23.9.14

La tardor arriba de puntetes, acompanyada de poesia


Inici de tardor

La tardor m'arriba de puntetes,
sense fer soroll, ben quietament
acollint encara móres i oronetes
i mantenint el rostre resplendent.
No marxa pas de sobte
aquella claror d'estiu,
ni l'aire ros i càlid,
tampoc les llargues hores.
No fugen entusiasmes,
només impercentiblement
ens apropa els capvespres
difuminant colors plàcidament
i omplint-me els ulls de violetes.

Il·lustració d'Andrew Meschanova.

22.9.14

Un poema d'amor per anar encentant la tardor: poesia de Chely Lima


Comencem esta setmana, ja tardorenca, amb un poema d'amor que us encantarà. Versos que eclosionen en l'instant de l'enamorament.

Yo esperaba algo más simple, más común,
como una catástrofe planetaria o la visión
del Big Bang en sueños, como verse nacer
o redefinirse, o ser asesinado a besos.
Algo más soportable, más discernible,
más el ciervo vulnerado por el otero asoma,
más implosión y morderse los labios,
más caer de rodillas aullando un nombre…

Entonces
              apareciste
                  tú,
y yo 
no pude pronunciar ni una palabra. 

20.9.14

Lluvia en el mapa: gotas de lluvia y versos de Celia Viñas


Lluvia en el mapa

Las pestañas de la lluvia
tras de mi ventana;
sobre las hojas
caen las lágrimas,
cosquilleo en el cristal
la lluvia canta
y gime y llora la lluvia...

Melancolía en la rama
y en la cabeza del niño
y en el mapa,
azul, dorado, caliente,
con sus sirenas varadas,
con sus delfines
de plata,
con sus cuatro carabelas
blancas.

Melancolía...
una gota sobre el mapa.
-Río Azul, río Amarillo,
Asia...
¡Las cuatro partes del mundo
mojadas!

19.9.14

Anividanzas: llibre d'endevinalles infantils, a la recerca dels animals amagats


Recent publicat està el llibre del poeta Manuel Laespada Vizcaíno, Anividanzas, il·lustrat per Roselino López, un llibre de endevinalles infantils que publica la Diputació de Ciudad Real, dins de Biblioteca de Autores Manchegos, en la seua col·lecció Calipso, adreçada a un públic infantil.

 Un grapat d'animals que s'amaguen entre divertits versos. Un grapat de pistes que va donant Anividanzo, un personatge simpàtic i molt curiós, ajudaran als xiquets i xiquetes a pensar quins són els animals que s'han amagat i resoldre les endevinalles. 28 Poemes i el mateix número de il·lustracions que amaguen als animals. Al final està el solucionari i, a més, s'invita als xicotets lectors a que escriguen o dibuixen les seues pròpies endevinalles.

Una nova proposta per encetar el nou curs escolar. Us agradarà, sobretot per la seua originalitat.



17.9.14

Dites populars i refranys sobre els trons i els llamps: un setembre refranyer


Llamps i trons enceten el refranyer de setembre -il. Paolo Pedroni-

La tardor està a punt d'obrir les seues portes. Climatològicament pel llevant està fent molta calor, però sabem que a la resta de la península esta plovent. I és que setembre és un mes en que el canvi de clima produeix un grapat de variacions. A més, aquest estiu ha estat ple de llamps i trons, així que hem decidit buscar dites populars i refranys sobre aquests fenòmens meteorològics. Però també us poden interessar en aquest mes uns quants refranys que hem anat ja penjant al blog:

-Refranys populars sobre setembre
-Refranys sobre l'educació i la tornada al col·le
-Refranys de la tardor
-Refranys de la pluja
-Refranys del vent
-Refranys sobre la verema i el vi
-Refranys de bolets
-Refranys sobre la caça i els caçadors


