23.7.17

Dites i refranys populars sobre el blat i la sega

Temps de sega, il·lustració de 下班後的畫畫課


 Estem en juliol i segur que en la majoria de camps ja s'ha segat el blat, abans que la calor aprete tant com ara. El blat, la sega, la farina, el pa... tot un procés que ens permet tenir un dela aliments més bons i que més han fet per llevar la fam a la humanitat. El refranyer popular ha quedat plagat d'aquests cereal tan bo i nosaltres hem fet una selecció per a compartir amb vosaltres, com el bon pa.

A més, també us poden interessar els refranys de l'estiu, refranys de la mar, refranys de l'aigua i refranys del mes de juliol... podeu donar una ullada refrescant i refranyera en aquest mateix blog.

Refranys populars del blat i la sega

A barcella per garba 
Abril gelat, carregat de blat
Aigua de gener, poc blat al graner
Aixecar-se sobre blat vell  
A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig
A l'agost, la dalla no té repòs
Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve 
A l’era el blat, i el ramat al prat 
Algun dia eres era; ara, ni era ni blat 
Al juliol, la falç al coll
Al maig el blat puja com un faig
Al novembre qui tinga blat que el sembre 
Al setembre el blat es sembra 
Amb un gra de blat o dos, pel juliol estaré amb vós
Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat
Anar-se’n el pa dels bancals
Any de bacores, poc blat
Any de magranes, any de blat
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat 
Arrabassar-se el blat   


Bernat, no li diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat 
Bescuitet de monja, cafisset de blat
Blat ajagut alça el cap de l'amo
Blat ben trillat, de seguida ventat       
El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat
Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat
Blat de bona lluna
Blat de Sant Martí, blat mesquí
Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
Blat i vi, avui per tu, demà per mi 
Blat marcer, el millor blat és 
Blat tardà, ni palla ni gra
Bon blat fa bon beure 
Bon blat fa bon pa
Cada gra de blat és ben suat
Camí molinant 
Cap d'any gelat, any de molt blat
Cuc de gener, ompli el graner
De blat i de palla, com més n'hi ha, més se'n gasta
De bon blat, bon pa
De forment ni un gra  
De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat
De la terra ix el blat, no del mercat
De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla
Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner
Diu el blat, amb un gra o dos, en juny seré amb vós
D'una a altra mà, un celemí de blat perd molts grans      
El blat a l'era, la fam a la pastera
El blat curt o llarg pel juny ha de ser segat
El blat el dóna déu, la farina el moliner
El blat en el graner, sempre té mercader
El bon blat, prompte és picat 
El juny és blader i el setembre, raïmer
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most 
El mes de gener és bon mes si els blats són verds 
El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer
El primer blat és per als ocells
En abril, si la veus relluir, neteja l’era, que blat espera 
En gener, res perdràs si mires els bancals de blat tots verds 
En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat 
Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any
Estem barrejant la farina i el blat
Florit maig, en flor l’olivar i el blat granat
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat 
Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs    
Juliol blader, setembre raïmer  
Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat
L'or sempre és or, però el blat és un tresor
Ni l'or ni el blat a la nit has de mirar 
No esser bo per a treure un marrà d'un blat 




Pel juliol, el blat per tu, tant el verd com el madur       
Pel juny, la falç al puny
Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat
Per l'abril, espigues mil  
Per Pasqua granada, l’espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l’era  
Per Tots Sants els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats  
Ploga o no ploga, blat d'Oriola 
Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat 
Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat
Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat 
Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era
Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat 
Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre 
Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres 
Qui aigua atura, blat mesura 
Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat 
Qui té oli i blat, està ric i no ho sap
Sac portes?, blat vols    
Sega avallet si vols collir palla i gra
Sembraràs quan voldràs, però al juny segaràs
Separar la zitzània del blat 
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada 
Si els ocells no venien, el blat no creixeria 
Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol 
Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir 
Si trona Sant Jordi, torna el blat i l'ordi 
Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
Terra negra fa bon blat 
Tindre poc blat que fiar en temps de roses
Vi a tast, blat a mostra
Vi, cavall i blat, ven-los aviat

Les il·lustració d'Olga Kvasha

22.7.17

El cant de la Terra, el cant del món


El cant de la Terra
(popular / Kristin Kwan il.)

