31.8.15

Stop als incendis: poesia de Francesc Rodrigo


Acaben agost amb incendis, com el vàrem començar. "És que hi ha molta sequera", diuen uns; "Els llamps són molt dolents", diuen altres. No vaig a entrar a drap al tema, però el que resulta evident és que tants incendis són molt sospitosos. La Terra, sense la natura, és la mort i no se n'adonem. Un troç per ací, un poquet per allà, un més gran... i tot desapareix, les flames s'ho mengen tot i ja no es pot tornar endarrere. No sols canvia el paisatge, canvia tot.Trist, molt trist i real.

I nosaltres, què fem? Protegim de debò el nostre patrimoni natural? Sóm conscients que per damunt del valor crematístic està el valor ecològic? Us deixem amb un poema que ens ajudarà a seguir reflexionant.

Incendi
(Francesc Rodrigo)

Després del foc creix,
com un dibuix,
la taca més negra.

No importa que tot s'esquerde
si el vi crema i és aspra la son.

Des dels ulls s'escampen
les amples planícies
d'un cos que el vent ja rossega.

D'arbres, no n'hi ha.

La il·lustració és de Roberto Weigand.

28.8.15

Canta el grill o som nosaltres els que cantem? : poesia per a un dia d'estiu


Canta el grill a l'estiu, sense aturar-se, ni de dia ni de nit. Canta el grill i la seua música ens transporta a les faules clàssiques i a la poesia. Però... que passaria si al despertar-se pel matí ens hem convertit nosaltres en grill? Cóm voríem el món?

El grillo

Música porque sí, música vana,
como la vana música del grillo,
mi corazón eglógico y sencillo
se ha despertado grillo esta mañana. 

¿Es este cielo azul de porcelana?
¿Es una copa de oro el espinillo?
¿O es que en mi nueva condición de grillo
veo todo a lo grillo esta mañana? 

¡Qué bien suena la flauta de la rana!
Pero no es son de flauta: es un platillo
de vibrante cristal que a dos desgrana
gotas de agua sonora. ¡Qué sencillo
es a quien tiene corazón de grillo
interpretar la vida esta mañana!

La il·lustració és de Marta Montañá

27.8.15

Bed in summer, Robert Louis Stevenson nursery rhyme / Al llit en estiu: poema de Robert Louis Stevenson


No, no és fàcil anar-se'n a dormir a l'estiu i menys encara els xiquets i xiquetes. Sembla que el dia s'allarga tant que invaeix la nit imai trobem l'hora de gitar-se. Però cal descansar i així al dia següent estarem en plena forma per a continuar la marxa estival i vacacional. D'això va el poema infantil del gran escriptor Robert Louis Stevenson.

Bed in Summer

In Winter I get up at night
And dress by yellow candle light.
In Summer, quite the other way,
I have to go to bed by day.

I have to go to bed and see
The birds still hopping on the tree,
Or hear the grown-up people's feet
Still going past me in the street.

And does it not seem hard to you,
When all the sky is clear and blue,
And I should like so much to play,
To have to go to bed by day? 

Les il·lustracions són de Marina Seoane.

26.8.15

Yo sólo sé que soy: poema en femení de Marta Arteaga


Yo sé que estoy hecha de historias
palabras que se hilan y acarician mi cuerpo
cuentos que me susurran al oído
contándome canciones del alma.

Yo sé que mis historias nacen a través de mi corazón abierto
latiendo y riéndo,
que hablan de quién yo soy
y soy como cualquier ser humano,
de cómo siento la vida y ante ella me expreso.

Yo sé que creo desnuda, abierta, expuesta, vulnerable y tierna,
entregada a lo que ha de nacer
pues para eso nací,
y es ésta la razón de mi existir.
Yo sé que cuando creo y me recreo
invento la vida de nuevo.

Yo sólo sé que Soy... 

La il·lustració és de Daliah Ammar

24.8.15

Cielo de agua: llibre de poesia infantil d'Aramís Quintero


Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que ens ha encantat, Cielo de agua, d'Aramís Quintero, amb il·lustracions de Betania Zacarías, editat pel Fondo de Cultura Económica.

