9.9.10

Poesia d'una bruixa per anar a dormir / Poesia de una bruja para ir a dormir


Una de les millors coses que tenen les xarxes socials és que coneixem a molta gent i d'aquesta amistat surten noves idees, s'intercanvien coneixements, s'assabentem de projectes d'arreu del món. I, a més, d'aquestes amistats surten regals poètics com aquest, de María Alicia Esain. Ja hem parlat en altres parts del blog de les seues bruixetes, que ara en acompanyen per anar a dormir. Gràcies, María Alicia!

No tingau por, aquesta bruixa sols fa encanteris de caramel per a regalar a tots els xiquets i xiquetes (això si, els seus encisos tenen la capacitat d'embolicar les paraules de tal manera que surten versos sense que se n'adoneu).

Esta noche cuando tengan
muchas ganas de dormir,
revisen en el ropero,
yo puedo andar por ahí.

...Y cuando cierren los ojos, 
tal vez los haga soñar
con espantos y fantasmas 
y escobas para volar.

Verán mi nariz de bruja 
y una lechuza pintada. 
Si acaso quieren gritar,
¡sólo oirán mi carcajada!/

También vendrá un gato negro 
entre esqueletos deshechos. 
Cuando estén muy asustados,
mi trabajo estará hecho. 

La il·lustració és de Gosia Mosz.

8.9.10

Los que / Els que: rebeldia poètica infantil


Malgrat que la majoria de vegades els adults no se n'adonem, quan es dirigim als xiquets solem manar imposant i així el missatge que reben està ple del pronom "que": que si  has de fer açò, que si camina recte, que si ja està bé de veure tanta tele, que si encara no t'has llavat les mans, que si mastega bé el menjar, que si..., que... Els xiquets i xiquetes es solen rebel·lar davant d'aquestes imposicions, unes vegades per mandra, altres perquè es farten de seguir les normes, o simplement per pur plaer de portar la contraria. O, tal vegada, es que tenen uns sentiments, que ni ells mateixos coneixen, i no saben què fer? D'ací surt el poema de Patricia Iglesias Los que / Els que:

Los que

Que no me baño,
que no me cepillo los dientes,
que tampoco me peino,
ni cuando vienen parientes.

Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.

Que no me gusta dar besos,
que soy muy desobediente,
que no me miro al espejo,
que parezco adolescente.

Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.

Sí, soy un desaliñado.
Sí, un poco desvergonzado.
También un poco atrevido.
Con amigos, divertido.

Ya me tiene tan cansado
Con tantos “que” a mi lado.

Por fijarse como soy,
lo que digo y lo que hago,
nadie se ha dado cuenta
que yo estoy enamorado.

La il·lustració és de Stephen Gilpin.

7.9.10

Refranero apócrifo ilustrado: llibre i activitats per a jugar amb el refranys


Sota el títol de Refranero tamático apócrifo trobem el resultat de la segona convocatòria dels tallers de creació gràfica i literària  Mil de a pie -organitzat pel Departament d'Educació, Cultura i Esports del Govern d'Aragó-. A més del pròleg, el llibre té 45 refranys il·lustrats, un quadern d'apunts amb els millors esbossos i un apèndix amb una descripció detallada de l'activitat, llistat de centres i biblioteques participants, amb una fitxa dels autors que han participat en aquesta experiència.

Ens sembla interessant l'experiència, veure els resultats amb el material i que, a més -cosa que ens sembla encara més interessant- s'haja editat. La publicació és de Pantalia. Ben bé pot servir d'exemple per a portar a l'aula, ara que estem al començament de curs. Jugar amb els refranys i el seu contingut, donar-los la volta, adaptar-los als nostres dies... Si, a més, ho il·lustrem, doncs podem editar-ho i penjar-ho a internet per a compartir-ho amb altres mestres i alumnes.

Com es diu al llibre: Quede al revés o al derecho, lo que se hizo está hecho.

La música y la expresión corporal en Educación Infantil


Us recomanem llegir un interessant article de Mª Carmen Ortega i Mercedes Vico, La música y la expresión corporal en Educación Infantil, publicat en la revista del CEP de Granada Práctica Docente (n. 3, Julio/Septiembre, 2006).

Cançons i jocs infantils, danses, moviment del cos per acompanyar el ritme de la paraula i la música. Un recopilatori molt útil per a portar endavant en l'aula i en el pati de l'escola amb els xiquets de 0 a 6 anys. 

La il·lustració és de Maja Veselinović.

6.9.10

De l'A a la Z: abecedari poètic de Carles Cano per a encetar el curs


Encetem mes, encetem curs acadèmic, encetem il·lusions, encetem activitats poètiques... anem a fer-ho de la millor manera que coneixem: amb la paraula i els versos. Juguem amb l'alfabet, amb totes les seues lletres, perquè amb ell anirem escrivint i llegint poesia al llarg d'aquest curs.

Benvinguts i benvingudes al món poètic de la paraula, dels sentiments i les emocions, de la ciència i el saber, del compartir... Bon curs a tots i totes i... que la poesia us acompanye!