Dites populars i refranys sobre els trons i els llamps

  • D'on vénen els llamps va el vent.
  • Després dels trons, ve la pluja.
  • El llamps i l'amor cremen el cor.
  • El tro menja al tro.
  • Els trons i la mar ensenyen de resar.
  • Llamp? A la cova.
  • Llamp a la mar, vent a la terra.
  • Llamp a llevant i núvols roigs a ponent, senyal de gran vent.
  • Llamp a tramuntana vent de garbí demana.
  • Llamp de llevant, pluja segura.
  • Llampec gros, fota pluja i molta calor.
  • Llampecs a llevant, vent a ponent.
  • Llampecs a marina porten llenya i farina.
  • Llampecs a tramuntana, tramuntana segura.
  • Llampecs i serè, si que suaré!
  • llamps al matí, fred demà de matí.
  • Llamps enmig del cel, aigua a terra.
  • Molts llamps i pocs trons, aigua a barrallons.
  • No trona sempre que llampega.
  • Quan el tro es queda a la muntanya, mal temps per l'endemà.
  • Quan el tro puja a tramuntana, pluja assegurada.
  • Quan llampega massa queda't a casa.
  • Quan llampega, plou i fa sol, el diable casa sa filla.
  • Quan trona, predica.
  • Si a la matinada trona, sol a la primera hora.
  • Si llampega cap al nord, no vulguis sortir del port.
  • Si llampega de tramuntana al cap de tres dies haurà plogut.
  • Si trona abans de mig dia, pluja tot el dia.
  • Tronada de matinada, prompte finada.
  • Trons al matí, pedregades a la tarda.
  • Trons a la marina, pluja de seguida.
  • Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny.
  • Trons endins, aigua a prop.
  • Trons rai, pedra no caigui.
  • Un tro porta sol.

15.9.14

Poemar con la R: reir, rimar y jugar utilizando la letra "r" / Poemar amb la R: riure, rimar i jugar amb la lletra "r"


La lletra "r" és hui la protagonista dels poemes. Aquesta lletra sol produir moltes dificultats de pronuncia, així que anem a jugar a amb ella i amb la poesia -podeu llegir, també el poema Ramón el Dragón. En primer lloc un poema i li hem afegit alguns embarbussaments i endevinalles sobre la "r".


Uso de la "r" en el club de los sonidos

¡Las vocales unidas
Le dicen a la r!
-¡Tú formar sonidos,
sin nosotras no puedes!

¡La r le responde!
-¡Tienen mucha razón!
¡Unidas formaremos!
¡Palabras por montón!

-¡Al principio, amiguitos
mi sonido fuerte es!
¡Y en el medio de vocales!
¡Suave, suave, suelo ser!

-Con ra escribo Urano
con ri escribo riñón
con re escribo remedio
con ro escribo perol.

-Con ru escribo rumiante
¡Una vaca en el corral!
Pues tiene cuatro estómagos
¡Panza, bonete, libro y cuajar!

-¡Al principio doble rr,
nunca la vas a encontrar!
¡En ninguna palabra!
¡No lo vayas a olvidar!

-¡Amigo entre dos vocales,
siempre tú, me vas a ver!
¡Cómo en carro, cerro y perro!
¡Y en un bello carrusel!

R con n suena fuerte!
¡No cometas el error,
de escribirme con doble r!
-¡En ninguna situación!

-¡Con honrado y enrollado!
¡Se presenta la ocasión!
¡De presentar el ejemplo!
¡Para que lo aprendas hoy!




Justament la dificultat en la pronuncia fa que aquesta lletra siga molt adient per a crear embarbussaments i travallengües. Per exemple:


El otro día me caí
del ferrocarril
al lado de un barril.
El barril tenia ruedas
¡Qué raro barril!

*

Erre con erre, guitarra,
erre con erre, barril.
¡Mira que rápido ruedan
las ruedas redondas
del ferrocarril!

*

Por la calle de Carretas
pasaba un perrito;
pasó una carreta y
le pisó el rabito.
¡Pobre perrito,
cómo lloraba
por su rabito!

*

El burrito barrigón
ayer se dio un resbalón.
Por andar detrás de un carro
se cayó dentro del barro.
¡Qué burrito picarón,
el burrito barrigón!

