29.7.15

Una mariposa me lleva...a volar con ojos de niño: poesía de Teresa Delgado


Sembla que la imaginació és inversament proporcional a la edat, però no sempre és així... tan sols cal mirar la vida, el món, amb ulls de nen, com en aquest poema de la nostra amiga Teresa Delgado. No s'oblideu de tenir sempre la mirada nova i ben fresca i comprovareu com tot canvia. 

Una mariposa me lleva, en sus alas, hasta una flor.
Una flor me lleva, en su aroma, hasta aquel pájaro.
Un pájaro me lleva, en su pico, hasta un nido lejano.
El viento me lleva, entre sus dedos, hasta la hierba verde.
El agua que pasa por la hierba,
me lleva en sus labios hasta un charquito,
el barco de papel que cruza el charco
me lleva a una historia inaudita
de fantasmas y piratas.
Los piratas me llevan a un bolsillo,
en el bolsillo me encuentro una canica,
dos botones
y tres piedrecitas preciosas,
también la casa de un caracol.
Allí me quedo a esperar que pase algo…
No soy semilla
Soy mirada de niño.
(Teresa Delgado)

La il·lustració és d'Agnès Boulloche.

27.7.15

Poetàrium: web de poesia catalana


Poetàrium és una web de poesia catalana que ens permet llegir una interessant selecció de poemes de 33 poetes actuals, junt a la seua biografia. Està basada en un DVD produït per l’Institut Ramon Llull i pensat per a la seva difusió internacional.


Us fiquem un tastet de la poetessa Margarita Ballester:

Alforja
(Margarita Ballester)

L’amor és conversar amb els déus
a l’ombrós paradís de móres i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d’antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.


23.7.15

Abecedari poètic: llibre de poesia infantil de Salvador Comelles


L'estiu és un temps genial per a llegir poesia, jugar amb els versos i crear-me. El llibres de poesia infantil cal que estiguen presents en la nostra motxilla viatgera. Hui us recomanem, per a ficar en eixa motxilla, Abecedari poètic, de Salvador Comelles i publicat per Cruïlla.

És un llibre amb poemes infantils diferents, divertits, originals, innovadors, tots agrupats sobre el fil conductor de l'alfabet. 24 poemes amb una temàtica ben diversificada que contenen als seus versos la lletra corresponent de l'abecedari. Versos que no ens deixen indiferents i que són fantàstics per a compartir (adults-xiquets o entre els propis xiquets) qn aquests llargues vesprades d'estiu. Les il·lustracions d'Àngels Ruiz ens permeten assaborir amb més gust encara cadascun dels poemes.

Us fiquem un tastet del que podeu llegir i hem triat la lletra L de Lectura perquè ens ha encantat la proposta de compartiment lector:

L
Lectura
(Salvador Comelles)

Planto un grapat de lletres
com si fossin llavors.
I quan en surti un llibre
el llegirem tots dos. 






Un llibre de poesia infantil per llegir i rellegir, per jugar amb la poesia des de diferents vessants. Al final del llibre se'ns fa la proposta de fer una llista de coses que ens agraden i comencen per cadascuna de les lletres de l'alfabet. Arrepleguem el repte i us fiquem la nostra llista:

Tastem l'Abecedari

Amistat
Bellesa
Cultura
Diversitat
Estiu
Flama
Gira-sol
Humanitat
Il·lusió
Juliol
kiwi
Lectura
Marxa
Nadar
Oreig
Pintura
Qüestionar
Rialla
Somni
Trobador
Unicorn
Valencià
Xiquet/a
Yacaré
Zum-zum
 
I vosaltres, quina és la vostra llista?

21.7.15

Solcant el mar de la poesia, enlairant els versos infantils / Surcando el mar de la poesía, aireando los versos infantiles


La paraula, els versos i la poesia, no te fronteres: creuen mars i oceans, volen per damunt de grans i tous núvols, juguen entre els deserts, escalen grans muntanyes, fan niu entre els frondosos arbres dels boscos... tot per aplegar a les orelletes dels xiquets i xiquetes.

