20.5.19

Medias y cuentos: l'àvia teixeix històries i poemes


Tric-trac, tric-trac... l'àvia va tricotant mentre teixís paraules i poc a poc van formant-se les històries, les narracions van prenent cos... punt al dret, punt a l'inrevés... el nanet apareix i l'ovella s'amaga, la pastora la busca darrere l'escala... punt al dret, punt a l'inrevés... les madeixes de colors fiquen el paisatge... Cóm m'agraden els contes que tricota la meua àvia!

Medias y cuentos
(Gervasio Melgar)

En la vieja cocina,
mientras las horas pasan,
la linda abuela teje
con hilos y palabras.

Con hilos teje medias
muy grandes y muy blancas.
Y con palabras teje…
¿Qué teje con palabras?

Teje cuentos bonitos
de pastoras lozanas,
y enanitos barbudos,
y princesas robadas.

Mientras la abuela teje
con hilos y palabras,
los ojos de los nietos
se embellecen y agrandan.

Cae fuera la lluvia,
sobre la tierra arada,
y el viento silba y ruge
con fuerza extraordinaria.

Y ante un mundo de rulos
y un montoncito de almas,
la linda abuela teje
con hilos y palabras…

Pero en la gran cocina,
los canarios cantan,
baila el fuego dorado,
duerme el perro de caza.

La il·lustració és d'Anne Derenne

16.5.19

Himno al árbol: poesia de Gabriela Mistral


Himno al árbol

Árbol hermano, que clavado
por garfios pardos en el suelo,
la clara frente has elevado
en una intensa sed de cielo.

Árbol que anuncias al viandante
la suavidad de tu presencia
con tu amplia sombra refrescante
y con el nimbo de tu esencia.

Árbol diez veces productor:
el de la poma sonrosada,
el del madero constructor,
el de la brisa perfumada,
el del follaje amparador.

Hazme en el dar un opulento.
¡Para igualarte en lo fecundo
el corazón y el pensamiento
se me hagan vastos como el mundo!

Y todas las actividades
no lleguen nunca a fatigarme;
¡Las magnas prodigalidades
salgan de mí sin agotarme!

Árbol que no eres otra cosa
que dulce entraña de mujer,
pues cada rama mece airosa
en cada leve nido un ser.

¡Haz que a través de todo estado
-niñez, vejez, placer, dolor-
asuma mi alma un invariado
y universal gesto de amor!

La il·lustració és de Leszek Andrzej Kostuj.

7.5.19

Que tengas un gran día, mejor aún si es con poesía


Que tengas un gran día

Que tengas un gran día… a menos que tengas otros planes.

Esta mañana desperté emocionado con todas las cosas
que tengo que hacer antes que el reloj sonara.

Tengo responsabilidades que cumplir hoy. Soy importante.
Mi trabajo es escoger qué clase de día voy a tener.

Hoy puedo quejarme porque el día está lluvioso...
o puedo dar gracias porque las plantas están siendo regadas.

Hoy me puedo sentir triste porque no tengo más dinero....
o puedo estar contento porque mis finanzas me empujan a planear mis compras con inteligencia.

Hoy puedo quejarme de mi salud....
o puedo regocijarme de que estoy vivo.

Hoy puedo lamentarme de todo lo que mis padres no me dieron mientras estaba creciendo....
o puedo sentirme agradecido de que me permitieran haber nacido.

Hoy puedo llorar porque las rosas tienen espinas ....
o puedo celebrar que las espinas tienen rosas.

Hoy puedo autocompadecerme por no tener muchos amigos....
o puedo emocionarme y embarcarme en la aventura de descubrir nuevas relaciones.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a trabajar....
o puedo gritar de alegría porque tengo un trabajo.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a la escuela....
o puedo abrir mi mente enérgicamente y llenarla con nuevos y ricos conocimientos.

Hoy puedo murmurar amargamente porque tengo que hacer las labores del hogar....
o puedo sentirme honrado porque tengo un techo para mi mente y cuerpo.

Hoy el día se presenta ante mí esperando a que yo le de forma y aquí estoy, soy el escultor.

Lo que suceda hoy depende de mi.
Yo debo escoger qué tipo de día voy a tener.

Que tengan un gran día… a menos que tengan otros planes...

La il·lustració és de Lisandro Rota.