*

Borracho un ratón robó
un ramo de rosas rojas.
El rabo se le enredó
y rodó de rosa en rosa.

*

El perro en el barro,
rabiando rabea:
su rabo se embarra
cuando el barro barre,
y el barro por arrobas
le reboza el rabo.

*

Rosa risueña le regala rosas rojas a Roberto rezongón. 
Si Rosa risueña le regala rosas rojas a Roberto rezongón,
¿quién le regala rosas rojas a Rosa risueña?


I un trio d'endivinalles:

Ruedo, ruedo
y en los bolsillos me quedo

*

Rompe y no tiene manos,
corre y no tiene pies,
sopla y no tiene boca.
¿Qué te parece que es?

*

Redondo, redondo como un pandero.
Quien me toma en verano
debe usar sombrero.


Més xulo i interessant serà si vosaltres s'inventeu i escriviu els vostres propis poemes, als que també podem anomenar repoemes, proemes, poemerres, poremes, prorrimes... o com millor se us acudeixi. Per a fer-ho més fàcil i senzill podem confeccionar diferents llistes de paraules que comencen per r -podem fer-ne també amb paraules que continguen la r, però és més fàcil començar el joc amb paraules que s'inicíen per r-.

-noms propis que comencen per R -es castellà i català-, com Ramón, Román, Raúl, Rita, Reme, Ricardo, Roberto, Rosa, Rebeca, Rigoberto, Raquel, Ronaldo, Regina, Rocio, etc.
-verbs: rimar, rotar, reir, rozar, rumiar, recalar, roncar, rasurar, relajar, rabiar, rebentar, remar, rotar, etc.
-noms comuns, adjectius, adverbis, etc.

Quan més llistes fem, millor. Aprofitem per a recomanar-vos una web que ens facilita la tasca de fer aquests llistats. Es tracta de Palabrasque: té un buscador -sols en castellà- on podem fer una recerca per diferents filtres (mireu la imatge)


Amb aquestes llistes ja podem començar a crear poemes, endevinalles, embarbussaments, cançonetes, etc. Rimant, rimant amb la r jugant. Ens encantaria que si ho feu, ens enviareu les creacions dels vostres alumnes.

12.9.14

Un poema al dia al blog "Asamblea de Palabras", de Francisco Cenamor


Cada dia, un glopet de poesia -il. Leo-Vinh Beauvois-

 Ja hem recomanat en aquest lloc el blog Asamblea de palabras que edita el poeta Francisco Cenamor i hui volem recordar-vos l'enllaç perquè penso que és un dels millor blogs de poesia -en castellà-; té un contingut molt interessant i variat, de gran qualitat, actualitzat i podem trobar de tot al voltant del món de la poesia. Un lloc que cal guardar als nostres favorits, al que acudireu i mai us defraudarà. Felicitacions Francisco, fas una tasca immillorable en la difusió poètica entre els joves i adults i els teus poemes són genials!!!

Cada dia penja un poema, com una cullerada de versos diaris per alimentar la nostra ment i el nostre esperit. La lectura del blog és com prendre's una tisana de poesia al dia, relaxant i reflexiva, de vegades molt estimulant, que ens ajuda a fer un parèntesi en l'atrafegament diari.   D'allí hem copiat aquest poema que estic segura us encantarà:

La Tercera verdad
(Guillaume van der Graft)

Tan sólo los poetas dicen la verdad
realmente indomable, conforme a sus medidas
y que se moriría en los moldes centenarios.
Los poetas esos hipocondríacos
anarquistas del gozo y la alegría
que destruyen los muros
por el lenguaje alzados hacen del mundo
un ventanal que da al negro universo
y desde esta su vista
los árboles se encogen hasta el punto
de volverse semillas en la lengua del viento
las estrellas se ensanchan como estanques
los hombres se hacen bancos
de pececillos transparentes
             las zorras tienen sus guaridas
y corren de un lado para otro por mis ojos.

Los poetas desmienten la lengua desmontándola
y hacen logaritmos
de las cosas aisladas
sus extraños recursos nos encantan
pero quien no se rinde lo paga con tormentos.