No s'ho creeu? Doncs llegiu aquests poemes infantils i ho comprovareu.

Escribo este papel
y lo convierto en barco,
que llegue hasta tus manos
 cruzando por los charcos.



Doblé un papelito
me puse a cantar
 palabras mezcladas
lo hicieron volar...

Il·lustracions d'Ángela Cuéllar.

18.7.15

Verdemar Poemar, versos del mar: poesia infantil marina



Verdemar Poemar: Versos del Mar from Salvia
 
A l'estiu ens agrada jugar amb la poesia, però amb esta calor millor fer-ho damunt de les ones marines, plenes d'escuma de mar. Per a compartir amb vosaltres el nostre joc poètic hem realitzat aquesta presentació: VERDEMAR Poemar, versos del mar, amb 10 poemes marins -5 en castellà i 5 en català- que esperem us agraden.

Què, naveguem per la poesia? Us aseguro que els poemes d'estiu són molt refrescants, com Oda al Verano o Poemes de l'estiuPoemes i activitats per a l'estiu, algunes de les estiuenques presentacions poètiques d'aquest blog.

14.7.15

Verano y sol, arena y mar, con la canción voy a bailar: canción infantil de Vero Kou


Estiu i sol, arena i mar, cançons i poesia -il. de Judith Clay-

És hora de ficar-li ritme a estos dies de calor estiuen, de vacances i joc i ho fem amb el ritme i la veu de Vero Kou.

Verano y sol, arena y mar
Mucho calor, y a disfrutar
En vacaciones voy a jugar
Verano y sol, arena y mar

Llegó el verano me voy de viaje
ya tengo listo mi equipaje
andando en coche por las montañas
quizás durmiendo en una cabaña.

Verano y sol, arena y mar
Mucho calor, y a disfrutar
En vacaciones voy a jugar
Verano y sol, arena y mar

Llegó el verano me voy de viaje
Por la ventana miro el paisaje
montando en bici llego a la playa
me llevo gafas, gorra y toalla.

Verano y sol, arena y mar
Mucho calor, y a disfrutar
En vacaciones voy a jugar
Verano y sol, arena y mar

Llegó el verano me voy de viaje
de vacaciones y a descansar
hasta la vuelta mis amiguitos
tendremos mucho para contar.




13.7.15

Poesia i fotografia,un tàndem perfecte: Núria Miramelsmots + Josep Pallarés


Mitjançant el Facebook hem pògut conèixer a Núria Pujolàs -Núria Miramelsmots- i així poder gaudir dels seus micropoemes que donen la paraula a les fotografies de Josep Pallarés. Ens encanta aquesta unió de fotografia  i poesia, original i reflexiva, com pessics de sal que ens assaboreixen la vulgar quotidianeitat.

A més, aprofitem per a recomanar-vos la lectura del llibre de poesia de Núria Pujolàs V de bes, recull de poemes publicats per Voliana Edicions. Poemes breus, directes i colpidors, com bombolles d'aire fresc, xicotetes reflexions sobre les relacions humanes. Ideal per a ficar-se'l a la butxaca i anar llegint per tot arreu.

Us fiquem un tastet d'aquest poemes immersos en la fotografia:











10.7.15

Al rico helado! Cucuruchos de helado espolvoreados de poesía / Poema de gelat amb sabor de versos


Estiu i gelats, tot el mateix. Un del plaers d'aquest calor és el refrescant gelat. Els cucurutxos, amb la seua cruixent galeta i la bola coronant-lo, poden ser de molts sabors i colors, tots bons i atraients, i cadascú té el seu favorit: de nata o de xocolata, de llimó o de maduixa, de menta o de vainilla... trieu vosaltres... i damunt l'empolvorem de poesia. Nyam-nyam, saborós, molt saborós...

Cucuruchos
 
De lluvia o de menta,
de arroz o de sol...
Decide tú el gusto,
color y sabor.
Los hay de albahaca,
de nube o de voz,
de sencillas flores
o de corazón.
Hoy vendo baratos
helados y soy
la que más vocea
del verano en flor.
¡Helados, muchachos,
helados de amor
sabor a canela,
menta y relimón,
que ya está el verano
en el corazón!