Sol, sol, sol
El teu foc treu tot el dol
Sí, sí, sí
Per néixer cada matí.

Mar, mar, mar
Aigua blava i cel ben clar.
Neu, neu, neu
Tot blanc com àngel de Déu.

Fang, fang, fang
Terra, treball, suor i sang.
Blat, blat, blat
partim el pa de bon grat.

Vent, vent, vent
Aire pur, esperit content.
Au, au, au
Rabent passsa el vent suau!

Au, neu, fang, blat!
Sí, vent, sol, mar!

21.7.17

Poemas de alta mar: llibre de poesia infantil


Poemas de alta mar és un encantador i innovador llibre de poesia infantil de Canela -Gigliola Zecchin- il·lustrat per Cecilia Afonso i editat per Comunicarte.

Desde  la orilla
(Canela)

Si tiene cola de pez y no es un pez
tiene cara de buena y no es sirena
mírala bien
aunque sea desde lejos
porque es

Una ballena

Un llibre on la poesia està al text i a les il·lustracions, semblant, de vegades, poemes visuals, molt bonics. Amb la profunditat del vers i la lleugeresa de l'escuma visual.

Dijo el charco
quiero ser un lago
y bebio de cada lluvia un poco más

dijo el lago
quiero ser un río
y sin descanso abrió un curso en el campo

dijo el río
quiero ser el mar
y con sus manos húmedas cavó hasta llegar
...


Sensacions, pensaments, belles imatges mentals que sorgeixen d'aquestes dos autores. Un cant al mar i a l'imaginari que arrosega. El mar, l'aigua, un vaixell de paper, una princesa d'arena. Poesia i minimalisme, l'essència de la simplicitat. Una meravella de llibret!

17.7.17

Playa, poesia de Manuel Antolaguirre


Playa
                                                      A Federico García Lorca

Las barcas de dos en dos,
como sandalias del viento
puestas a secar al sol.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Sobre la arena tendido
como despojo del mar
se encuentra un niño dormido.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.
Y más allá, pescadores
tirando de las maromas
amarillas y salobres.
Yo y mi sombra, ángulo recto.
Yo y mi sombra, libro abierto.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

14.7.17

La nit, els estels, la lluna... la poesia



La nit

El firmament és coixí de lluernes,
on la lluna s'endormisca
en el moment de l'albada.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
L'espai és fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre és partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.

La il·lustració és de Ben Javens.

10.7.17

Esta es la mano que cuida: lo aprendí así; me lo contaron así



Esta es la mano que cuida

Yo lo aprendí así:

1. todo árbol es un conjunto de órganos que realizan una función.

2. todo animal es un conjunto de órganos que realizan una función.

3. todo elemento es un conjunto de órganos que realizan una función.

4. antes de exponer la anatomía hay que comprender y esperar lo que vendrá de dentro.

5. todo objeto o animal que se quiera introducir se someterá a la cuarentena. Invasión, daño, plaga: aquí no es posible que el riesgo permanezca.

6. sin la mano que cuida, sin la voz que ordena, comportamiento y especie están destinados a desapaecer. Este es el lazo innato de unión con el mesías y el pastor.

7. al verse amenazados, tendrá lugar una verdadera digestión del tejido y del cuerpo de todo lo que se oponga a su paso.

8. vivir en grupo facilita el avistamiento y la detección de los depredadores.

9. cuando se sucedan acontecimientos anormales en el grupo no habrá ni autopsia ni debate. No se permitirá levantar la vista fuera de los límites establecidos.

10. después de todo esto, creemos que el lector con inquietudes por saber y conocer se encuentra al fin preparado, en condiciones de comprender el tremendo daño y dolor que ellos, por el bien de los demás, soportan.