Un llibre preciós que obri als xiquets i xiquetes les portes de la fantasia per mig de la poesia.  El poemari ha rebut el premi de la Fundación Cuatrogatos 2015, perquè segons el jurat és un "Excelente cuaderno para propiciar un enriquecedor encuentro de los niños con la poesía de alto vuelo artístico. Composiciones originales, con gran riqueza de intenciones y significados, que transitan por variados registros expresivos: desde lo humorístico y lo lúdico hasta lo intimista y lo reflexivo". 

El llibre també va ser guardonat amb el X Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños, corresponent a 2013, que atorga Mèxic i el Fondo de Cultura Económica. 

Molt recomanable. Us fiquem un tastet:

Voces
(Aramís Quintero)

¿Qué se dirán los gallos
al alba, cuando cantan
en los patios lejanos?

¿Qué se dirán los perros,
en la noche, cuando ladran
de una casa a la otra, 
de una cuadra a otra cuadra?

¿Y los búhos? ¿Los grillo?
¿Las tórtolas? ¿Las ranas?

¿Y qué dirán, meciendo
su cabeza de bronce,
allá en el campanario, 
las campanas?


Temprano
(Aramís Quintero)
En la playa,
temprano,
cuando nadie ha llegado,
el sol sale solito
y salado.

Como un caracolito
que alguna ola trajo.

Le gusta el agua fría
con reflejos dorados,
y la arena que nadie,
todavía, ha pisado.

Como un caracolito
que el agua trae rodando,
el sol sale solito
y salado.


Decoración
(Aramís Quintero)
Se le ocurrió al caracol
pintar su casa de cal
para que le brille al sol.

No le quedó nada mal.

De día es como de sal,
como de espuma y coral.
Y a la tarde, de cristal
con reflejos de arrebol.

De noche es como un farol.
Ni la luna brilla igual.

No le quedó nada mal.

Pero el pobre caracol,
comiendo solo su col,
se pone sentimental.

21.8.15

19.8.15

La papallona que volia ser mosca. Per què? Ho coneixem amb poesia


Bonica, joganera, acolorida, voladora... la papallona sembla ser la reina dels insectes, però... de vegades s'enveja allò que no es té o no es pot fer. Què curiós, mai estem contents amb el que tenim.

Voldria ser mosca

La papallona demana:
trencar l'encanteri,
el si del silenci
un cop per setmana.
Amb vestit preat
de fil sense arrugues
passa el dia emprant
les flors més porugues.
Menja, a cor què vols,
el suc d'una poma,
somia i es posa
a l'ombra del sol.
Quan la tarda cau,
i aplega la fosca,
voldria ser mosca
però no li escau.

 La il·lustració és de Sharon Yamamoto.

18.8.15

Sueño, poesía de Claudia Lars


Sueño 
(Claudia Lars, pseud. de Carmen Brannon)

El niño quiere perderse
entre los árboles;
el niño tiene un caballo
de pura sangre. 



El niño sube a países
de luz y aire;
con una espinita de oro
mata gigantes. 



El niño muerde manzanas
así… de grandes…
y a orillas de un mar de música
llama a su madre.

La il·lustració és de Marcelo Tomé, feta adrede per a la poesia. 

15.8.15

Ciento ocho brazos y pies: ball d'amor al so de la poesia



De vegades hi ha amors que semblen impossibles, com el que protagonitzen en el poema aquest pop enamorat d'un centpeus... un ball d'amor impossible?

Ciento ocho brazos y pies
 
Un pulpo que vivía en Tarragona
amaba a una ciempiés encantadora.
Se la llevó una noche a la verbena,
pero eso, más que un baile, fue una pena.
Porque el pulpo agarraba la cintura
del insecto tan fuerte que, insegura,
iba ella del derecho y del revés
tropezando cada rato con los pies.
¡Amor imposible, qué triste que fue!
La ciempiés sin brazos y el pulpo sin pies.
ella salió huyendo y perdió un zapato,
él le dijo adiós con sus ocho brazos.

La il·lustració és de Kelly Angelovic.