Abecedari 
(Carles Cano)
Tinc totes les lletres
i no me’n sobra cap:

A d’amic i d’abraçada
B de bosc, de bruixa
i de bella dorment encantada
C de cançò, de cor i de cos
com una lluna enamorada

D de dit, de dos i de dau
E de elefanta i d’excursió
d’emigrant i d’embarcar
F de “comença la funció!”
de fall, fill, foll, i de full,
de fell no, que no és cap mot.

G de gat, de got i de galió.
J de jove joglar enjogassat.
de jungla, joc i jeroglífic
K de kiwi, kilo i kayak
L de laberint, de lectura
de lluna, lluny i llibertat.

M de muntanya i de mà
i de mèu, marramèu, mèu
que és la veu de meu gat
N de nit, de nau i de neu
O de oasi, d’ombra i ou
d’oceà i ona acaronant el peu

P de pa que és aliment
i de pi, i de pou i de pau
i també de poma i de peix
de papallona i palau
Q de qui, que i quan
de quasi la cua li cau.

R de riure i de riu-rau
casa de raïm ric i dolç
S de secret i sirena
de serra, de sal i de sol
T de tin! de tren i tresor
de trist, de tabal i de toc.

U d’ungla, d’unió i d‘ull
V de: veig veig…què veus?
un vers verd de viatge
W de Whisky, perquè beus?
No veus, que el cap et dona voltes
i si beus més ja no t’hi veus?

X d’empat en la travessa
i de xarrar, xarop i xiprer
arbre esvelt que creix xino-xano
Y grega d’americà yacaré
i Z de zero, zebra i zebú
zodíac, zoo, zulú i acabem!.

Tinc totes les lletres
i no me’n falta cap.

La il·lustració és de Paul Thurlby.

5.9.10

Haikus d'animalets i bestioles


Haikus d'animalets i bestioles
(Francesc Arnau i Chinchilla)

La sargantana
dóna vida a la pedra
per una escletxa.

L'aranya es gronxa
damunt la seua xarxa,
sempre duu corda.

La papallona
s'ha convertit en pètal
d'una rosella.

La serp dibuixa
en meitat de la sorra
la seua ombra.

La il·lustració és de Simona Cordero.

4.9.10

Diada d'Estellés: versos a la lluna, a la lluna de València, d'un gran valencià. Homenatge a Vicent Andrés Estellés


Hui, dia 4 de setembre, data del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993), volem unir-se a l'homenatge que des d'ara -i esperem que per molts més anys- se li fa des del País Valencià. Es tracta de celebrar anualment la Diada d'Estelles, una festa en homenatge a la nostra cultura i al gran poeta.

La idea ha sortit per part de determinats blocaires, entre ells els d'Amics Arbres, i ens sembla genial. Una forma fantàstica de celebrar una festa per la llengua i la paraula, per la comunicació, per la poesia; a més, un homenatge més que merescut a aquest gran escriptor i poeta.

Però a més, en diversos pobles i ciutats, es celebra un àpat popular, per a que la gent puga enjuntar-se també físicament i gaudir en companyia de bon menjar i beure, junt a l'alegria de llegir i escoltar poesia. El nostre poeta té molts versos que fan referència a menjars típic valencians... menjant i recitant, bevent i cantant.

Des d'aquest raconet aplaudim aquesta tan bona idea i, com hem dit al principi, ens sumem a l'homenatge amb un dels poemes que més ens agraden i que volem compartir amb tots vosaltres. Un poema "a la lluna de València" d'un gran valencià. Versos a la lluna que cada nit, per tot arreu, ens enlluerna en la foscor, de les muntanyes i dels carrers, de la mar i del secà, de la vida i de l'ànima. Com a Vicent... ens enamora la lluna, la lluna de la muntanya!



Cançó de la lluna
(Vicent Andrés Estellés)

La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!

És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!

Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.

La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.

¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.

Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.

Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.

Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.

Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.

Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.

La il·lustració de la lluna és de MolMolly.

3.9.10

Necessiten els llibres de poesia infantil i juvenil portar un quadern d'activitats adjunt? / Son necesarios los cuadernos de actividades en los libros infantiles y juveniles?


Ara que estem a punt de començar el curs escolar es hora de fer algunes reflexions en veu alta. Dins d'aquest apartat de "Poetiqüestionari" hem estat xerrant de diferents qüestions al voltant de la poesia infantil i juvenil i hui volem demanar-vos la vostra opinió sobre un fet puntual: Per què hi ha tants llibres de poesia infantil i juvenil que inclouen darrere un quadern o pàgines d'activitats? Penseu que és convenient? Que ajuda a fomentar la poesia? Que són recursos didàctics imprescindibles per a recolzar la difusió poètica a l'aula? Són llibres de poesia infantil i juvenil pensats sols per a utilitzar-se a l'aula? Necessiten els versos aquestes activitats per aplegar als lectors? Necessiten els lectors aquestes activitats per a endinsar-se en la poesia? Aquests llibres van adreçats als xiquets i joves lectors o als mestres?

