel a la boca hem pensat que els xiquets i xiquetes del nostre poble i de tota la comarca deurien de gaudir també de les nostres cançons.
Aquest proper dijous, 20 de novembre de 2014, a les 17:30 de la vesprada, tindrem a la sala infantil de la Biblioteca de Cocentaina una animació poètica-musical partint d'aquest llibre. Cantarem i cantarem junt a la xitxarreta que ja està a la biblioteca, grans i menuts. S'ho passarem d'allò més bé, segur. No s'ho podeu perdre!!!
A la lectura també s'aplega per la poesia, pel folklore i pel cant, així doncs és molt important que els xiquets i xiquetes gaudeixin del plaer d'escoltar i cantar, de poetitzar amb música i de conèixer el nostre ric folklore.

18.11.14

Obrim la porta al món dels llibres i de la poesia / Abrimos la puerta al mundo de los libros y de la poesía


Els lectors i lectores de totes les edats saben que la lectura i els llibres són tot un món que existeix en el moment que nosaltres obrim les seues pàgines, que cobra sentit en les nostres vides y que creixem agafats de la seua mà -intel·lectualment, emotivament, creativament-. Ens sap greu que molts xiquets i xiquetes no puguen accedir a aquest món per la pobresa que hi ha al seu voltant i que altres que podem accedir visquen d'esquena a aquest món (a casa i de vegades, malgrat que sembla paradòxic, a l'escola).

Ens acompanyeu a entrar al món dels llibres?

En el mundo de los libros

En el mundo de los libros,
puedes vivir muchas vidas
y ser alguien muy distinto.

En el mundo de los libros,
lo que se cuenta es verdad
aunque no haya sucedido.

En el mundo de los libros,
hay ciudades invisibles
donde ves lo nunca visto.

En el mundo de los libros,
ayer puede ser mañana
y el futuro hoy mismo.

En el mundo de los libros,
se atreviesan los espejos,
cualquier límite prohibido.

En el mundo de los libros,
todos los libros del mundo
llevan dentro un sueño escrito. 


La il·lustració és de Chiara Fatti.

17.11.14

Xocolate calent mullant amb poesia / Chocolate caliente remojando con poesía


En estos dies de fred es genial esmorçar o berenar una bona tassa de xocolate calent... i si mullem amb "xurros" i ho acompanyem de poesia encara millor.

En una taza caliente
se bañaba el chocolate
y en el mismo recipiente
la leche quiso bañarse.

Un churrito despistado
en la taza se metió…
y así los tres terminaron
en la panza de un glotón.

16.11.14

Descripción de la hermosura: escatologia poètica amorosa de Francisco de Quevedo

La bellesa també amaga la lletjor -il. Audrey Benjaminsen-

Volem aquest diumenge de tardor fer-vos sortir un bon somriure llegint poesia. Hem seleccionat el poema de Quevedo Descripción de la hermosura. Escatologia amorosa en forma de sonet.

Descripción de la hermosura
(Francisco de Quevedo)

Piojos cría el cabello más dorado,
lagañas hace el ojo más vistoso,
en la nariz del rostro más hermoso
el asqueroso moco está enredado.


La boca de clavel más encarnado
tal vez regüelda a hálito fatigoso,
y la mano más blanca es muy forzoso
que al culo de su dueño haya llegado.

El mejor papo de la dama mea
y [a] dos dedos del culo vive y mora,
y cuando aquesta caga, es mierda pura.

Esto tiene la hermosa y más la fea,
veis aquí el muladar que os enamora,
cágome en el Amor y en su hermosura.

15.11.14

Ángel guardián, ángel de la poesia: versos de Gabriela Mistral



Sembla que els xiquets i xiquets, ho cregam o no, tenen un àngel que sempre els guarda dels perills i de l'efecte de totes les seues entremaliadures. Ésser màgic i protector, ésser també poètic.
Ángel guardián

La verdad, no es un cuento,
hay un Ángel Guardián
que te toma y te lleva como el viento
y con los niños va por donde van.

