7.7.19

Deixeu-me la lluna per somiar i el sol per jugar... sentim l'estiu amb poesia


Omplim l'estiu de records: l'encís de la lluna estival, el sol que ens enlluerna la mirada, els flaires d'un passeig pel camp, el salobre del mar que ens acarona la pell, els jocs i les rialles que no miren el temps. Omplim-se de vivències aquest estiu per a que en els freds dies d'hivern puguem traure els records de la butxaca del nostre cor.

Deixeu-me gaudir del temps de l'estiu, jugar i somiar, també poemar...

Deixeu-me la lluna

Deixeu-me la lluna,
ben plena d’encís,
enmig la llacuna,
lluny del compromís.
Porteu-me a la vora
d’aquest sol reial,
potser em farà nosa?,
potser em farà mal?
Deixeu-me l’estiu,
cansat, al meu hort
enmig els enciams.
Somiar, com abans,
en amples records
per sentir-me viu. 

La il·lustració és de Rita Cardelli.

6.7.19

Versos de Asturias: viatgem al Cantàbric amb la poesia infantil


Estem a l'estiu, temps de relax i també de vacances. Molts aprofitem per viatjar i conèixer altres llocs, altres cultures, altres llengües. Però també podem viatjar i conèixer el món sense menejar-se de casa. Cóm? Llegint! Hui, per exemple, us proposem una estança a un lloc ben bonic, totalment diferent a la nostra mediterrània; Astúries.

L'editorial Pintar-Pintar ens proposa, a través de la poesia infantil, conèixer la seua terra asturiana amb saborosos versos, Versos de Asturias, de Daniel García Granda i il·lustracions d'Ilemi Cuesta Mier. El llibre de poesia infantil el podem llegir en castellà o en asturià: Versos d'Asturies, dins de la seua col·lecció Poesía ilustrada. Podem trobar un bon grapat de poemes que ens obriran el cor d'una meravellosa terra plena de cultura i tradicions, amb un paratges paradisíacs i una gent que feinera i amb empenta que ens obri els braços per acollir-nos.

Del Llevant al Nord, del Mediterrani al Cantàbric viatgem amb la poesia. No s'oblidem aquest estiu de ficar un llibre de poesia infantil a la motxilla dels xiquets i xiquetes.

Cantar Cantábrico
(Daniel García Granda)
Méceme, marea
¿Te quieres tumbar
de espaldas flotando
en la cama del mar?
Veremos las nubes
tapar, destapar
gaviotas y cielo
y vuelta a empezar.
Y si quieres ser
feliz de verdad
cierra bien los ojos:
siente sol y sal.

O podem llegir també en la seua llengua original:

Cantar Cantábricu

Áñame, marea
¿Nun te quiés chucar
de llombu flotando
na cama la mar?
Vamos ver les ñubes
tapar, destapar
gaviotes y cielu
y vuelta a entamar.
Y si cuentes ser
feliz de verdá
zarra bien los güeyos:
sienti sol y sal.


5.7.19

Where the Sidewalk Ends: llibre de poesia infantil de Shel Silverstein... Aprenem anglès amb poesia



Què tal si aprofitem l'estiu per aprendre o reforçar el nostre coneiximent de l'anglès? Us animem a llegir poemes en aquesta llengua, en la seua versió original, per anar enxopant-se de la riquesa lèxica i expressiva que la poesia anglesa en ofereix. Al blog, a més, hem anat penjant un bon grapat de poemes en anglès que us poden ser útils en aquest joc d'aprenentatge, però, a més, us volem recomanar un llibre que ens encanta, ple de bona poesia, imaginació, pinzellades de crítica i pessics d'humor: Where the sidewalk ends, de Shel Silverstein, un autor ja clàssic de la literatura infantil, editat per Penguin.

Aquest llibre de poesia infantil, il·lustrat i escrit per Shel Silverstein, recopila 139 poemes adreçats a xiquets i xiquetes de diferents edats, des d'Educació Infantil fins el tercer cicle d'Educació Primària, que també faran la delícia dels adults -per si volem donar-li una ullada... us encantaran-.