Què us semblaria a vosaltres, professors i mestres, pares, bibliotecaris... si després de llegir un llibre de Miguel Hernández, per exemple, us manaren fer activitats al voltant de la seua poesia?

Ens encantaria que ens deixareu les vostres opinions i us agraïm, d'avant mà, el vostre testimoni reflexiu.

La il·lustració és de Marta Montañá.

1.9.10

Poesías del otoño: selección de poemas del otoño para jugar en la escuela / Poemes de la tardor

En setembre estrenem alegria a les aules i una nova estació, la tardor, que esperem gaudiu amb poesia! Hem fet una selecció de Poesías del otoño, en castellà, per a que ho disfruteu a l'aula (la presentació se la podeu descarregar,  imprimir, compartir...). Incloem també poesies de la tardor, en català, per si us interessa. La lectura d'aquests versos segur que us fa més lleugera l'acomiadament de l'estiu.



Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño                                                              

31.8.10

Adéu a les vacances d'estiu / Adios a las vacaciones de verano

Hui finalitzem el mes i encara resten dies per a que l'estiu acabe. Però... que és l'estiu sense vacances? Aquestes si que acaben hui per a la majoria de gent. Ara toca tornar a la feina, reempendre la rutina diària... millor amb il·lusió i plens d'energia. La nostra actitud positiva segur que és contagiosa, com és contagia la bona poesia.

Volem, des d'ací, desitjar-vos una estupenda retornada a la feina i/o estudis. Li diem adéu a les vacances d'estiu amb una certa enyorança i un gran somriure en la mirada.

Adios al verano

Huérfana queda la mar,
de los cuerpos de verano,
con el vaivén de las olas
se queda sola pensando.
Los sueños de piel canela,
los tequieros entregados;
vacaciones y caricias
la arena los va enterrando.
Que sola se queda el mar,`
la playa pierde su encanto
su sol y su cielo azul,
sus secretos bronceados.
Con las voces de los niños
en ruinas se va quedando
con principes y princesas
su castillo imaginario.
¡Qué sola queda esta mar!
¡qué solo el Mediterráneo!
con el otoño en los ojos,
su soledad va llorando.

Desconeixem el nom de l'autor del poema (a qui aprofitem per a saludar i donar-li les gràcies per compartir). La simpàtica il·lustració és de  María Monescillo.

30.8.10

L'arbre, vida i poesia: en el centenari del naixement de Màrius Torres


Hui, dia 30 d'agost, celebrem l'aniversari del naixement de Màrius Torres (1910-1942). Hem pensat que res millor que rendir-li homenatge amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.

D'entre tota la seua àmplia obra poètica hem seleccionat un tanka sobre l'arbre. Versos senzills però de gran profunditat. L'arbre, símbol de vida i exemple perfecte del pas del temps, rellotge de la natura. Ésser viu que enfonsa els seus arrels en el sòl, sostenidor i font d'aliment, però que alça les seues branques cap al cel, tot buscant la llum i l'espai. Branques que acullen vida i que, fins i tot a la seua mort, donen calor, energia.

L'arbre, metàfora de la poesia, que s'arrela dins d'una cultura, que li dona suport i l'alimenta amb la paraula, i que va creixent i canviant, transformant-se i transformant, donant ombra i acollint, repartint vida a cada fulla, a cada poema. I quan el poeta ja no està encara en resta la flama de la seua paraula, que perdura per sempre entre els lectors.

El millor homenatge que li podem fer és llegir-lo i transmetre la seua paraula a les generacions de xiquets i joves que, per una raó o per altra, encara no l'han conegut i no han bellugat per entre el fullatge de la seua poesia. Aprofitem un dia, com el de hui, per a enlairar els seus versos.

Un arbre

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.

Hui la catosfera s'ha fet ressò d'aquest aniversari i nosaltres volem afegir-nos a l'homenatge col·lectiu que navega per les ones internaútiques, de bloc a bloc.
 
La il·lustració és de Mario Hugo.

29.8.10

El agua: poesía de Blanca Luz Pulido


El agua
Recuerdos de luz
en una gota de agua
en la mirada que atesora
la brevedad y la frescura
que derrama mínima
en el día

El día
que repite sus dones intocados
en las miradas jóvenes del agua

Canta el agua y su voz es una plegaria
que repite clara y cercana una pregunta

Una pregunta que dejamos olvidada
esperando la llegada de la lluvia.

La il·lustració és de  Roger Beckwith.

28.8.10

Luna, lunera: poesia de Fernando Villalón


Luna, lunera

Viudita habías de ser,
viudita cascabelera,
y yo casarme contigo.
Luna lunera… 

¡Quiquiriquí! Canta el gallo;
yo partía a mi tarea
dejándote arropadita,
Luna lunera… 

Tan. Tan. Tan. Ya son las doce.
Yo me sentaría a tu mesa
y en tu boca comería,
Luna lunera… 

Plon. Plon. Plon; a la oración
tus manitas de azucenas
en exvoto rezarían,
Luna, lunera… 

Tin, tan; tin, tan; ya es la que queda…
la nube de tu camisa
trabaría tus lindas piernas
y entre tus dos pomas rosa
dormirán, Luna lunera… 

La il·lustració és d'Heart 4 Art.

