18.1.19

La vampira Cuchufleta... lee libros. ¿Acabará siendo poeta?


Els vampirs són monstres literaris que xuclen la sang per poder viure, però hi ha altres vampirs que més que por ens fan somriure, com aquesta vampira Cuchufleta que acaba combatent l'avorriment etern amb la lectura.

La vampira Cuchufleta

La vampira Cuchufleta
se aburre como una seta.
Cuando menea la capa,
un bostezo se le escapa.

No vi, jamás en la vida,
vampira más aburrida.
En su nariz, mientras vuela,
teje una araña su tela.

Se aburre tanto hasta el alba…
Más que un piojo en una calva.
Más que una almeja en el mar.
¡Y bosteza sin parar!

Ya en su boca se han colado
un mosquito atolondrado,
tres moscas y un abejorro,
que estaban jugando al corro.

Lleva más de siglo y medio
aburrida sin remedio.
Hasta que un martes de junio,
con la luna en plenilunio...

Al aterrizar se lía:
se da con la estantería
y un libro se cae al suelo.
¡No la aplasta por un pelo!

Cuchufleta, sin querer,
baja y se pone a leer.
Pasa las hojas deprisa,
le entra un ataque de risa…

¡Menudo descubrimiento!
Lee un cuento y otro cuento
hasta las seis o las siete.
¡Lo pasa de rechupete!

Ahora, ¿sabéis qué ocurre?
Cuchufleta no se aburre.
Ya incluso lee, feliz,
la araña de su nariz.



La il·lustració és de Jacob Souva.

17.1.19

Plugim del son: cançó de bressol de Maria Dolors Pellicer


No hi ha millor manera d'acabar el dia que amb una cançoneta de bressol. Poc a poc i dolçament els/les bebés van aclucant el ulls, al compàs de la melodia.

Plugim del son,
cau lentament,
clou les parpelles
del meu xiquet.
Plugim del son,
vine a l' instant,
clou les parpelles
del meu infant.
Plugim del son,
vés de presseta,
besa els ullets
de la perleta.

Si voleu escoltar el poema amb la seua música la podeu trobar interpretada per Rubén Suárez i Tinna Pla al disc que acompanya el llibre Una cançoneta i a dormir.

La il·lustració és de Noemí Villamuza.

16.1.19

Refranys sobre el cicle de l'allargament del dia


Si ha una cosa que em desagrada és que el dia sigui curt i la nit llarga, que és el que passa a l'hivern. Ara ja és temps de que el dia, poc a poc, vaja allargant-se. Què bo! Aleshores hem pensat en ficar refranys d'aquest allargament del dia i, cóm no, el nostre amic Víctor Pàmies, al seu Refranyer temàtic, ens dona un bon recull sobre aquest tema. Nosaltres ací hem fet una selecció, però podeu veure'n més als seu blog.

Refranys sobre el cicle d'allargament del dia

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)

De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)

Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre)
Per Nadal, un pas de pardal 

El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà (o El dia creixerà quan Jesús naixerà) (25 de desembre)

Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)

Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam (31 de desembre)
Per Any Nou, el dia s'estira un sou 
Pels Reis, un pas de vell 
Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix 
Per Sant Julià, un pas de ca (7 de gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol (17 de gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà (20 de gener)
Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener)
Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents (22 de gener)
Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà (31 de gener)
Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrera (2 de febrer)
Per Santa Maria una hora i mitja més de dia (2 de febrer)
Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer)
Per Sant Macià, una passa de ca / Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha (25 de febrer)
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (21 de març)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (finals de maig)
Del juny endavant el dia es va escurçant 
Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (24 de juny)
Per Sant Pere, una passa enrere (28 de juny)
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg (variable)
Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit (15 d'agost)
Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir (28 d'agost)
Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (21 de setembre)
Per Sant Cebrià, un pas de marrà (26 de setembre)
Per Sant Miquel (29 de setembre) el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià (5 d'abril), torna a baixar
A Sant Martí, iguals el dia i la nit (11 de novembre)


La il·lustració és d'Andy Levine.

15.1.19

Poemes de fred i manta, llibre de poesia infantil de Núria Albertí / Poemas de frío y manta


Cada estació de l'any ens invita a jugar amb la poesia i l'hivern no podia ser menys, Poemes de fred i manta és un llibre de Núria Albertí, amb il·lustracions de Mercè Galí i que edita El Cep i la Nansa  dins de la seua col·lecció Olívia (està en castellà, Poemas de frío y manta, editat per Carambuco).