Tiene cabellos suaves
que van en la venteada,
ojos dulces y graves
que te sosiegan con una mirada
y matan miedos, dando claridad
(no es un cuento, es verdad)

El tiene cuerpo, manos y pies de alas
y las seis alas vuelan o resbalan,
las seis te llevan de su aire batido
y lo mismo te llevan de dormido.

Hace más dulce la pulpa madura
que entre tus labios golosos estrujas,
rompe a la nuez su taimada envoltura
y es quien te libra de gnomos y brujas.

Es quien te ayuda a que cortes las rosas,
que están sentadas en trampas de espinas,
el que te pasa las aguas mañosas
y el que te sube las cuestas más pinas.

Y aunque camine contigo apareado
como la guinda y la guinda bermeja
cuando su seña te pone el pecado
recoge tu alma y el cuerpo te deja.

Es verdad, no es un cuento:
hay un Ángel Guardián
que te toma y te lleva como el viento
y con los niños va por donde van.

La il·lustració és d'Annika Hiltunen.

13.11.14

Boira, boirina, pluja fina: dites populars i refranys sobre la boira... acompanyant el temps de tardor


Boira, a terra o mar, tot s'amaga -il. Tomi Ungerer-

 A la tardor el temps està rebolicat. Un dies fa calor i altres fred, bufa el vent, plou al pla i neva a les muntanyes i quasi sempre a les matinades hi ha boira. Així, la selecció de refranys populars que hui hem fet gira al voltant de la boira.

Ja sabeu que al blog podeu llegir molts més refranys de la tardor, refranys del temps, refranys de bolets i refranys del mes de novembre. Poc a poquet anem difonent els nostres refranys i dites populars, formen part de la nostra cultura i del nostre llenguatge i volem que els xiquets i les xiquetes els coneguen.

 Refranys populars de la boira

Anar a escampar la boira
Boira a Begur, pluja segur
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya
Boira al castell, pluja al clatell
Boira al desembre, pluja o llevant
Boira a les muntanyes, aigua al pla
Boira al pla, pescador a pescar.
Boira a les Gavarres, aigua a samalades
Boira a Sant Pere, pagesos enrere. Boira a Sant Pau, pagesos endavant
Boira, boirassa, el cul de la burra t'apedaça
Boira d'agost, pluja d'abril 
Boira de març, aigua segura i la mar moguda 
Boira de matinada, aviat acabada.
Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre
Boira de Salou, plourà si no plou. 
Boira en el castell, pica espart, i fes cordell
Boira en març, fred en maig
Boira per terra, pescador a la mar
Boires en sequedat, vent-te les mules i compra blat
Bon dia és el que plou i no pedrega.
Boira saltirona, no és cosa bona
Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Boira pel desembre, pluja o llevant
Boires pel gener, pots sortir al carrer
Boires pels baixos, sol pels alts; sol pels alts, boires pels baixos
Boires pel Xaloc, prepara llenya per el foc
Boira saltirona, no és cosa bona
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Boira terrera, sol espera
Boirina a la vall, pagès al treball
Boirina pixanera, torna-te'n enrere
Bon dia és el que plou i no pedrega
Cada boira de gener, una pluja de maig sol ser.
Desembre boirada, pluja o solellada
Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d´euga
Dia de boira, dia de sol.
La boira de desembre duu el garbí al ventre.
La boira en Galirón, aigua per tot lo món
La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer.
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes.
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors
Per Sant Anton de gener, perd la boira l'«aposenter»
Per Sant Antoni, la boira al dimoni
Quan la boira pastura, aigua segura
Sant Anton treu la boira del món

11.11.14

Caligrama del gato Garabato, de Ramón Iván Suárez Caamal

                                            G                    O
                 A         T


            El gato Garabato

        lame leche en el plato
          de la luna redonda.
                            No deja que

                               se esconda
               la rata en el zapato;
       para salir buen mozo,
 sin duda, en su retrato,
los bigotes se lame.
 A las gatitas ronda,
 -no es nada timorato-
  no hay gata que no ame
   con amor insensato.                                la
    Les lleva serenata                                 co
       a las bellas mininas                          su
        con un violín                              con
         que desafina                             le
            bajo la luz de plata            pu
             de la luna y su plato   que

          en un vaivén de ola
                 el gato Garabato.    