No, los poetas hacen comparecer al mar
que está escondido en todas partes
y hacen inundar las casas
y desbordar las bodegas
de lo conquistado hace ya tiempo,

lo que más les gusta es convocar
la marea alta hasta que la verdad
llegue a los labios de todos.

Y entonces puede
que para escapar también a esta verdad
se apronte una fósil mentira
que se vuelva a ablandar como légamo y flores
cuando se la pisa con los pies descalzos
y que llamamos
la tercera verdad por cierto orden.

11.9.14

¿Qué dice la palabra?... versos de Machado il·lustrats per Aitana Carrasco


Sabeu que ens agrada molt ajuntar poesia i il·lustració (per a cada post busquem una il·lustració adient al contingut i us recordem que n'hem perdut moltes per un problema amb blogger, però que poc a poc anem recuperant-les), i que  també anem pujant poemes il·lustrats especialment per algun artista. Hui volem compartir amb vosaltres la il·lustració d'Aitana Carrasco per als versos de Proverbios y cantares d'Antonio Machado. Genials, el poema i la il·lustració.

Aquest muntatge pertany a l'exposició col·lectiva, Yo voy soñando caminos, en homenatge a Antonio Machado, organitzada per l'Apiv per a la 49 Fira del Llibre de València.

10.9.14

ArtPoética: una web de poesia infantil i juvenil per a llegir, jugar i crear poemes / ArtPoética: una web de poesía infantil y juvenil para leer, jugar y crear poemas

ArtPoética, per jugar i endinsar-se en la poesia -il. Gustavo Aimar-
   
Acabem de començar el curs i cal anar recopilant recursos educatius per a fomentar la poesia a les aules. Així que volem recomanar-vos una web que us encantarà, ArtPoética. Es tracta d'un projecte educatiu i d'entreteniment que apropa la poesia als joves per mig de l'animació i les noves tecnologies. El projecte està produït per les empreses andaluses La Claqueta i Tal y Cual i conta amb el recolzament de nombroses institucions públiques.

Poemes y versos clàssics conviuen amb poetes actuals. Podem gaudir de la lectura d'alguns dels seus versos, rebre informació sobre la seua vida i obra i s'acompanya d'una de les animacions de algun dels versos. Per exemple, d'Ana Roseti, trobem els seu poema , un enllaç a Wikipedia, animació del poema:


Notas para un blues 
(Ana Roseti)

Do 
lor por estar contigo en cada cosa. Por no dejar de estar contigo en cada cosa. 
Por estar irremediablemente contigo en mí.

Re 
cordar que mis monedas no me permiten adquirir. Que 
mi deseo no es tan poderoso como para taladrar blindajes, 
ni mi atrevimiento tan hábil como para no hacer saltar la 
alarma. Recordar que sólo debo mirar los escaparates.

Mi 
edo por no llegar a ser, por ni siquiera conseguir estar.

Fa 
cilmente lo hacen: clavan sus espinas invisibles, abren la 
puerta del temor, hacen que renieguen de mí misma cuando 
menos se espera. Y ni siquiera saber cuántos han sacado copia 
de mis llaves.

Sol 
o he logrado el punzón de la pica, la lágrima del diamante 
o los caprichos del trébol. Quizá no existan los corazones. 
Quizá es que sea imposible elegir.

La 
bios sellados, custodios del mejor guardado secreto, del recinto en donde las palabras reanudan 
sus batallas silenciosas, sus pacientes y refinados ejercicios de rencor.

Si 
crees que es paciencia, resignación, inmunidad o anestesia te 
equivocas. Es que he procurado cortar todas las margaritas 
para no tener que interrogarlas.

La nota del blues, 1996 


Està genial. Entreu i escorcolleu per anar veient el que dona de si el material.

Té un altre apartat que fomenta l'escriptura de la poesia. Cal enregistrar-se (es gratuït) primer. Després li fiquem el títol al poema y a continuació triem el tipus d'estrofa que volem generar i triem la presentació. Una gran ajuda per a crear els nostres poemes.

