22.2.18

Nana de los dientes de leche, de Ramón Iván Suárez Caamal


Per aquests dijous compartim poesia per als més menudets de la casa. Versos per a bebès i si li posem música tenim una cançó de bressol. Són les primeres passades en la poesia, de la mà dels pares, amb la veu reconfortant, dolça i protectora de qui més els estima que donen pas al descans i als somnis.

Nana de los dientes de leche

Te han salido apenas
cuatro o cinco dientes;
pide otro a la luna
de cuarto creciente.

Almohadín de lino,
almohadón de lana,
la luna es la nana
que a la cuna vino.

Lana, luna, lino
de cuarto menguante
trajo un elefante
que mece la cuna.

Luna, lino, lana,
a la que más quiero
le trajo un cordero
esta linda nana.

Lino, luna llena:
duérmase cordero,
elefante y nena.

La il·lustració és d'Ada Breedveld.

18.2.18

Conta'm un conte / Cuéntame un cuento... te lo digo en verso


A qui no li agrada que li conten contes? Contes pel matí, per a despertar-se; pel migdia, per acompanyar el dinar; per la vesprada, per berenar junts; per la nit, abans de dormir. Contes i poemes per créixer i alimentar la imaginació.

Em contes un conte? Això diu també el poema d'Antonio García Teijeiro.

Cuéntame un cuento
que quiero cerrar los ojos
y quiero que calle el viento.
Cuéntame un cuento
que tenga dos mil colores
para pintar los lamentos.
Cuéntame un cuento
o dos o tres o cuarenta,
setenta y cinco o quinientos.
La il·lustració és de Suzanne Beaky.

16.2.18

Los pensamientos son aves extrañas, a veces vuelan -cargados de poesía-


Viven en mi cabeza,
pájaros libres de plumas doradas ...
Los pensamientos son aves extrañas,
a veces vuelan y no saben volver.

Tienen sus nidos en las ramas más altas,
a veces se pierden y no saben volver…
Vuelan y se van, vuelan y se van,
vuelan y se van, vuelan y se van.

Vuelan el cielo buscando mas cielo
a veces se pierden y no saben volver…

Vuelan y se van, vuelan y se van,
vuelan y se van, vuelan y se van
Se van, se van, vuelan y se van,
se pierden y se van, vuelan y se van.

13.2.18

Diríem que amor... definint l'amor amb la poesia de Joan Josep Roca Labèrnia


Diríem que amor

Diríem que amor és greu esdevenir,
anar desxifrant enmig de silencis,
provar d'escalar els castells més regis
per tal d'aturar enmig de l'encís.
Tot d'una, badar i sentir-se estèril
o saltar muntanyes enormes, distants,
escriure en els arbres missatges profans
i saber-se noble, venturós i dèbil.
És entrar i sortir, sense massa ganes,
en coves pregones a cercar els llums
per tal de saber on regna la pau.
Amor és trobar el blanc en el blau
recórrer una cambra plena d'embalums
per triar, confós, les dolces paraules.

La il·lustració és d`Yun Mi Lee.

11.2.18

Definiendo el amor: poesía de Quevedo


El món de la poesia està ple de poemes d'amor. Però, què és l'amor? No anem a contrastar la multitud de definicions que hi té. Millor deixar que un gran i clàssic poeta ens done la seua definició:

Definiendo el amor

Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida, que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido, que nos da cuidado,
un cobarde, con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo,
enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es tu abismo:
mirad cuál amistad tendrá con nada,
el que en todo es contrario de sí mismo. 

La il·lustració és d'Abdalieva Akzhan.

9.2.18

Dites populars i refranys sobre el fred: l'hivern fred al nostre folklore

Xocolate calentet, combat el fred -il·lustració d'Ana Varela-


Una hivern a casa, aviat es passa.

