18.9.17

Pugem amb globus: recital poètic a la Biblioteca de Cocentaina. Llibre de poesia infantil, amb CD, de M. Dolors Pellicer


Amb el començament del nou curs escolar, també arranquem les activitats de foment lector -per a menuts i majors- a la Biblioteca de Cocentaina. Comencem amb molta i bona poesia, per això volem compartir amb tots/es vosaltres els poemes de M. Dolors Pellicer, cantats per Rubén Suárez, i presentats en un magnífic, divertit, poètic i superxulo, recital que el propi Rubén Suárez ens farà.

Aleshores, us espere a la Biblioteca de Cocentaina el proper dijous dia 21 de setembre de 2017, a les 17:30 hores, en la sala infantil de la biblio, en que tindrà lloc la presentació de Pugem amb globus, un llibre de poesia infantil, amb CD de les cançons, i un format súperbonic i espectacular, que farà les delícies dels menuts i joves lectors/es. Podreu adquirir el llibre en la presentació.

No s'ho podeu perdre, grans amb menuts. Us esperem a la biblio per a gaudir de la paraula, feta poema i cançó i, perquè no, també ball.

Canta, juga, balla... poesia! 

17.9.17

Las hojas empiezan a bailar, aunque el otoño está por llegar: poesia de la tardor



 Sembla que aquest any la tardor entrarà com cal, al seu temps i amb el seu clima propi. Resta molt poquet per a donar-li la benvinguda, però per ací les primeres fulles ja comencen a ballar, ja se sent el sorollet de la seua sequedat i hi ha una especial que sembla voltejar amb la poesia.

Hoja de pájaro
(Mª Rosa Serdio)

Hay una hoja de plátano
al borde de mi tejado.
Hace días que la miro
¡y creo que está ensayando!
Hoy se ha puesto de puntillas,
y se ha agitado despacio.
El viento pasó enfadado,
con prisas, como buscando
cabellos que revolver,
arenas para ir jugando
a remolino en desierto
y pasar así un buen rato.
La hoja bailó sardana
con sus lados en lo alto
mas, luego, le dio vergüenza
y se terminó agachando.
Cuando la miro sonríe
allá solita en lo alto.
Yo la comprendo y la animo.
Sé que tiene alma de pájaro.
Cualquier día no estará.
Ya se habrá ido...¡volando!

Il·lustració d'Irene Amaro 

14.9.17

Animales de compañía: llibre de poesia infantil de Manuel Lourenzo González


Tenim un grapat de llibres de poesia infantil que hem llegit, ens han encantat, però que encara no hem comentat al blog. Hui ja s'hem decidit a pujar i anar difonent aquest llibres, doncs el curs escolar ha començat i tenim que omplir la motxilla poc a poc.

Començarem per un llibre que està acabat d'editar, adreçat als més menudets: Animales de compañia, de Manuel Lourenzo González, amb il·lustracions d'Óscar Villán i que està editat per Kalandraka.

Es tracta d'un relat, en forma poètica, que juga amb les paraules, que invita, a més, a que nosaltres també juguem i en creem de noves. I tot perquè la senyora Maria, una vella molt vella, dona una passejada per la muntanya i arreplega en una capseta uns bitxets. La seua veïna, que la troba tan contenta, li pregunta que du en la capsa i ella li ho conta. La veïna, xafardera, va enlairant el que li ha dit, però donant la seua versió del que ha escoltat. Uns van dient-ho als altres i, com els bons rumors, tot acaba transformat. Així, el caracol passa a ser un caramontes i després un garramontes i finalment un camamontes; cadascú dona una versió diferent, adaptant-la a la seua manera, que acaba sent monstruosa. És el que té la rumorologia i el xafardeig, que escoltem a mitges i la resta s'ho inventem.

Tot amb un divertit joc de paraules, barrejades entre elles, que ens dona peu a inventar-se'n més. Un llibre molt divertit, fantàstic per a jugar amb la poesia i la il·lustració -Óscar Villán, amb el seu estil tan personal, en fa traure un bon somriure llegint les seues il·lustracions, que arrodoneixen el text-.

Què, juguem amb la poesia? Us animem a llegir el llibre i fer-ho junts, grans i menuts, a casa, a classe i a la biblioteca. Llegim, juguem, poemem.