27.8.10

El mosquito fino: poesia satírica per a les nits d'estiu


L'estiu és temps de mosquits. A més calor, més mosquits. Però no tots els mosquits són iguals, hi ha alguns molt fins i delicats que no piquen a qualsevol. Així que per a refrescar-se en aquests asfixiants dies de calor us invitem a un gelat amb poesia... del mosquit fi.

El mosquito fino
Érase un mosquito fino,
érase un mosquito flaco,
que entrando por la ventana,
aterrizó sobre un plato.

Y dijo el mosquito fino,
y dijo el mosquito flaco:
pardiez que este galeón
me servirá de resguardo.

Y el mosquito sobrevuela
los chorizos y el tocino
que de su gusto no son, 
pues es un mosquito fino.

Pues algo habré de yantar,
dijo el mosquito flaco,
pues ni el vino ni el tabaco
me ayudarán a volar.

Sangre fresca necesito,
dijo furioso el mosquito,
aunque haya que invadir
la isla de Perejil.

...Y el mosquito se apercibe
de un ruido atronador
y entra en el aposento
del dueño del galeón.

Caramba, dice el mosquito,
como ronca este señor,
tiene chicha, está gordito...
le clavaré mi aguijón.

Taimado el mosquito fino
se acerca a aquel gran señor
¿por dónde empiezo?, se dice,
pues hay que echarle valor.

Y piensa el mosquito fino:
del cobarde nada escrito
¡atacaremos por la popa,
que en verano hay poca ropa!

Vuelo rasante, zarpada,
manotazo del dormido,
susto del mosquito fino,
que se bate en retirada.

Se esconde tra la mesilla
y asomando el aguijón
observa al gran roncador
durmiendo de maravilla.

¡Al ataque!, dice el mosquito flaco
por los flancos voy, y ataco
y sin pensarlo dos veces
se lanza como un berraco.

¡Patapum!, estoque en popa,
el Corsario se cabrea, 
saca el mosquito la espada
y el Capitán la almohada.

¡Será el mosquito zumbón!
va diciendo el gran señor,
por la popa me ha atacado
¡mosquito flaco y traidor!

Y en batalla desigual,
saca el corsario el cañón,
el mosquito su aguijón,
el Capitán que dispara
y el mosquito que se escapa.

Queda el corsario picado,
el mosquito va saciado,
más, al haberse escapado
anuncia triunfador:
¡el que avisa no es traidor!
volveré a darte bocado

El poema és de Ballenito (no sabem qui hi ha darrere d'aquest pseudònim, però segur que algun o alguna poeta amb molt bon humor).

26.8.10

Tremendo universo: las mates, en verso: llibre de poesia infantil i matemàtiques



Ja hem xerrat altres vegades de la unió tan especial que hi ha entre la poesia i les matemàtiques, no sols en els versos per als adults, també en la poesia infantil. El llibre que hui us  recomanem, Tremendo universo: las mates, en verso, de Marta Muñoz Carrión, amb il·lustracions d'Alicia Arlandis, editat per Brief, ben bé ens ho demostra.

Un llibre que va adreçat especialment als xiquets d'Educació Primària, que els ajudarà a jugar amb les matemàtiques i amb la poesia. Números i geometria amb versos i rimes. Matemàtica i poesia són dos àrees que semblen avorrides, plúmbies,... però sempre es sol tenir aquesta opinió quan s'aprenen malament, sense sentit. Ara tenim l'oportunitat de jugar amb elles i, com sempre diem, jugant és com millor s'aprèn.

25.8.10

Agosto, poesia de João Manuel Ribeiro


No podem acabar agost sense un poema del sobre aquest mes. Ens ha agradat molt la poesia infantil del portuguès João Manuel Ribeiro, amb la il·lustració que per al poema ha realitzat Anabela Dias

Agosto

Uns dizem que sim:
- Se chove e troveja em Agosto,
muita será a uva e o mosto.

Outros não pensam assim:
- Se chove e troveja em Agosto,
o sol será pouco e muito o desgosto.

Uns dizem que não:
- Quem em Agosto ara
nem só riqueza prepara.

Outros pensam, em oposição:
- Toda a fruta tem o seu gosto
nos dias maduros de Agosto.

Uns fazem neste mês o seu posto:
- O sol é bom e dá pelo rosto
e se chove, chove mel e mosto.

Outros, em sentido oposto,
debulham e malham sem gosto:
- Malditos os (de)feitos de Agosto.

24.8.10

Endevina, endevineta, quina és la primera lletreta?


Us aconsellem que li doneu una mirada a l'article Adivinanzas, o la supervivencia de una manera poética para nominar el mundo, de Carlos Sylveira. Fa un repàs interessant sobre què són les endevinalles, la seua història i propostes didàctiques per a jugar amb elles a l'aula.