El cal·ligrama és de Ramón Iván Suárez Caamal

9.11.14

El mercado de los duendes: poema de Christina Rossetti


Ja sabeu que els donyets són eixos éssers descarats i divertits que viuen al bosc, menuts i entremaliats. Però el que no sabíem és que tenen un mercat -són bons comerciants!?- ple de fruites silvestres i que els agradaria que els comprarem. Jo vaig a agafar la meua cistelleta de vímet i omplir-la amb els seus saborosos productes.

Escoltem com publiciten la venda de les fruites del bosc, igual com qualsevol verduler al mercat.

El mercado de los duendes
(Christina Rossetti)
De la mañana a la noche
gritan los duendes a troche y moche:
"nuestros frutos comprad,
venid, venid y comprad
membrillos y manzanas,
limones y naranjas
rollizas cerezas,
melones y fresas,
sonrosados melocotones,
arándanos silvestres
moras atezadas,
zarzamoras muy moradas,
piñas y garraberas,
albaricoques y frambuesas;
que alcanzan su madurez
en verano todas de vez;
la mañana llega
y la tarde se aleja,
comprad lo que el verano deja:
de la viña uvas frescas,
granadas hermosas y plenas,
dátiles y peras,
de fraile y claudias son las ciruelas,
también damascenas y de yema,
venid y probadlas, no os dé pena:
pasas y grosellas,
encarnadas bayas,
higos a raudales
cítricos meridionales,
dulces y lozanos:
comprad, alargad esa mano.
... 

La il·lustració és de Brian Froud.

7.11.14

Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia



Hace siglos que llueve.
Hace siglos
que, con perverso afán,
el repique monocorde
golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.
Hace siglos,
solía amar
la lluvia.
Hace siglos,
lejos de esta infinidad
de aguas,
cayendo
en tortura minuciosa
sobre el mundo.

6.11.14

El espejo gótico: un blog amb poesia gòtica



Hui us volem recomanar un blog de literatura gòtica que, a més, té un apartat de poesia gòtica: El espejo gótico. Podem trobar a grans poetes que han escrit el que s'anomena "poesia gòtica" i per tal de fer una recerca cal buscar pel títol de poema -estan ordenats alfabèticament-:

A-B. I C-D. I E-F. I G-K. I L-M. I N-Q. I R-S. I T-Z.


Un lloc interessant que ajudarà a més d'un jove a descobrir la poesia, estem segures. Podeu trobar també, dins del mateix blog:

Us fiquem un tastet, el poema La Bruja (1893), de Mary Elizabeth Coleridge, del que hem buscat també la seua versió anglesa.



He caminado mucho sobre la nieve,
No soy alta ni mi corazón fuerte.
Mis ropas están mojadas,
Y mis dientes se estremecen,
El camino ha sido largo
Por el penoso sendero crujiente.
He vagado sobre la exuberante Tierra,
Pero nunca he venido aquí antes.
¡Oh, levantádme sobre el Umbral
Y dejádme ante la Puerta!

El filo del viento es un enemigo cruel,
No me atrevo a pararme en la tempestad.
Mis manos son de piedra,
Y mi voz se lamenta.
Lo peor de la muerte ha pasado,
Pero aún soy una pequeña dama.
Mis delicados pies se han llagado,
Y en blancas heridas sangrado.
¡Oh, levantádme sobre el Umbral
Y dejádme ante la Puerta!