6.5.19

Versos con faldas: tertúlia femenina de la década dels cinquanta del segle XX



El 1951 Gloria Fuertes, Adelaida Les Santes i María Dolores de Pablos van fundar la tertúlia femenina Versos con faldas, per donar resposta a la necessitat d'un espai propi on diferents autores donessin a conèixer els seus poemes i inquietuds literàries, sobretot, en un context polític i cultural tan advers per a la dona en aquest moment.

En aquest acte Edicions Torremozas, en col·laboració amb el CSIC i l'Institut Cervantes, va retre homenatge a aquesta tertúlia i a les quaranta-set poetes que van participar en ella, a través d'un col·loqui en el qual es va revelar la història d'aquesta singular reunió de dones i d'un recital que ens va tornar les seves veus.

Col·loqui: Ana Rossetti, Marta Porpetta i Fran Garcerá.
Música i poesia: Sheila Blanco, Ana Conca i María Prat Vega.
Lectura de poemes: Julieta Valero, Valeria Correa Fiz, Maria Cabrera, Elsa Veiga, Emily Roberts i Mar García Lozano.

5.5.19

Un poema para mamá / Un poema per a la mare


Versos i besos, moltes besades per a mamà, perquè és genial i s'ho mereix tot hui i cada dia de l'any. Li regalem un poemeta amb els versos de Beatriz Berrocal.

Mamá ya había llegado
cuando nosotros nacimos,
por eso es la persona
que primero conocimos.

Cuando ella tiene frío
a nosotros nos abriga,
y nos da el jarabe rosa
si nos duele la barriga.

Tiene rayos infrarrojos
y ¿sabes lo que le pasa?
Que es capaz de detectar
si mi cuarto está tirado
antes de llegar a casa.

Mamá, a veces, mola mucho,
y otras, nada de nada,
porque nos acuesta pronto
cuando ELLA está cansada.

La il·lustració és de Santiago González.

3.5.19

Para que llueva... juguemos con la poesía


Sembla que aquesta primavera la pluja ens saluda, per fi, després d'una llarga sequera. Necessitem aigua. Anem a cardar els núvols amb la poesia per a que la sequera desaparega.

Para que llueva


En plena sequía

tuve esta puntada:
tejí en mi telar
las nubes con lana.

Abre tu sombrilla,
pon grandes tus ojos,
verás el milagro
que nos moja a todos.

Escardo las nubes
que en el cielo corren,
bordo el arco iris
con sus siete flores.

Con hilos de lluvia
los gajos florecen,
con hilos de gozo
mi canto se teje.


Il·lustració d'Amalia K

2.5.19

9 lunas (poemas para esperarte): libro de poesía para futuras mamás / 9 lunas (poemas para esperarte): llibre de poesia, de Mar Benegas, per a embarassades



Hui us volem fer una recomanació ben especial: 9 lunas (poemas para esperarte), un llibre de poesia de la nostra amiga poeta Mar Benegas i amb unes fantàstiques il·lustracions de Concha Pasamar. Està editat per Litera.

Es tracta de la primera iniciació dels bebès i les mamàs a la poesia, doncs són un bon grapat de poemes il·lustrats per a fer més bonica l'espera del nouvingut i que aquest ja vaja alimentant la seua orelleta amb els versos. Poemes que ens endinsen en un procés de creació de vida, d'amor i tendresa, d'il·lusió i esperança. Poemes que ens ajuden a expressar en paraules tot allò que hem sentit o senteixen les futures mamàs. Versos que surten des de dins de l'ànima i acaronen amb suavitat el petit cor que batega dins de la panxeta de les mares. Des del desig primer de la concepció fins al naixement del bebè anem seguint tota l'evolució de sentiments.

Deseo
(Mar Benegas)

Soplé un diente de león,
monedas a un pozo viejo,
les pedí a estrellas del cielo,
pero, por más que pensara,
solo tenia un deseo.

Soplando apagué las velas,
lancé pestañas al vuelo
y tres ramitas al fuego,
pero, por más que pensara,
solo tenia un deseo.

Me encontré con la herradura,
del campo corté romero
y cuatro hojitas de trebol...

De toda la buena suerte,
que me encontré y me dieron,
la suerte que siempre tuve,
enganchadita en el elo,
fue soñarte y ya quererte
cuando solo eras deseo.


Lluna a lluna va construint-se tot un niu d'amor que va creixent mentre la mare, emocionada i amb certa impaciència, va mostrant-li el món, amb la seua dolça veu.

Manzanita
(Mar Benegas)

-Linda manzanita,
nadas en un mar.
Qué larga la espera,
¿cuándo llegarás?