A més, us fiquem unes quantes endevinalles sobre la vocal "a":

Una en la tierra,
una en la luna;
pero en el cielo no
encontrarás ninguna.
*
Piensa y lo adivinarás:
¿qué tiene Adán delante
que Eva tiene detrás?
*
Yo fui tu primer sonido
cuando comenzaste a hablar
y soy la primera letra
que en el alfabeto está.
*
En el mar yo no me mojo,
en las brasas no me abraso,
en el aire no me caigo
y me tienes en tus brazos.
*
En medio del mar
hay una negrita,
no come ni bebe
y siempre está gordita.
*
Dos veces la veo en la sala
y una sólo en la cocina.
La letra de que se trata
en poco tiempo se adivina.
*
Estoy en guerra
y siempre estoy en paz.
¿A que de adivinarme
no eres capaz?
*
Sin ser el padre de Adán,
principio y fin del alma he sido.
En medio del mar
y al final de la tierra
se escucha mi sonido.
*
En medio del mar estoy,
no soy ni buque ni vela
y si vas al arsenal
me encontrarás la primera.


La il·lustració és d'Andrea Joseph.

23.8.10

Nana del viento: cançó de bressol de Norma Segades


Nana del viento

Abrigáte en mi ternura.
Voy a cantarte la nana
antes que llegue la noche
envuelta en sus sombras largas.

El viento canta en los sauces
canciones de hojitas flacas,
para que duerma tu sangre
en la cuna de mi falda.

Canción de vientos pequeños
y coros de verdes ranas
bajo una luna que nace
junto al temblor de las cañas.

Canción de lenguas azules
como este cielo que pasa…
mi niña de ojos oscuros
y cabeza enmarañada.

Canción de sueños cosidos
sobre los cuerpos de paja,
que vuelan a la alegría
en el lomo de las garzas.

La noche viene silbando,
sucios los dientes de escarcha…
Abrigáte en mi ternura,
voy a cantarte la nana. 

La il·lustració és de Chun Eun Sil.

22.8.10

Niños raros, projecte poètic de Raul Vacas

 Patinant sobre les ones de la paret, il·lustració d'Alba Marina Rivera

Ens agrada el projecte de Raúl Vacas i Tomás Hijo de fer un llibre de poesia i il·lustració sobre xiquets especials, Niños raros. És una espècie de alfabet amb aquest xiquets, ple de poemes, que tracta d'apropar als xiquets a la poesia a través d'una gran varietat d'estrofes. Esperem veure prompte el projecte editat. Felicitacions per aquesta idea tan original!

Per mostra us fiquem aquest romanç, el de la xiqueta d'escuma:

Romance de la niña de Espuma
(Raul Vacas)
Escuchen bien los infantes
de aqueste noble lugar
la historia que aquí les traigo
de la niña Mari Mar.
Era la niña de espuma
desde su llanto inicial
limpia como el agua clara,
jamás hubiera otra igual.
Sus ojos eran burbujas
de suavizante mirar,
su cabello un espumaje
de algas y de coral.
De espumillón era el talle,
de gomaespuma su andar,
de jabón eran sus besos,
de pompas el suspirar.
Gustábale, en el verano,
pasear junto a la mar,
caminar sobre las olas
y dejarse salpicar.
A una fiesta de la espuma
con un mozo fue a bailar
y entre pitos y entre flautas
se enamoró Mari Mar.
Y aquel mozo, que era limpio,
y le gustaba fregar,
con mucha pompa y boato
prometióla desposar.
Con un gran velo de espuma
que ella mandara bordar
el padrino, de su brazo,
condújola hasta el altar.
Fueron días de perdices
y sueños por conquistar,
hasta que el mal una noche
quiso a su puerta llamar.
Cuando la niña en la ducha,
se acabó de enjabonar,
el tapón de la bañera,
solo se fue a destapar.
La niña por los desagües
que van a dar a la mar,
se perdió sin que el marido
pudiérala rescatar.
Cuánto lloró aquel buen mozo,
cuán hondo fue su penar,
aquel extraño suceso
nunca se llegó a aclarar.
Desde ese día el esposo
de la santa Mari Mar,
trabaja en las pompas fúnebres
pues no la puede olvidar.
Aquí se acaba la historia,
justo es recomendar,
que –como crece la espuma,
y al rato vuelve a menguar–
es preciso, si felices,
no dejar de vigilar
el tapón por si el destino
quisiéralo destapar.

21.8.10

L'estiu, un poema de Sara Guasteví


L'estiu
L’estiu
converteix les hores
en peces de roba
que estenem
mentre el sol
ens escriu poemes a la pell.

La il·lustració és de La Pendeja.

20.8.10

Illanvers: blog de poesia juvenil des de Menorca


Illanvers és un blog de poetes menorquins que ben bé s'han juntat per a donar a conèixer els seus poemes. Ens sembla una idea genial! Gràcies al blog hem pogut conèixer poemes i poetes que fins ara no haviem llegit. Poetes i poetesses amb gran qualitat literària, com comprovareu si es passegeu per aquest blog.