Me lo contaron así:

a) por lo que todo rebaño es un conjunto de órganos y células que realizan la misma función.

b) todos los elementos que lo integran pueden no tener la misma fisiología ni los mismos mecanismos de voz y digestión.

c) es obligatoria la armonía, y el objetivo perseguido nunca cambia: que todos al día siguiente sigan siendo los mismos.

d) no podemos afirmar con exactitud cuándo surgió dicho comportamiento.

e) sí alzamos la voz y os decimos que todo está lleno de nosotros.

f) nosotros —especies invasoras, dañinas, inalcanzables— llegamos al ciclo biológico, abordamos el ecosistema, alteramos el orden y los nichos, llenándolos de diálogos y de amantes.

g) saben que un animal en vuelo también puede ser una isla: por eso nunca levantan el rostro.

h) se dejan acariciar por las mismas manos que confían en la cirugía y en la terapéutica; por las mismas manos que realizan el sacrificio y el desollamiento.

i) nunca los verás llorar. Nunca los verás gritar a la carroña. Porque así fue establecido.

j) aquí alimentarse de hierba significa lavarse la boca.


La il·lustració és de Krisztina Maros.

7.7.17

Cançó d'anar a nedar: xip-xap, tots a cantar



Cançó d'anar a nedar

Xip, xap, xip xap,
tots a l'aigua, tots a l'aigua.
Xip, xap, xip xap,
tots volem venir a nedar.

Xip, xap, xip xap,
ai, que em mullo,
ai, que em mullo.
Xip, xap, xip xap,
ai, que em mullo tot el cap!

Xip, xap, xip xap,
no m'esquitxis,
no m'esquitxis.
Xip, xap, xip xap,
perquè estic molt constipat! 

La il·lustració és de Csil Cb.

6.7.17

Poema des del desamor / Poesía desenamorada

 

Les aparences ens enganyen i de vegades s'enamorem tan sols del físic d'una persona i després... se n'adonem que el físic sols és una carcassa que amaga un interior que ens pot sorprendre (per a bé o per a mal). Així podem passar de l'amor al desamor.

Tu cabello es una bandada de chupaflores

Tu cabello es una bandada de chupaflores,
tu cara es un espejo mágico,
tu sonrisa es un gol olímpico,
tu mirada es un 5 en álgebra,
tus manos son un par de mariposas
y tus pies dos caballitos blancos.
Serías perfecta si tu corazón
no fuera de piedra.

La il·lustració és de Michael Shapcott.

4.7.17

Sobre el mar navega un barquito con poesía


Sobre el mar
(Dora Alonso)

Sobre el mar
hay una barca,
sobre la barca
un barquero,
sobre el barquero
una nube,
sobre la nube
un lucero.

La il·lustració és de Francisco Pimiango.

3.7.17

Canvi climàtic: poesia de Celdoni Fonoll


Què estem fent amb la Terra!!! Estem malbaratant-la i això no pot seguir així. En una setmana que portem d'estiu hem passat d'una calor asfixiant a una frescor que no és d'aquesta temporada estival. Incendis, desertització, escombraires a mogolló, pol·lució atmosfèrica, contaminació de tot tipus... i ací no passa res!? No fem com l'estruç que amaga el cap sota terra i no vol assabentar-se del que passa al seu voltant.

És ja un fet, una realitat palpable i comprovable, que estem vivint un gran canvi climàtic -malgrat que alguns s'empenyen en fer-nos creure el contrari-. Un canvi que produeix sequera, desgel, augment del nivell del mar, pluges torrencials, tornats,... No devem tancar els ulls, ni nosaltres ni els governs que ens representen. Cal actuar correctament pel bé de tots, pel bé de la Terra que és casa nostra. 

I és que... l'hivern ja no és tan hivern i l'estiu és més estiu.

Canvi Climàtic

L'hivern ja no és tan hivern
i l'estiu és més estiu,
plou a barrals sobre els bots
o la secada és intensa,
volen desglaçar-se els pols,
al cel l'escut es forada,
i amenacen altres mals.

Homenets de massa fums
propagadors de molt fum
som culpables del desastre
que tot just ha començat.
Tant maltractem, ai!, la terra,
que ho pagarem car els d'ara
i molt més els que vindran.