Estem a l'hivern ben avançat, però justament ara és quan està fent més fres. Hem anat pujant al blog diferents dites i refranys sobre l'hivern, però hui volem fer una selecció especial sobre el "fred". Per als agricultors el fred té contradiccions interessants, en funció d'on es viu i què es sembra. Per a nosaltres, urbanites majoritàriament, el fred té menys conseqüències i tan sols se n'adonem quan les inclemències meteorològiques són extremes.

Abriguem-se bé que encara ens resten molts dies de fred. Mentrestant podem gaudir d'altres refranys que en aquest mes us interessaran: refranys sobre l'amor, refranys de Carnestoltes, refranys de la Quaresma i refranys  del mes de febrer.

Bon i refranyer mes de fred.

Refranys del fred hivernal


A l'hivern el millor amic és un bon abric
A l'octubre, la llana creix i el fred neix
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer)
A la primavera d'hivern, tremola el malalt
A Nadal, fred com cal
A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre
A sant Andreu tota mosca morta és
A sant Jordiet, creix el dia i el fred
A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred
Abril, abrilet al migdia calor i al vespre fred
Agafar una fredorada
Al gener tanca la porta i encén el braser
Alacant de la punyeta, que al fred li diuen frescoreta
Amb pa sobrassada i vi, el fred és bo de sofrir
Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent
Any de fred tardà res no farà
Any de fred, mal pels pobres
Any sec, any fred
Arpat de fred
Bones són les nevades quan mantenen les gelades
Calor en febrer? En Pasqua tremolaré
Caminant se'n va el fred
Candelera clara, fred farà encara
Cap d'any gelat, any de molt blat
Capa esquerdada no guarda el fred
Carnaval gelat, espiga granada
Cel rogenc, senyal de fred
Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger
Cruixir [o petar] de dents
De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet
Desembre ben fred, bon any i ben esplet
Desembre tremolant, bon gener i millor any
Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans
Dia creixent, fred naixent
Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà
El febrer, passat prop del braser
El foc de casa refreda
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal
El fred és l'enemic del pit
El fred esmola les dents
El fred i el gel no es queden al cel
El fred mata moltes abelles, però no totes elles.
El fred no se'l mengen les rates
El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu.
El fred porta prunyons, i la calor suors
El que atura el fred atura la calor
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred
Ell a fer fred, natros a tremolar; vorem qui guanyarà
Els Sants del gener porten capa i barret
En abril, no te lleves fil
En febrer fica't la bufanda que fa fred

Un hivern a casa, aviat es passa -il·lustració de Magdalina Dianova-

En gener no es trau el morro al carrer
En gener no et lleves la capa ni el barret
En gener ves amb compte amb el fred
En l’hivern no hi ha millor amic que una bona capa i un abric
En març, mai surt la vella de la vora del foc
En temps de fred el gat busca el cendrer
Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa
Estar gelat com un canelobre
Estar gelat com un poll
Estar més gelat que un gel
Estar més gelat que un marbre
Estar mes gelat que un pa rallat
Estar més gelat que un tito
Estar mes gelat que un rave
Estara cagat de fred
Fa fred de valent
Fa un fred que pela
Febrer, febreret, set capes i un barret
Fer un fred de mil dimonis
Fer un fred que aixeca les pedres
Fer un fred que gela
Fer un fred que glaça el pensament
Fer un fred que glaça la cua dels gossos
Fer un fred que pela els sants
Fer un fred que pela les canyes
Fer un fred que rau
Fer un fred que talla la cara
Fer un fred que trepana
Fer un matí de diana
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Fred de febrer, pitjor que el de gener
Fred d’abril, gelat i subtil
Fred i neu, per Sant Andreu
Fred i pluja farà, ja que l'aranya ens ve a visitar.
Fred negre
Fred pel maig, poc i tard
Fred per l’altura, aigua segura
Fred segur no mata ningú
Fredeluga per l'octubre, neu segura
Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
Gelada tapada, freda és la diada
Gelades en març, plogudes en maig
Gelat com el nas d'un gos
Gelat com la neu
Gener abeurat, febrer gelat
Gener fredolic entra xuplant-se els dits
Gener sense gel, any de mel
Guarda llenya al llenyer per quan arribe febrer
Hivern de gelades, molt gra i poca palla
L'abrilet, encara és fred
L'any fred, pateix el pobret
L'Encarnació, la darrera gelor
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
L'octubre fred, mata el cuquet
La Candelera, la neu espera; si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
Les nits del gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Llevant fred l'aigua escomet.
Lluna lluent, fred i vent
Malaltia porta fred
Marinada sobregelada, pluja o nevada
Mes de gener, mes de geler
 