Un fantàstic i ben fred llibre de poesia infantil -us aconsellem llegir-lo amb la manta enrrollada per a que els versos entren en calor) adreçat als més menudets i primers lectors que recull set poemes que van recorrent tot això que és més bonic del fred, incloent un poema per a Nadal -la festa més important de l'hivern- i un especial sobre el refredat, que ens fa la guitza amb el fred.

Tot un ritme cosit a les paraules que aniran escalfant les orelletes dels menudets, amb una melodia interna que els atraparà. Un llibre molt recomanable. La naturalesa està en repòs, però la poesia sempre brolla quan els adults volem fomentar-la.

Les il·lustracions de Mercè Galí arrodoneixen el missatge poètic que transmet cada poema. Us fiquem un tastet:

El millor del fred

Mentre esperem l’estiu,

el mar i els gelats,
l’hivern també ens té 

secrets preparats.


Fer un ninot de neu
no és pot fer amb sorra.
Dur un passamuntanyes
enlloc d’una gorra.

Polos, granissats
hauran d’esperar.
Millor xocolata
i pastís casolà.

Si fes massa fred
per anar en bicicleta:
patins sobre gel
i guants i jaqueta!.


14.1.19

Muñeco de nieve... con paraguas y poesía / Ninot de neu... amb paraigües i poesia



Amb tot el fred que està fent no neva! Ens agradaria que ho fera i així poder jugar amb la neu i fer un gran ninot entre tots. És que els ninots de neu són fantàstiques escultures peridores que ens inviten al joc i a la creativitat i també... a la poesia.

El muñeco de nieve

Pon la bufanda al muñeco
de nieve, que tiene frío.
Y un sombrero en la cabeza,
que está calvo el pobrecito.
Ponle en la mano un paraguas,
que no le moje la lluvia.
Que si la lluvia le cala,
se disuelve como azúcar.
Que sea el paraguas grande
para que no le dé el sol.
Que es tan delicado el pobre,
que se deshará en sudor.


10.1.19

Hi ha somriures... que s'omplin de versos i mai s'obliden


Somriu, al despertar-te el somriure és fantàstic per omplir de bona energia el dia. Somriu, al gitar-te el somriure t'introdueix al món dels bons somnis. Somriu a la gent del teu voltant i rebràs més somriures. Somriu-te, així t'ompliràs de llum. Somriu mentre lliges el següent poema... els versos inundaran el teu somriure.

Hi ha somriures

Hi ha somriures que no s'obliden,
ni s'esborren, ni se'n van...
Perduren en el temps
i en la memòria,
com cels estrellats.

Somriures que et desperten
una matinada qualsevol,
i et complauen i et cerquen,
i et provoquen un somriure
a tu també.

Somriures que són bàlsam
pels sentits...
i acaronen les tardes silents,
i els vespres d'enyor.
Sense data de caducitat,
hi ha somriures difícils d'oblidar. 

La il·lustració és de Minjae Lee.

8.1.19

La luna está cosida con alfileres de frío... versos de invierno de Graciela Genta


Però quin fred està fent aquest mes de gener! Fins i tot la lluna porta bufanda (mireu bé el cel que segur ho podeu comprovar). Cap manera millor d'explicar aquesta fredor que amb la poesia.

Alfileres de frío

Una luna de aluminio
quedó prendida en el pino,
con alfileres de sombras,
con alfileres de frío.

En le mar juegan las olas
a tejer encajes niños,
mientras sonámbula vuela
una gaviota a su nido.

La il·lustració és de Toni Demuro.

5.1.19

Noche de Reyes, de juegos y poesía / Nit de Reis Mags, de jocs i poesia



Màgia en tots els ulls i cors dels xiquets i xiquetes... Nit de Reis Mags, tot il·lusió. Emocionats esperem a Mecior, Gaspar i Baltasar mentre mengem torronets i brindem amb poesia.

De Magos y niños

Era Noche ya
y pronto los Reyes

iban a llegar.

Seguían la estrella
sin bajar los ojos
¡Y sin tropezar!
En sus corazones
brillaba un lucero
sin parpadear…






Y cuando llegaron,
les dijo el pequeño:
¡Ya os vale, ya! 
Estaba esperando
a ver si venía
el rey Baltasar…
¡Perdona, Melchor!
¡Perdona, Gaspar, 
pero es que sus besos,
con sabor a risa,
me hacen suspirar!