13.9.17

Si no és alegria, no vull poesia


Si

Si no és alegria
no vull poesia.

Res de res.
Ara tornaria
per aquells carrers.

Per aquelles places,
per aquelles nits.

Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.

Ara et diria
que et vull molt més.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.

Si no és alegria,
no vull poesia.

         
La il·lustració és d'Arianna Floris.

12.9.17

Muchachas sencillas: un poema de dones d'Eduardo Llanos


Muchachas sencillas
(Eduardo Llanos)

Las muchachas sencillas
dudan que el mundo sea un balneario 
para lograr bronceados excitantes 
y exhibirse como carne en la parrilla 
de una hostería al aire libre.

Las muchachas sencillas
no cultivan el arte de reptar hacia la fama
ni confunden a las personas con peldaños
ni practican ocios ni negocios
ni firman con el trasero contratos millonarios.

Las muchachas sencillas
estudian en liceos con goteras, 
trabajan en industrias y oficinas, 
rehuyen las rodillas del gerente, 
hacen el amor con Luis González
en hoteles, en carpas, en cerros, en lugares sencillos.

Las muchachas sencillas
sé convierten en madres, en esposas sencillas, 
luchan largos años como sin darse cuenta, 
llenándose de canas, de várices y nietos. 
Y cuando abandonan este mundo 
dejan por todo recuerdo sus miradas 
en fotos arrugadas y sencillas.


Il·lustració de Catherine Edlinger-Kunze

11.9.17

Caja de lluvia y poesia / Capseta de pluja i poesia



La tardor toca la porta i per endavant van colant-se unes gotes de pluja que fins ara estaven guardades en una capseta màgica, com ens diu el poema de María Cristina Ramos. Obrim la capseta i surten les gotes de pluja, de colors i carregades de poesia.

Agua fría

Dentro de una caja muy chica
había
un largo, largo charco de agua fría.
Era un largo, largo charco
que tenía
en su corta, corta orilla,
una mata muy verde y muy blanca
y una flor amarilla.
Y en la flor habitaba
la niña mariposa
que sabía
los números secretos
de una lluvia que llovía.
Una gota, dos gotas y tres gotas,
y después al revés
la niña los decía,
para salvar de la creciente
a la caja muy chica
donde había
un largo, largo charco de agua fría.

La il·lustració és de Kate Dudnik.

9.9.17

Canciones infantiles de Buenos Días / Cançons infantils de Bon Dia



S'enceta el temps d'escola i cal donar la benvinguda al dia i als companys. Obrim la porta a la llum, donem pas al dia, saludem als companys, cantem amb poesia. Cançonetes, en castellà i català, per donar 'bon dia'.

Bon dia, bon dia
Bon dia al dematí
la lluna s'amaga
i el sol deixa sortir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí,
fem fora la mandra
i saltem corrents del llit

Bon dia, bon dia
bon dia al dematí
bon dia a tothom
bon dia jo us vull dir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí
el gall ja ha cantat i el dia ha començat

Bon dia, bon dia
bon dia a tothom

Bon dia, bon dia
bon dia a tothom 

Buenos días,
ricos días
vamos todos a empezar.
Buenos días,
ricos días
nos vamos a saludar.

Mira el cielo,
mira el Sol
mira los árboles,
mira su verdor.

Llena tu vida
de luz y color
estudia con alegría
para que aprendas con amor.


Bon dia, dia,
bon dia, sol,
bon dia, nens i nenes,
bon dia a tothom

*
Buenos días canto yo,
el sol dice “hola” y la luna dice “adiós”.
Buenos días canto yo;
el gallo cantó: es mi despertador. 

Buenos días canto yo;
hay que levantarse;
el día ya empezó.

Buenos días canto yo;
si cantas con ganas será un día mejor.
Buenos días canto yo,
buenos días, cantar es lo mejor (bis).


Cada dia al dematí, 
surt el gall quiquiriquí.
I la gent mig adormida 
es desperta de seguida,
Cada dia al dematí, 
surt el gall quiquiriquí. 
Quiquiriquí!

*

Buenos días, ya salió el sol;
entra el viento y me saluda
y me salta el corazón.