Aquests versos són de la nostra amiga i poetessa María Rosa Serdio i formen part d'un llibre de poesia infantil, Bolso de niebla, que està coent-se ara mateix i prompte podrem llegir, en l'editorial Pintar pintar. Desprès de llegir-lo ens ha quedat tan bon sabor de boca que volem més -prompte podrem assaborir-lo, ja us avisarem-.

La il·lustració és de Susan Gal, simpàtica i refrescant, però no pertany al llibre que s'està editant.

8.7.15

¡Hola, que me lleva la ola!... ens deixem portar per la gran ona de la poesia



¡Hola, que me lleva la ola!

¡Hola, que me lleva la ola,
hola, que me lleva a la mar!

¡Hola, que llevar me dejo
sin orden y sin consejo,
y que del cielo me alejo
donde no puedo llegar!

¡Hola, que me lleva la ola,
hola, que me lleva a la mar!

La il·lustració és de Mioke.

6.7.15

Tic-tac, canta un relojito, tic-tac, canta su canción y lo acompasamos con los versos


Tic-tac, tic-tac, va passant el temps volant. El rellotge marca amb el seu ritme i musicalitat cada moment, tots, els bons i roïns, els alegres i tristos, els festius i avorrits, els que tenen sabor a sal marina o a pi de muntanya. Tic-tac, tic-tac, va passant el temps i nosaltres l'acompanyem de poesia.

Tic-tac, canta un relojito,
tic-tac, canta su canción.
Tic-tac, cuenta despacito
el paso del tiempo
con mucho tesón. 

Tic-tac, está muy contento,
tic-tac, le encanta contar,
tic-tac, segundos, minutos,
y hora tras hora
ve el día pasar. 

Tic-tac, y así poco a poco,
tic-tac, va dejando atrás,
tic-tac, con ritmo animado,
presente y pasado,
¡no puede parar!

La il·lustració és de Stefan Turk.

5.7.15

A l'estiu, poesia de nit i de dia


Poesia a l'estiu: a la platja i al riu, de nit i de dia, poesia a casa cada dia.

A la nit esclat d'estels
i de dia sol intens,
poesia a totes hores
mentre els mots fan nous cels.

A les cases, poesia,
a la mar i al camp i al cor,
poesia sota el sol
i amb la lluna el teu vers...

3.7.15

Hoy quiero soñar en griego: poesia de Raúl Vacas


 S'imaginem com de malament estan passant els grecs aquesta setmana. Després d'uns anys de patiment i sacrifici -per a uns més que per a altres-, sempre amb l'aigua al coll, sembla que estan en el moment clau i decisori per al seu futur. Es solidaritzem amb el poble grec i ho fem de la mà dels versos de Raúl Vacas Polo.

Hoy quiero soñar en griego,
pensar en griego, escribir en griego,
practicar el griego,
griegorizarme.
Comer yogures griegos,
hablarte al oído en griego,
cantar a Moustaki en griego,
bailar sirtakis en una taberna griega,
dormir en un rincón de Atenas,
amanecer en Rodas, junto al mar,
hecho un coloso.
Recitar mis poemas a las cariátides
de los templos. Ser templo, Ulises, Penélope.
Sentir la raíz del alfabeto,
ser metáfora, transporte,
soñar con el Olimpo, beber ambrosía,
abarrotar el ágora,
cambiar el curso de la Historia.
Ganar el presente.
Conquistar el futuro.
Olvidar el pasado.
Resucitar de las ruinas.

La il·lustració és de Bosco Rey-Stoll.

2.7.15

Estaba un viejo pirata, cataplum, catalejo... jugando con los versos



L'estiu, el mar, els vaixells i... els pirates! Aventurers de la mar, lladres per excel·lència que de vegades són víctimes també de robatoris. S'imagineu com serà furtar-li el vaixell a un pirata? Diu el refrany, en castellà, que quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón... doncs aquest lladre de lladres en tindrà un grapat de perdons.