Gelat com la neu -il·lustració d'Ian Joven-

Neu a la muntanya, fred a la plana
Neu canenca, fred segur
Passar més fred que un gos xicotet
Pel desembre el fred o el vent fan tremolar el més valent
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer
Pel gener, fred en el carrer
Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred
Pelar-se de fred
Per la Candelera, la gran nevera
Per la Concepció fa el fred major
Per sant Agnés i sant Fruitós, el fred més rigorós
Per sant Antoni, fa un fred del dimoni
Per sant Benet, molta neu i molt de fred
Per sant Clement, apreta el fred de calent
Per sant Climent, el fred reganya les dents
Per sant Mamet, el darrer fred
Per sant Martí, el fred és al camí
Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar
Per sant Silvestre, agafa la capa i ves-te'n
Per sant Simó, mor la mosca i el moscó
Per sant Tomàs, el fred al nas
Per sant Vicent, el fred arriba a les dents
Per santa Caterina, el fred entra a la cuina
Per sant. Iscle, el fred xiscla
Per Tots Sants, capes i guants
Pluges amb gelades fan bones anyades
Quan baixa el tord, el fred és fort
Quan canta el mussol pel gener, és que encara fred molt rigorós ha de fer
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
Quan fa fred, val més una gorra que un barret
Quina rasca que hi fa
Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Sant Pancraç, se n'emporta el darrer glaç
Si a l'octubre fa bon fred, abriga
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si gela pel gener, molta pluja pel febrer
Si l'octubre fos molt fred, l'any que ve no hi haurà cuquets
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu
Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor
Tant baixa el gel, baixa la neu
Temps fred i mullat els bons posa malalts
Trons en març, fred en maig
Val més foc i fum que fred tot sol


8.2.18

Dos poemas de Carnaval / Poesia de Carnestoltes


No hi ha festa sense poesia i menys en Carnestoltes / Carnaval. Poemes de Carnaval que ens acompanyen entre les disfresses i cançons carnavaleres per cantar i ballar. Festa, música, colors, versos... estem en Carnestoltes.

Quiero retratarme

Quiero retratarme, quiero
con mi traje de lancero,
con mi casco y su plumero.
¡Y quiero ser el primero!

*

Melena de pelo tieso

Melena de pelo tieso
por travieso.
Una pelota de ping-pong
en la nariz
y me sonríe desdentado
de feliz.
Las orejas despegadas
-como alas-.
Las botas,
grandes y rotas.
Y en la punta del sombrero
un pompón de terciopelo.
Pantalón corto,
chaqueta larga,
y un lazo como una hélice
de corbata.
Lleva llenos los bolsillos
de chistes y chascarrillos.
Además de payaso
es músico y poeta,
después de decir versos
toca la trompeta.
ya es tu amigo.
El importante señor payaso
se pone triste si no le haces caso.

7.2.18

El señor Invierno se pasea con su manto blanco y sus poemas


Sembla que l'Hivern desplega aquests dies tot el seu esplendorós poder. Fa fred, molt de fred. El senyor Hivern es passeja per tot arreu amb el seu mantell blanc i sembla que la poesia l'acompanya.