A més, el llibre barreja els versos de Mar Benegas amb la poesia visual de Concha Pasamar, imatges que prenen poesia, que ens inviten a parlar amb un altre llenguatge més enllà de la paraula. El poemari està dividit en quatre parts, seguint les fases de la lluna:

-Menguante o deseo del agua
-Creciente o aprender a esperar
-Plenilunio o la redonda impaciencia
-Luna nueva o la voz de la alegría




Canción para saber dónde
(Mar Benegas)

Si nace en invierno,
nacerá en copo de nieve,
en una estrella de escarcha
o sobre nubes si llueve.

Si nace en primavera, 
nacerá en una amapola,
vendrá sobre mariposa
o sobre un bichito bola.

Si nace en verano,
nacerá en una sandia,
en la espuma de la playa
o sobre estrella tardía.

Si nace en otoño,
nacerá al soplo del viento,
vendrá cayendo en las hojas
o entre alabras y cuentos.

És un regal súper perfecte per a les embarassades, però també per a tothom, perquè els poemes ens transmeten tanta estima que ens fa emocionar d'igual manera. Una preciositat de llibre. Molt recomanable.

El día que nació
(Mar Benegas)

Desnudita vino al mundo
y cantando una canción.
Se creyeron que lloraba,
pero no era llanto, no.

Como hacía mucho frío,
a su madre se abrazó.
Cantaba y no la entendían,
enseguida se durmió.

Pero la piel de su madre
olía a leche y calor.
Tuvo un hambre, grande y nueva,
con mucho esfuerzo subió.

Y aquel pecho era una fuente,
por primera vez comió.
Y, tras la blanca caricia,
entonces si, se durmió.

Desnudita vino al mundo
y cantando una canción.
Se creyeron que lloraba,
pero no era llanto, no.



Estic segura que el bebès als que ens han llegit aquests dolços versos abans de néixer seran bon lectors de poesia, bons escoltadors de besos i versos, feliços xiquets i xiquetes estrenant un món cada dia.

29.4.19

Verdezca siempre la alegría: poesia de Rafael Alberti



Estem ja finalitzant abril, un mes ple de llibres i flors, d'alegria.. o no tanta?

Verdezca siempre la alegría
(Rafael Alberti)

Verdezca siempre la alegría
con el sol de primavera.

Motivos hay para estar triste
a pesar de la primavera.

La sangre corre por el mundo
y ha llegado la primavera.

En libertad anda la muerte
a pesar de la primavera.

¿En dónde la verde alegría
si un mal viento la torna negra ?

¿Será la muerte necesaria
para implantar la primavera ?


La il·lustració és de Lee Young.

23.4.19

Feliç Dia del Llibre!!! Ho celebrem amb la poesia d'Isabel Barriel


Dia del Llibre

Floreix el dia
i amb l'alba neix
el desig d'un llibre
per alimentar cervells.

Serà subtil?
Serà lleuger?
Serà un vell vaixell ?
Serà un gran estel
lluïnt al nostre cel!

I als fulls les lletres
amb tinta fosca i so
teixiran històries
de milers de mons...

Il·lustració de Vireta.

19.4.19

Los dados eternos: un poema per al DIvendres Sant


Los dados eternos

Dios mío, estoy llorando el ser que vivo;

me pesa haber tomádote tu pan;
pero este pobre barro pensativo
no es costra fermentada en tu costado:
¡tú no tienes Marías que se van!

Dios mío, si tú hubieras sido hombre,
hoy supieras ser Dios;
pero tú, que estuviste siempre bien,
no sientes nada de tu creación.
¡Y el hombre sí te sufre: el Dios es él!

Hoy que en mis ojos brujos hay candelas,
como en un condenado,
Dios mío, prenderás todas tus velas,
y jugaremos con el viejo dado.
Tal vez ¡oh jugador! al dar la suerte
del universo todo,
surgirán las ojeras de la Muerte,
como dos ases fúnebres de lodo.

Dios míos, y esta noche sorda, obscura,
ya no podrás jugar, porque la Tierra
es un dado roído y ya redondo
a fuerza de rodar a la aventura,
que no puede parar sino en un hueco,
en el hueco de inmensa sepultura.


La il·lustració és de Giuseppe Cristiano.