Però millor llegim el poema de Ramón Iván Suárez Caamal i seguim el ritme dels seus versos per a descobrir el que li ha passat a aquest vell pirata:

Estaba un pirata viejo
cataplum, catalejo
mirando su viejo barco
caraplam, caramarco
lo miraba en el espejo
cataplum, catalejo
en un espejo sin marco
caraplam, caramarco.

De tanto que lo miraba
caraplam, carababa
izó aquel buque las velas
caraplam, carabela
cuando buscó ya no estaba
cataplam, catababa
ni el espejo ni la estela
caraplam, carabela.

Il·lustració de Laura Sua Camp.

29.6.15

Canción de vacaciones: poesia estival amb els avis



L'estiu és joc i alegria, són vacances escolar i tenim tot el dia per a gaudir del temps lliure. Com que molts pares encara no tenen vacances, molts xiquets i xiquetes comparteixen llargues estones amb els avis, insubstituibles familiars als qui ens estimen amb bogeria. Juguem també amb ells i amb la poesia.

Canción de vacaciones
(Esthel Mariotto de Mirassou)  

Es bueno el verano
porque hace calor
y, como no hay clases,
aún es mejor.

No es que no me guste
estar en la escuela
pero es que es más piola
estar con la abuela.

que si la acompaño
a hacer un mandado,
cuando hace calor
me compra un helado,

y toda la tarde
puedo ir a jugar
porque ningún chico
debe trabajar.

 ¡Qué lindo el verano,
qué lindo que es!
Salir de paseo
cada dos por tres,

ir a la pileta,
no andar abrigado
y, si hace calor,
dormir destapado.

Esta es la más linda
de las estaciones.
¡Es que son los meses
de las vacaciones!

La il·lustració és d'Andrea Bianco 

27.6.15

Un poema d'amor per al primer dissabte d'estiu / Un poema de amor para el primer sábado de verano



Pétalos de agua
son tus besos;
un poema tu mirada,
¡tu mirada el cielo!
Para sentir tus labios
no hace falta
subir al universo;
contigo y el mar me basta
para echar poesía,
para decir un «te quiero»
hecho por alegrías.
Un «te quiero»
que enciende un amor
con otro amor,
una llama con otra llama,
el alma con otra alma.
¡Qué colores tan níveos
los calores!
¡Qué amaneceres de sol
los que se aman!
¡Qué atardeceres tan dulces
nacen en las miradas!
En ese altar de gozos,
se hace el corazón,
y hasta el yo se pierde en ella.

25.6.15

Animals màgics: llibre de poesia infantil d'Édouard Manceau


Jugar amb la poesia, des de menuts, és quasi la única manera d'endinsar-los a la bellesa dels poemes. Per a fer-ho, a més de la paraula oral, recitada o cantada, necessitem de bons llibres de poesia infantil, divertits i atraients, com aquest que hui us presentem, Animals màgics, d'Édouard Manceau, publicat per Cruïlla.

De gran format, amb una edició excel·lent, podem jugar a descobrir, visual i poèticament, com els objectes quotidians es transformen en animals (a sota us deixem un vídeo on podeu veure com fer-ho, menejant les llengüetes). Rima, joc, imaginació,... Un llibre per llegir i rellegir, fantàstic per aquestes llargues vesprades d'estiu.

Us fiquem un exemple:

La tetera
(Édouard Manceau)

Hi havia una vegada una tetera
que venia del país dels gegants.

Tenia el te d'una manera
que feia créixer als infants.

Si el que en bevia petit era,
al cap de no res ja era gran.

Segons una llegenda estrangera
un dia hi va caure un nan.

I en sortir de la tetera
ja era tot un elefant!

24.6.15

Veinticinco maneras de cocinar poemas: receptes poètiques

Receptes per cuinar plats poètics -il. Atena Shams-

S'arromanguem les mànigues i fiquem les mans a la massa. Hui anem a cuinar poemes i, com que no som cuinerpoetes, seguim les instruccions de Fernando de la Cruz que és un bon chefpoètic, com ho ha demostrat en el següent poema i en altres que apareixen al seu llibre de poesia infantil Si el avestruz volara.