El señor Invierno
(Graciela Genta)

El señor Invierno tiene
un corazón de alelí,
sombrero grande de lluvia
y un paraguas de marfil.
En un tren de nubes negras
vino otra vez por aquí.
¡Qué corbata de rocíos!
¡Y qué roja su nariz!
El señor Invierno tiene
un corazón de alelí
y en su valija de frío
trajo un sobretodo gris.

La il·lustració és de Marjorie Pourchet.

6.2.18

Versos de amor vuelan en un avión de papel


L'amor vola entre els plecs d'un paper en forma d'avió. Des de dalt va caient, poc a poc, amb suavitat, entre els alts edificis, per mig dels grans arbres... Te n'adones del cor que vola en ell?

Avión de papel
(Luigi Amara)

Una carta de amor vuela desde el décimo piso

Planea muy suavemente
susurrando
por los senos del viento

Una carta plegada con esmero y candor
gira y sigue su trazo japonés entre los edificios

se inclina suavemente

Y un náufrago burócrata debe de estar viéndola flotar
como un mensaje al aire

en sonriente equilibrio

acariciar la calva de una estatua
entrar en esa calle estrecha

un roce casi abstracto
que ha inquietado a las cosas

pero no a ella

La il·lustració és d'Hyun Jung Im.

3.2.18

Poema de las estaciones del año: jugando y poemando con el año



Jugando con las estaciones
(Sylvia Puentes de Oyenard)

Verano
Pica-niña,
pica-juego,
pica-sol,
pica-arena,
pica-playa,
pica-amor,
pica-ola,
pica-espuma,
picaflor.

Otoño
Ronda-hoja,
ronda-uva,
rondarrón,
ronda-sueño,
ronda-tibia,
ronda-sol,
ronda-brisa,
ronda-nido,
rondaflor.

Invierno
Gira-escarcha,
gira-viento,
gira-frío,
gira-llluvia,
gira-hoja,
gira-pío,
gira y canta,
canta y gira,
pluma y nido,
nido y sol.

Primavera
Verde-amigo,
verde-estrella,
verderol,
verde-puerta,
verde-abierto,
verde-col,
verde-orquesta,
verde-trino,
verde-son.

La il·lustració és de Fe Ribeiro.

1.2.18

Centenari del naixement de Montserrat Abelló: tres poemes i un dibuixat



Avui Montserat Abelló hauria complit cent anys (1 de febrer de 1918, Tarragona) i volem rendir-li un xicotet homenatge a aquesta gran dona, gran traductora, gran poetessa. Què millor que aprofitar el centenari del seu naixement per a llegir els seus poemes? Fem-ne un tastet, apa!

Cadascú ha de tenir
                                   "A Virginia Woolf"

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.



*

Pensar el cercle
(Montserrat Abelló)

Pensar el cercle,
el punt, la coma,
on cal aturar-se.
On prosseguir.
Quedar-se quieta,
no moure’s.
Retenir la paraula.

*

I aprenc a dir que No
(Montserrat Abelló)

I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No. 

26.1.18

30 de gener 2018: Dia Escolar de la No-violència i de la Pau, poemes i cançons / Día Escolar de la No-violencia y de la Paz, poemas y canciones


Que vole la pau, en llibertat, per tot el món -il. Elisbetta Decontardi-
Hui, demà, despús-demà i l'altre i l'altre... tots són dies que cal viure en pau, a tot arreu del món. El proper dia 30 de gener celebrem el Dia Escolar de la No-violència i de la Pau / Día Escolar de la No-violencia y de la Paz, un dia que no és més que un toc d'atenció per recordar-nos o fer-nos reflexionar que la pau no és una utopia, que les guerres i la violència no són més que l'expressió més salvatge i primitiva de les persones, us sostre que deuria haver desaparegut al llarg dels segles. Però no, l'ànsia de poder, l'egoisme, la maldat, la intolerància, la irracionalitat, la manca d'empatia, l'odi i la ira... tot açò son llavors del mal que arrelen i creixen ací i allà i acaben en la guerra.