14.8.15

La luna se sienta con Libby: nana de Antonio García Teijeiro



Ja sabeu com ens agraden les cançons de bressol, en diferents idiomes, i hui volem compartir amb tots vosaltres una que és especialment preciosa, La luna se sienta con Libby, escrita per Antonio García Teijeiro per a la seua neta Libby, a qui té un poc lluny i que fa poquet ha visitat.

Preciosos versos d'un gran poeta i avi dels que gaudirà la seua neteta, però també molts més xiquets i xiquetes. Gràcies, Antonio, per compartir.

La luna se sienta con Libby
(Antonio García Teijeiro)

Está la luna sentada
con la niña en una silla.
Están tejiendo las dos
sueños de luz amarilla.

Son sueños de nácar.
Sueños de marfil.
Sueños de amapola.
Son sueños añil.

Sueños de vainilla.
Son sueños de mar.
Son sueños de nata.
Sueños de cristal.

Sueña que te sueña
sueños dibujados,
la niña se duerme
con sueños dorados.

Está la luna sentada
con la niña en una silla.
La niña cerró sus ojos.
Duerme feliz y tranquila.


La il·lustració és de Marina Alekseeva.

4.8.15

Oda a la sandía, de Pablo Neruda



Què bona la fruita d'estiu, a tota hora: refrescant i saborosa. D'entre totes les fruites destaca, pel seu color i frescor, el meló d'Alger o síndria. Riquíssima. Huí l'acompanyem amb poesia. Bon profit!


¡Oh pura,
en tu abundancia
se deshacen rubíes
y uno
quisiera
morderte
hundiendo
en ti
la cara,
el pelo,
el alma!
Te divisamos
en la sed
como
mina o montaña
de espléndido alimento,
pero te conviertes
entre la dentadura y el deseo
en sólo
fresca luz
que se deslie,
en manantial
que nos tocó
cantando.

(Pablo Neruda)

La il·lustració és de Jose Echeverria.

2.8.15

Nit d'estiu, sorollet i poesia... canta la xitxarra



Nit d'estiu

Nit d'estiu, nit de calor.
L'herba s'asseca, però jo, no.
Com més calor fa,
més bé jo estic;
ella rondina, i jo, ric..., ric!...

La il·lustració és de Krisztina Maros.

31.7.15

Los te amo no se van regalando: poema de Zindy Abreu



LOS TE AMO
No se pueden ir regalando,
como servilletas,
los te amo.
Ve tú a saber,
si con cada letra,
se limpian el alma
u otra cosa. 
(Zindy Abreu)

La il·lustració és de Sandi FitzGerald.

29.7.15

Una mariposa me lleva...a volar con ojos de niño: poesía de Teresa Delgado


Sembla que la imaginació és inversament proporcional a la edat, però no sempre és així... tan sols cal mirar la vida, el món, amb ulls de nen, com en aquest poema de la nostra amiga Teresa Delgado. No s'oblideu de tenir sempre la mirada nova i ben fresca i comprovareu com tot canvia. 

Una mariposa me lleva, en sus alas, hasta una flor.
Una flor me lleva, en su aroma, hasta aquel pájaro.
Un pájaro me lleva, en su pico, hasta un nido lejano.
El viento me lleva, entre sus dedos, hasta la hierba verde.
El agua que pasa por la hierba,
me lleva en sus labios hasta un charquito,
el barco de papel que cruza el charco
me lleva a una historia inaudita
de fantasmas y piratas.
Los piratas me llevan a un bolsillo,
en el bolsillo me encuentro una canica,
dos botones
y tres piedrecitas preciosas,
también la casa de un caracol.
Allí me quedo a esperar que pase algo…
No soy semilla
Soy mirada de niño.
(Teresa Delgado)

La il·lustració és d'Agnès Boulloche.

27.7.15

Poetàrium: web de poesia catalana


Poetàrium és una web de poesia catalana que ens permet llegir una interessant selecció de poemes de 33 poetes actuals, junt a la seua biografia. Està basada en un DVD produït per l’Institut Ramon Llull i pensat per a la seva difusió internacional.