Llegiu amb atenció i seguiu pas a pas la recepta, segur que us surt un bon plat de poesia.


Veinticinco maneras de cocinar poemas
(Fer de la Cruz)

No hay que desescamarlo, batirlo o precocerlo;
simplemente lo sacas del librero.

Si tu poema es rico en metáforas,
verás cómo se le inflan al contacto con la flama.

Cualquier otro ingrediente retórico o poético
lo hará quedar crujiente al tocarlo con los dedos.

Deberá cocinarse el poema satírico*
en manteca de cerdo o con lonjas de tocino.

Un poema solemne
queda mejor asado o sofrito en poco aceite.

Si el poema tiene rimas,
valdrá la pena si las empanizas.

Los caligramas quedarán divinos
para adornar la mesa como manteles finos.

Si el poema es en prosa, déjalo que chorree y hará crepas hermosas.

¿Poemínimos? Entradas estupendas
a la hora que acostumbres la merienda.

El soneto, el romance, la sextina…
son una exquisitez al salir de la cocina.

La lira en cordonblue queda sublime;
sólo pruébala y dime.

Pero para un riquísimo desayuno en la cama,
nada mejor que una oda nerudiana.

Ahora que los buenos poemas para niños
te mantendrán picado todo el resto del libro.

¿Queda un jaikú?
Mi postre favorito.
Cómelo tú.
Pero no dejes nada
que se te vuelve tanka.

¿No que eran veinticinco? ¿Cuántos faltan?
Los otros ya los tienes en la panza.

* Poema satírico: El que te hace reír a carcajadas
por las cosas ridículas del mundo, un poquito exageradas.

23.6.15

Bona nit de sant Joan, feliç revetlla amb poesia


Ja ha aplegat, per fi tenim ací la màgica Nit de Sant Joan. Recordeu cremar tot allò que no us agradi, cremar i renàixer de nou amb tota la màgia que porten els bon desitjos per a encetar un nou temps de bonança, amor, alegria, felicitat... Us desitge una molt bona nit plena de bons auguris, foc, música i bon llantar, ball i bany a la mar i, com no, amb poesia.

Bona revetlla de sant Joan!

Cançó final

L’estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l’albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.
És endebades que jo sospiri.
Canta l’ocell felicitat
i és un miratge i un deliri
Només els somnis són veritat.
Claror del dia. La mar s’atura:
el pols d’argent tot just li bat.
Entorn, la vida se’ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.

Us deixem, a més, amb un grapat de refranys sobre sant Joan i la seua festa.

La il·lustració és de Subi.

22.6.15

Llegó el verano, llegó con poesía / L'estiu ha vingut de nou, amb poesia



Llegó el verano
que rima con O.
Sol, canción,
sandía y melón.

El mar suena a risa
y el pueblo a tambor.
[Que no acabe nunca esta canción…]
Helado, pescado
y vestidos de lima limón.
[Que no acabe nunca esta canción…]
¡Cuaderno,
libro de texto
y lápiz del dos!
Qué bonito fue rimar
el verano con la O…
(autor desconegut)

La il·lustració és de Chiara Perrella.

18.6.15

De ola en ola, de verso en verso; poesia d'Antonio García Teijeiro



 Ens desixem bresolar amb els versos, damunt de les ones, amb el vaixell de la poesia. Navegem-hi...

De ola en ola

De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba
cada mañana.

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.

La il·lustració és de Cocci Lune

16.6.15

S'acomiadem del curs escolar i mostrem el nostre agraïment als mestres, amb poesia



Abans que s'acabe el curs volem acomiadar-se de tots i totes les mestres que dia a dia ens segueixen. Gràcies per la vostra gran llavor educativa, per la lluita contínua per a que tots els/les alumnes aprenguen i que la seua educació siga la millor possible. Gràcies per la vostra dedicació, sense mirar temps ni retallades, per la vostra sensibilitat i empatia amb els xiquets i joves, per la vostra imaginació i creativitat... Gràcies perquè sou un pilar fonamental en la nostra societat. 