A més, la web i el seu programari podem utilitzar-ho en mòbils i tauletes, en Android i iOS, en forma d'app gratuïta. Proveu-ho i ja ens conteu els resultats.

9.9.14

Volando por el universo, con poesía: poema de Douglas Wright



 De la Terra botem... fins l'univers. Flotem en una nau espacial, entre estrelles i planetes, arreplegant poemetes. Hui us invitem a llegir un requetesimpàtic poema de Douglas Wright, il·lustrat també per ell, en que descriu tot un viatge espacial per l'univers.

Ando flotando
por el espacio
en una nave
muy especial.
Veo las estrellas
y los planetas;
veo las galaxias
y los cometas.
Ando flotando
por el espacio
en una nave
grande y redonda.
Todo me asombra
me maravilla;
todo se mueve
y todo brilla.
Ando flotando
por el espacio
en una nave
que es un planeta.
Sobre mi nave,
que es un mundo,
voy por el cielo
azul profundo.
Ando flotando
por el espacio
en una nave
llamada Tierra,
llamada Casa,
llamada Hogar. 

7.9.14

Pares i mestres eduquem, colze amb colze, i amb poesia / Padres y maestros educamos, codo con codo, y con poesía



El curs escolar ja ha començat i ara cal que els pares també reflexionem. La part més important de l'educació dels xiquets i xiquetes radica en els pares. Educar no és fàcil, ni senzill, però té moltíssimes recompenses. De vegades no ens parem a reflexionar sobre la importància que tenen els nostres comportaments, les nostres accions, les nostres paraules, dia a dia... perquè s'educa dia a dia. Segur que cometem moltes errades, sense adonar-se'n, però inclòs d'elles cal aprendre també.

Els fills ho són les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, per tots els anys de la nostra vida. L'escola forma una part important de la seua educació i es obligació nostra implicar-se en la seua educació en l'escola, colze a colze amb els mestres. El temps passa molt apressa i cal no desaprofitar cap instant per gaudir junts, pares i fills, de la vida.

Incloure la poesia en la família és molt important i ens pot ajudar a comunicar-se, a descobrir com expressar els sentiments, obrir nous camins a la paraula, encetar somnis màgics, seguir el bategar dels versos... Encetem nou dia, nou curs, i ho fem reflexionant amb poesia.


Si pudiera volver a educar a mi hijo / A...
Si pudiera seguir siendo maestro
(Nacho Celaya Pérez)

Construiría su autoestima primero
y la casa después.

Pintaría más con los dedos 
y señalaría menos…

Haría menos correcciones
y más conexiones.

Apartaría los ojos del reloj
y le miraría más a él… a ella…

Me interesaría por saber menos
y aprendería a interesarme más.

Atravesaría más campos
y contemplaría más estrellas.

Haría más excursiones
y volaría más cometas.

Dejaría de jugar serio
y jugaría más en serio.

Daría más abrazos y besos
y menos tirones de orejas.

Vería el árbol en el fruto
más a menudo.

Sería menos firme
y afirmaría mucho más.

Enseñaría menos sobre el amor al poder
y más sobre el poder del amor.

Les il·lustracions són d'Anabela Dias.

6.9.14

Había una vez una sirena en mi vaso de agua: poesia de Gracia Iglesias


Qui no s'ha trobat alguna vegada una sirena, en la banyera o en un got d'aigua? És habitual que les sirenes escampen el poll del fons marí i vagin buscant nous llocs on hi ha aigua. Sirenes aventures que, de vegades, corren molts perills.

Había una sirena en mi vaso de agua

Al principio no supe distinguirla;
miré el vidrio al trasluz
haciéndolo rodar entre mis dedos, con el brazo extendido.

Algo giraba al fondo y provocaba
una lluvia ascendente de pequeños planetas invisibles.

Por favor camarero,
creo que ha confundido mi bebida.

Pero entonces saltó
y el brillo de su cola
fue un látigo de luz sobre mis ojos.

Sorpresa mitológica.

Aquella mujer pez del tamaño de un diente
hacía piruetas,
buscaba mi atención sin disimulo.