Where the sidewalk ends es va publicar el 1974 i és la seua primera col·lecció de poemes Instantàniament se li va aclamar com un clàssic. Els seus poemes i dibuixos van ser aplaudits per la seva ingenuïtat, la seva saviesa irreverent i la seua tendresa. Després va editar dos llibres més de poesia infantil: A Light in the Attic (1981) i Falling Up (1996), que aprofitem també per a recomar-vos.

Us diquem un tastet del llibre, començant pel poema que li dona nom:

Where the Sidewalk Ends
(Shel Silverstein, trad. Ben Clark)

There is a place where the sidewalk ends
And before the street begins,
And there the grass grows soft and white,
And there the sun burns crimson bright,
And there the moon-bird rests from his flight
To cool in the peppermint wind.

Let us leave this place where the smoke blows black
And the dark street winds and bends.
Past the pits where the asphalt flowers grow
We shall walk with a walk that is measured and slow,
And watch where the chalk-white arrows go
To the place where the sidewalk ends.

Yes we'll walk with a walk that is measured and slow,
And we'll go where the chalk-white arrows go,
For the children, they mark, and the children, they know
The place where the sidewalk ends.

*
Hay un lugar, un sito, donde la acera acaba,
donde la calle aún no ha comenzado;
allí la hierba crece blanca y blanda
y allí el sol carmesí brilla y calienta
y allí la luna alada reposa de su vuelo
y se baña en la brisa mentolada.

Larguémonos de aquí, donde el humo es tan negro
y las lúgubres calles nos constriñen.
Lejos de las canteras de las flores de asfalto
con pasos calculados y sin prisa,
que nos guíen las flechas de tiza blanca al sitio
donde la acera acaba.

Sí; sin prisa y con pasos calculados,
por el camino blanco de las flechas de tiza
que pintaron los niños, porque los niños saben
bien cuál es el lugar donde la acera acaba.




For Sale
(Shel Silverstein)

One sister for sale!
One sister for sale!
One crying and spying young sister for sale!
I’m really not kidding,
So who’ll start the bidding?
Do I hear the dollar?
A nickel?
A penny?
Oh, isn’t there, isn’t there, isn’t there any
One kid that will buy this old sister for sale,
This crying and spying young sister for sale?


3.7.19

Colors d'estiu al mar... amb la poesia



Els colors del cel i del mar lluïxen ben fort amb la llum de l'estiu. Paisatges per gaudir d'un temps de calor, refrescant-se amb la brisa del mar i omplint la mirada de vacances i poesia.

Vistes al mar

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

La il·lustració és de Cathy Horvath-Buchanan

2.7.19

Acertijo, acertijo... se riegan versos sin botijo


Per aquest dimarts de juliol us retem a que endevineu de que està parlant Gloria Fuertes en aquests versos (per si de cas, al final del poema us fiquem la solució, tan sol cal que passeu el ratolí per damunt).

Acertijo, acertijo,
tiene agua y no es botijo.
Va sin gorro
y con pitorro.

Acertijo, acertijo,
tiene agua y no es botijo.
Tiene goma y no es pelota
(por billón cuenta sus gotas).

Vive en la ciudad,
vive en el jardín,
y cuando se enrosca
parece un reptil.

Vale más de lo que vale,
cuando llueve nunca sale.
Hace crecer a las plantas
y nadie le canta.
—¿Qué era?
(la manguera)

La il·lustració és d'Elsa Mora.

1.7.19

Vacances escolars amb poesia



L'escola s'ha quedat buida de xiquets i xiquetes. El silenci impera a les aules. Cadires i taules reposen sense sentit esperant un nou curs escolars. Es tanca la porta de l'escola, que ara s'ha quedat soleta; però encara es respira poesia que sura en l'ambient.

Bones vacances escolars! No s'oblideu aquest estiu de llegir i poemar.