Ara s'acaben les classes, però sabem que la vostra feina no s'acaba mai. Us volem acomiadar amb un poemeta molt boniquet, de Núria Alberti, una amiga en la poesia que seguim per mig del seu blog.

 Guix o pissarra digital.
Tant se val!
Tu ens ensenyes un munt de coses
a les nostres ments curioses.
Infermera o cantant
artista o vigilant.
Quantes hores hem viscut plegats,
atrafegats.
Ara és l’hora dels adéus
i dir: nens desapareixeu!
Però et trobarem a faltar.
Bon estiu
i ara, a descansar!

 Besadetes a tots i totes i no s'oblideu d'incloure la poesia entre els jocs de l'estiu.

La il·lustració és d'Icecreamwar.

15.6.15

Poema del gato que no parpadea, d'Ana Merino


Hi ha coses que sols es veuen quan estem molt atents, vigilants, sense quasi parpadejar. Coses que estan, però semblen invisibles i sols uns ulls molt espavilats estan a la guaita, com els ulls d'els gats. Volem tenir aquests ulls mentre llegim aquests versos d'Ana Merino.

Poema del gato que no parpadea

Los ojos del gato
que no parpadea
son grandes ventanas
que nunca se cierran.

El mundo es pequeño
para su mirada,
todo lo descifra, 
nada se le escapa.

Con su enorme vista
toca el infinito
vestido de estrellas
y allí se sorprende
de verse a sí mismo
en otro planeta
mirando a la tierra.

Los ojos del gato
que no parpadea
a veces se asusta
de lo que contemplan.

La il·lustració és de Roman Antonov.

12.6.15

Poética 2.0, app de poesia: Poesia Valenciana I, d'Ausiàs March a Estellés



Ja sabeu el que ens agrada la poesia i les noves tecnologies, així que hem tingut una molt agradable sorpresa quan hem conegut Poética 2.0 la primera aplicació audiovisual de poesia que uneix, interpretació, lletres i tecnologia. Té per objectiu difondre la poesia del nostre país i s'estrena amb la poesia valenciana, d'Ausiàs March a Vicent Andrés Estellés, en valencià.

 Poética 2.0 Poesía Valenciana presenta algunos de los mejores poetas en valenciano en un atractivo formato multimedia. Disfruta de los poemas en las interpretaciones de actores y actrices consagrados del cine y el teatro y sigue los textos línea a línea gracias a la función de lectura guiada. Consulta, además, las opiniones de críticos y estudiosos que ponen en contexto a los autores y sus obras. Disponible próximamente para iPad de forma gratuita en el App Store.
Poética 2.0 ha reunido a actores, poetas y artistas para crear una experiencia única: la poesía como nunca antes la habías visto.
Personajes públicos de todos los ámbitos eligen sus poemas favoritos y los recitan en exclusiva para la web de Poética 2.0

La primera de les aplicacions de Poética 2.0: "Poesia valenciana I: d'Ausiàs March a Estellés" serà presentada a la Filmoteca Valenciana el proper 16 de juny, a les 11:00 hores. A la presentació assistiran: José Luis Moreno (director de CulturArts), els creadors de Poética 2.0, Mar Gómiz de Serranos i Ángel Salguero i alguns dels actors que hi col·laboren, com ara Jordi Ballester, Xavo Giménez, Josep Manel Casany i Sergio Caballero.A més a més assistiran catedràtics i hispanistes que han assessorat en la creació del projecte, com Robert Archer, Ferran Carbó, Elena Escribano i Rosa Mª Rodríguez Magda, i els poetes Joan Navarro, Teresa Pascual i Carlos Marzal.

Com bona app, podem seguir-la en Twitter, Facebook, Instagram, Flickr i Google+. Felicitem a tots i totes les persones implicades en el projecte, tan necessari per apropar la poesia aprofitant els nous dispositius mòbils. La bellesa de la poesia en el mòbil. Genial. Esperem que esta propera setmana la pugam ja descarregar.