Ja està bé d'excuses, d'intentar explicar el que és inexplicable, de voler convèncer-nos de que la guerra és un mal necessari i la violència una conseqûència natural de les persones. Prou! Volem viure en pau. Podem viure en pau.

Les cançons i la poesia ens ajuden a alçar la veu per la pau, tots junts, xiquets/es i adults. Per un món millor, cada dia.


Las vocales de la paz



Los niños queremos paz


Somos iguales

 

Mirall de pau



Mirall de pau
Música t'escolto entre els estels
Dolça i somrient vora el cel...
La vida si·lumina al teu costat...
Tu fas que els amor s'envolin
Que les il·lusions es tornin realitat
Viatges amb els núvols i amb els vents
Tot fent de l'harmonia sentiments
El teu llenguatge es l'amistat
Perquè no hi trobem mentides
I les teves melodies són veritat...
I volem que ens facis lliures
Només tu pots fer-nos viure emocions
Amb els teus sons...
Reprenem cançons i danses
Refem sons i esperances
Ets la clau d'un món de pau
Música m'escalfes com el sol
Ets màgica i em mostres els colors
Vermell
Daurat
Blau
Verd
I el blanc més pur...
Però l'oïda està glaçada
I la veu román callada sense tu
Si quan es fosc es molt dur...
I tot ho trobo perdut...
Se que demà un to fará
Que pugui tornar a riure!
Els teus acords, em duran plors...
Silencis o somriures!
(...)

18.1.18

El melic es queixa: poesia de Mar Pavón



Els/les lectors/es del blog ja sabeu que hi ha poemes de tot tipus, incloent poemes del cos i de les seues parts. Quan diem de totes és que s'inclou, com no, el melic. Mireu que divertit és aquest poemeta.

El melic es queixa

El melic es queixa,
es queixa el melic,
- No tinc cap germà,
no tinc cap amic...
El melic es queixa,
es queixa el melic:
-Són dues les mans,
com dos són els pits.
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Els dits formen grups,
d’allò més units.
El melic es queixa
es queixa el melic:
- I jo, que sóc un,
tan solet que estic...!
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Vull al meu costat,
un altre melic!
I el nas i la boca,
de ses queixes tips,
es queixen alhora:
- Ai, calla, melic,
que tampoc nosaltres
fórem ben servits!

La il·lustració és de Genichiro Yagyu

16.1.18

Caperucita Roja en reggaeton / Caputxeta Roja i el llop cantant




Hui us presentem una adaptació musical del conte de la Caputxeta Roja, en reggaeton. Marxa, molta marxa entre la Caputxeta i el llop. Cantem?

15.1.18

Poesia per la pau / Versos por la paz




La pau
(Aerosmith )

Perquè tantes guerres,
perquè tants morts,
perquè tantes baralles,
perquè tants plors

Només vull una cosa:
prou s'ha acabat.
Ja sé que potser no puc fer res, però
vull cridar ben fort:

Demà ja no guerres.
Demà ja no morts.
Demà no baralles.
Demà ja no plors (bis)

La il·lustració és d'Andrea Kürti.

14.1.18

Endevinalles de números


Vinga, anem a ficar les neurones a botar, cal que estiguen ben despertes perquè necessite que estigueu molt a l'aguait per respondre ràpidament a aquestes endevinalles sobre números

Ell ben rodonet és.
A la dreta compte, ves.
A l'esquerra no és res.
Quin nombre és?
(el 0)

*

D'innombrables fills,
sóc el primer de tots
i el més petit de tots.
Un ho compleix, quin és?
(l'1)

*

Amb la meva silueta de cigne
sóc el nombre més elegant.
I saps sens cap mena de dubte
que del parell sóc representant.
(el 2

*

Sóc un nombre senar
i en tots els triangles,
també aquestes vegades,
fixa-t'hi, em pots trobar.
(el 3

*

De seient tinc la forma.
Quin nombre sóc?
(el 4)