Vacances d'escola

M'he quedat tota soleta,
nens i nenes ja han marxat.
Les classes callades i buides...

L'estiu ja és arribat!
El porxo sense converses,
el pati mut de rialla.

La calor que tot ho envolta...
m'ha deixat sense canalla!

La il·lustració és de Merel Eyckerman.

23.6.19

Revetlla de sant Joan: foc, màgia i poesia


Hui tenim la nit més llarga i màgica de l'any, la nit de sant Joan. Ho tenim tot reparat per a un bon sopar en excel·lent companyia i un grapat de coses roïnes, que al llarg de l'any hem anat acumulant, que anem a cremar. Saltem la foguera junts? Vinga, va, acompanyeu-me, que en cada salt tenim bona poesia i bonics desitjos.

Molt bona i poètica revetlla de sant Joan.
 
La revetlla

-Bona nit, tingueu, estrelles!
Si voleu baixar al carrer,
l’hem guarnit per la revetlla
amb garlandes de paper,
banderoles, serpentines
i fanalets de colors.
Vindran músics a tocar-hi
uns balls ben engrescadors.
Us veiem que esteu tant soles
d’una a una, al cel tan gran,
que ens hem dit: “Val més que baixin
i amb nosaltres ballaran”.
Si la festa fos molt llarga
i al carrer tinguéssiu fred,
podríeu arrecerar-vos
dintre d’algun fanalet.
Els veïns d’altres revetlles
quedarien admirats
d’uns fanalets japonesos
mai tan ben il·luminats.
-Bona nit, amics, i gràcies!
El cel no ens deixa venir,
però mirarem la festa
i us farem llum des d’aquí.

La il·ustració és de Yoriyuki -  些細なこと.

21.6.19

Ara... alegria, estiu, poesia


Rebem l'estiu i les vacances escolars amb molta alegria i... refrescant poesia.

Ara

Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria!

Sol i sol i per a sempre 
sol al fons de la memòria! 
Alegria viva en mi, 
per a sempreviva, viva 
com el llumenaret blau 
de la rondalla més llunya.

Ai, no! No em digueu que no 
durarà aquesta alegria! 

La il·lustració és de Lucy Fleming

19.6.19

La lluna es refresca al mar... de la poesia / La luna se refresca en el mar... de la poesía, de Graciela Genta


La lluna, juganera, també vol refrescar-se al mar. Per una escala d'estrelles, i amb el banyador ficat, baixa per a bussejar amb el mapa de l'escuma.

Canción
(Gabriela Genta)

Por un tobogán
de estrellas,
la luna llegó
hasta el mar
y en una barca
de espumas
fue por mapas
de cristal.

La il·lustració és de Barbara Vagnozzi.

18.6.19

Habla la maestra, con la voz de la poesía


Hui li donem veu a la mestra per a que, abans d'acabar els curs acadèmic, ens diga unes paraules sobre la seua manera d'entendre l'educació i la seua estima pel seu alumnat.

Habla la maestra

Llego a la escuela todos los
días renovada en mi alma la flor del
cariño a mis alumnos. Dejo en la
puerta de entrada, como se deja el
polvo de la calle, toda la angustia, el
pesimismo que pudiera tener:
Y entro, llena el alma de la
blanca luz del optimismo sano que
vierto como la bendición sobre la
cabecita de mis alumnos.
Y siempre, siempre prefiero
llegar a su corazón antes que a su
cerebro, porque el cerebro pueden
llenarlo cuando grandes, en la vida,
ellos mismos estudiando, pero el
corazón, si no se llena cuando es
tierno, queda vacío para siempre.

Il·lustració de Marta Montañá.