Un lloc molt interessant que us invitem a llegir.

Un tastet de poesia amb aquest dos poemes que, justament, ens parlen de la poesia i del procés de l'escriptura:

Silenci i serenor, no em portis res més, Musa,
orelles per sentir i cor d’espectador,
és tot el que em cal per poder degustar
la bella infinitud de l’oda més precisa:
callin tots els sorolls i comenci la música.
(Bartomeu Obrador)

Cauran més fulles
de l’arbre sempre caduc d’un calendari.
I seguiràs abraçat al vers,
ignorant quants poemes
de vida et queden.
(Guillem Alfocea)

La il·lustració és de Selçuk Demirel.

19.8.10

Refrescos frescos de burbujas brujas: llibre de poesia infantil, estiuenca i refrescant


Amb la calor que està fent és necessari un refresquet de poesia, gelats de poemes que anem xuclant i xuclant, llepant i refrescant-se. Ho podem fer, per exemple, amb els poemes del llibre Refrescos frescos de burbujas brujas, de Marinella Terzi, amb il·lustracions de Miguel Ángel Cuesta, editat per CEDMA, dins de la seua col·lecció de poesia infantil Caracol.

El mar no se detiene.
Va y viene.
Va y viene.

En la orilla
María lo quiere atrapar
en su cubo de estrellas,
pero el mar no le deja.

Se escurre en sus dedos,
le peina las cejas,
se mete en su pelo.

Y se ríe, se ríe,
mientras María va y viene,
va y viene,
va y viene
y no se detiene.


18.8.10

Los cerros: poesia de Gloria Kirinus


Amb el món de la imaginació tot pot cobrar vida, fins les pedres o les muntanyes. Difícil imaginar-se dues muntanyes xerrant, però... real en aquests versos.

Los cerros
(Gloria Kirinus)

Cuando los cerros
conversan
sobre todo
lo que pasa
no se quedan
como estatuas
cada uno
en su lugar.

Ellos se mueven
sin miedo
y se toman
de la mano,
girando en ronda
de abrazos,
como niños en la escuela.

La il·lustració és de Silvia Crocicchi.

17.8.10

História do Senhor Mar: ones que bressolen per dormir amb poesia


Un poemeta preciós, de l'escritora portuguesa Matilde Rosa Araújo, per a dormir als xiquets i xiquetes a la voreta del mar.

História do Senhor Mar
Deixa contar...
Era uma vez
O senhor Mar
Com uma onda...
Com muita onda...

E depois?
E depois...
Ondinha vai...
Ondinha vem...
Ondinha vai...
Ondinha vem...
E depois...

A menina adormeceu
Nos braços da sua Mãe... 

La il·lustració és de Kirsti Wakelin.

Som pluja de gotes d'aigua i versos: poesia de Gregorio Riveros



Què som? Som partícules d'àtoms fetes aigua que prenen cos i conformen éssers i segur que tenim alguns protons de versos que donen vida als nostres sentiments. Us invitem a llegir el poema de Gregorio Riveros que ho expressa d'una manera molt més poètica.

Lluvia
(Gregorio Riveros)
Somos pequeñas gotas de agua
de líneas verticales
y húmedas escaleras del cielo
de lágrimas ahogadas en las neuronas
de plumajes espesos
que no soportan aleteos sin retornos
que descienden suicidas en pequeños vagones
que silenciosas se juntan tomadas de las manos
y que cantan por el camino para espantar el frío
sin importar que sus vestidos sean de barro
sin importar que la tierra muerda sus pupilas
y se trague las plumas del vuelo
y las huellas sean noches de intensa oscuridad
y las voces tiemblen de miedo
y se mueran de sed y cansancio
tostadas por el sol
y que más tarde suban al cielo
con el vientre reventado de partos grandes
de pequeñas gotas
que vuelven y bajan apresuradas
a correr por el río
en diminutas voces
que se oyen
en el mar.

La il·lustració és d'Andrea L. Peterson.

16.8.10

Cançó del pas de la tarda, de Salvador Espriu


Cançó del pas de la tarda
(Salvador Espriu)

Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballat
pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor
a l'aire lleu, pel gran dolor
d'aquest camí de la mirada,
se'n va tranquil·la la tarda.

 La il·lustració és de Soledad Sebastian.

15.8.10

El mundo de Casimiro. Memoria de un saltamontes: llibre de poesia infantil


Ya podem llegir El mundo de Casimiro. Memorias de un saltamontes, de Graciela Iglesias, obra guardona amb el premi Luna de aire -2009-. Com tota la resta d'obres guardonades el llibre està publicat per la Universidad de Castilla-La Mancha. Ens ha encantat i us el recomanem! Les il·lustracions d'Angela de la Vega donen vida als poemes de Graciela.

Así soy yo
Saltamontes feliz, desocupado
rey sin corona 
de un tiesto que limita
al Norte
con lava de un geranio
al Este
con un mar azul de hortensias
al Sur
con melancólicos jazmines
que sueñan las petunias
del Oeste.