*

Sóc un nombre senar
que al teu cos
unes quantes vegades
m'hi pots trobar.
I recorda de petit
t'ajudava a comptar.
(el 5

*

Jo no vull que et cansis.
Per això et faig la recomanació
de que em miris amb atenció.
A la primera, si la casa li treus,
el meu nombre trobaràs.
(el 6)

*

Els dies de la setmana,
les vides dels gats,
un estrip als pantalons.
Qui sóc?
(el 7

*

 Un nombre parell sóc,
més aviat grassonet.
Però quan estic estirat
el nombre més gran sóc.
(el 8)

*

Amb aquest nombre
s'assegura el gol.
És el davanter centre
en el món del futbol.
(el 9)

*
 El pots trobar
en els mesos de l'any
i també quan els ous
vas a comprar.
(el 12)

 *

Quin nombre serà?
Que vist del dret
i vist del revés,
sempre un nombre és.
(el 69)

 *

Començo amb u,
segueixo amb u,
acabo amb u.
Em coneix algú?
(el 111

  *

 Tres aneguets som
que a l'aigua nedem.
Un rere l'altre anem
en una fila desfilem.
(el 222)


Ja sabeu que passant el ratolí per damunt dels parèntesis i arrossegant-lo podreu veure la solució, però segur que no us fa falta fer-ho. Si esteu animats podeu jugar amb més endevinalles.

La il·lustració és de Dave Prosser.

13.1.18

La luna está dormida. La despertamos con poesía / Poema de la lluna


Ai! Tant com ens agraden els poemes de la lluna i feia molt de temps que no en ficavem al blog. Compartim amb vosaltres aquesta poesia que penja d'un fil des del nas de la lluna.

La luna
(Carmen Sánchez García-Cuenca)

La Luna está dormida,
no despiertes a la luna,
que salió de paseo
y vino a la una.

Se dio una vuelta,
saludó a la Osa Mayor,
dio un beso a Marte
y a Júpiter un pañuelo le bordó.

La Luna está despierta,
un ojo ya abrió,
cuando el Sol
después de su ronda, se escondió.

Las estrellas le hacen compañía,
iluminan la noche oscura,
como un gran queso
y virutas de frescura.

Cuando te asomes,
y la veas,
no te olvides de guiñar un ojo
a la que...
toda la noche está en vela.

La ail·lustració és de Mariann Johansen-Ellis 

12.1.18

El invierno se divierte: poesía invernal


El invierno se divierte

Soy el invierno
y me divierto,
jugando con la escarcha
yo los hago patinar.

Es el invierno
y se divierte,
jugando con la escarcha
él nos hace patinar.

Soy el invierno
y me divierto,
soplando fuerte fuerte
no los dejo avanzar.

Es el invierno
y se divierte,
soplando fuerte fuerte
no nos deja avanzar.

Soy el invierno
y me divierto,
trayendo mucho frío
yo los hago tiritar.

Es el invierno
y se divierte,
trayendo mucho frío
él nos hace tiritar.

No hem pogut saber l'autoria d'aquest poema. La il·lustració és de Manuela Montoya.

11.1.18

Dites i refranys sobre els consells: aconsellant amb el nostre refranyer

De parers hi ha molts sobre el fet de donar o no consells. Si ens el demanen, podem 'ficar la pata' o no... si el donem sense que ens el demanen, no ens fan gens de cas. Què fem? I que és en realitat un consell? Manifestació de parer sobre allò que altri ha de fer. És clar, és fàcil parlar, sobretot sobre la vida dels demés, però no ho és tant quan ens toca a nosaltres i, a més, tenim que actuar.

El refranyer popular està ple de dites i refranys que ens aconsellen allò que devem fer, com actuar per viure millor i ja sabem que els refranys són pessics de saviesa popular. Així, volem compartir amb vosaltres uns quants d'aquests refranys. Llegiu-los i us aconsellem -malgrat que no ens heu demanat consell- que tingueu en compte que el millor consell, el que t'ixca del cervell.