5.6.19

Tenim cura del medi ambient... amb poesia / Cuidamos el medio ambiente... con poesía



Hui és el Dia Mundial del Medi Ambient / Día Mundial del Medio Ambiente. És un dia fantàstic per a festejar tot el que ens regala el nostre entorn i també per a prendre consciencia de tot els que estem fent malbé: súper consumisme, ús abusiu de plàstics, deixalles per tot arreu, aigües brutes, aire contaminat, sobreexplotació dels recursos naturals, animals en perill d'extinció, boscos i selves cremades, manipulació del sers vius, i un llarg etcètera. 

Entre tots podem aturar aquesta boja destrucció del medi ambiente, podem aconseguir retornar de vida a la Terra. Els poemes que a continuació hem seleccionat fan referència a aquesta presa de conciencia i actuació responsable i consequent. El xiquets i les xiquetes ho comprenen immediatament, estimen la Terra i no volen estropejar-la, però... i nosaltres els adults?

La rumba del Medi Ambient
(Carles Cano)

Et recitem aquest poema,
la Rumba del Medi Ambient;
si vols cuidar el teu món,
escolta-la ben atent.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Comença per reciclar
tot allò que consumeixes.
Almenys el vidre i el paper,
als contenidors ho deixes.

No deixes l'aixeta oberta
quan et raspalles les dents;
la dutxa és millor que el bany,
t'estalvia aigua i temps.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Les piles són perilloses,
al fem no es podem tirar,
busca un lloc on n'arrepleguen;
porta-les sense tardar.

No tires papers ni fem
als carrers o al camp,
la natura i la ciutat
xomrients t'ho agrairan.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Ara ja ho saps col·lega,
aprén bé estos consells
o ens carreguem el planeta
si cadascú va a la d'ell.




I ara més poemetes en castellà per a conscienciar-nos, 
cada dia, de tenir cura dels nostre medi ambient
(malauradament desconeixem alguns dels seus autors/es):

Nací para cuidar
esto que veo:
para cuidar la lluvia,
para cuidar el viento,
para cuidar al ave,
al pez y a lo pequeño.
Nací para cuidar
el Universo.
(Estefy)



El reciclaje
Los niños pequeñitos
conocen lo que es reciclar,
y por eso todos quieren
el medio ambiente cuidar
en sus casas y en sus clases,
papel y cartón separar
de plásticos, envases y vidrios por igual.
Es labor hermosa,
todos podemos participar,
y casi sin darnos cuenta
de nuestra tierra cuidar,
para poder disfrutar
y nuestro planeta amar,
aire, agua y tierra,
debemos salvar.




El sol y la luna
hablan de la Tierra,
la ven muy cansada

y parece enferma.

Su cielo está gris,
no es azul, ni claro,
su mar está sucio
y los peces pálidos.

Los ríos sin agua,
los campos muy secos
y se talan árboles
en pos del progreso.

Los osos no hibernan,
las aves no emigran,
bla, bla, bla, siguen
mientras que la miran.

Muy callado un niño
los escucha hablar,
no sabía nada,
¡él quiere ayudar!

Promete a los astros
cuidar de la Tierra,
ahorrar, reciclar,
siempre protegerla.

(Marisa Alonso Santamaría)
*



El planeta clama a gritos
por cuidado y atención,
si no ayudamos al cambio,
vendrá la muerte y destrucción.
La tierra espera paciente,
¡Paren la contaminación!
Porque el daño ecológico
ya no tendrá solución.
Dañan la naturaleza,
contaminan a los mares,
cortan y talan los árboles,
de los montes tropicales.
Cuando vienen las tormentas
los gritos de inundación,
¡Son los rayos y los truenos
el rugir de su interior!
Las temperaturas suben
y los polos se deshielan,
Talan y cortan árboles
¡Años para crecer llevan!
¿Para qué nos sirve el oro
si contaminan los mares?

¿Para qué sirven riquezas
si en la tierra no habrá nadie?

*

Cuidemos el planeta
(Delia Arjona)

El mundo se encuentra enfermo.
Agoniza, ya no puede respirar,
Todas sus aguas saben mal…
¡Hagamos algo para poderlo salvar!

Antes de que el sistema muera,
pongámonos a trabajar,
busquemos juntos una receta
para nuestro planeta cuidar.