18.4.19

Poemas para niños chicos de Federico García Lorca; llibre de poesia infantil


Poemas para niños chicos de Federico García Lorca, amb il·lustracions d'Elena Hormiga està editat per Jaguar. Un bon grapat de poemes d'aquest gran escriptor; versos sobre la naturalesa, la infància i l'alegria. Poesia de Federico García Lorca per a recitar, cantar, jugar i gaudir-ne des de ben menudets. Una selecció poètica força interessant per apropar-nos a l'obra del poeta granadí.

Les il·lustracions ens ajuden a arrodonir, d'una forma molt bonica, aquesta antologia: suggerents i acolorides, properes al món infantil. Un llibre molt recomanable.

Us fiquem un tastet:


Media luna
(Federico García Lorca)

La luna va por el agua
¿Cómo está el cielo tranquilo?
Va siguiendo lentamente
el temblor viejo del río
mientras que una rama joven
la toma por espejito.

13.4.19

Viajando por un libro: versos imaginatius entre la lectura


Ens pot passar qualsevol cosa quan viatgem per un llibre: trobar-se un monstre al racó de la pàgina, un gegant que bota entre les línies, una nena xerrant amb un alien, dos ànecs amics d'una rabosa, una estrella ballarina i un elefant jugant amb una nina. Tot és possible quan llegim!

Viajando por un libro

¡Cu-cú!
Cantaba una cabra,
vestida de gala
sobre una manzana.

¡Miau!
Maullaba una mula,
mientras pintaba el cielo
sobre una grúa.

Podían nadar las aves
y volar los cocodrilos.
¡Llevaban pañales
los grillos!

Y todo esto sucedió,
viajando por un libro…

La il·lustració és d'Olivier Tallec.

12.4.19

¡La primavera ya está aquí!, lo anuncia la rana con poesía


Si, ja ho sap tothom, però la granota ho pregona per tot arreu: la primavera ja és aquí! Anem a rebre-la com ella, amb poesia.

¡La primavera ya está aquí!
(Nilda Zamataro)

Susana es una rana
que vive en el jardín,
que anuncia alborotada:
-¡La primavera está aquí!

Despierta a nuestra tortuga
croando, siempre ruidosa:
-¡Levántate, es primavera!,
¡no seas tan perezosa!

Croando y dando saltos,
con sus patas delanteras
saluda a miles de pájaros
que vuelven en primavera.

-¡Hormigas trabajadoras,
salid de vuestro agujero,
venid todas al jardín
que ya ha comenzado el juego!

Se abrieron todas las flores
al llegar las mariposas
y revoloteando gritan:
-¡La primavera es hermosa!

Il·lustració d'Héctor Borlasca.

11.4.19

Poesia de nit i de dia: llibre de poesia infantil de Teresa Broseta


Poesia de nit i de dia és un llibre de poesia infantil ben juganer, escrit per Teresa Broseta amb unes requetesimpàtiques il·lustracions de Lirios Bou i que està editat per Andana, dins de la seua col·lecció Vago de versos (que aprofitem també per a recomanar-vos).

20 poemes adreçats a les orelletes del més menudets i primers lectors per a que comencen a jugar amb la poesia, de nit i de dia, a l'estiu i a l'hivern, perquè... cal sempre trobar un bon moment per poemar. Poemes de bon matí o per anar al parc, poemes sobre les sabates o sobre les mosques o per anar a la fira amb sabates i les mosques al darrere. Versos que ens endinsen al món de la fantasia per mig de l'abracadabra o del cant d'una sirena a les nits d'estiu.

Us recomanem aquest llibre, ara que s'apropen les vacances de primavera i tenim més temps per a jugar i llegir junts, grans i menuts.

Us fiquem un tastet per a que assaboriu els versos (si punxeu sobre les imatges es fan grans i podreu gaudir-ne millor) i hem pensat que, donat aquest temps primaveral que tenim, el poema més adient va referència... al refredat i a la tos, degut a que igual anem molt abrigats que en cos de camisa.

Tos
(Teresa Broseta)

Hui no he pogut dormir gens
perque he tossit a muntó.
Per això de bon matí
m'han portat al meu doctor,
que ha receptat de seguida
un xarop per a la tos.
Ja me'l conec d'altres voltes
i és de veres fastigós!
Cride, plore i em lamente:
"Que no el vull! Que he dit que no!
Quin gust de caca de rata,
no me'n doneu, per favor!" 
Per més que em trenque la gola,
no el faig canviar d'opinió.
Jo no sé si té sentit
que, per curar-me la tos
em facen malbé la panxa...
No em diràs que no és curiós!