I els Estats reprepotents,
-aquells que més empastifen-
fan el sord a l'evidència.
Prou els científics prediquen,
pro clamar en desert mesquí
ja ho feia Joan Baptista
quan Judes era Fadrí.

La il·lustració és de Sara Niett.

29.6.17

Solidaridad y poesía / Et regalo el meu cor... amb un poema



Un del sentiments més bonics que destaquen en el factor humà és la solidaritat. Jo us regale el meu cor, el meu amor... preneu-lo per a tot el que necessiteu, sense res a canvi, com diu el poema.

Obsequio

Mi corazón es un fruto.
Un nido es mi corazón.
Pájaro es.
Y girasol.
También es fuego
y panal.
¿Qué se te ofrece de él?

La il·lustració és de Nelleke Verhoeff.

27.6.17

Tamborcillo del mar, déjame que te haga sonar... con la poesía

 

El mar és el gran protagonista de l'estiu, meravellós per a sofocar-nos de la calor, magnífic amb la seua immensitat, poètic d'ona en ona.

Tamborcillo del mar

El mar
es un tamborcillo
de fina piel.

¡Ay si pudiera tocarlo,
madre!

¡Bailarían los ángeles
con él!

El mar
es un tamborcillo
que bate el aire.

¡Si yo pudiera tocarlo,
madre!
¡Marcharían cielo y tierra
con él!



La il·lustració és de Roberto Blefari

25.6.17

Posía al caballito de mar / Poema al cavallet de mar



 Quin animal tan pequliar i especial és el cavallet de mar, com original i bonic és aquest poema...

Caballito

Caballito sin crines,
caballito de mar,
dime si los delfines
pueden llorar.

Dime si donde habitas,
habita el colibrí;
dime si hay sirenitas
de ajonjolí.

Dime si dan granadas
los huertos de coral;
dime si donde nadas
dulce es la sal.

Caballito juguete,
caballito arlequín,
¿por qué vas sin jinete,
soliandarín? 

La il·lustració és de Melanie Mikecz

23.6.17

3 Poemes per sant Joan, amb un brindis i refranys

Màgica lluna de sant Joan
(il·lustració d'Antonia Bonell)

El dia més llarg de l'any ens ve a saludar; la nit més màgica de l'any tenim que celebrar. És la nit de sant Joan. Entre fogueres i amb bona companyia nosaltres la volem celebrar amb poesia. 3 poemes per sant Joan i un brindis per l'estiu.

Amb conjurs, poemes i refranys... celebrem la revetlla de sant Joan:

La lluna de Sant Joan

La lluna de sant Joan
és la lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.

A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.


L'aufàbrega 

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor. 

L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant! 

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

 Aquesta versió il·lustrada de Christina Inaranja està basada en la cançó Nit de sant Joan, de Jaume Sisa.

22.6.17

Adivinanzas del mar


Endevina, endevinalla, qui vol jugar i mai calla? És evident: el mar. Sempre està en moviment, sempre està xerrant-nos amb el seu soroll especial. Doncs anem a jugar amb ell i les endevinalles. Ens acompanyeu? Mar i ones, peixos que juguen amb ell, aigua ballarina i joganera. Juguem-hi! -si passeu el ratolí per damunt del parentesi podreu llegir la solució-.

 Soy el que jamás descansa
y va y viene sin cesar.
Nunca me puedo secar.
(mar

*

Jamás te aburre mi danza.
En presencia o añoranza
tú siempre me vas a amar.
(mar

 *

En mí se mueren los ríos,
y por mí los barcos van,
muy breve es el nombre mío,
tres letras tiene, no más.
(mar

*

Por encima de él los barcos van,
por debajo de él los peces están
y en él nos vamos a remojar.
(olas)
*
Haciendo ruido ya vienen,
haciendo ruido se van;
y, cuando mañana vuelvan,
de igual manera se irán.
(olas)


No pienses en otras cosas,
que las tienes en el mar,
o las ves llegar furiosas,
o las ves mansas llegar.
(olas)


Llegamos sin cesar, una tras otra,
desde el mar a la playa a descansar.
A veces, sin embargo, más furiosas,
los barcos podemos destrozar.
(olas)


A la playa vienen,
y luego se van.
Si te acercas mucho,
te van a mojar.
(olas)


Van y llegan,
se llevan lo que traen
y lo que traen se llevan.
(olas)

La il·lustració es de Ptromea.