Estuve contemplándola un buen rato.

¿Desea alguna cosa?
Todo está bien, disculpe. Sólo ha sido un error.

¡Qué hermosa era!
Tan ágil,
tan perfecta.

Cerré los ojos.
Me la bebí de un trago.

Il·lustració de Kate Pugsley.

5.9.14

Tijeras: llibre de poesia infantil de Germán Machado


Tijeras és un llibre de poesia de Germán Machado, il·lustrat per El Esperpento i publicat per l'editorial argentina La Terraza.

Perquè hi ha molts tipus de tisores i cadascuna tallen i donen forma a coses ben diferents: manualitats, vestits, poda d'arbres, etc. Tris-tras... tallem i retallem seguint els versos i emprem unes tisoretes diferents, per fer-ho molt bé. Cada tisora té el seu moment i els seus versos.

Podem llegir aquest original, simpàtic y bell llibre de poesia infantil on-line



Us fiquem un tastet:

Tijeras escolares
que recortan
imágenes precisas:
un trozo de papel rectangular,
el conjunto cerrado,
la unidad:
esas tijeras
por donde ya no miro
por donde ya no estás.

*

Tijeras del peluquero
que sacuden el rabo
como un perro feliz
dando ladrido metálicos
mientras el suelo se hunde
bajo los cabellos
ilusos.

4.9.14

Tot i sent mosquit: poema de Joan Josep Roca Labèrnia


Estem a setembre, però a les nits continuen fastigant els mosquits perquè encara fa moltíssima calor. Mosquits que xuclen, en aquest cas, versos... Bon humor per passar volant aquests nit d'estiu, sense vacances ja.


Tot i sent mosquit

Tot i sent mosquit,
presidint l'estiu,
aplego al caliu
d'una pell ben tova
i com m'entaforo
per trobar el tresor,
la menja i el goig
de viure on sojorno.
Però no m'estimen,
em posen de tot:
entrebancs i sots,
verinats queviures.
Tot i sent mosquit,
demano al meu déu
un país petit,
sense massa fred.


La il·lustració és de Guillem Cifré.

3.9.14

Poesia per començar el curs escolar amb molta il·lusió: reflexions / Poesía para empezar el curso escolar con mucha ilusión: reflexiones

  

Hui comencen un nou curs escolars molt xiquets i xiquetes. Tot un any per davant per anar descobrint i coneixent el món amb els companys. Encetar nous camins sempre és emocionant, però de vegades també genera pors, sobretot al fracàs.

Anem a deixar de banda les pors i ficar molta il·lusió davant del nou curs, adults i menuts. Segur que ens trobarem situacions de tot tipus, bones i dolentes, interessants i avorrides, però de totes les experiències que anem a compartir podem traure bon profit.

Us desitgem a tots i totes els alumnes i mestres una bona singladura acadèmica, per damunt de la grisor de les retallades i la crisi. Aprofitem aquest primer dia per encentar les emocions amb poesia.

Carpe diem

Carpe Diem! Aprovecha el día,
No dejes que termine sin haber crecido un poco,
sin haber sido un poco mas feliz,
sin haber alimentado tus sueños.

No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie
te quite el derecho de
expresarte que es casi un deber.

No abandones tus ansias de hacer de tu vida
algo extraordinario…

No dejes de creer que las palabras, la risa y la poesía
sí pueden cambiar el mundo…

Somos seres, humanos, llenos de pasión.
La vida es desierto y tambien es oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos convierte en
protagonistas de nuestra propia historia…
Pero no dejes nunca de soñar,
porque sólo a través de sus sueños
puede ser libre el hombre.

No caigas en el peor error, el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.

No te resignes…
No traiciones tus creencias. Todos necesitamos
aceptación, pero no podemos remar en
contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.

Disfruta el pánico que provoca tener
la vida por delante…
Vívela intensamente,
sin mediocridades.
Piensa que en tí está el futuro y en
enfrentar tu tarea con orgullo, impulso
y sin miedo.