Contadme, contadme
cosas del desierto y
cosas del mar...
¡Y un rato jugamos
a que todo es vida 
y felicidad!

Les il·lustracions són de Marta Cunill.

Ya vienen los Reyes, ya están llegando... / Ja venen els Reis Mags cavalcant sobre la poesia


Ja venen els Reis Mags, ja trauen els nas els seus camells i venen carregats de regals i poesia per a tots els xiquetes i les xiquetes del món.

Llegad, Reyes del Oriente;
la estrella que os va guiando
ya de Belén en la gruta
fija sus destellos claros;
y cuando llenos de gozo
adoréis al niño santo,
seguid por nuevos caminos,
cruzad ligeros los campos,
y atravesad las ciudades
donde os están esperando
los pequeñuelos: dormidos,
con la sonrisa en los labios,
parece que están diciendo:
¿qué traerán los Reyes Magos?
...

La il·lustració és de Roser Calafell

2.1.19

Jaume, el follet, un ésser màgic, poètic i entremaliat


Jaumet, el follet

Jaumet és un follet
molt entremaliat
va per les muntanyes
sempre d’amagat.

Jaumet és un follet
molt espavilat
viatja per les serres
i mai el veuràs.

Si per les seues contrades 
passa algú amb un quad,
s’enginya algunes traves
per a que no torni a passar.

Quan es troba a algun lloc
per on els homes van d’excursió
de mica en mica en mica , i a poc a poc
va canviant les senyals de direcció.

És amic de l’àguila i de l’ós,
i en les nits de lluna plena 
udola i udola com els llops
per no deixar dormir ni nen ni nena.

Li encanta banyar-se als llacs,
i eixugar-se estès al sol
mentre pensa malifetes
per a fer als que no vol.



Amb unes fulles grans
recull els excrements dels ocells
i després s’apropa als bars
per deixar-los caure als clients.

Amb la seua màgia natural
fa encanteris i pocions,
que maregen al mes pintat
provocant desorientacions.

Als que van d’acampada 
a les zones de muntanya
els afluixa les piquetes
per a que es caiguen les tendes.

Si algun mati a l’alba
passa per ca el forner
li posa formigues a la massa
i així el pa està més cruixent.

Per a ell el més divertit
es passar per les escoles
i provocar en els mestres un crit
prenent-los el quadern de les notes.


De tota la màgia que sap fer
el seu truc preferit
és el de fer desaparèixer a aquells
als qui té més avorrits.

Tal vegada algun dia el trobaràs
tot i que probablement no ho sabràs
t’adonaràs que has coincidit amb ell
quan alguna brometa t’hagi fet.

Per a reconèixer a Jaumet
hauràs d’estar molt atent
i aquestes lletres recordar
per a que t’ho pugues imaginar.

Jaumet és un follet 
molt espavilat
sempre gasta bromes 
però no té maldat.

Les il·lustracions són de Brian Fround.

1.1.19

Feliç i poètic 2019 / Feliz y poético 2019



Entre els molts i bonics desitjos que tenim per a l'any nou estan el d'estendre ponts, camins que ens uneixen per molt lluny que estem. Pont amics, ponts nous i ponts vells, ponts curts i ponts llargs.... i quan no hi ha ponts, doncs els dibuixem nosaltres o estenem els braços formant els ponts.. Anem aquest 2019 a creuar molts ponts i esperem trobar-vos de la mà de la poesia.

Feliç i meravellós 2019, / Feliz y maravilloso 2019,
Que la poesia us acompanye / Que la poesía os acompañe.

Dibujantes

Yo dibujo puentes para que me encuentres
Un puente de tela con mis acuarelas
Un puente colgante con tiza brillante
Puentes de madera con lápiz de cera
Puentes levadizos plateados, cobrizos..
Puentes irrompibles de piedra invisibles..
Y tú ¡Quien creyera! ¡No los ves siquiera!
Hago cien, diez, uno.. ¡No cruzas ninguno!
Mas como te quiero… dibujo y espero.
¡Bellos puentes para que me encuentres!


La il·lustració és de KaKa Su.

21.12.18

Aplega Nadal i els versos entren a casa


Aplega el Nadal

Aplega, el Nadal,
al si de la llar,
amb el pa torrat,
el fred i el portal.
Quatre sentinelles,
tot mirant el foc,
van posant estrelles
en un cel ben fosc.
Aplega, el Nadal,
dintre l’establia,
en Josep somia,
Maria no tant.