Muchos árboles podemos plantar,
concienticemos a las personas,
al planeta vamos a oxigenar
y disfrutaremos de su sombra.

El papel que ya no usemos,
que reciclarlo tendremos.
No morirá ningún árbol
y el planeta cuidaremos.

Las pilas contaminantes,
al agua no debemos tirar.
Es un gran daño ecológico
que llevará años limpiar.

Si amamos la naturaleza,
debemos empezar a reciclar,
para que en el Planeta futuro
todos podamos respirar.

Para que la Tierra no muera,
debemos empezarla a cuidar.
Ayudamos a la creación entera
y con ella podremos contar.






Les il·lustracions que acompanyen a tots aquests poemes són de Nerina Canzi.

4.6.19

Poemant i jugant a la biblioteca de Cocentaina / Poemando y jugando en la biblioteca de Cocentaina

M'agrada l'estiu, m'agrada la poesia (il·lustracions d'Amelicart /ア・メリカ)

El curs va acomiadant-se, però a la biblioteca de Cocentaina encara ens resten les últimes sessions d'animació lectora. Enguany estem jugant amb la poesia i s'ho estem passant molt divertit. Hem creat poemes col·lectius, poemes d'amor, hem cantat i ballat amb els versos, s'hem emocionat amb les seues paraules, hem dramatitzat alguns poemes, les rialles ens han sortit en alguns dels contes poètics, hem aconseguit molta màgia amb les fórmules dels encanteris... i ens han encantat els poemes que els xiquets i xiquetes ens han anat regalant. Us deixem de mostra un botó, dos poemes que han creat els alumnes de 4rt. del col·legi Sant Joan Bosco de Cocentaina... preparant l'estiu.

El verano
Al verano le gusta
pintar los campos
de amarillo intenso
y de alegres cantos.

Ponerse el bañador
coger el flotador,
meterse en la piscina
¡y darse un chapuzón!

Ir a la playa
y refrescar el día
con un buen helado
de vainilla.

Subir a la montaña,
admirar el paisaje,
encontrarse unaarña
y volver al valle.

Hacer un picnic,
comer sandía,
montar en bici
y terminar el día
con un cielo de estrellas
que en la noche brillan.

4B: Gabriel, Badr, Nirmine, Lucía, Álex, Leyre, Marc, Yurena, Nil, Gorka, Ilyas, Hugo, Marta, Mireia, Alexia, Lara, Raquel, Itziar, Dani, Abdellah, Abduallah.


El verano
Al verano le gusta
pintar de amarillo
las flores al viento
y recoger el trigo.

Ponerse el bañador
de rallas coloridas,
tomar el sol
y darse un chapuzón.

Calentar la orilla
de la playa
y hacer castillos
de arana mojada.

Envolverse cada noche
con un manto de estrellas
y en hermosos sueños
jugar con ellas.

Comerse un helado
de fresa y limón
de postre jugoso
¡y también un melón!

Refrescarse en el río
cuando hace calor
pescar con la red
un cangrejo mordedor. 
(Alumnes de 4rt. A )


29.5.19

Poemas para leer a Troche y Moche: llibre de poesia infantil de José Luis Ferris


José Luis Ferris ens presenta el llibre de poesia infantil Poemas para leer a Troche y Moche, il·lustrat per Teresa Novoa i publicat a l'editorial Anaya Infantil y Juvenil. Poesies amb una temàtica i estil ben variat i que van directe al cor.

El poemari reuneix 24 poesies dividides en 5 apartats: 

Los árboles y otros amigos: poemes dedicats a la naturalesa
Mis queridos animales, amb versos molt divertits
La poesía es para todos: versos per a la reflexió
Trabalenguas y canciones 
Cosas del corazón: pomes a personatges de la seua vida

El llibre està dedicat a dos germans bessons, Troche i Moche, dos xiquets amb una personalitat contraposada i que li serveixen d'espectadors-lectors per intuir com reaccionaran els altres lectors menuts davant dels seus versos.