Buenos días, nubes de algodón,
hoy empieza un nuevo día
y me lleno el corazón.

Buenos días, amigos;
buenos días, gorrión;
buenos días, juguetes;
buenos días con amor.

Por la tarde voy a pasear,
disfrutar del aire fresco,
de la lluvia y mi cantar.


Cada dia surt el sol, 
i tot recomença,
I la fosca de la nit, 
amb força hem de vèncer,
Tots volem un món millor, 
on hi visqui la claror  
(ple de pau i de claror),
Res no ens pot fer por! 
Res no ens pot fer por! No!

*

Buenos días, saludar,
buenos días, saludar.

Vamos todos a cantar;
bailaremos todos juntos
antes de ir a trabajar.

Te doy los buenos días
y danzo y danzo.
Te doy los buenos días
y danzo sin parar.

Yo en el cole quiero estar:
río, canto, bailo
y juego sin parar.

Il·lustracions de Marie Desbons.

8.9.17

Llegim, a l'ombra de l'arbre de la poesia / Leemos, a la sombra del árbol de la poesia



Suposem que gran i menuts heu llegit un grapat de llibres estes vacances d'estiu. Ara comença un nou curs escolar i tenim a l'abast un grapat de llibres per a llegir, incloent els llibres de poesia infantil. Llegir ens fa imaginar, volar amb el pensament... com bé descriu aquest poema de Margarita del Mazo, a qui també pertany la il·lustració.

A la sombra de un gran árbol
daba la niña un paseo.
Saludó al dragón Eulalio,
comió con el Rey Tadeo.
Subida en una gaviota
sobrevoló el mar Egeo.
Vio un león de color rosa
que vivía en un sombrero.
Volaban las mariposas
en campos de terciopelo.

7.9.17

Refranys i dites populars sobre les persones i la condició humana


Amb setembre tornem a la rutina, a les tasques habituals: tornem al col·le de la feina. També tornem amb la nostra selecció de refranys i dites populars. Aquest setembre s'enceta la tardor i amb ella els seus refranys, també la tornada a l'escola té el seu refranyer educatiu; és un mes en que la verema és protagonista i els refranys l'acompanyen... i és que són molts i molts anys que el nostre folklore s'ha nodrit de la saviesa popular.


Hui hem fet una selecció de refranys que parlen sobre les persones, les seues actuacions i la condició humana. Esperem us siguen útils.

Refranys i dites populars sobre les persones i la condició humana

Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tú.
Abans d'ensenyar, aprèn.
Abraçats en caritat, quatre coixos i un baldat.
Actua com cal que amb la moneda que paguis et pagaran.
A la millor roba s'hi veuen les taques.
Al món hi ha molta gent, pero poques persones.
A la panxa del bou ni neva ni plou.
A la vellesa, bonys i verrugues.
Al qui no vol albarda, bast.
A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal.
Amb paciència i una canya. peix.
Aprenent de molts oficis, mestre de res.
A Sant i a minyons, no promets si no dóns.
A tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí.
Avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeïr.
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!!
Bona cara, bon semblant, fes-te fotre i endavant!
Cadascú sap on li estreny la sabata.
Caga el rei, caga el papa, i de cagar ningú s'escapa.
Com més cosins, més endins.
Com més gran, més animal.
Cornut i pagar el beure.
D'amics, pocs i bons.
De bregues i de plets, qui fuig és el discret.
De desagraïts, l'infern n'és ple.
De jove, fins els parracs vesteixen.
De les grans cases, surten els grans ases.
De rics, el cementiri n'és ple.
Descansa Anton, que el que es queda ja es compon.
De vell ningú passa.
Dona i sardina, com més petita, més fina.
D'un savi humil, cada paraula en val mil.
Dos cops BO és "BOBO".
El bisbe al palau, i el mariner a la nau.
El darrer que l'enterrin dret.
El diable en sap més per vell que per diable.
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats.
El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra.
El llegir, li va fer perdre l´escriure.
El mentider ha de tenir molta memòria.
El més net és qui no embruta.
El que no hi és, fia; i el que hi és, no fia.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
El qui és desgraciat amb els collons entropessa.
El qui fa el que pot no està obligat a més.