La il·lustració és de Cristina Losantos Sistach.

18.12.18

Llega la Navidad cargada de poesía y paz / Aplega Nadal carregat de poesia i pau



Llega la Navidad

Llega, llega, llega,
llega la Navidad
el vestido blanco,
blanco el delantal.

Viene despacito
para no asustar
al niño Jesús,
que durmiendo está.

Un manto de nieve
cubre mi ciudad
lucen las estrellas
para iluminar.

Los niños del mundo
vamos a lograr
de una vez por todas,
que llegue la Paz.

No queremos armas,
que puedan matar.
¡Pistolas que sirvan
para dibujar!

Tanques de colores
pintados de flores…
¡Qué canten canciones
todos los cañones!

Llega, llega, llega,
llega la Navidad.
Los niños desean
que triunfe la Paz.

La il·lustració és de Tanja Stephani.

13.12.18

Canto de los niños por la Paz: versos por la paz, el amor y la alegría, cada día


S'apropen dies en que, especialment, es parla de pau i amor. Sembla que les festes de nadal ens transmeten una certa escalforeta al cor i la flama de la fraternitat pren ben forta. Però... i la resta de l'any? Si els preguntarem als xiquets i xiquetes la resposta seria ben clara i ràpida: pau, amor i alegria, cada dia. Nosaltres estem totalment d'acord amb ells i afegim la poesia.

Així, amb els versos que ens ha regalat la nostra amiga i poeta Lydia Raquel Pistagnesi, celebrem cada dia la pau, l'amor i l'alegria i en nadal

Canto de los niños por la Paz

¡¡¡¡Partimossss!!!

Viajando rutas por los caminos del Arco-iris
todos veremos bellos países desconocidos.

Allí amiguitos.

las mariposas se mimetizan en ruiseñores y
el césped brilla pintando flores multicolores.

Existen leyes:

Donde la sopa está prohibida.
-Que maravilla, -¿como lograrlo?-

¡Simple, muy simple!

Los pequeñitos son el gobierno.
Jugueteras y caramelos por todas partes.

¡Increíble!

No existen leyes ni armas letales
cantan los niños de todo el mundo en sus rituales.

¡Miren ahora!

La calesita gira que gira de noche y día.
La sortija va de mano en mano con alegría.

Por las mañanas

El sol, sin sonrojarse besa besa a la luna por la ventana
y las estrellas, aplauden todas entusiasmadas.

¡Llegamosssssss!

Si los mayores nos escucharan solo un momento,
esta poesía no sería cuento.

Il·lustració de Chassam-차상미

12.12.18

3 Contes poètics per a regalar aquest Nadal / Tres cuentos poéticos para regalar estas navidades


Hui volem recomanar-vos tres contes poètics que ens semblen especialment bonics per a regalar als xiquets i xiquetes aquests Nadals.

-Benji Davies. El Grotlin. Editorial Andana (en castellà i català). Un conte força imaginatiu en el que Rubi, una xiqueta molt curiosa, escolta un so sota el seu llit i, tota poregosa, enceta un camí ple d'aventures per esbrinar qui és el responsable d'aquest so. Tota la història va rimada i les seues il·lustracions són molt adients per ambientar el Londres victorià, que és on succeeix la narració. Un llibre molt recomanable per a contar als menuts o per als primer lectors.

Una nit, quan la Rubi pujava a dormir,
una cançoneta no podia para de repetir.

L'havia sentida tocar aquell matí
i el vellet de l'orgue la cantava així:

Sé quan el Grotlin a la casa ha entrat, 
per una escletxa o per un forat...
Perquè la primera cosa que ens imaginem
enganya l'ull, i això és el que veiem.

Tot estava en silenci però ella, estirada,
amb els ulls ben oberts amb els versos pensava.

(...)


-Txabi Arnal / Fabiana Bocci. Al Regne del banquet / En el Reino del Banquete. Editorial La Fragatina (en castellà i català). Amb molta simpatia i golafreria anem descpbrint com hi ha un regne amb un drac de gustos molt refinats, que li agrada per menjar la noblesa local. Clar, això preocupa als habitants. Què poden fer per acabar amb aquest problemeta alimentari? Un llibre amb bon humor i text rimat i, en part, repetitiu. La barreja d'il·lustracions i text faran brollar riallades a grans i menuts.

(...)
Al Regne del Banquet els regnats eren curts,
molt curts.
Ho diré en anglès: only one day.
El temps exacte que, al drac, li havia calgut
per digerir el nou rei.