Hijo de ninfas, egipcio con levita,
libador de rocío, caballero
de regadero y lluvia,
distingido galán bailando sólo,
perfumado de noche
en el reino estival de una ventana.

14.8.10

Festa major... poesia de Jordi Sarsanedas


Estem en estiu, és temps de festes majors per tot arreu, de revetlles nocturnes, d'obrir-se a l'amor. Per què no fer-ho amb poesia?

Festa major de tu

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.
És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat d’estiu.
És festa perquè t’estimo
i em perdo dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino.
pels negres carrers curulls
de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí
És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.

La il·lustració és de Gabriela Burin.

13.8.10

Haikus d'arbres, de Francesc Arnau i Chinchilla


Haikus d'arbres

Xiprers solemnes,
ompliu tot el paisatge
de flames verdes.
*
Om centenari,
al centre de la vila
tot solitari.
*
Pi de muntanya,
tarannà de la nostra
Mediterrània.
*
De l'olivera
una branca de plata
contra la guerra. 

La il·lustració és d'Anna Himself.

12.8.10

Dites populars y refranys de mariners: solcant el mar del folklore popular

 Mariner amb cor de mar i paraules de sal, il·lustració de Patricia Lee

Un grapat de refranys al voltant dels homes de mar, dels mariners. Ara que estem de vacances (podeu llegir dites populars i refranys de l'estiu, del mar i del mes d'agost en aquest blog) i quasi tothom visitem e mar i gaudim del plaer de nedar i de la platja cal pensar que hi ha persones que del mar fan la seua professió: els mariners. Faja fred o calor, amb les seues barques, solquen les aigües marines ficant en perill la seua vida.

A cel núvol, mariner serè
A gran maror no hi val bon patró
A on hi ha patró, no mana mariner
A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell
Amb bon vent tothom és mariner
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina
Bandera vella, honra de patró
Barca a la capa, mariner a l’hamaca
Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador
Dalt de la barca el patró és més que l'emperador
De bon mariner, no tothom en sap fer
De mal de mariners, el metges no en curen
De mariner no tothom en sap fer
Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d'altar
El bisbe al palau i el mariner a la nau
El bon mariner navega amb calor, que amb fred no
El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer
El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra
El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu
El mariner i el vaixell són de la mateixa pell
El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser
El patró pesca per ell i per la barca
El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer
El patró, de la barca és el senyor
En temps de gel i en temps de fred, mariner, no surtis del teu indret
Estrelles llampurnents, poca feina pels mariners
Fa mal mariner parlar de la mar des de terra
Gavina a la platja, mariner en terra
Hortolans i mariners, mai esguerren la collita
L´almadrava, vol mar brava
La muller del mariner és casada i no n’és
La ventura del mariner: morir en un racó de casa
Lluna clara, el mariner descansa
Lluna marinera, temps variable
Lo diable no va ser mariner

 La navegació vol vocació, il·lustració de Tom Hoodle

Mariner de la muntanya sempre troba la mar plana
Mariner i pescador, de la gent el bo i millor
Mariner, llenguallarg i mentider
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
Ningú no és mariner si no es troba en perill
No és bon mariner el que no ha passat la mar gran
No és bon mariner el que no s'ha marejat mai
No pot dir cap mariner: "D'aquesta aigua, no en beuré"
On hi ha el patró, no mana el mariner
Per molts mariners pereix una nau
Per Nadal, mariner fora de la mar
Pescador sent fred i calor
Quan resa el mariner, és molta la por que té
Qui no fa bondat, a mariner o a soldat i ja sabrà com les gasten
Quin temps farà, mariner? Demà t'ho diré
Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner
Si a la vora vols arribar, vogar i vogar
Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar
Sol mariner, pluja al darrer
Timoner que està alerta no mulla la coberta
Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs
Tres coses fan bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i moltes mars saber
Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedar i gras estar
Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!
Voldria ser mariner per saber conèixer el vent: el cerç i la garbinada, el llevant i el sol ponent

En el Refranyer temàtic, de Víctor Pàmies, trobareu més refranys de mariners.

La necessitat d'imaginació i de paraules / La necesidad de la imaginación y de las palabras

11.8.10

Qui canta el seu mal espanta: blog de cançons infantils de Pep Vergés


Què millor que cantar per alegrar un bon dia o per espantar el dies foscos? Per internet hi ha moltes cançons infantil, però us volem recomanar un lloc especial, Qui canta els seus mals espanta, de Pep Vergés. 

Podem escoltar un grapat de les seus cançons que són magnífiques per a cantar i ballar a l'aula i per tot arreu. Cançons modernes i tradicionals per a gaudir escoltant i cantant.

Us fiquem un exemple del que diem:

( Música: Ireneu Segarra. Text: Francesc Bofill. Harmonització: P. Vergés)

Set follets un matí passejaven, passejaven,
set follets un matí passejaven pel camí.