El qui no plora no mama.
El qui viu d'esperances, mor dejú.
El sabater és el més mal calçat.
El savi sap més per vell que per savi.
Em trates com sac de roba de corsari.
En casa del dolçainer tots són balladors.
És com el cul d'en Jaumet, que no pot estar ni quiet ni dret.
És pitjor el remei que l'enfermetat.
Et falta un bull com les guixes.
Excuses d'un malalt, que es "pixa" al llit i diu que sua.excusa per sortir ben parats.
Estàs més penjat que una figa a l'estiu.
Fent i desfent, aprèn l'aprenent.
Fuig de l'ussurer com del mateix Lucifer.
Gent boja, campana de fusta.
Gran església, pocs perdons.
Home de pocs oficis, home de pocs beneficis.
Home dixaraxer, gos i malfaener.
Home petit, carregat de punyetes.
Hostes vingueren que de casa ens tregueren.
Infant i ca qui bé li fa.
Ja fa prou qui als seus s'assembla.
La curiositat va matar al gat; però va morir saben.
La vestidura fa la figura.
Les aparences enganyen.
Les mitges al garró no fan senyor.
Les visites sempre fan plaer: si no és quan arriben, és quan se'n van.
Mals d'altres, rialles són.
Més val boig conegut, que savi per conèixer.
Més val llapis curt que memòria llarga.
Més val boig conegut, que savi per conèixer.
Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Millor tenir un amic bó, que mil de dolents.
Mira't a tu i no diràs mal de ningú.
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré, ni aquest capella no és el meu pare
No donis faves a qui no te barram.
No és boig qui a casa torna.
No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.
No et fïis mai dels homes que porten nas a la cara.
No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar.
Per la gola, farigola.
Pescador de canya ni perd ni guanya.
Pescador o caçador, o fam o fred o calor.


Quan a casa hi ha un vell, no hi faltarà consell.
Quan el mal ve d'Almansa, a tots "alcança".
Quan un home està de pega, "hasta" amb els collons ensopega.
Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut.
Què fan els infants? El que veuen fer als grans.
Qui amb oli tracta, els dits se'n unta.
Qui arracona un centim quan pot, pot gastar-se un euro quan vol.
Qui bada cau.
Qui calla, atorga.
Qui canta els seus mals espanta.
Qui de jove menja sardines, de vell caga les espines.
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu!
Qui diu versos de "repent" sol morir de mal de ventre.
Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos.
Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades.
Qui et fa petons i no te n'ha de fer, o et vol mal o t'ha de menester.
Qui frissa, tropissa.
Qui guarda quan té, menja quan vol.
Qui juga amb foc es crema.
Qui juga per necessitat, perd per obligació.
Qui la fa, la paga.
Qui llança un fesol no menja quan vol.
Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells.
Qui matina, fa farina.
Qui menja sopes, se les pensa totes.
Qui merda envia, pets espera.
Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa sencera.
Qui no arrisca no pisca.
Qui no corre, vola.
Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester.
Qui no té cap que tengui cames.
Qui no té feina el gat pentina.
Qui no treballa en tot l'any, treballa per cap d'any.
Qui no vol creure a la bona mare, haurà de creure a la pell de cabra.
Qui parla és esclau de las sevas paraules, i qui calla és amo dels seus silencis.
Qui perd no pot pas riure.
Qui sembra, recull.
Qui sembra vents, recull tempestats.
Qui sigui frare, que prengui candela.
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.
Qui té bon amic, té bon abric.
Qui té cua de palla, s'encen.
Qui té el cul llogat no seu quan vol.
Qui té fam, somia truites.
Qui té força, aixeca pes!
Qui té gana, pa somia.
Qui té mare menja coca i qui no, es fa refotre.
Qui té padrins el bategen.
Qui té un amic té una mina.
Qui té un duro a la butxaca i no el gasta, és com si tingués una pedra.
Qui tira pedretes, tira amoretes.
Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres.
S'atrapa abans a un mentider que a un coix.
Sense vestit, tant és el pobre com el ric.
Si has de ser emmascarat, ho seràs sempre per un paellot.
Si la gent no sopés, els metges no dinarien.
Si vols ben parlar, aprén a callar.
Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú.
Tal faràs, tal trobaràs.
Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu.
Una bona capa tot ho tapa.
Un mal veí, és un mal matí.
Uns tenen la fama, i els altres carden la llana.
Val més callar i semblar tonto que parlar i confirmar-ho.
Val més un que sap que tres que cerquen.