Dites i refranys sobre consells

A allò que no ha de durar, no t'hi has d'acostumar.
A allò regalat no li mires pèl
A camí llarg, passa curta
A cas nou, consell nou  
A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell
A la força no es guanyen voluntats
A la tercera va la vençuda
A la taula i al llit al primer crit
A la terra dels cecs, el tort és rei 
A l'hivern forner i a l'estiu taverner
A mal temps bona cara
A on hi ha, sempre queda
A poc a poc, que tot arriba 
A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa
A qui vol buscar raons no li falten ocasions
A sant que no li tinguis devoció, no li facis oració
A terra on vas, faràs el que veuràs     
A vora riu no faces niu
Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tu
Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí 
Actua com cal, que amb la moneda que paguis et pagaran
Ajuda’t i t’ajudaré
Al bé, buscar-lo; al mal, espantar-lo  
Al mal costum, trenca-li la cama
Al metge i l'advocat, digue'ls sempre la veritat
Allà on no et volen, no t'hi fiquis
Allò que està ben après, mai es perd>
Allò que no sàpies, no ho digues

Allò que no t'ha d'aprofitar, deixa-ho anar
Allò que pugues fer tu, no li ho manes a ningú
Als bojos se'ls dóna la raó
Amb paciència es guanya el cel

Anava donant consell i sa casa s'assolava
Aparta l’ocasió i apartaràs el pecat
Aprèn primer a callar si vols saber parlar
Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra
Amics pocs i bons
Atendre i entendre es bo per aprendre

Bo és donar un consell, però millor el remei
Bones raons no donen pa
Bromes pesades, sols qui les fa li agraden
Cada peu troba la seva sabata
Cada u ha de caure del burro per si mateix
Cadascú s'ha d'aplicar els consells que sol donar 
Cal viure per veure
Començament volen les coses
Confia en les accions i no en les raons
Conforme són els principis, són les postres
Consell de persona savia val més que de persona rica
Consell que no siga bo per a tu, no li'l dones a ningú
Contra la força, no val la raó
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cortesia de boca, val molt i poc costa
Cosa feta, consell dat




Coses suades, coses estimades
Cria fama i posa't a jeure

D'allò que no entengues, ni compres ni vengues
D'un mal pas, sortir-ne prompte
Darrera un gust, ve un disgust
De bones intencions l'infern n'és ple
De casar i sembrar, ningú consells pot donar
De demanar, res es perd
De l’amic el consell i l’experiència del vell

De moltes gotetes de cera, es fa un ciri pascual
De poc parlar i llevar dematí, mai te n'hauràs de penedir
Debades cap frare pega cabotades.
Del dit al fet, hi ha un tret
Del llibre vell, el bon consell 
Del pare els consells, són vertaders manaments
Dels altres, calla o parla bé
Dels qui esperen a demà, algú no hi arribarà 
Demana poc i obtindràs molt
Diner, mal conseller
Don'am consells sans i diners per a portar-los a cap
Donar el consell i el remei, favor complet
D’allò que diguen no res, i d’allò que veges la meitat
El consell et guardarà, i la prudència et convencerà
El cor no parla, però endevina
El deixar és germà del tornar 

El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell
El favor publicarà qui el rep, no el qui el fa
El fet que està clar, no es pot negar
El mal consell, tirar la molla i guardar la pell
El millor consell, el que t'ixca del cervell

El perill i la por no escolten raons
El que avisa no és traïdor 
El que es menge les molles, que rosseguí els ossos
El que la fa, la paga
El que no va, no entropessa 
El que puguis fer avui no ho deixis per demà
El que res no costa, res no val
El que sempre menteix s'ho creu ell mateix