2.4.19

Dos poemes per celebrar el Dia del Llibre Infantil / Dos poemas para celebrar el Día del Libro Infantil

Caputxeta i el llop celebrant el Dia del Llibre Infantil -il·lustració de Severine Duchesne-

La millor manera de celebrar un dia com el d'avui és regalant llibres als xiquets i xiquetes i compartint lectura. És molt important celebrar cada dia de l'any la festa del llibre, llegint una estoneta amb ells/elles, escoltant les seues històries, fullejant junts les pàgines del llibre. 

Sempre és una festa obrir un llibre, doncs ens dona l'oportunitat de conèixer i gaudir de nous mons, reals o imaginaris, viatjar sense moure's de la cadira, tenir arriscades aventures sense patir pel perill, ficar-se en la pell d'altres com si les fulles escrites fossin un escenari, encongir l'ànima amb la bellesa d'un poema, enriquir la mirada seguint la narració de l'art il·lustrat,... Sempre és una festa llegir (o deuria ser).

Nosaltres us regalem per celebrar aquest Dia Internacional del Llibre Infantil dos poemes de dos bones amigues poetesses, , María Rosa Serdio i Maria Dolors Pellicer, en castellà i català. Versos plens de fantasia i musicalitat, de personatges de contes, que hui també es vesteixen de festa per regalar les orelles de grans i menudets.

Celebración
 
 Bajo el cerezo, 
Caperucita lee 
y el lobo escucha. 


Llig, les prestatgeries de la biblio estan plenes de contes i poemes -il·lustració de Claudia Venturini)

Contes

Els prestatges plens de llibres
i en els llibres, les històries
que relaten les memòries
d'aventures divertides.

Hi ha contalles de pirates,
n'hi ha de fades i de lladres,
de raboses, de castors,
de sirenes i de llops.

N'hi ha de savis i de magues,
n'hi ha de cases ensucrades,
de panteres i de gnoms
i d'insignes inventors.

De Peret i Marieta,
Blancaneu i Caputxeta.
N'hi ha de bruixes, d'elefants,
de bubotes, de gegants.

N'hi ha de sastres molt valents.
N'hi ha de pomes i de serps,
de Pinotxo, de soldats
i de prínceps encantats.

N'hi ha de cabres i porquets,
de girafes, de gatets,
de paratges irreals
i fantàstics animals.

N'hi ha de brètols superbruts,
de malvats, de caparruts...
I una jove que va al ball
amb sabates de cristall.

Dia Internacional del Llibre Infantil 2019: "Els llibres ens encomanen calma" / Día Internacional del Libro Infantil: " Los libros inspiran pausa"



2 d'abril de 2019, Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional del Libro Infantil / International Children's Book Day, una festa que es celebra des de 1967, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves, amb la promoció de l'IBBY, que encarrega tots els anys a un país per a fer el cartell i el missatge. Enguany li correspòn a Lituania, qui a designat a Kęstutis Kasparavičius per a realitzar ambdós coses, tex i il·lustració.

A l'OEPLI podem llegir el missatge en les diferents llengues de l'Estat: català i castellà (que hem copiat ací), euskera i gallec, tambè en anglès.


Els llibres ens encomanen calma

«Tinc pressa!»... «Faig tard!»... «Adeu-siau!»... Gairebé cada dia sentim aquesta mena d'expressions, no només a Lituània –situada al bell mig d'Europa–, sinó a molts altres indrets del món. I també molt sovint sentim que vivim a l'edat de l'abundància d'informació, la pressa i la precipitació.

Per contra, si prenem un llibre entre les mans, de seguida ens sentim diferents. I és perquè els llibres tenen aquesta qualitat meravellosa: ens encomanen calma. Tot just obrim un llibre i ens endinsem en les seves tranquil·les profunditats, deixem de sentir que tot passa corrents al voltant nostre sense que puguem apreciar res. Tot d'una, comencem a adonar-nos que ja no cal fer unes feines molt urgents que realment tenen poca importància. En els llibres, les coses passen a poc a poc i en un ordre precís i estipulat. Potser és perquè les pàgines estan numerades, potser és perquè mentre les passem cruixen dolçament i ens produeixen un efecte tranquil·litzador. En els llibres, els esdeveniments del passat es troben plàcidament amb els que han de venir.