El primer relliscà dins de l'aigua, dins de l'aigua.
El primer relliscà dins de l'aigua s'ofegà.

Ja són sis els follets quina pena, quina pena,
ja són sis els follets quina pena els set follets.

En un clot molt pregon va ficar-se, va ficar-se.
En un clot molt pregon va ficar-se el segon

Ja són cinc...

Va venir l'esparver per endur-se, per endur-se.
Va venir l'esparver per endur-se el tercer.

Quatre són...

Quan el quart ho veié, tant plorava, tant plorava,
quan el quart ho veié tant plorava que es fongué.

Jo són tres...

Al cinquè l'atrapà un goril.la, un goril.la.
Al cinquè l'atrapà un goril.la africà.

Ja són dos...

El follet que fa sis va llençar-se, va llençar-se.
El follet que fa sis va llençar-se d´un quart pis.

Sols n'hi ha un...
ai, pobret!

El follet que restà cap a casa, cap a casa.
El follet que restà cap a casa va tornar.

Ja no hi ha cap follet, quina pena, quina pena.
Ja no hi ha cap follet, quina pena els follets!

La il·lustració és de Patrícia González.

10.8.10

Ramón Cabanillas. Escolma poética: llibre de poesia juvenil


No som molt de festejar aniversaris (de naixement, de mort, de publicació d'una obra, de... tantes i tantes coses), però no deixem de reconèixer que amb aquestes celebracions sens presenten unes oportunitats ideals per a fomentar la lectura d'un autor. Aquest any es celebra el 50 aniversari de la mort de Ramón Cabanillas i l'editorial Factoria K de Libros acaba de publicar Ramón Cabanillas. Escolma poética. Cabanillas és un dels grans renovadors de la poesia gallega i, sobretot, té el mèrit de difondre la llengua gallega en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Ara, apropant les seues paraules als més joves, podem llegir 13 poemes dels més famosos i coneguts de Ramón Cabanillas, seleccionats per Luis Rei (especialista en la seua obra) amb precioses il·lustracions simbòliques d'Anxo Pastor. Una delícia de llibre. Podem trobar els següents poemes: Camiño longo, Amor de neno, Xoquín,  Meus irmáns, A calzada de Cambados, A rosa que sangra, Galicia, ¡En pé!, A Rosalía de Castro, Noite de Lúa, Lume no pazo, Sorpresounos a noite i Do berce á cova.

Camiño longo
(Ramón Cabanillas)
Camiño, camiño longo,
camiño da miña vida,
escuro e triste de noite,
triste e escuro de día...
¡camiño longo
da miña vida !
Vereda, vereda torta
en duras laxes aberta,
arrodeada de toxos,
crebada polas lameiras...
¡vereda torta, ti onde me levas!
Camiño, camiño longo.
A choiva, a neve e as silvas
enchéronme de friaxe,
cubríronme de feridas...
¡camiño longo da miña vida !
Vereda, vereda fonda
de fontes tristes, sen auga;
sen carballos que dean sombra,
nin chouzas que dean pousada..
¡vereda fonda, ti cando acabas!
*
Camino largo
Camino, camino largo,
camino de mi vida,
oscuro y triste de noche,
triste y oscuro de día…
¡camino largo
de mi vida!
Vereda, vereda torcida
en duras losas abierta,
rodeada de tojos,
quebrada por lodazales…
¡vereda torcida, tú donde me llevas!
Camino, camino largo.
La lluvia, la nieve y las zarzas
me llenaron de frío,
me cubrieron de heridas
¡camino largo de mi vida!
Vereda, vereda honda
de fuentes tristes, sin agua
sin robles que den sombra
ni chozas que den posada
¡Vereda honda, tú cuando acabas!

9.8.10

El pobre soldadet, poesia de Júlia Costa


El pobre soldadet

El pobre soldadet
va venir de la guerra,
carregat de pecats,
sense cor ni bandera.

-Què et va portar el soldat
de la guerra llunyana?
Què va portar el soldat
a la seva estimada?


-Em va portar l'esglai
d'una mina amagada,
la sang d'un enemic
amb pau a la mirada.

-Què més et va portar?

-Un glop d'aigua salada,
la febre del covard,
i un bri de pols cremada,
desada en un retrat
amb la data esborrada.

No heu sentit sí ni no,
ni tampoc or ni plata,
ni he dit negre ni blanc
en aquesta jugada.

El soldat em va dur
la vergonya penjada
d'un fil d'enyorament
damunt d'una medalla.

El soldat em va dur
una cançó escapçada
i se'm va morir al llit
després d'una abraçada.

No he dit ni sí ni no
ni he parlat d’or o plata,
no he dit negre ni blanc
ni cap altra paraula
que m'haguessin prohibit
en aquest joc, encara.

Penyora no he pagat,
ni cap deute m'encalça.

Al fossar del soldat
damunt la pedra clara
vestida amb negre dol
sota la lluna blanca
hi escriure un no i un sí
pintats amb or i plata.

La il·lustració és de Fabo Arts.