Us fiquem un tastet de la poetessa Margarita Ballester:

Alforja
(Margarita Ballester)

L’amor és conversar amb els déus
a l’ombrós paradís de móres i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d’antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.


23.7.15

Abecedari poètic: llibre de poesia infantil de Salvador Comelles


L'estiu és un temps genial per a llegir poesia, jugar amb els versos i crear-me. El llibres de poesia infantil cal que estiguen presents en la nostra motxilla viatgera. Hui us recomanem, per a ficar en eixa motxilla, Abecedari poètic, de Salvador Comelles i publicat per Cruïlla.

És un llibre amb poemes infantils diferents, divertits, originals, innovadors, tots agrupats sobre el fil conductor de l'alfabet. 24 poemes amb una temàtica ben diversificada que contenen als seus versos la lletra corresponent de l'abecedari. Versos que no ens deixen indiferents i que són fantàstics per a compartir (adults-xiquets o entre els propis xiquets) qn aquests llargues vesprades d'estiu. Les il·lustracions d'Àngels Ruiz ens permeten assaborir amb més gust encara cadascun dels poemes.

Us fiquem un tastet del que podeu llegir i hem triat la lletra L de Lectura perquè ens ha encantat la proposta de compartiment lector:

L
Lectura
(Salvador Comelles)

Planto un grapat de lletres
com si fossin llavors.
I quan en surti un llibre
el llegirem tots dos. 






Un llibre de poesia infantil per llegir i rellegir, per jugar amb la poesia des de diferents vessants. Al final del llibre se'ns fa la proposta de fer una llista de coses que ens agraden i comencen per cadascuna de les lletres de l'alfabet. Arrepleguem el repte i us fiquem la nostra llista:

Tastem l'Abecedari

Amistat
Bellesa
Cultura
Diversitat
Estiu
Flama
Gira-sol
Humanitat
Il·lusió
Juliol
kiwi
Lectura
Marxa
Nadar
Oreig
Pintura
Qüestionar
Rialla
Somni
Trobador
Unicorn
Valencià
Xiquet/a
Yacaré
Zum-zum
 
I vosaltres, quina és la vostra llista?

21.7.15

Solcant el mar de la poesia, enlairant els versos infantils / Surcando el mar de la poesía, aireando los versos infantiles


La paraula, els versos i la poesia, no te fronteres: creuen mars i oceans, volen per damunt de grans i tous núvols, juguen entre els deserts, escalen grans muntanyes, fan niu entre els frondosos arbres dels boscos... tot per aplegar a les orelletes dels xiquets i xiquetes.

No s'ho creeu? Doncs llegiu aquests poemes infantils i ho comprovareu.

Escribo este papel
y lo convierto en barco,
que llegue hasta tus manos
 cruzando por los charcos.



Doblé un papelito
me puse a cantar
 palabras mezcladas
lo hicieron volar...

Il·lustracions d'Ángela Cuéllar.

18.7.15

Verdemar Poemar, versos del mar: poesia infantil marina



Verdemar Poemar: Versos del Mar from Salvia
 
A l'estiu ens agrada jugar amb la poesia, però amb esta calor millor fer-ho damunt de les ones marines, plenes d'escuma de mar. Per a compartir amb vosaltres el nostre joc poètic hem realitzat aquesta presentació: VERDEMAR Poemar, versos del mar, amb 10 poemes marins -5 en castellà i 5 en català- que esperem us agraden.

Què, naveguem per la poesia? Us aseguro que els poemes d'estiu són molt refrescants, com Oda al Verano o Poemes de l'estiuPoemes i activitats per a l'estiu, algunes de les estiuenques presentacions poètiques d'aquest blog.

14.7.15

Verano y sol, arena y mar, con la canción voy a bailar: canción infantil de Vero Kou


Estiu i sol, arena i mar, cançons i poesia -il. de Judith Clay-

És hora de ficar-li ritme a estos dies de calor estiuen, de vacances i joc i ho fem amb el ritme i la veu de Vero Kou.

Verano y sol, arena y mar
Mucho calor, y a disfrutar
En vacaciones voy a jugar
Verano y sol, arena y mar

Llegó el verano me voy de viaje
ya tengo listo mi equipaje
andando en coche por las montañas
quizás durmiendo en una cabaña.