21.6.17

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto, dijo el poeta


Molt xerrar per a no dir res. És difícil fer-ho. Vosaltres podreu pensar el que volgau, però la paraula pot convertir-se en un joc, un soliloqui amb nosaltres mateix... ila poesia està sempre present.


Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto
Ustedes siempre piensan lo primero que se les ocurre
Rara vez escuchan a secas lo que uno dice
Mejor me quedo callado ustedes van a hablar por atrás
Y es algo que si no lo digo jamás lo sabrán por otra fuente
Además tiene que ver exclusivamente con ustedes
No es tan importante pero sí es importante
No voy a ser tan imbécil de sentarme a escribir
Perder media hora para tocar un tema insípido
Si solamente no interpretaran las cosas
Bueno hay cosas que necesariamente deben ser interpretadas
Me sería facilísimo no haber dicho nada
Es que no puedo confiar en ustedes
Si les dije que se los iba a decir se los voy a decir
Porque de mí podrán decir cualquier cosa
Menos decir que no digo lo que dije que diría
Se relaciona con un problema que nos toca a todos
Lo malo es que si lo digo pero se los voy a decir
Cada uno lo va a interpretar a su manera
El que lo interprete al revés se va a sentir herido
Y no quiero herir a nadie yo necesito decir la verdad
Ya se están poniendo el parche antes de la herida
Si doy mi propia interpretación también la interpretarán
Por eso me vi en la obligación de escribir un poema
Sólo un poema podía expresar este secreto
No así yo prefiero quedar como que no cumplo lo que digo
A decir cosas para que ustedes las pasen por alto
Estoy seguro que creyeron que no dije nada
Y ahora más encima van a empezar a hablar por atrás
Sabía que iba a pasar esto no importa nadie tiene la culpa
Nunca nos hemos entendido ni nos vamos a entender.

La il·lustració és de Vin Ganapathy.

19.6.17

Sol vine... que volem jugar amb la poesia


L'astre rei, el que tenim més proper a l'estiu, el que ens fa gaudir de la calor, el que esplendorosament amaneix cada dia per a donar-li color a tot... també es transforma en poesia. Sol vine, vine, vine... que l'estiu ja quasi està ací.

Sol vine

Sol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.



Les il·lustracions són de Sari Ochoa.

16.6.17

Adivina adivinador / Endevina endevinador



Les endevinalles formen part de la poesia infantils i, a més, també hi ha poemes que d'una forma implícita les inclouen, com en aquests dos exemples que us mostrem. Anem a endevinar i convertir-se en endevinadors.

Adivina adivinador

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Me despierta el Gallo Pinto,
con su canto salgo a andar
y ríos, mares y pueblos
se llenan de claridad.

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Doce palomas que vuelan
y por el aire se van;
si me miras a los ojos
ciego de luz quedarás.

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Cuando calla la calandria
y el grillo empieza a cantar,
guardo un puñado de oro
siempre en el mismo lugar.

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Visto un largo traje negro
con una corona real,
las cuentas de mi corona
nadie las puede contar.

Adivina, adivina
si eres adivinador.

-Esas cuatro adivinanzas
las he adivinado yo;
el Alba y el Mediodía,
la Tarde y la Noche son.

-Has adivinado,
adivinador.


El adivinador

La señora nube blanca
se encontró con un señor,
le dijo “ sos un cochino
vas todo sucio de carbón”.
Don Humo muy ofendido
¿saben qué le contestó?

Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

La señora doña Luna
se encontró con un señor.
Le dijo: -Andate, viejito,
porque ya es tarde para vos.
Don Sol, muy avergonzado,
¿saben que le contestó?


Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

La señora doña Lluvia
se encontró con un señor.
Le dijo: -No me despeines
la peluquita, por favor.
Don Viento, muy prepotente,
¿saben qué le contestó?


Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

La señora doña Estrella
se encontró con un señor.
Le dijo: -Por pura envidia
me querés arruinar el show.
Don Nubarrón, divertido,
¿saben qué le contestó?

Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

Les il·lustracions són d'Ikumi Nakada.

15.6.17

Dos llibres infantils que difonen la biografia i obra de dos cantautors: Paco Muñoz i Lluís Llach.


Hui us volem xerrar de dos llibres infantils que guarden en comú el ser biografies de cantautors: Lluís Llach i Paco Muñoz. Ens agrada difondre aquestes obres entre els xiquets/es perquè els dos cantants formen part de la nostra cultura, de les nostres vivències musicals, de la nostra manera d'interpretar el món. El temps passa a corre cuita, però les seus cançons estan amb nosaltres, formant part dels nostre cançoner col·lectiu. Però, evidentment, els menudets saben molt poc o res d'ells, així que ara és el moment d'obrir la porta de la música i... escoltar-los, coneixent, a mes, les seues biografies.

Per un costat tenim, el llibre de Pep Molist, amb il·lustracions de Mercè Galí, Lluís Llach. De gran vull ser cantautor!, editat per Efadós. Cal dir que els beneficis per la venda del llibre van destinats  a la Fundació Lluís Llach per al Desenvolupament de Projectes al Senegal. 


L'altre llibre gira al voltant de Paco Muñoz, l'home de la guitarra, una biografia adreçada als xiquets/es que està escrita per Enric Lluch i il·lustrada per Anna Roig, a l'editorial Bullent. Paco Muñoz, un home de la nostra terra, un cantautor que portem ben dins del nostre cor, però que molts menuts encara desconeixen. Ara tenim l'oportunitat de fer-lo descobrir... amb ulls d'infant.

Dos llibres molt interessants a tenir en compte a l'hora de difondre el nostre folklore, la nostra gent, les nostres cançons.

14.6.17

Refranys i dites populars sobre beure: refrescant-se amb el nostre folklore


A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs
(il·lustració d'Esra Røise)

Encara no estem a l'estiu, però amb el calor que està fent sembla que ja hi estem. Quan el Sol apreta cal beure molt i anar hidratant-se. Del fet de beure, i no sols aigua, van el refranys d'aquest mes. Però, a més, segur que us interessarà també donar-li una ullada als refranys de l'estiu, refranys de sant Joan, refranys de la mar, refranys de l'aigua, refranyer estival i els refranys del mes de juny.

 Refranys i dites populars sobre beure

A beure i a menjar mesura has de posar
A bóta buidada no cal prémer-la
A càntir de vi per barba i fora borratxeres
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs.
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll
A menjar curt, vi pur
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
A Ponent, l'aigua freda i el vi calent
Agafar el gat
Agafar puces
Agafar un pet
Agafar una bufa
Agafar una mantellina
Agafar una merda
Agafar una sol·lera
Agafar unes bones mosques
Agafar-la
Agarrar la mona
Agarrar una mona com una sària
Agarrar una trompa
Agradar el mam
Aigua amb vi, pels espantats
Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot
Aigua corrent cura la gent
Aigua corrent mai ha fet mal al ventre
Aigua de menta tot mal renta
Aigua dolenta, beu-la calenta
Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell
Aigua i ballar, fins a fartar
Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta
Aigua pura no té pecat
Aigua pura, sola i amb mesura
Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer
Aigua, que és barata i no emboratxa
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló
Al bon vi no li cal pregó
Al constipat, got de vi colmat
Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge
Al setembre, vi per beure
Al vell, no li donis vi novell
Amb aigua ningú no s'emborratxa
Amb aquell que beu vi, negocia pel matí
Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
Amb gola seca i panxa buida, ni es balla ni es crida
Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan
Anar begut i dret, això no pot ser
Anar carregat
Anar content
Anar de costat a costat
Anar passat
Animalets de Déu, ja que no menges... beu
Beguda d’aigua, mel en salses
Beu brou i viuràs prou
Beu coca-cola, que fa créixer la titola
Beu en casa i faràs casa
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
Beu-te aquesta!
Beure com un trull
Beure a galet
Beure a l'ull
Beure a raig
Beure a tòs