Su voz era la voz que la mujeres tienen
Rogando por un deseo del corazón.
Ella vino.
Ella llegó,
Y la llama temblando,
Hundiéndose en el fuego
Finalmente murió.
Nunca más en mi alma se encendió,
Desde que me agité en el suelo,
Levantándola sobre el Umbral,
Y dejándola ante la Puerta.

*

The Witch
(Mary Elizabeth Coleridge)
I have walked a great while over the snow,
And I am not tall nor strong.
My clothes are wet, and my teeth are set,
And the way was hard and long.
I have wandered over the fruitful earth,
But I never came here before.
Oh, lift me over the threshold, and let me in at the door!

The cutting wind is a cruel foe.
I dare not stand in the blast.
My hands are stone, and my voice a groan,
And the worst of death is past.
I am but a little maiden still,
My little white feet are sore.
Oh, lift me over the threshold, and let me in at the door!

Her voice was the voice that women have,
Who plead for their heart’s desire.
She came—she came—and the quivering flame
Sunk and died in the fire.
It never was lit again on my hearth
Since I hurried across the floor,
To lift her over the threshold, and let her in at the door.


La il·lustració és d'Ivica Stevanovic.

5.11.14

Hada en la almohada... poesía de Carlos Blanco para antes de irse a dormir

Tinc una fada al coixí, que en visita cada nit -il. Mónica Carretero-

Ja sabeu que les fades estan per tot arreu, malgrat que de vegades no es deixen veure, però estan molt properes a nosaltres. Segur que llegint aquest poema infantil de Carlos Blanco se n'adoneu de la seua presència.

Un hada en la almohada
-Poema para iniciarse en la búsqueda de estos seres-

 Las hadas se esconden
en cualquier lugar;
por eso son hadas,
ven y las verás.

 En la mermelada
que hay en la nevera,
con algo de suerte,
verás la primera.

 Hasta en la ensalada
que vas a comer,
se esconde otra hada,
fíjate muy bien.

 Aquí tienes una,
en la naranjada
y puedes ver otra
en la limonada.

 ¡Qué bien me lo paso
descubriendo hadas!
¿Seguimos jugando?
¡Estoy encantada!

 Las hay tan pequeñas
que no pesan nada
y las hay enormes,
de hasta toneladas.

Una, estoy seguro,
vive en Ponferrada
y otra, gitanilla,
sé que está en Granada.

 Podrás ver a una
en la madrugada,
otras están siempre
en las campanadas,
viven en camadas;
puedes encontrarlas
hasta en la fabada,
hacen digestiones
un tanto pesadas
y después se sienten
 muy malhumoradas.

Me gusta este juego,
pero estoy cansada;
seguiré buscando
pegada a mi almohada.
¡Qué bien lo he pasado!
Me voy a la cama.
Muchas, muchas gracias.

¡De nada, monada!

Ya estaba la niña
durmiendo en su cama;
cayó tan rendida que,
al poco, soñaba
y no se dio cuenta
que un hada velaba
sus hermosos sueños
en la misma almohada.

 ¿Caíste en la cuenta?
Ninguna es un hada y,
aunque lo parezcan,
viven camufladas
en muchas palabras,
pues con hache muda
se visten las hadas.

¡Ya me imaginaba
que ver tantas hadas
parecía imposible
pero, así era el juego
y no pasa nada.

 Si os gustó este juego,
seguidlas buscando,
yo, con tanta rima,
me estoy mareando,
las hay a patadas.
Tengo la cabeza
algo atolondrada.
Seguiré mañana.

4.11.14

Rodolins sobre els números

Comptem i rodolinem -il. de Dreams Time-

Ja sabeu els seguidors d'aquest blog que ens agrada molt escorcollar per la xarxa i anar fent troballes poètiques per tal de compartir-les amb tots vosaltres. Buscant poemetes infantils sobre els números ens hem trobat amb aquests simpàtics rodolins, de Laura Cuenca que ha creat per a la seua aula i que ha compartit al seu blog Ses meues feinetes. Ens han encantat, perquè a més a fet un muntatge amb les il·lustracions de Steve Mack i els resultats, podeu comprovar, són superxulos. Ens encanta la gran llavor que fan les mestres i la seua generositat a l'hora de compartir la seua feina. Gràcies, Laura.