Les Il·lustracions són d'Ale Giorgini.

6.9.17

Poema de amor para la Cenicienta / Poema d'amor per a la Ventafocs

 


Cenicienta

Yo te voy a regalar
mil zapatos de cristal.
Y una carroza de besos
y dos cocheros traviesos
y tres largos pajes tiesos
que te sepan resguardar.
También te he de regalar
completa mi sed de amar.

Il·lustració d'Anna Berezovskaya 

5.9.17

Colors de setembre al riu de la poesia


Cada mes té els seus colors, les seues olors i els seus poemes. Setembre és un mes que cavalga entre dos estacions de l'any i això l'impregna d'unes característiques especials. Color de setembre, verd de riu, pas als rojos i ocres.


No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.

La il/lustració és de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой.

4.9.17

Playa, paisaje desnudo... con poesia / Platja nua, tranquil·la, amb poesia



Què tranquil·la està ara la platja, sense turistes que l'omplin. Cel, aigua, arena i... poesia. La natura, el paisatge nuet, salvatge. Rere han quedat les tovalloles esteses, les ombrel·les obertes, la pilota de plàstic, els peus deixant empremta sobre l'arena, els crits i somriures de grans i menuts, els jocs a l'aigua, les parelles estimant-se a l'ocàs del dia... Records de les vacances a la platja. El proper estiu, més. Ara... deixem la platja amb el seu propi silenci.

Ensenada
(Gregorio Castañeda)

Cielo azul
sin una nube.
Mar azul
sin una vela.
Sólo la espuma
sobre la arena.

La il·lustració és de Dave Cutler.

1.9.17

Solar del amor escondido... poemant el nou mes que estrenem



Comencem setembre amb un preciós poema d'amor... per anar poemant-se després de les vacances.

Solar del amor escondido
 
Escribo en papel de luz
una canción seminublada,
una canción para encontrar
la luna nueva en su mirada.

Escribo en papel de azar
una canción que no lo nombra;
y toma sed mi corazón
en los charquitos de su sombra.

Colgarse un sol entre los dedos,
abrir un bosque en cada esquina,
sembrar un faro en la razón
que cada miedo se imagina.

Por no saber cómo decir
la te del tú de estar contigo,
escribo en papel de sol
este solar para mi amigo.

La il·lustració és de Andrea Travezaño Zavala

30.8.17

Abbiamo fame di tenerezza / Tenim fam de tendresa: poesia de


Sempre... tenim fam de tendresa, de carícies i abraçades, d'una mà amiga, de besades i paraules boniques, de poesia.

Abbiamo fame di tenerezza,
in un mondo dove tutto abbonda
siamo poveri di questo sentimento,
che è come una carezza
per il nostro cuore.
Abbiamo bisogno di questi piccoli gesti
che ci fanno stare bene.
La tenerezza
è un amore disinteressato e generoso,
che non chiede nient’altroitalia
che essere compreso e apprezzato.


Tenemos hambre de ternura,
en un mundo donde todo abunda
somos pobres de este sentimiento,
que es como una caricia
para nuestro corazón.
Necesitamos estos pequeños gestos
que nos hacen sentir bien.
La ternura
es un amor desinteresado y generoso,
que no pide nada más
que ser incluido y apreciado.
(Alda Merini) 

Tenim gana de tendresa,
en un món on tot abunda
som pobres en aquest sentiment,
que és com una carícia
per al nostre cor.
Necessitem aquests petits gestos
que ens fan sentir bé.
La ternura
és un amor desinteressat i generós,
que no demana res més
que sigui entès i apreciat.
(Alda Merini)

Les il·lustracions són de Kiyo Tanaka

24.8.17

Agosto... ¡quédate!: poesia estival

 

Agosto
(Gloria Cecilia Díaz)

Agosto vuela
con su camisa
de papel
y su corazón
de brisa.
Agosto, cometa
y canto,
molinete,
caracol de viento.
Agosto, remolino
de hojarasca,
pluma,
libro abierto.
Agosto, árbol
despeinado,
silbo alado,
¡quédate!