El vendedor de arcoíris
(José Luis Ferris)

El vendedor de arcoíris
le dijo a la flor pequeña:
si te falta algún color
para ser del valle dueña,
deja que yo te rocíe
con la luz que el agua sueña.


El árbol de mi calle
(José Luis Ferris)

En mi calle hay un árbol
que por la noche
llena todas sus ramas
de ruiseñores.

Antes de ir a la cama
salgo al balcón.
Me saluda contento
un ruiseñor.

En mi calle hay un árbol
que por la noche
abre su verde alma
a troche y moche.



El llibre és recomanable per als primers lectors, una bona guia per endinsar-se a la poesia.

27.5.19

Universo Lorca: web sobre Federico García Lorca

Federico García Lorca il·lustrat per Jan-André Granheim
Volem compartir amb tots vosaltres una molt bona notícia: la web Universo Lorca, impulsada per la Diputació de Granada junt a altres institucions, i que reuneix en un sol lloc web, per primera vegada, la vida i obra del poeta i la seua vinculació al territori. Aquesta plataforma digital s'integra en un projecte més ampli que pretén vincular a García Lorca amb tots els espais de la seua terra natal relacionats amb la seua vida i producció artística. La web vol potenciar la figura de Federico García Lorca mitjançant recursos culturals, educatius i turístics.

La web aglutina molta informació sobre més de 40 llocs lorquians dividits en diferents zones, ofereix cinc rutes en format cartogràfic i permet establir-ne altres en funció dels interessos del visitant.

Té una completa biografia i una gran secció sobre la seua obra, dividida en la seua emprempta literària, musical i filmogràfica. A més, la web disposa d'un índex alfabètic amb prop d'un centenar de persones lligades al poeta i altres dades útils: museus, visites i una agenda actualitzada d'esdeveniments.

Un lloc ben interessant per a tots els amants de l'univers Lorca. Entre i doneu-li una ullada.

25.5.19

Sh sh, eh guapa: poètica en femení d'Isabel Martín Ruiz


Per aquest dissabte plujós i primaveral us volem compartir un poema d'Isabel Martín Ruiz, dins d'una poètica femenina, sobre les dones, i el poc que ens agrada aquestes actituds que intenten generalitzar-nos com a sexe dèbil i decoratiu. Som persones, en igualtat de gènere i tenim nom propi.

Sh sh, eh guapa

No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!

Soy Isabel, María, Amparo, Julia.
Soy Manuela, Lucía, Paloma, Ana.

Soy del 70%
que ha sufrido violencia física o sexual a
manos de una pareja.

Soy tu madre, tu hermana, tu compañera de trabajo,
tu amiga, la que pasa por ahí.

Soy a la que llamas calienta-pollas.
La que escucha tu… “no me dejes así ya que estás”

Soy la de la talla M con extra de curvas intallables.

Soy a la que acabas de asesinar y van 992

Soy la que ve los anuncios de reglas limpias,
azules (¿?) que huelen a nubecitas.

Soy por la que dices levantas tu puño machista en las
manis del 8 de marzo, “compañero” activista.

Soy una bruja.

Soy la bisnieta de “la pobre” que era muy guapa y
simpática con la que los hombres se portaron mal.

Soy a la que violaste asqueroso cabronazo.

Soy la de “es que iba provocando”.

Soy la que se cansa de “supuestos” casos de (…)
y de “presuntos” asesinos.

Soy a la que no das gracias.

Soy la que cuidó y cuida y está hasta el coño.

Soy la de
“hija tú no tengas prisa de hombre que ahí se te acaba todo”.

Soy a la que obligáis a parir (que no a ser madre).

Soy a la que temes libre.

Soy a la que llamaste marimacho y guarra.

Soy Antonia,
Esther,
Laura,
Ángela,
Alba,
Frida.

No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!

Il·lustració d'Elena Papadimitriou.