Quina alegria
"Per a qui?", us deveu preguntar.
Per al poble, que de reis no en volia.
Quina tristesa!
 "Per a qui?", potser insistireu.
Crec que és ben clar: per a l'espantada i saborosa noblesa.
Quina peresa!
"Per a qui?", preguntareu per tercera vegada.
No ho sé, potser per a ningú, però rima amb tristesa.

(...)


 -Przemiystaw Wechterowicz / Marianna Oklejak. ¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!. Editorial Apila. Un conte rimat amb molt de ritme africà, per poder llegir, cantar i ballar els més menudets (si a més ho escenifiquem colpejant-se el pit, seguint les il·lustracions, i ho fem junts adults i menuts encara serà més divertit). Està sols en castellà.

Dos gorilas
y don Ramón
golpean su pecho
con este son:
¡Pom!
¡¡Pom!!
¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Dos gorilas
y don Ramón!

Dos gorilas
y don Ramón
despiertan a la selva
con esta canción:
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Pom! ¡¡Pom!! ¡¡¡Pom!!!
¡Dos gorilas
y don Ramón!
(...)

Com podeu comprovar amb el tastet de cadascun dels contes poètics que us recomanem són els tres fantàstics per incloure a la llista de la comanda de regals al Pare Noel o als tres Reis Mags (o per a tenir-los a les biblioteques escolars i les biblioteques públiques). Nosaltres ja ens l'hem anotat per a que ens el porten els Reis Mags a la Biblioteca de Cocentaina.

11.12.18

Prec de Nadal: poema de Salvador Espriu



Prec de nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit. 

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Il·lustració de Jantina Peperkamp.

10.12.18

Din, don, dan... repican las campanas al son de la poesía navideña / Din, don, dan... repiquen les campanes al so de la poesia de nadal


Sonen les campanes perquè ja ve nadal, repiquen amb alegria i van acompayades de molta i bona poesia nadalenca.

Campanita navideña
(poema popular)

¡Din, don, dan!
repica la campana,
¡Din, don, dan!
repica sin cesar
su música divina
nos llama a festejar.
¡Din, don, dan!
¡Llegó la Navidad!
Fiesta de alegría
de amor y de paz,
¡Din, don, dan!
¡hay que celebrar!
la campana nos llama,
la fiesta va a empezar,
y al compás del din don dan
a todos les deseamos
¡Feliz Navidad!
¡Din, don, dan!
¡Feliz Navidad!

9.12.18

Mercat poètic de nadal: poesia per a tothom


Ja estan per tot arreu els mercats de nadal i nosaltres també hi volem col·laborar amb un lloguet ple de poesia de nadal. En tenim de tot tipus, llarg poemes o de ben curtets, de clàssics i moderns, en moltes llengües, per a grans i menuts; amb una prestatgeria de refranys i altra amb endevinalles, una d'especial amb nadales i... molt més que descobrireu. Més barat impossible, doncs són de franc i podeu emportar-se tot allò que vulgueu. Poesia per tot arreu per enlluernar els cors a nadal.

Veniu, passeu per ací, visiteu-nos. Us esperem en aquest mercat poètic de nadal. No s'oblideu mai de regalar i regalar-se poesia.

Mercat poètic de Nadal

Obro un mercat de Nadal,
hi trobareu poemes i versos
moderns o de temps ancestrals,
imatges, fotos i postals.

Entreu, entreu, passeu,
entreu i remeneu!
Són de franc...
Vosaltres poseu el llaç,
la veu i el paper i el traç.

Us podeu emportar
tota, tota la Poesia
que hi ha a aquest mercat...

La il·lustració és de Cristina Losantos Sistach.

8.12.18

Figuras de barro para un belén naif: poesia de José Javier Aleixandre


Figuras de barro para un belén naif 

Son de barro, pero son
de amor también. Las figuras
del belén son criaturas
que nacen a condición
de llevar un corazón
de barro. Qué maravilla
que la tierra, tan sencilla,
pueda servir de sostén
para llevar a Belén
el amor hecho de arcilla.

Una y otra y otra, tres
patas perdió ya la oveja.
La oveja, que no se queja,
por más vueltas que le des.
Al derecho y al revés
su barro es angelical.
Calman su sed celestial
ríos de papel de plata.
Y con una sola pata,
pero llegó hasta el Portal.

