5.12.16

Romancillo de Navidad, poema d'Óscar Alfaro


Romancillo de Navidad

Las plantas floridas,
meciendo sus nidos,
entonan sublimes
canciones de niños.
Y sobre un concierto
de azules balidos
se eleva a los cielos
un llanto Divino...

Bulliciosamente
trinan los chiquillos
en sus musicales
cajas de aluminio,
donde canta el alma
de los pajarillos,
y el agua sonora
dice “pío, pío...”

Ríen las alegres
campanas de vidrio,
arrojando al viento
bandadas de mirlos...

Los ángeles blancos
prenden arbolitos
en el infinito,
cuajados de estrellas,
Y viajando a lomo
de su borriquillo,
van dentro la luna
la Virgen y el Niño...

Il·lustració de Dora.

3.12.16

Un nou estel està a punt de sortir al cel, la poesia ens la descobreix


La Verge de huit mesos, a cavall d'una burreta, viatja cap a Betlem amb sant Josep. Un camí difícil per a una embarassada, i al cel tot està revolucionat doncs el dia D està molt proper: Quina estrella enviem? Quina serà el fanal de Betlem? Busquen una estrella aventurera que guie als Reis Mags en la seua llarga travessia? Quina serà l'estrella elegida? Un embolic estel·lar que ben prompte s'aclarirà.

Nou estel

Sant Josep i la somera,
la Verge al vuitè mes,
en el cel, hi ha força pressa
per enllestir nou estel.

Com el Cèsar ha manat
cal anar a retre el cens
els camins són preparats,
deixen veure: aigua i fred.

Betlem encara és llunyà,
al pessebre tot a punt
i la pensa com retruny
d'aquell vell desig d'anar.

La il·lustració és de Joäo Vaz de Carvalho.

2.12.16

Llorar a lágrima viva, a moco tendido, a chorros...la poesía nos servirá de pañuelo


Ens agrada el somriure, les grans rialles, el só que produeixen... Ens agrada veure a la gent contenta. Els plors i les llàgrimes són l'altra cara de la felicitat. Somriures i llàgrimes de vegades, inclòs, conviuen. Cara i creu d'una mateixa moneda. Expressar les emocions amb el nostre cos, deixar que lliurement surten, en enriqueix com a persones i ens ajuda a comunicar-nos.

De plors i de plorar va el següent poema, exageradament lacrimògen i que acaba per fent-nos riure (em recorda el poema ¡Me aburro!, de Rafael Alberti; un avorriment tan avorrit que ens fa molta risa). Curiós com el poema aconsegueix l'efecte contrari del seu dramàtic contingut.

Llorar a lágrima viva
(Oliverio Girondo)

Llorar a chorros.
Llorar la digestión.
Llorar el sueño.
Llorar ante las puertas y los puertos.
Llorar de amabilidad y de amarillo.

Abrir las canillas,
Las compuertas del llanto.
Empaparnos el alma,
La camiseta.
Inundar las veredas y los paseos,
Y salvarnos, a nado, de nuestro llanto.

Asistir a los cursos de antropología,
Llorando.
Festejar los cumpleaños familiares,
Llorando.
Atravesar el África,
Llorando.

Llorar como un cacuy,
Como un cocodrilo
Si es verdad
Que los cacuíes y los cocodrilos
No dejan nunca de llorar.

Llorarlo todo,
Pero llorarlo bien.
Llorarlo con la nariz,
Con las rodillas.
Llorarlo por el ombligo,
Por la boca.

Llorar de amor,
De hastío,
De alegría.
Llorar de frac,
De flato, de flacura.
Llorar improvisando,
De memoria.
¡Llorar todo el insomnio y todo el día!

Il·lustració de Cleonique Hilsaca.

1.12.16

¡Ya huele a Navidad! / Flaires nadalencs envolten la poesia


Encetem desembre i ja fa oloreta de Nadal. Torrons i neules, poesia en un bon plat. Obrim la porta a una de les festes que més ens agraden i ho fem, com sempre, amb poesia. 

¡Ya huele a Navidad! 

A mazapanes blandos
y chocolate caliente.
A polvorones, musgo,
leña humeante
y ardiente. 

¡Ya llega, ya viene! 

Para jugar con los niños
y rebozarse en la nieve.
Para danzar con las hadas
y soñar con los Reyes. 

¡Ya viene, ya llega!
…el esperado Diciembre.

En aquest blog podeu trobar un grapat de recursos poètics per a gaudir d'un Nadal molt literari, gran i menuts.