L'univers del llibre és a bastament obert; la realitat s'hi barreja alegrement amb la imaginació i la fantasia. I de vegades ens demanem astorats si va ser en un llibre o en la vida real que vam adonar-nos que bonic és veure caure d'una teulada les gotes de la neu fosa, o que preciosa és la molsa flonja que recobreix la tanca del veí. ¿És gràcies als llibres o gràcies a la realitat que hem après que les baies del ginebró són amargants, a més de boniques? ¿Va ser en el món dels llibres o de veritat jèiem sobre l'herba fresca, o hi sèiem amb les cames encreuades, contemplant els núvols com solquen el cel?
Els llibres ens ajuden a no accelerar-nos, ens ensenyen a fixar-nos en les petites coses; els llibres ens conviden, fins i tot ens empenyen, a seure còmodament durant una bona estona, perquè acostumem a llegir-los asseguts i els recolzem sobre una taula o els aguantem entre les mans, oi?

¿I no heu experimentat mai una altra meravella: que quan llegiu un llibre, el llibre també us llegeix? Sí, segur, els llibres també saben llegir. Us llegeixen el front, les celles, les comissures dels llavis com pugen i baixen, però, sobretot, els llibres us llegeixen els ulls. I mirant-vos als ulls, poden veure-hi... Bé, prou ho sabeu, vosaltres mateixos!

Estic segur que els llibres no s'avorreixen mai quan els teniu entre les mans, perquè algú que gaudeix de la lectura, tant si és infant com adult, és molt més interessant que algú a qui els llibres li són igual, que sempre competeix contra el rellotge, que mai té temps per aturar-se i seure a observar què passa al voltant seu.

Aquest és el meu desig per a tothom en el Dia Internacional del Llibre Infantil: Deixeu que hi hagi llibres interessants per als lectors, i lectors interessants per als llibres!


(Traduït per Anna Rius)
--------------
 Los libros inspiran pausa

"¡Voy con prisa!", "¡No tengo tiempo!", "¡Adiós!"... Expresiones semejantes pueden oírse quizá a diario, no solo en Lituania -en el centro mismo de Europa-, sino en muchas partes del mundo. Y con frecuencia parecida se oye decir que vivimos en la edad de la abundancia de información, la prisa y la precipitación.

Sin embargo, tomas un libro entre las manos y, de alguna manera, te sientes distinto. Y es que los libros tienen una estupenda cualidad: te inspiran serenidad. Con un libro abierto y sumergido en sus tranquilas profundidades, ya no temes que todo te pase de lado a toda velocidad, sin llegar a apreciar nada. Empiezas a creer que no será preciso lanzarse como loco a tareas de dudosa urgencia. En un libro todo sucede sigilosamente, en orden y según una secuencia. ¿Será tal vez porque sus páginas están numeradas y las hojas al pasar crujen tranquilamente y con un suave efecto relajante? En un libro los acontecimientos pasados se encuentran plácidamente con los que han de venir.


El mundo del libro es muy abierto; su realidad sale al encuentro amistoso con el ingenio y la fantasía, y a veces ya no sabes muy bien dónde -si en un libro o en la vida- has notado de qué manera tan bella caen al derretirse las gotas del tejado nevado, o de qué forma tan encantadora cubre el musgo la cerca del vecino. ¿Ha sido en un libro o en la realidad donde has experimentado que las bayas del serbal no son sólo bellas, sino amargas? ¿Acaso sucedió en el mundo de los libros, o de verdad estabas tumbado sobre la yerba en verano, y después sentado con las piernas cruzadas, contemplando las nubes que surcaban el cielo?


Los libros ayudan a no acelerarse, enseñan a observar; los libros invitan, incluso obligan a acomodarse, pues casi siempre los leemos sentados, poniéndolos en la mesa o en el regazo, ¿no es así?


¿Y acaso no habéis experimentado otra maravilla: que cuando leéis un libro, el libro os lee a vosotros? Sí, sí, los libros también saben leer. Os leen


No tengo duda de que a los libros les parece muy interesante estar sobre vuestro regazo, pues una persona que lee – sea niño o adulto – solo por eso ya es bastante más interesante que la que se resiste a tomar un libro entre las manos, que la que -siempre con prisa- no llega a sentarse y no tiene tiempo de fijarse en casi nada. Este es mi deseo para todos en el día internacional del libro infantil: ¡Que existan libros interesantes para los lectores y lectores interesantes para los libros!


(Traducido por Carmen Caro Dugo)

1.4.19

Poesía sobre las estaciones del año / Versos infantils per a cada estació de l'any



Passa el temps i canvien les estacions. A la naturalesa es produeix un cicle vital que a tothom ens afecta. Ara estem en primavera al nord i tardor al sud i volem celebrar-ho amb molta poesia. Versos per a cada estació.