Verano y sol, arena y mar
Mucho calor, y a disfrutar
En vacaciones voy a jugar
Verano y sol, arena y mar

Llegó el verano me voy de viaje
Por la ventana miro el paisaje
montando en bici llego a la playa
me llevo gafas, gorra y toalla.

Verano y sol, arena y mar
Mucho calor, y a disfrutar
En vacaciones voy a jugar
Verano y sol, arena y mar

Llegó el verano me voy de viaje
de vacaciones y a descansar
hasta la vuelta mis amiguitos
tendremos mucho para contar.




13.7.15

Poesia i fotografia,un tàndem perfecte: Núria Miramelsmots + Josep Pallarés


Mitjançant el Facebook hem pògut conèixer a Núria Pujolàs -Núria Miramelsmots- i així poder gaudir dels seus micropoemes que donen la paraula a les fotografies de Josep Pallarés. Ens encanta aquesta unió de fotografia  i poesia, original i reflexiva, com pessics de sal que ens assaboreixen la vulgar quotidianeitat.

A més, aprofitem per a recomanar-vos la lectura del llibre de poesia de Núria Pujolàs V de bes, recull de poemes publicats per Voliana Edicions. Poemes breus, directes i colpidors, com bombolles d'aire fresc, xicotetes reflexions sobre les relacions humanes. Ideal per a ficar-se'l a la butxaca i anar llegint per tot arreu.

Us fiquem un tastet d'aquest poemes immersos en la fotografia:











10.7.15

Al rico helado! Cucuruchos de helado espolvoreados de poesía / Poema de gelat amb sabor de versos


Estiu i gelats, tot el mateix. Un del plaers d'aquest calor és el refrescant gelat. Els cucurutxos, amb la seua cruixent galeta i la bola coronant-lo, poden ser de molts sabors i colors, tots bons i atraients, i cadascú té el seu favorit: de nata o de xocolata, de llimó o de maduixa, de menta o de vainilla... trieu vosaltres... i damunt l'empolvorem de poesia. Nyam-nyam, saborós, molt saborós...

Cucuruchos
 
De lluvia o de menta,
de arroz o de sol...
Decide tú el gusto,
color y sabor.
Los hay de albahaca,
de nube o de voz,
de sencillas flores
o de corazón.
Hoy vendo baratos
helados y soy
la que más vocea
del verano en flor.
¡Helados, muchachos,
helados de amor
sabor a canela,
menta y relimón,
que ya está el verano
en el corazón!



Aquests versos són de la nostra amiga i poetessa María Rosa Serdio i formen part d'un llibre de poesia infantil, Bolso de niebla, que està coent-se ara mateix i prompte podrem llegir, en l'editorial Pintar pintar. Desprès de llegir-lo ens ha quedat tan bon sabor de boca que volem més -prompte podrem assaborir-lo, ja us avisarem-.

La il·lustració és de Susan Gal, simpàtica i refrescant, però no pertany al llibre que s'està editant.

8.7.15

¡Hola, que me lleva la ola!... ens deixem portar per la gran ona de la poesia



¡Hola, que me lleva la ola!

¡Hola, que me lleva la ola,
hola, que me lleva a la mar!

¡Hola, que llevar me dejo
sin orden y sin consejo,
y que del cielo me alejo
donde no puedo llegar!

¡Hola, que me lleva la ola,
hola, que me lleva a la mar!

La il·lustració és de Mioke.

6.7.15

Tic-tac, canta un relojito, tic-tac, canta su canción y lo acompasamos con los versos


Tic-tac, tic-tac, va passant el temps volant. El rellotge marca amb el seu ritme i musicalitat cada moment, tots, els bons i roïns, els alegres i tristos, els festius i avorrits, els que tenen sabor a sal marina o a pi de muntanya. Tic-tac, tic-tac, va passant el temps i nosaltres l'acompanyem de poesia.

Tic-tac, canta un relojito,
tic-tac, canta su canción.
Tic-tac, cuenta despacito
el paso del tiempo
con mucho tesón. 