LA il·lustració és de Jane Lebedeva.

22.8.17

Fábula de la ratoncita presumida, versionada por Aquiles Nazoa

La ratolineta presumida es vol casar... -il·lustració de Galina Chuvilyaeva-

Les faules ens encanten a tots, grans i menuts. Moltes vegades trobem diferents versions d'una mateixa faula. Per exemple, la faula El millor pretendent del món, d'origen xinès, està també en castella sota els títol La boda de los ratones, La boda de una ratita, La ratita mujer o La ratoncita presumida -que no té res a veure amb la nostra versió de la rateta presumida, sinó amb aquesta faula-, etc. El contingut canvia molt poc entre les diferents versions.

Hui volem compartir amb vosaltres la versió que fa Aquiles Nazoa, poeta veneçolà.

Fábula de la ratoncita presumida

Hace ya bastantes años,
doscientos años tal vez,
por escapar de los gatos
y de las trampas también,
unos buenos ratoncitos
se colaron en un tren
y a los campos se marcharon
para nunca más volver.

Andando, andando y andando
llegaron por fin al pie
de una montaña llamada
La Montaña Yo-No-Sé,
y entonces dijo el más grande:

‒Lo que debemos hacer
es abrir aquí una cueva
y quedarnos de una vez,
porque como aquí no hay gatos,
aquí viviremos bien.

Trabaja que te trabaja,
tras de roer y roer,
agujereando las piedras
se pasaron más de un mes,
hasta que una hermosa cueva
lograron por fin hacer
con kiosko, jardín y gradas
como si fuera un chalet.

Había entre los ratones
que allí nacieron después
una ratica más linda
que la rosa y el clavel.

Su nombre no era ratona,
como tal vez supondréis,
pues la llamaban Hortensia
que es un nombre de mujer.

Y era tan linda, tan linda
que parecía más bien
una violeta pintada
por un niño japonés:

parecía hecha de plata
por el color de su piel
y su colita una hebra
de lana para tejer.

Pero era muy orgullosa.
Y así ocurrió que una vez
se le acercó un ratoncito
que allí vivía también
y que alzándose en dos patas,
temblando como un papel,
le pidió a la ratoncita
que se casara con él.

Conmigo te quieres casar? -il·lustració de Cale Atkinson-

‒¡Qué ratón tan parejero!
-dijo ella con altivez-.
Vaya a casarse con una
que esté a su mismo nivel,
pues yo para novio aspiro,
aquí donde usted me ve,
a un personaje que sea
más importante que usted.

Y saliendo a la pradera
le habló al Sol gritando:

‒¡Jeeéy! usted que es tan importante
porque del mundo es el rey,
venga a casarse conmigo,
pues yo soy digna de ser
la esposa de un personaje
de la importancia de usted.

‒Más importante es la nube
-dijo el Sol con sencillez-,
pues me tapa en el verano
y en el invierno también.

Y contestó la ratica:

‒Pues qué le vamos a hacer...
Si es mejor que usted la nube
con ella me casaré.

Mas la nube al escucharla,
habló y le dijo a su vez:

‒Más importante es el viento
que al soplar me hace correr.

‒Entonces -dijo la rata-,
entonces ya sé qué hacer;
si el viento es más importante
voy a casarme con él.

Mas la voz ronca del viento
se escuchó poco después
diciéndole a la ratona:

‒Ay, Hortensia, ¿sabe usted?,
mejor que yo es la montaña
-aquella que allí se ve-
porque detiene mi paso
lo mismo que una pared.

‒ Si mejor es la montaña
con ella me casaré
-contestó la ratoncita-,
y a la montaña se fue.

Mas la montaña le dijo:

‒ ¿Yo importante? ¡Je, je, je!
Mejores son los ratones,
los que viven a mis pies,
aquellos que entre mis rocas
tras de roer y roer,
construyeron la cuevita,
de donde ha salido usted.

Entonces la ratoncita
volvió a su casa otra vez,
y avergonzada y llorando
buscó al ratoncito aquél
a quien un día despreciara
por ser tan chiquito él.

‒ ¡Oh, perdóname, Alfredito
-gimió cayendo a sus pies-,
si me quieres todavía,
contigo me casaré.