24.5.19

Vaig a una escola molt guai, on poemem i aprenem


El temps d'anar a l'escola va acabant-se. El curs ha passat corrent, volant, com en un suspir. És que quan estem passant-ho bé sembla que el temps tinga pressa, sense adonar-se'n. El professorat i l'alumnat segur que han gaudit d'un temps i un espai compartit, d'un aprenentatge conjunt, d'una il·lusió permanent.

Per a tota la comunitat educativa va adreçat aquest poemeta de Vicent Camps

Vaig a una escola especial
on estudiar
és disfrutar.
i disfrutar
és una cosa natural.

Vaig a un col.legi
molt guai,
on...què be!
ho passem ben rebé.

I aixó fa gust
que m'han dit
que no hi ha
cosa pitjor,
com anar a l'escola
a contracor.

Us desitgem que aquesta recta final del curs acadèmic siga tan bonica, interessant i emocionant com l'inici de curs... i amb poesia encara millor.

La il·lustració és de Tanja Stephani.

22.5.19

Comptem cabretes i pintem ocells: llibre de poesia infantil de M. Dolors Pellicer


Hui us volem fer una recomanació  ben bonica: versos per adormir-se i despertar-se, versos per aclucar els ulls i per obrir-los, versos per somiar i per imaginar... Comptem cabretes i pintem ocells és un llibre de poesia infantil de Maria Dolors Pellicer, amb il·lustracions d'Irene Bofill i que està editat per Andana dins de la seua molt recomanable col·lecció Vagó de versos.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí i és una delícia de poemari. Ens presenta poemes per acomiadar-se del dia, com aquest que parteix del nostre refrany A la taula i al llit, al primer crit:

Al llit!
(M. Dolors Pellicer)

Au, al llit
al primer crit!

Tot el dia 
ja hem jugat,
hem trescat
i no hem parat.

Ara cal,
per descansar,
cloure els ulls
i no parlar.

Sols així
vindrà soneta
per donar-nos
un regal:
un bell somni
que ens durà
de viatge
fins demà.

Au, al llit...
i bona nit!

  


Poemes dolços de caramel que somien i pugen al cel; poemes rodonets i xicotets per fer riure als menudets...

La puça més grossa
(M. Dolors Todolí)

-Bona nit!
-La puça més grossa
que et pique  el melic
i la més xicoteta
la punta del dit.

-I la mitjaneta?
-Aquesta, 
que estiga quieta.

-I la que canta en anglés?
-Aquesta
que no faça res.

-I la que sembla un confit?
-Que calle i que dorma
tota la nit,
com tu,
com jo
com la puça que sembla un baló.

Poemes amb molt de ritme per despertar-se amb un somriure i anar a l'escola com a una festa:

La meua escola es desperta
(M. Dolors Pellicer)

La meua escola es desperta
a ritme de txa-txa-txa.
A la porta sonen banjos, 
a l'escala el contrabaix,
més endins se senten notes
de trombons i saxos alts.
Les guitarres, enfilades
a la taula del fdespatx,
carrisquegen divertides,
mai no perden el compàs.
El piano i la trompeta,
sempre tan enamorats,
van llançant-se miradetes
quan comencen a sonar.
Les congues i els clarinets,
d'allò més acomboiats,
fan duets vius que contesta,
amb estrèpit, el jazzband.
I un estol d'ocellets cantaires
que de cel van aplegant,
als xiquets i les xiquetes,
en convida a anar-hi entrant.

Un llibre que us volem recomanar, sobretot per a compartir adults i menudets a casa, i anar omplint les orelletes de poemes que donen la benvinguda al dia o la nit. Molt xulo.

20.5.19

Medias y cuentos: l'àvia teixeix històries i poemes


Tric-trac, tric-trac... l'àvia va tricotant mentre teixís paraules i poc a poc van formant-se les històries, les narracions van prenent cos... punt al dret, punt a l'inrevés... el nanet apareix i l'ovella s'amaga, la pastora la busca darrere l'escala... punt al dret, punt a l'inrevés... les madeixes de colors fiquen el paisatge... Cóm m'agraden els contes que tricota la meua àvia!