Las estaciones del año

Qué curioso que es el año,
dividido en cuatro partes,
que llaman las estaciones
y van del calor a helarte. 

La primera, primavera,
húmeda y llena de flores,
cambiante como los vientos
y pintada en mil colores.

Maravilloso el verano,
días largos, sol caliente,
los niños de vacaciones
y también mucha otra gente.

Ya va llegando el otoño,
los árboles se desvisten,
vuelta al cole, amigos míos
y espero que no rechisten.

Por fin el invierno frío
y sus noches tan oscuras
bien guardaditos en casa,
que esperen las aventuras.

Il·lustració d'Hazel Quintanilla.

29.3.19

Valiente, el pirata: versos que solquen els mars de la fantasia


 Anem acabant la setmana solcant mars i oceans amb un vaixell bucaner, acompanyant a un pirata valent que porta els cabells amb la permanent, vivint les seus pacífiques aventures, entre ones i versos, solcant el mar de la poesia.

Valiente, el pirata
(Aurelio González Ovies)

Es un pirata corriente,
de pantalones vaqueros.
A veces lleva pendiente
y se deja el pelo suelto.

O se hace la permanente
y le pide al peluquero
que le enrosque bien dos tibias
en los rizos delanteros.

Le bautizaron Valiente,
porque nada más lo vieron
le notaron en la frente
la llanura de un océano.

Es bueno y es inocente...,
él querría meter miedo,
conquistar un continente,
vivir en un cocotero.

Ir a la isla de enfrente,
pasar el domingo entero
saboreando percebes
y canapés de cangrejo.

Es un poco diferente,
por qué no reconocerlo,
con sus ojos siempre ausentes,
como almendras, medio abiertos.

La il·lustració és de Michael McCabe.

27.3.19

Convocat el XVII Premi de Poesia Infantil "Luna de aire"


S'ha convocat el XVII premi de poesia infantil Luna de aire, que convoca el CEPLI (Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil) de la Universidad de Castilla-La Mancha, amb el patrocini del Vicerrectorado de Cultura, Deporte y Extensión Universitaria. Animeu-se a participar!!!

Bases:

1.ª Podrán concurrir a este premio todos los autores mayores de 18 años que lo deseen, de cualquier nacionalidad, con una sola obra por autor.

2.ª Las obras presentadas, escritas en lengua castellana, deberán ser originales e inéditas, y no haber sido galardonadas en ningún otro concurso. No se admitirán aquellas obras que sean traducción o adaptación de otros originales.

3.ª Se concursará con un libro de poemas, de tema libre, que contenga un mínimo de 20 poemas y un máximo de 30, y con extensión entre 250 y 400 versos.

4.ª Se establece un único premio de 3.000 €, que será aplicado a la orgánica 0103000, Actividades Culturales del año 2019, en el subconcepto 0103000/455A/480 06

5.ª Los originales se enviarán bajo plica. Se remitirán dos ejemplares en papel a:
CEPLI (Premio de poesía infantil)
Universidad de Castilla-La Mancha
Facultad de CC. de la Educación y Humanidades
Avenida de Los Alfares, 44 16071
CUENCA (España)
El plazo de presentación finalizará el día 29 de noviembre de 2019

6.ª El jurado, que procederá a abrir la plica del ganador, una vez acordado este, estará compuesto por especialistas en literatura infantil, profesores, editores y críticos literarios.

7.ª El libro premiado será editado y comercializado por la editorial SM en la colección Luna de aire.

8.ª El fallo del jurado será inapelable y el premio puede ser declarado desierto.

9.ª El fallo del jurado se hará público a lo largo del mes de enero de 2020.

10.ª Los originales no premiados no se devolverán.

11.ª El hecho de presentar las obras al concurso supone la conformidad con las presentes bases.

12.ª De acuerdo con lo dispuesto en la Ley Orgánica 15/1999 de Protección de datos de carácter personal, le informamos que sus datos pasan a formar parte de un fichero de la Universidad cuya finalidad es la gestión de actividades culturales y podrían ser cedidos de acuerdo con las leyes vigentes. Asimismo, le comunicamos que puede ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición de sus datos remitiendo un escrito al Director Académico de Seguridad de Sistemas Informáticos de la Universidad de Castilla-La Mancha, calle Altagracia, número 50, 13071 Ciudad Real, adjuntando copia de documento que acredite su identidad.