Gaspar tiene en la corona
barro de oro. Melchor
usa barro superior
para su real persona.
Baltasar no desentona
ni por barro, ni por oro.
A pesar de su tesoro
son del barro que parecen,
y por un tesoro ofrecen
pagar el oro y el moro.

El pastor tiene este año
roto un pie. Lleva sus huellas
cojas el pastor y en ellas
deja atrás paso y engaño.
De estrellas es el rebaño
que tiene ahora el pastor
-porque un pesebre de amor
le alimentó la mirada-,
y el barro de una pisada
cambió por senda mejor.

Un barro pardo se cuece
con humildad para ser
la mula. Pero hay que ver
la mula cómo se crece.
Parece que se merece
noche de tanta hermosura.
Parece que se figura...
Se diría que parece...
Y un relincho que estremece
crece lleno de ternura.

El buey -de barro dormido-
por nada pierde su calma,
y se le pasea el alma
entre mugido y mugido.
¿Será verdad que ha nacido
en aquel establo un rey?
¿Por qué antigua o nueva Ley
todos se alborotan tanto?
Y el buey -el buey, que es un santo-
mira con ojos de buey.

Toda la noche de pie,
de pie mirando y callando,
de pie viendo y escuchando
se la ha pasado José.
Cualquier noche no se ve
lo que él ha estado mirando.
Cuando Dios nacía. Cuando
Dios le miró. Cómo fue.
Y siempre de pie su fe,
que era barro suspirando.

¿Se sabe si le ha dolido
cuando la Virgen María
entre la noche y el día
divino barro ha parido?
Cómo se han estremecido
los hombros de la doncella.
Porque ha nacido una estrella
de una flor nunca tocada.
Porque aquella madrugada
la luz ha nacido de ella.

No había sido ninguna
sonrisa nunca tan clara,
hasta que el Niño llegara
envuelto en pañal de luna.
Con prisa bajó a una cuna
sin puntilla ni entredós,
de verde manzana en pos
para calmar nuestra prisa.
Y al barro pone sonrisa
porque es un niño y es Dios.

Para las reclamaciones
que sabe de buena tinta,
un ángel díscolo pinta
"pintadas" con soluciones.
Paredes y corazones
con "pintadas" de Belén,
que pintan alma también
al barro de las figuras.
"Gloria a Dios en las alturas".
"Paz a los hombres". Amén.

La il·lustració és d'Anna Gensler.

7.12.18

El burrito va a Belén: poesia de camí al pessebre


Sembla un pobre animal, quasi ara en perill d'extinció, sempre sobrecarregat i sense para de fer feina, però en aquestes festes de Nadal cobra un gran protagonisme: el burro. No sols està al portal de Betlem donant-li escalfor al Jesuset, també porta al seu llom a Maria fins al pessebre i després quan fugen de Betlem. Un poemeta nadalenc per aquest tendre, simpàtic i feiner burret.

Camino a Belén
(poema popular)

Va un burrito caminando
paso a paso hacia Belén
florecitas lo saludan
y él no sabe bien por qué.

En su lomo va María
y a su lado va José
al pasar algunos días
un niñito ha de nacer.

¡Arre! ¡arre borriquito! 
¡arre, arre! Y llegarás.
Lleva pronto a los viajeros,
ya después descansarás.

La il·lustració és de Richard Johnson.

4.12.18

Amb estima i poesia encetem un desembre nadalenc


L'amor és com un arbre, que va creixent i fent-se gran o es seca i mor. Per a que cresca i estiga fort cal tenir cura d'ell, regar-lo, llevar-li les males herbes, protegir-lo sempre. Ara s'apropen les festes de Nadal i sembla que es respira amor per tot arreu, però... i abans? i després? Ens hem d'estimar cada dia de l'any, com si l'esperit nadalenc ens regara en un plugim d'amor directament al cor.

Encetem amb amor i poesia aquest mes nadalenc.

Tothora cal estimar!
Escollir l'amor per pare,
tota la Terra per mare
i cada home per germà.
(Joana Raspall

La il·lustració és de Valentí Gubianas.

26.11.18

Sospecha poètica y meteorológica / Sospita poètica i meteorològica


Aquests dies de pluja i vent el Sol descansa. Ens preguntem: Cóm sap el Sol que no ha de sortir? Consulta el temps per internet? Es posa d'acord amb la pluja per poder descansar? ...? Un poc d'humor poètic per aquest dies de tardor.

Sospecha

¿Consulta el Sol

el informe meteorológico

que nunca sale

cuando llueve?

La il·lustració és de Jay Fleck.