Por pequeño y por humilde
un día te desprecié,
pero ahora he comprendido
-y lo he comprendido bien-
que en el mundo los pequeños
son importantes también!

contigo me voy a casar! -il·lustració de Kelly Murphy-

16.8.17

Pienso mesa y digo silla... amor y poesía



Amor d'estiu o amor gelats, amor d'un instant o amor etern... d'amor i de poesia gaudeix sempre Gloria Fuertes i nosaltres amb ella.

Pienso mesa y digo silla

Pienso mesa y digo silla,
compro pan y me lo dejo,
lo que aprendo se me olvida,
lo que pasa es que te quiero.
La trilla lo dice todo;
y el mendigo en el alero,
el pez vuela por la sala,
el toro sopla en el ruedo.
Entre Santander y Asturias
pasa un río, pasa un ciervo,
pasa un rebaño de santas,
pasa un peso.
Entre mi sangre y el llanto
hay un puente muy pequeño,
y por él no pasa nada,
lo que pasa es que te quiero.

La il·lustració és d'Agustina Lopes.

14.8.17

De mosques i mosquits, a l'estiu i amb poesia


 Inevitable a l'estiu la visita de les mosques i els mosquits. Ai, quin fàstic d'animalets! Però això no impedeix que ens agraden a la poesia.

La mosca
(Montserrat Camps)

La mosca amb el seu volar
no fa rés més que empipar,
però quan arriba la nit
comença a picar el mosquit.

La il·lustració és de Ceci Moreno.

11.8.17

Viento de verano... caracolean las olas con poesía



Viento de verano

Si el viento veranea,
el mar se marea;
dan vueltas las olas
girando como caracolas.
¡Los peces bailan sobre las olas!
Bucles de espuma de mar...
hoy no toca navegar,
mejor vamos a surfear.

La il·lustració és de Marcus Walters.

10.8.17

Estiu, dies de pluja i poesia



Sembla que la pluja ha decidit visitar l'estiu. Dies de sol i pluja refrescant, dies de jocs i poesia... mentre s'asseca el món.

La pluja cau

La pluja cau.
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.


Les il·lustracions són d'Alex Morozova.

6.8.17

Endevina... la poesia / Adivina... la poesía



 Què fantàstic tindre amigues poetes que et regalen, sense pensar-ho, poemetes. Gràcies, Mª Rosa Serdio, per ser tan bona amiga i tan gran poeta. Comparteixo el teu preat regal amb els lectors d'aquest blog.

A veure si endevineu aquesta endevinalla que ens proposa Mª Rosa, una endevinalla que fa referència al cor del nostre blog.

Escribe con nubes blancas
y se enamora de ti.
Te canta versos y nanas
si no sabes escribir.
Quiere que alcances la luna
para que seas feliz.
¿Quién es?

La il·lustració és de Kristina Swarner.

4.8.17

Ric de paraules... jugue amb la poesia



Les vesprades d'estiu solen ser molt llargues i esperem que ningú s'avorreixi; així que... us proposem jugar amb la poesia. Per exemple, proveu de recitar en veu alta i rapit aquest poemeta i voreu com se us enreda la llengua i acabeu tot rient-se (proveu també amb aquests embarbussaments i teniu la rialla assegurada).

Ric de paraules

Ai, uix
cavall fluix.
Quina sort
cotó fort.

Si ho girem a l'inrevés
Les coses sempre són més.

Nata negra
carbó blanc
de la lluna en plourà fang.

Les imatges són peces
d'un gran puzzle infinit.
Tot s'hi val, no hi ha regles.
De paraules ets ric.

Ai, uix
cavall fluix.
Quina sort
cotó fort.

La il·lustració és d'Yoon-Jae LEE.

2.8.17

Las olas: poesia de Julian Alonso


Segur que ara més d'un esteu de vacances a la vora del mar... ona va, ona ve. El moviment de les ones ens encisa, com aquest poema de Julián Alonso.

Las olas

Las olas son, si te fijas,
como las manos del mar.
Con ellas coge la arena
y se la lleva a jugar.
A caballo de sus aguas
correr, subir y bajar,
empujadas por el viento
para nunca regresar.

La il·lustraació és de Shelia Liu.