Partint d'aquests rodolins ara podeu inventar-se'n vosaltres altres, segur que igual de divertits com aquests.












3.11.14

Bon mes i bona setmana amb poesia / Feliz mes y feliz semana con poesía



Anem a comencer esta primera setmana de novembre xerrant de coses absurdes, xicotetes coses sense importància, però que ens alegren el dia.

Cosas absurdas
(Rosa Amelia Alvarado)

El sol me conoce bien
sale cada mañana,
pero se acuesta cuando yo quiero,
a veces duerme al mediodía,
a veces padece de insomnio,
entra por la ventana
con la familiaridad del dueño de casa,
se mira largamente en el espejo,
me sonríe,
me hace un guiño,
por un momento
se queda atrapado en mi pupila,
luego se va danzando,
jugueteando con alegre premura
para perderse por las hendijas
del contraluz de mi propia sombra.

Il·lustració de Laura Berger.

2.11.14

Laura Forchetti guanya el VII Premio Internacional Ciudad de Orihuela de Poesía para Niños


S'acabem d'assabentar que l'escriptora argentina Laura Forchetti ha esta guardonada en el VII Premio Internacional Ciudad de Orihuela de Poesía para niños, amb l'obra presentada sota el títol Buenos días – medianoche.

Ja sabeu que el certamen està convocat per la regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Oriola i el segell editorial Factoria K, de Kalandraka. Enguany s'han presentat 159 originals, de 14 països diferents. Laura Forchetti serà premiada amb 5.000 euros i la publicació del seu poemari.

El jurat que ha estat compost per la regidora d'Educació d'Oriola, Rosa Martínez, per la guanyadora en l'edició de 2013, María Jesús Lobato, pel poeta Antonio Rubio i per l'escriptor i professor Álvaro Giménez, a més del director de Kalandraka, Xosé Ballesteros, fent de secretari Manuel Ferrer, tècnic d'Educació de dit Ajuntament.

Els membres del jurat han destacat de Buenos días – medianoche com “un ejercicio de contemplación de la noche que rezuma lirismo y poesía verdadera... sosegada, de verso abierto y muy sugerente, que destila momentos de intensa emoción”. Felicitem a l'autora i prenem bona nota per a quan surta el llibre publicat.

Canción de la Muerte, de José de Espronceda



Aquest poema de José Espronceda ve a la clau en un dia com el de hui que celebrem el Dia de Difunts, un dia en que la mort, els nostres morts, estan més presents que mai.

Canción de la Muerte

Débil mortal no te asuste
mi oscuridad ni mi nombre;
en mi seno encuentra el hombre
un término a su pesar.
Yo, compasiva, te ofrezco
lejos del mundo un asilo,
donde a mi sombra tranquilo
para siempre duerma en paz.

Isla yo soy del reposo
en medio el mar de la vida,
y el marinero allí olvida
la tormenta que pasó;
allí convidan al sueño
aguas puras sin murmullo,
allí se duerme al arrullo
de una brisa sin rumor.

Soy melancólico sauce
que su ramaje doliente
inclina sobre la frente
que arrugara el padecer,
y aduerme al hombre, y sus sienes
con fresco jugo rocía
mientras el ala sombría
bate el olvido sobre él.

Soy la virgen misteriosa
de los últimos amores,
y ofrezco un lecho de flores,
sin espina ni dolor,
y amante doy mi cariño
sin vanidad ni falsía;
no doy placer ni alegría,
más es eterno mi amor.

En mi la ciencia enmudece,
en mi concluye la duda
y árida, clara, desnuda,
enseño yo la verdad;
y de la vida y la muerte
al sabio muestro el arcano
cuando al fin abre mi mano
la puerta a la eternidad.