Aprende de quienes pueden enseñarte…
No permitas que la vida
te pase por encima
sin que la vivas…

La il·lustració és de Jaime Zollars.
 

2.9.14

Más que pájaros, mujer... poesia d'Aída Acosta


Más que pájaros, mujer, más que pájaros
profundiza en el viento
siémbralo, fertilízalo,
que a este mundo, mujer, le crezcan alas
que atravesemos las nubes
que perdamos el miedo
que provoquemos lluvia de pétalos
para confundir a los charcos.
Sueña besos, mujer, suéñalos
alas de tus labios, aprendices del amor.
Tu vientre, mujer, lleno de plumas blancas.
Más que pájaros, el vuelo del pensamiento
el canto de cada ser,
más que pájaros, mujer, tus hijos
alas de la tierra que soñaste.
Y cuando tu cuerpo esté seco
desnudo de aquellas semillas,
suéñate árbol, nido donde descanse
el vuelo del mundo,
eterna escultura, mujer, de la libertad.

1.9.14

Kocorocó, cuecas chilenas ilustradas: comencem setembre cantant



Comencem el mes de setembre cantant per tal de donar-li alegria a la tornada a la vida quotidiana i, com no, a les classes. Ja sabeu que ens agrada molt fomentar la poesia mitjançant les cançons i les il·lustracions.

Hem descobert una sèrie de videoclips preciosos i molt animats basats en les cuecas. És un projecte xilè anomenat Kocorocó, que consta de 6 capítols vídeomusicals, cadascú d'una cueca, interpretats pels músics Dangelo Guerra i Julián Herreros i il·lustrats per u destacat il·lustrador de Xile. Pájaro és el creador, director, animador i postproductor. Els resultats són genials. Una manera interessant i atractiva de conèixer el folklore popular i difondre'l.

Podem veure i escoltar -per ordre de presentació- :

-La Bicicleta, il·lustrat per Paloma Valdivia
-Pepe Pantalón, il·lustrat per Carmen Cardemil
-Quiero ver mi cumpleaños, il·lustrat per Francisco Javier Olea
-El trompo, il·lustrat per Alberto Montt
-Pedrito el sembrador, il·lustrat per Raquel Echenique
-Lapicero lapicerito, il·lustrat per Carlos Ballesteros


KOCOROCÓ, La Bicicleta from PAJARO on Vimeo.


Kocorocó, Pepe Pantalón from PAJARO on Vimeo.


Kocorocó, Quiero ver en mi cumpleaños from PAJARO on Vimeo.








28.8.14

Viajar: poema de Gabriel García Márquez


Viajar
(Gabriel Garcia Márquez / il. Marco Zamora
Viajar es marcharse de casa,
es dejar los amigos
es intentar volar
volar conociendo otras ramas
recorriendo caminos
es intentar cambiar.

Viajar es vestirse de loco
es decir “no me importa”
es querer regresar.
Regresar valorando lo poco
saboreando una copa,
es desear empezar.

Viajar es sentirse poeta,
es escribir una carta,
es querer abrazar.
Abrazar al llegar a una puerta
añorando la calma
es dejarse besar.

Viajar es volverse mundano
es conocer otra gente
es volver a empezar.
Empezar extendiendo la mano,
aprendiendo del fuerte,
es sentir soledad.

Viajar es marcharse de casa,
es vestirse de loco
diciendo todo y nada con una postal,
Es dormir en otra cama,
sentir que el tiempo es corto,
viajar es regresar.

26.8.14

Mosquitos, reyes de las noches del verano / Mosquits, reis de les nits d'estiu: poesia de José Emilio Pacheco


L'estiu té algunes molèsties i segur que si pensem en la nit... tots visualitzem als mosquits. Pesats, insistents, atacadors, xicotets vampirs insaciables. Quin fàstic!

Mosquitos

Nacen en las pantanos del insomnio.
Son negrura viscosa que aletea.
Vampiritos inermes,
sublibélulas,
caballitos de pica
del demonio.