Beure molt fa tornar sec
(il·lustració de Diogo Hornburg)

Beure aigua de bovina
Beure aigua en dejú és molt bo per la salut
Beure aigua freda és dolent
Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat
Beure aigua fresca en dejú fa parlar clar
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure amorrat
Beure i tornar
Beure lleva la gana
Beure més que una esponja
Beure molt fa tornar sec
Beure molt i anar dret no pot ser
Beure oli en un cresol
Beure sense menjar és vida sense salut
Beure un afront com una sopa de llet
Beure un calze de dolor
Beure vi amb mida allarga la vida
Beure, gratar i badallar tot és començar
Beveu que l’aixeta raja!
Bon saludador, bon bevedor
Bon tastador, mal bevedor
Borratxera no és ceguesa
Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart
Borratxos i jugadors, fora de casa
Bóta neta i bona, el vi millora
Canteret nou fa l’aigua fresca
Cara vermella, cara de vi
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant
Com més es beu menys es menja
Com més es beu més set es té
Com més vi més doctes
Com un cep
D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell
Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Després del préssec i el meló beuràs el vi millor
Déu no menja ni beu, però paga a qui deu
Donar una salut d'aigua
Donar-se a la beguda
Dur-ne més al cap que als peus
El badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja beu i dorm i faràs passar gana set i son
El beure no fa set
El beure no trenca el dejuni
El massa beure porta el deure
El menjar és mestre del beure
El molt vi treu de si
El que amb aigua viu, amb vi s'ofega
El que l'aigua gela el vi ho desgel
El que poc beu, poc pixa
El que s'ofega, no veu de quina aigua beu
El que tinga set, que pele fulla
El té lleva el mal de ventre
El vi a glops i l'aigua a raig
El vi allarga la vida, però també la treu
El vi crida la cançó
El vi crida la son
El vi crida la xerrada i la baralla
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
En menjada i beguda ten bona mesura
En tot hi ha trampa, menys en la llet que hi posen aigua
Encanyat de setÉs dolent beure aigua abans d'asseure's a taula
Fama perduda, aigua beguda
Fer essesFer un glop
Fer-ne una
Fer-se un colpet


L’aigua, per als patos
(il·lustració de Geeske Harting)

L'aigua de menta, tot mal repta
L'aigua fa suar i el vi fa cantar
L'aigua infla el ventre
L'aigua pura ni mata ni cura
L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
L'aigua, neta i pura i amb mesura
L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret
L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
La beguda, pren-la sempre amb mesura
La menta l'estómac assenta
La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí
Li podeu donar beure amb un esclop
L’aigua no fa gord
L’aigua, per als patos
Mai no deixis el vi vell pel novell.
Matar de set
Mengem i bevem, que ja veurem qui paga
Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada
Menja el pa variat i beu el vi usat
Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
Menjar i beure amb mida allarguen la vida
Menjar i beure, sentat, i dormir, de costat
Menjar pa i beure aigua, vida llarga
Ni menjar cansat ni beure suat
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré
No guanyar l'aigua que es beu
No hi ha res com beure, per a veure les coses
No té molta set el que no beu aigua
Pel juliol beure suar i la fresca buscar
Pesar-li més el cap que el cul
Porta un pet com un cadirer
Primer és regar que beure
Qui beu aigua té la vista clara
Qui beu molta aigua no arriba a vell
Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí
Qui molt beu no va dret ni té secret
Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany
Remullar la gola
Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu
Seguit en el gotet en la mà...!
Si aigua beuràs, no caminaràs.
Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit
Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.
Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font
Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí
Si vols saber el secret del teu veí, convida'l a beure vi.
Sols hi ha que menjar per gana i beure per set
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Torrons alacantins, volen vins
Tots els cànters nous fan l’aigua fresca
Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut
Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res
Vi alacantí, bon ví
Vi batejat, el beure'l és penat
Voler beure i bufar
–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!