Tic-tac, está muy contento,
tic-tac, le encanta contar,
tic-tac, segundos, minutos,
y hora tras hora
ve el día pasar. 

Tic-tac, y así poco a poco,
tic-tac, va dejando atrás,
tic-tac, con ritmo animado,
presente y pasado,
¡no puede parar!

La il·lustració és de Stefan Turk.

5.7.15

A l'estiu, poesia de nit i de dia


Poesia a l'estiu: a la platja i al riu, de nit i de dia, poesia a casa cada dia.

A la nit esclat d'estels
i de dia sol intens,
poesia a totes hores
mentre els mots fan nous cels.

A les cases, poesia,
a la mar i al camp i al cor,
poesia sota el sol
i amb la lluna el teu vers...

3.7.15

Hoy quiero soñar en griego: poesia de Raúl Vacas


 S'imaginem com de malament estan passant els grecs aquesta setmana. Després d'uns anys de patiment i sacrifici -per a uns més que per a altres-, sempre amb l'aigua al coll, sembla que estan en el moment clau i decisori per al seu futur. Es solidaritzem amb el poble grec i ho fem de la mà dels versos de Raúl Vacas Polo.

Hoy quiero soñar en griego,
pensar en griego, escribir en griego,
practicar el griego,
griegorizarme.
Comer yogures griegos,
hablarte al oído en griego,
cantar a Moustaki en griego,
bailar sirtakis en una taberna griega,
dormir en un rincón de Atenas,
amanecer en Rodas, junto al mar,
hecho un coloso.
Recitar mis poemas a las cariátides
de los templos. Ser templo, Ulises, Penélope.
Sentir la raíz del alfabeto,
ser metáfora, transporte,
soñar con el Olimpo, beber ambrosía,
abarrotar el ágora,
cambiar el curso de la Historia.
Ganar el presente.
Conquistar el futuro.
Olvidar el pasado.
Resucitar de las ruinas.

La il·lustració és de Bosco Rey-Stoll.

2.7.15

Estaba un viejo pirata, cataplum, catalejo... jugando con los versos



L'estiu, el mar, els vaixells i... els pirates! Aventurers de la mar, lladres per excel·lència que de vegades són víctimes també de robatoris. S'imagineu com serà furtar-li el vaixell a un pirata? Diu el refrany, en castellà, que quien roba a un ladrón tiene cien años de perdón... doncs aquest lladre de lladres en tindrà un grapat de perdons.

Però millor llegim el poema de Ramón Iván Suárez Caamal i seguim el ritme dels seus versos per a descobrir el que li ha passat a aquest vell pirata:

Estaba un pirata viejo
cataplum, catalejo
mirando su viejo barco
caraplam, caramarco
lo miraba en el espejo
cataplum, catalejo
en un espejo sin marco
caraplam, caramarco.

De tanto que lo miraba
caraplam, carababa
izó aquel buque las velas
caraplam, carabela
cuando buscó ya no estaba
cataplam, catababa
ni el espejo ni la estela
caraplam, carabela.

Il·lustració de Laura Sua Camp.

29.6.15

Canción de vacaciones: poesia estival amb els avis



L'estiu és joc i alegria, són vacances escolar i tenim tot el dia per a gaudir del temps lliure. Com que molts pares encara no tenen vacances, molts xiquets i xiquetes comparteixen llargues estones amb els avis, insubstituibles familiars als qui ens estimen amb bogeria. Juguem també amb ells i amb la poesia.

Canción de vacaciones
(Esthel Mariotto de Mirassou)  

Es bueno el verano
porque hace calor
y, como no hay clases,
aún es mejor.

No es que no me guste
estar en la escuela
pero es que es más piola
estar con la abuela.

que si la acompaño
a hacer un mandado,
cuando hace calor
me compra un helado,

y toda la tarde
puedo ir a jugar
porque ningún chico
debe trabajar.

 ¡Qué lindo el verano,
qué lindo que es!
Salir de paseo
cada dos por tres,

ir a la pileta,
no andar abrigado
y, si hace calor,
dormir destapado.