Versos con ruedas: llibre de poesia infantil



Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que acaba de sortir publicat en l'editorial Aguaclara: Versos con ruedas, de Teresa Rubira Lorén. Comencem a prendre nota de les lectures per a l'estiu i, com estic segura que incloureu la poesia, ací teniu una bona recomanació.

21 poemes infantils en els que trobem una temàtica variada i atraient per als xiquets i xiquetes.Senzills versos per a iniciar-se en la poesia. Us fiquem un tastet:

Pequeña cárcel
(Teresa Rubira)
Diez nanitos
encerrados,
asustados, agobiados.

Diez churritos
olvidados,
desolados,
empapados.

Diez bolitos
aterrados,
redoblados,
arrugados.

Diez deditos
asfixiados
en la piel 
de su calzado.

*

¿Verdad o mentira?
(Teresa Rubira)

Hueso tiene la breva.
Hueso, la oliva.
Hueso lleva la rosa.
Huesos, la pipa.

Hueso tiene el pepino.
Hueso, la sopa.
Hueso lleva la harina.
Huesos, mi ropa.

Hueso tiene la leche.
Hueso, el café.
Huesos lleva tu boca
para morder.

*

Versos con ruedas
(Teresa Rubira)

Ruedas llevan mis versos,
ruedas sus letras,
grandes, fuertes, redondas,
nada discretas.

Corren, saltan, caminan
siempre en alerta,
suben, bajan, escalan
riscos y cuestas.

Con hermosos colores,
van a mi puerta,
blancas, rojas azules,
verdes de menta.

Anda, coge tu pluma,
ponle las ruedas:
si no subes al verso
solo te quedas.

11.6.15

Abrimos el paraguas para que nos lluevan versos: tres poemas sobre la lluvia / Obrim el paraigües per a que ens ploguen versos


Sembla que per fi la pluja assoma el nas per aquests indrets. Primavera estiuenca fins ara i pluja refrescant hui. Nosaltres, com sempre, ho volem celebrar amb poesia i art. Ester García té una boniqueta il·lustració que ha creat per a un poema amb molta pluja, d'Hugo Mujica. Ens ha encantat i volem compartir-ho amb tots vosaltres, junt a altres dos poemes sobre la pluja del mateix autor.

Lluvia sobre la lluvia
(Hugo Mujica)

Al fondo,
sobre una mesa, debajo de
un árbol desnudo,

una taza
desborda la lluvia.

Desborda, cae, y dibuja un charco,
un espejo, una vida.

*


Lo abierto
(Hugo Mujica) 

Cae quieta la lluvia,
                 lo abierto mana.
Cae la lluvia, cae sobre
la espera,
en la caída la lluvia es su camino
                                 y el camino su llegada.
Hay que osar lo abierto y la caída:
                                      el desierto de la sed
                                                         no la sed del desierto.
*

Infancia
(Hugo Mujica)


Llueve
y al árbol le pesan sus hojas,
                            a los rosales sus rosas. 
Llueve
y el jardín huele a infancia, 
a cercanía de todos los milagros,
                                 a ausencia de todas las memorias.

9.6.15

Ens tallem els cabells i les tisoretes segueixen el ritme de la poesia / Poema infantil de Germán Berdiales: Las tijeras de mamá



Ja tenim prop l'estiu i a molts xiquets i xiquetes els tallen els cabells per a suportar millor el calor i tenir menys problemes per a pentinar-se després del bany. Alguns van a la perruqueria, però altres ho fan a casa i és la mare la que, tisora en mà, xiqui-xiqui-xac, els talla. Són les tisoretes les protagonistes d'aquest fet i el ritme del seu só el podem seguir amb aquest poema.

La tijera de mamá

Cuando me recorta el pelo
la tijera de mamá,
va diciendo en su revuelo:
chiqui-chiqui-chiqui-cha...,
aletea,
viene y va,
y a mi oído cuchichea:
chiqui-chiqui-chiqui-cha.
Cuando el pelo me recorta
la tijera de mamá,
charla más de lo que corta:
chiqui-chiqui-chiqui-cha.

La il·lustració és de Margarita Surnaite.