El qui es burla el dimoni li furga
El qui no plora, no mama
El qui no vulga pols que no vaja a l'era.
El qui tinga cucs que pele fulla.
El saber no ocupa lloc
Els diners i els collons són per les ocasions
Els regals fan els camins més plans
En abril no et lleves fil.
En gener ves amb compte amb el fred
En el terme mitjà està la virtut
En porta tancada no entren lladres
Entre el còrrer i el parar, hi ha un mig que és caminar
Estalvia, mesquí, i no saps per a qui
Es treu més llepant, que arrapant


 
Faena feta no porta destorb.
Fer com fan no és pecat
Fermosura, flor que no dura
Fes el que degues i que diguen el que vulguen 
Festa de foc no la veges de prop
Galtada que et pugues estalviar, no te la deixes pegar
Gos que lladra no mossega
Guarda't de la hipocresia perquè és mala companyia
Hi ha que promet i mai compleix
L'absència causa oblit
L'enveja silenciosa, la més temerosa
L'ira és un vici, que fa perdre el judici
L'ocasió la pinten calba
L'oli sempre va damunt
L'opinió dominat és intolerant
La consciència és més sàvia que la ciència
La fam és mala consellera
La fe mou muntanyes 
La ignorància fa ser agosarat

La llibertat és mitja vida
La memòria és el talent dels simples   
La por és mala consellera 
La por salva la vida
Les presses són males conselleres
Lloança pròpia és vilesa
Mal consell torna contra qui el dóna 
Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort.
Més fa el que vol que el que pot
Més val caure amb gràcia que ser graciós
Més val ofici que benefici
Més val ser cap de sardina que cua de peix
Més val tard que no mai 
Mira't a tu i no diràs mai de ningú
Molts parents a aconsellar, però pocs a ajudar


No busques lluny lo que tens prop
No deixes sendes velles per novelles
No diguis tot el que sents ni ensenyis tot el que tens   
No et dónes per perdut, fins l'últim minut
No et tiris en mar quan està brava     
No faces el "burro" que la palla va cara
No firmis paper que no llegeixis primer, ni beguis aigua que no vegis
No sigues mai criat de malcriats
Pardal que vola, a la cassola  
Quan més sucre més dolç
Quan se és al ball, s'ha de ballar
Qui bé escolta, bé respon
Qui busca troba, encara que no a tothora  
Qui de jove no treballa de vell dorm en la palla.
Qui guarda sempre té
Qui mal va, mal acaba
Qui més té més vol
Qui molt ofereix, poc o res dóna 
Qui no fia, no és fiat
Qui no té vergonya, no te por de perdre-la  
Qui paga descansa i qui cobra s'alegra.
Qui paga mana
Qui parla molt treballant, poca feina va endavant
Qui parla, sembra; qui escolta, cull 
Qui s'alça matí, caga on vol
Qui s'aconsella, foc a s'orella
Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap 
Qui testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça
Qui vol, pot


Respecta i seràs respectat
Sembra vents i colliràs tempestes
Si a l'estudi et dediques, la felicitat et fabriques
Si demanes consell, uns et diran blanc i els altres negre
Si dubtes cada dos per tres, acabaràs per no fer mai res
Si no pots fer el que vols, fes el que pots
Si tens set, beu al gallet
Si vols criar-te bo i sa, la feina de hui guarda-la per demà
Si vols esser venturós, no sies pereós
Si vols que et toque la loteria, treballa de nit i de dia
Si vols ser Papa, fica't-ho en lo cap
Són molts els que aconsellen i pocs els qui acerten 
Suat o cansat a l'aire no estigues parat
Sucre cada dia, amarga
Tot s'ha de començar per la base menys els pous 
Treballant ningú no es fa ric
Tots els extrems són dolents
Un bon consell val molts diners 
Un cabasset de fem, va bé en qualsevol "cercolet".
Una hora no té mida
Val més anar sol que mal acompanyat
Val més llapis curt que memòria llarga
Val més poc que res   
Val més ser gallina que gall  
Ves "espai", que tinc pressa
Voler és poder

Les il·lustracions són de Tony Chen