Medias y cuentos
(Gervasio Melgar)

En la vieja cocina,
mientras las horas pasan,
la linda abuela teje
con hilos y palabras.

Con hilos teje medias
muy grandes y muy blancas.
Y con palabras teje…
¿Qué teje con palabras?

Teje cuentos bonitos
de pastoras lozanas,
y enanitos barbudos,
y princesas robadas.

Mientras la abuela teje
con hilos y palabras,
los ojos de los nietos
se embellecen y agrandan.

Cae fuera la lluvia,
sobre la tierra arada,
y el viento silba y ruge
con fuerza extraordinaria.

Y ante un mundo de rulos
y un montoncito de almas,
la linda abuela teje
con hilos y palabras…

Pero en la gran cocina,
los canarios cantan,
baila el fuego dorado,
duerme el perro de caza.

La il·lustració és d'Anne Derenne

16.5.19

Himno al árbol: poesia de Gabriela Mistral


Himno al árbol

Árbol hermano, que clavado
por garfios pardos en el suelo,
la clara frente has elevado
en una intensa sed de cielo.

Árbol que anuncias al viandante
la suavidad de tu presencia
con tu amplia sombra refrescante
y con el nimbo de tu esencia.

Árbol diez veces productor:
el de la poma sonrosada,
el del madero constructor,
el de la brisa perfumada,
el del follaje amparador.

Hazme en el dar un opulento.
¡Para igualarte en lo fecundo
el corazón y el pensamiento
se me hagan vastos como el mundo!

Y todas las actividades
no lleguen nunca a fatigarme;
¡Las magnas prodigalidades
salgan de mí sin agotarme!

Árbol que no eres otra cosa
que dulce entraña de mujer,
pues cada rama mece airosa
en cada leve nido un ser.

¡Haz que a través de todo estado
-niñez, vejez, placer, dolor-
asuma mi alma un invariado
y universal gesto de amor!

La il·lustració és de Leszek Andrzej Kostuj.

7.5.19

Que tengas un gran día, mejor aún si es con poesía


Que tengas un gran día

Que tengas un gran día… a menos que tengas otros planes.

Esta mañana desperté emocionado con todas las cosas
que tengo que hacer antes que el reloj sonara.

Tengo responsabilidades que cumplir hoy. Soy importante.
Mi trabajo es escoger qué clase de día voy a tener.

Hoy puedo quejarme porque el día está lluvioso...
o puedo dar gracias porque las plantas están siendo regadas.

Hoy me puedo sentir triste porque no tengo más dinero....
o puedo estar contento porque mis finanzas me empujan a planear mis compras con inteligencia.

Hoy puedo quejarme de mi salud....
o puedo regocijarme de que estoy vivo.

Hoy puedo lamentarme de todo lo que mis padres no me dieron mientras estaba creciendo....
o puedo sentirme agradecido de que me permitieran haber nacido.

Hoy puedo llorar porque las rosas tienen espinas ....
o puedo celebrar que las espinas tienen rosas.

Hoy puedo autocompadecerme por no tener muchos amigos....
o puedo emocionarme y embarcarme en la aventura de descubrir nuevas relaciones.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a trabajar....
o puedo gritar de alegría porque tengo un trabajo.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a la escuela....
o puedo abrir mi mente enérgicamente y llenarla con nuevos y ricos conocimientos.

Hoy puedo murmurar amargamente porque tengo que hacer las labores del hogar....
o puedo sentirme honrado porque tengo un techo para mi mente y cuerpo.

Hoy el día se presenta ante mí esperando a que yo le de forma y aquí estoy, soy el escultor.

Lo que suceda hoy depende de mi.
Yo debo escoger qué tipo de día voy a tener.

Que tengan un gran día… a menos que tengan otros planes...

La il·lustració és de Lisandro Rota.