La il·lustració és de Charlie Bink
 

24.8.14

Dónde está el amor? Quizás en lo que tendemos... poema de José Ángel Valente



El amor está en lo que tendemos
(puentes, palabras ).

El amor está en todo lo que izamos
(risas, banderas).

Y en lo que combatimos
(noche, vacío)
por verdadero amor.

El amor está en cuanto levantamos
(torres, promesas).

En cuanto recogemos y sembramos
(hijos, futuro).

Y en las ruinas de lo que abatimos
(desposesión, mentira)
por verdadero amor. 

21.8.14

Ompliré el mar de sol: poesia de M. Roser Algué


El mar d'estiu sembla un altre mar. El mar ple de sol, enlluernant com menuts mirallets és magnífic i eixe mar sols el podem veure i gaudir a l'estiu.

Ompliré el mar de sol

Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...

Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rere els núvols;
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.

Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...

I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia... 

La il·lustració és de Jennifer Lambein.

20.8.14

Ámame, ríete... con poesía / Estima'm, sonriu-te... amb poesia


El somriure va unit a la felicitat, a l'amor. Un somriure és tot un esclafit d'àtoms d'alegria i una de les millors maneres d'expressar un bon estat d'ànim i una relació d'empatia amb l'altre. Un gran somriure volem compartir hui amb tots vosaltres, amb poesia.

 ...
Ríete de la noche, 
del día, de la luna, 
ríete de las calles 
torcidas de la isla, 
ríete de este torpe 
muchacho que te quiere, 
pero cuando yo abro 
los ojos y los cierro, 
cuando mis pasos van, 
cuando vuelven mis pasos, 
niégame el pan, el aire, 
la luz, la primavera, 
pero tu risa nunca 
porque me moriría. 


18.8.14

Versos en un país de cuento / Versos en un país de conte


Pobre llop, quasi l'han deixat fora del conte i... què faria ells sense els altres personatges? Us invitem a llegir el poema d'Adriana Helena, que per cert té un blog de poesia infantil molt xuli, Versos dulces y salados, i ja voreu...

Personajes de cuento
(Adriana Helena)

El famoso lobo feroz
corre y corre muy veloz.

Se lo nota preocupado,
se peina muy apurado

Teme que cierren su cuento
y no pueda zambullirse dentro.

Quiere salir en la foto
moderno y andando en moto.

lo sigue Caperucita roja
con calzas nuevas y botas.

La abuelita viene atrás
hablando con celular.

ha llamado al leñador
que resultó un gran señor.

Todos llegaron a tiempo
para tirarse en el cuento.

Roguemos que nadie lo toque
así allí pasan la noche.

Il·lustració de Lucia Rafanelli.

9.8.14

A voz do búzio / Hitória do Senhor Mar - La veu de la caragola / Història del Senyor del Mar poesia infantil portuguesa



Aquest dissabte volem navegar amb la poesia fins la veïna Portugal. Dos poemetes infantils, estiuencs i mariners, en portuguès. S'apropem la caragola a l'orella i escoltem con ressonen els versos i la música del mar. Us encantaran.

A voz do búzio

Eu trouxe da praia
Um búzio bonito
Que tem um segredo
Em que eu acredito.
Lá dentro escondido
Alguém a chamar…
Ponho-o ao ouvido
Escuto a voz do mar
O mar e o sol
E a praia inteira
Guardados num  búzio
Na minha algibeira.


História do Senhor Mar

Deixa contar
era uma vez
o senhor mar
com uma onda …
com muita onda…
E depois?
E depois …
Ondinha vai
Ondinha vem
Ondinha vai
Ondinha vem
E depois…
A menina adormeceu
nos braços de sua Mãe.

7.8.14

Un poema d'amor: romanç del Sol i la Lluna



L'estiu és un moment especial per iniciar un enamorament. Però, aquest amor que hui us presentem és molt, molt, molt universal. S'enceta un romanç entre el Sol i la Lluna i tot l'univers està participen del seu gran amor.

El sol i la lluna
(Gabriel Janer Manila)

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.

La il·lustració és de Valentí Gubianas, creada especialment per al poema.