Ven y tu ardiente cabeza
entre mis manos reposa;
tu sueño, madre amorosa;
eterno regalaré;
ven y yace para siempre
en blanca cama mullida,
donde el silencio convida
al reposo y al no ser.

Deja que inquieten al hombre
que loco al mundo se lanza;
mentiras de la esperanza,
recuerdos del bien que huyó;
mentiras son sus amores,
mentiras son sus victorias,
y son mentiras sus glorias,
y mentira su ilusión.

Cierre mi mano piadosa
tus ojos al blanco sueño,
y empape suave beleño
tus lágrimas de dolor.
Yo calmaré tu quebranto
y tus dolientes gemidos,
apagando los latidos
de tu herido corazón.

La il·lustració és de Katsuo.

1.11.14

Silènci o música de la mort: versos de Jaroslav Seifert en la vespra del Dia dels Difunts



El silenci, des de l'ultratomba, és com una llosa pesada o no tant...? Té música el silènci de la mort?

Només de gran he après
a estimar el silenci.
Commou, de vegades, més que la música.
En el silenci apareixen senyals colpidors,
i a les cruïlles de la memòria
copses els noms
que el temps intentava ofegar.

De nit, a les capçades dels arbres,
sento els cors dels ocells.
I un capvespre, al cementiri,
vaig percebre, del fons d’una tomba,
el cruixir d’un taüt.
(Jaroslav Seifert, trad. Monika Zgustová)
La il·lustració és d'Inkcorf.

29.10.14

Adivinanzas de Halloween / Halloween Ridles

Adivinanzas en la casa de los monstruos -il. Toru Fukuda-

Qualsevol moment és fantàstic per fer festa i jugar amb la poesia. Halloween és una festa que res té a veure amb les nostres tradicions, però sabem que cada vegada més ha anat colant-se per les aules, així que hem fet una tria d'endevinalles amb els personatges més populars i monstruosos de Halloween.

Voy de pasillo en pasillo,
atravesando paredes,
vestido únicamente
con sábanas o manteles.
(fantasma)
*
Es una hortaliza naranja y sabrosa
que en Halloween viste tenebrosa.
(calabaza)
*
Duermo del revés,
vuelo a raudales,
y en mi nombre
lees todas las vocales.
(murciélago)
*
Nunca bebe limonada,
sino una bebida roja.
La luz no le gusta nada
y el ajo le da congoja.
(vampiro)
*
Juegan los monstruos con las adivinanzas -il. Jan Dolby-
Entre pócimas y ungüentos,
y algún que otro maleficio,
ser la mala de los cuentos
ha sido siempre su oficio.
(bruja)
*
Voy atornillado
de la cabeza a los pies.
Me llaman Franky
y no soy punky.
(Frankenstein)
*
Viven en el cementerio,
son flacos y patitiesos.
El perro del tío Quiterio
está loco por sus huesos.
(esqueleto)
*
Es un esqueleto,
aunque no loves,
porque va vendada
del derecho y del revés
(momia)

Una calabaza llena de caramelos y adivinanzas -il.Silvia Cheung-
Mi avión es una escoba,
negra y fea me verán,
persigo siempre a la hadas
que al verme se espantaran.
(bruja)
*
En tu cama no me meto
a menos que me haya muerto,
que no podre dormir despierto
y me tendre que estar quieto.
(ataúd)
*
En la noche ves mi vuelo
No tengo plumas sino pelo
En mi boca tengo colmillos
para morder a niños pillos
mi primo es el ratón
y en Halloween asusto un montón.
(murciélago-vampiro)
*

Halloween ridles -il. Chris Dickanson-

Com que, a més, Halloween és una festa molt anglosaxona podem aprofitar per a practicar el nostre anglès, amb humor, amb aquestes tontes endevinalles:


  • Why didn't the skeleton go to see a scary movie? He didn't have the guts.
  • Where does Count Dracula usually eat his lunch? At the casketeria.
  • Why was the mummy so tense? Because he was all wound up.
  • Why didn't the skeleton dance at the party? A. He had no body to dance with.
  • What's a Vampire's least favorite song? Another one bites the dust!
  • What do you call a witch who likes the beach but is scared of the water? A chicken sand witch.
  • What does a ghost call his mom and dad? His transparents.
  • What did the skeleton order with his drink? A mop.
  • Why didn't the skeleton marry his girlfriend? Because he didn't have the guts to.
  • Why did the mummy get a headache? Because he was GOBLIN his candy!
  • What did the witch say when she fell in the moat? My eels are killing me!
  • What do you call candy corn? Pumpkin poop!
  • What do you get when you cross a vampire with a mummy? Either a flying bandage or a gift wrapped bat!
  • What did one vampire say to the other? Fangs aren’t what they used to be!
  • What do you call a vampire that’s always feeling peckish? Snackula!
  • When do werewolves go trick or treating? Howl-oween!
  • What should a short-sighted ghost have? Spooktacles!
  • What did one ghost say to the other ghost? Do you believe in people?
  • What are ghosts' favorite kind of streets? Dead ends
  • What tops off a ghost’s ice cream sundae? Whipped scream.
  • What is a vampires favorite holiday? Fangsgiving
  • Knock, knock! Who's there? BooBoo who? Oh, I'm sorry....I didn't mean to make you cry!
  • Knock, knock! Who's there? Olive Olive who? Olive Halloween!
  • Knock, knock! Who's there? Witch. Witch who? Witch one of you can fix my broomstick?
  • Knock, Knock! Who's there? Ivana. Ivana Who? Ivana suck your blood!
Bienvenidos a la fiesta del terror! -il. Chris Dickanson-

27.10.14

Ve la Castanyada!!! Cançons populars de castanyes, castanyades i castanyeres


La castanyera (punxeu sobre el títol i escolteu la cançó)

Este dilluns estem cantadores i com que s'apropa el Dia de la Castanyada hem fet una selecció de cançons de castanyes per a que mentre les torrem i se les mengem.... també poemem cantant.



Marrameu torra castanyes
Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros, ja el tenim Marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort
Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort

Marrameu i Marrameua, s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home i era una fulla de col.

Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort
Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort

Marrameu ja no s'enfila per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa que li cus tots els mitjons. 

*



 Cançó de collir castanyes
Se n'ha venuda la caputxa
per comprar un davantal blau,
per anar a collir castanyes
a can Gat de Viladrau.
El collir de les castanyes
bé podria durar un mes,
hi hauria collidora
que no tornaria més.
El collir de les castanyes
bé podria durar un any,
hi hauria collidora
que no tornaria mai. 

*


Castanya rodona
Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

Anem tots a buscar llenya, troncs, pinassa i encenalls,
encenem un foc a terra ben alegre i ben brillant

Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

Veniu tots aquí a la vora tots aquí ben asseguts
fem un tall a les castanyes i posem-les en remull.

Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

Aquí hi ha una torradora tota plena de forats,
quina olor que feu, castanyes, mentre aneu espetegant.

Castanya rodona, castanya marró,
vestit de pell fina i abric d'eriçó.

*
  
Les castanyes peten, peten

Les castanyes peten, peten, donen voltes catacrec.
Ara ve la castanyera i n’hi haurà per tots els nens.

L'1 de novembre és Tots Sants,
de castanyes, m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec...
calentetes fan passar el fred.

Les castanyes peten, peten, donen voltes catacrec.
Faig boletes amb les mans ja se fer bons panellets.

L'1 de novembre és Tots Sants,
de castanyes, m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec...
calentetes fan passar el fred. 

Les castanyes peten, peten, donen voltes catacrec.
Una historia que fa por ens expliquen vora el foc. 


L'1 de novembre és Tots Sants,
de castanyes, m'omplo les mans.
Peten, peten, crec, catacrec...
calentetes fan passar el fred.