NOTA: Enviar bajo plica significa que hay que realizar el envío en un sobre grande, dirigido a la dirección establecida en las bases, que contenga los dos ejemplares de la obra concursante, con indicación del nombre del premio o concurso y el título de la obra firmada con un seudónimo. En el mismo sobre se deberá incluir otro más pequeño y cerrado. En el exterior del sobre pequeño deberán figurar los mismos datos (nombre del premio o concurso, título de la obra y seudónimo) y en su interior los datos personales del autor, breve currículum vitae, dirección postal, electrónica y teléfono.

Ací podeu veure tots els guardonats anteriors i els seus llibres publicats, que aprofitem per a recomanar-vos.

26.3.19

¡Qué jaleo, Timoteo!: cuento poético / Quin enrenou, Timoteu!: conte poètic


Anem a recomanar-vos un conte poètic per als lectors/es més menudets/es: ¡Qué jaleo, Timoteo!, de Gracia Iglesias i amb il·lustracions de Sara Sánchez, que està editat per Jaguar. El llibre està també editat en català - Quin enrenou, Timoteu!- i gallec -Vaia enleo, Timoteo!-. 

Aquest és el tercer conte poètic que creen aquest tàndem de Gracia Iglesias i Sara Sánchez en la mateixa editorial: Marcelina en la cocina y Felipe tiene gripe, ambdós també molt recomanables.


Timoteu és un porc senglar que té problemetes en la seua neteja personal. Ell es pensa que és molt llest i fi, però fa pudor de gorrí. Fins que un dia la seua amiga Blasa, una cabra molt espavilada, li fa veure cóm és de marrà. Altres amics li ajuden en la seua neteja, mentre... Timoteu va muntant un gran enrenou. A la fi...

Un llibre divertit, ple d'humor i simpatia, que farà les delícies dels primers lectors o dels xiquets i xiquetes amb orelletes ben preparades per a que les rimes vagin passejant-se entre les rialles.




23.3.19

Festa de primavera: versos entre flors


La primavera ja està ací i cal rebre-la com cal... amb poesia. Què florisquen els versos entre les flors, que volen entre les papallones i que solquen el cel!

Festa de primavera

He fet avui una festa
per rebre la Primavera.

Amb un pom de flors,
amb un nou poema,
amb l’aroma més dolç
sota la gran lluna plena.

Soroll del bosc,
el cant d’un pitroig
i de la mallerenga,
música serena,
llum essencial a escena
i dies nous, d’estrena...

La il·lustració és de Marta Montañà.

21.3.19

Que el verso sea como una llave que abra mil puertas: Día de la Poesía, 2019



Que el verso sea como una llave
que abra mil puertas.
Una hoja cae; algo pasa volando;
cuanto miren los ojos creado sea,
y el alma del oyente quede temblando.

Inventa mundos nuevos y cuida tu palabra;
el adjetivo, cuando no da vida, mata.

Estamos en el ciclo de los nervios.
El músculo cuelga,
como recuerdo, en los museos;
mas no por eso tenemos menos fuerza:
El vigor verdadero
reside en la cabeza.

Por qué cantáis la rosa, ¡oh Poetas!
Hacedla florecer en el poema ;

Sólo para nosotros
viven todas las cosas bajo el Sol.

El Poeta es un pequeño Dios.

Poesia. Música de l'anima, teixida de paraules; poema de Rosa Fabregat per al Dia de la Poesia


Un any més, des de l'Institució de les Lletres Catalanes, s'ha editat un poema sobre la poesia en moltes llengües per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Aquesta any la poeta elegida ha estat Rosa Fabregat i el poema Poesia. Música de l'ànima, teixida en paraules. Molt bonica aquesta iniciativa. Us fiquem el poema en català, però podeu llegir-lo en els altres idiomes punxant ací.

Poesia
Música de l’ànima, teixida amb paraules

 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins. 
Música immortal que camina i vola 
per la nostra terra i per tots els cels. 

La canten els trànsfugues, els empresonats, 

i tots els migrants que no tenen sostre, 
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen 
tan endins del cor, que commouen l’ànima 

dels àngels de Rilke, closa en la natura. 

La fan trontollar. Música que atura 
aquell caminant en veure la cigonya 
i el seu vol rasant, sense cap frontera 

que li barri el pas, puntejar lleugera 

sobre la teulada que li fa de niu. 
I ell no pot volar. Poesia. Música 
de l’ànima, teixida amb paraules. 

La il·lustració és de Leandro Lamas.