Esta es la más linda
de las estaciones.
¡Es que son los meses
de las vacaciones!

La il·lustració és d'Andrea Bianco 

27.6.15

Un poema d'amor per al primer dissabte d'estiu / Un poema de amor para el primer sábado de verano



Pétalos de agua
son tus besos;
un poema tu mirada,
¡tu mirada el cielo!
Para sentir tus labios
no hace falta
subir al universo;
contigo y el mar me basta
para echar poesía,
para decir un «te quiero»
hecho por alegrías.
Un «te quiero»
que enciende un amor
con otro amor,
una llama con otra llama,
el alma con otra alma.
¡Qué colores tan níveos
los calores!
¡Qué amaneceres de sol
los que se aman!
¡Qué atardeceres tan dulces
nacen en las miradas!
En ese altar de gozos,
se hace el corazón,
y hasta el yo se pierde en ella.

25.6.15

Animals màgics: llibre de poesia infantil d'Édouard Manceau


Jugar amb la poesia, des de menuts, és quasi la única manera d'endinsar-los a la bellesa dels poemes. Per a fer-ho, a més de la paraula oral, recitada o cantada, necessitem de bons llibres de poesia infantil, divertits i atraients, com aquest que hui us presentem, Animals màgics, d'Édouard Manceau, publicat per Cruïlla.

De gran format, amb una edició excel·lent, podem jugar a descobrir, visual i poèticament, com els objectes quotidians es transformen en animals (a sota us deixem un vídeo on podeu veure com fer-ho, menejant les llengüetes). Rima, joc, imaginació,... Un llibre per llegir i rellegir, fantàstic per aquestes llargues vesprades d'estiu.

Us fiquem un exemple:

La tetera
(Édouard Manceau)

Hi havia una vegada una tetera
que venia del país dels gegants.

Tenia el te d'una manera
que feia créixer als infants.

Si el que en bevia petit era,
al cap de no res ja era gran.

Segons una llegenda estrangera
un dia hi va caure un nan.

I en sortir de la tetera
ja era tot un elefant!

24.6.15

Veinticinco maneras de cocinar poemas: receptes poètiques

Receptes per cuinar plats poètics -il. Atena Shams-

S'arromanguem les mànigues i fiquem les mans a la massa. Hui anem a cuinar poemes i, com que no som cuinerpoetes, seguim les instruccions de Fernando de la Cruz que és un bon chefpoètic, com ho ha demostrat en el següent poema i en altres que apareixen al seu llibre de poesia infantil Si el avestruz volara.

Llegiu amb atenció i seguiu pas a pas la recepta, segur que us surt un bon plat de poesia.


Veinticinco maneras de cocinar poemas
(Fer de la Cruz)

No hay que desescamarlo, batirlo o precocerlo;
simplemente lo sacas del librero.

Si tu poema es rico en metáforas,
verás cómo se le inflan al contacto con la flama.

Cualquier otro ingrediente retórico o poético
lo hará quedar crujiente al tocarlo con los dedos.

Deberá cocinarse el poema satírico*
en manteca de cerdo o con lonjas de tocino.

Un poema solemne
queda mejor asado o sofrito en poco aceite.

Si el poema tiene rimas,
valdrá la pena si las empanizas.

Los caligramas quedarán divinos
para adornar la mesa como manteles finos.

Si el poema es en prosa, déjalo que chorree y hará crepas hermosas.

¿Poemínimos? Entradas estupendas
a la hora que acostumbres la merienda.

El soneto, el romance, la sextina…
son una exquisitez al salir de la cocina.

La lira en cordonblue queda sublime;
sólo pruébala y dime.

Pero para un riquísimo desayuno en la cama,
nada mejor que una oda nerudiana.

Ahora que los buenos poemas para niños
te mantendrán picado todo el resto del libro.

¿Queda un jaikú?
Mi postre favorito.
Cómelo tú.
Pero no dejes nada
que se te vuelve tanka.

¿No que eran veinticinco? ¿Cuántos faltan?
Los otros ya los tienes en la panza.

* Poema satírico: El que te hace reír a carcajadas
por las cosas ridículas del mundo, un poquito exageradas.