Il·lustració de Xuan loc Xuan.

30.11.16

La tardor va acabant-se, però la poesia continua sempre



Acaba novembre i l'hivern ja ens truca la porta. Anem poc a poc acomiadant-se de la tardor i res millor que fer-ho amb poesia.

Otoño

Aprovechemos el otoño
antes de que el invierno nos escombre
entremos a codazos en la franja del sol
y admiremos a los pájaros que emigran

ahora que calienta el corazón
aunque sea de a ratos y de a poco
pensemos y sintamos todavía
con el viejo cariño que nos queda

aprovechemos el otoño
antes de que el futuro se congele
y no haya sitio para la belleza
porque el futuro se nos vuelve escarcha.


Il·lustracions de Nataliya Syuzeva.

24.11.16

"Versos a galet. Poemes d'escola i de carrer": llibre de poesia infantil de Núria Freixa que es presenta a la Biblioteca de Cocentaina


Quan llegim un llibre de poesia infantil o juvenil i ens agrada sabeu que el compartim amb tots els lectors/es d'aquest blog i això és el que volem fer amb Versos a galet. Poemes d'escola i de carrer, de la nostra bona amiga, mestra i poetessa, Núria Freixa, amb unes molt simpàtiques il·lustracions de Marta Mateos i que està editat per Neopàtria.

Aquest llibre quasi l'hem vist néixer, doncs els poemes de Núria Freixa han anat apareixent al blog poc a poc i hem comprovat com els seus versos s'enlairaven per les orelletes dels xiquets i xiquetes, a casa i l'escola. Trobem en el llibre una invitació a mirar al nostra voltat, a canviar la mirada normal per la mirada poètica i comprovar com es transforma tot. Poemes per ensucrar les orelles o per acoronar-nos abans de dormir, per anar al col·le o descobrir el món.

El poemari arranca a punt de finalitzar l'estiu, recollint mores, i continúa en la tardor:

I de nou la tardor
(Núria Freixa)

El roig, el taronja i el groc
ompliran els camps de foc,
i cauran sobre el meu cap
estrelles d’ocre i daurat.

I s'acaba amb el fi del curs escolar:

L’escola
(Núria Freixa)

Tot comença pel principi
i s’acaba molt després.

Jo, de la vida d’escola,
No en sabia res de res.
Jugava a plet i deler,
ningú em feia aixecar d’hora,
passejant amunt i avall
o a casa donant tabola.

Vet aquí que arribà el dia
que el bon viure s’estroncà:
la mare i la cartera
se m’enduien de la mà.

Jo que crido, marranejo,
aquí dins jo no hi vull ser!
Una bata amb un somriure
diu que hi estaré tan bé.

M’han nuat dins un farcell
ple d’olors, jocs, i cridòria;
és quan vénen a buscar-me
que es desnua en la memòria.
Dins la closca de la tarda,
en aquest temps reculat,
les hores s’han arrupit
entre lletres i amistats.

Passa full el calendari,
com arada fent camí,
i d’aleshores estant
cuso l’avui amb l’ahir.
I per mig podem trobar castanyes refredades i cartes als Reis Mags, versos a Dalí o cuiners versificats, un Sant Jordi mariner i un poema al xiprer... tot un recull poètic ben variat i interessant que ens acompanyarà al llarg de l'any. 

Versos que empatitzen amb el món infantil i que com un prisma va descobrint als xiquets les diferents vessants de la vida:

Agafa’m
(Núria Freixa)

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
s’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi que més se me’n dóna
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

- M’enduc aquest, senyoreta!
- Has de parlar fluixet
que som a la biblioteca.

Un llibre molt recomanable per a tenir a casa i a l'escola, per a jugar amb la poesia i sentir-la, per estimarla. Un llibre queestimula a escriure poemes després de llegir-lo, cimentant una bona estructura poètica als lectors/es menuts.

Ara, a més, teniu l'oportunitat de poder gaudir dels versos amb la pròpia veu de l'autora, doncs demà divendres, 25 de novembre de 2016, a les 18:00 hores, tindrem a la sala infantil de la Biblioteca de Cocentaina a Núria Freixa presentant el seu poemari. Escoltarem versos, recitarem poemes tots junts, jugarem amb la poesia i navegarem pel mar de les estrofes i la rima. Gaudirem de la bona poesia junts, pares i mares amb els seus fills i filles, mestres i alumnes.

Us esperem!!! Esteu tots i totes invitades.


23.11.16

A la ronda de las hadas, que nunca se acaba...: poesia i joc



La ronda de las hadas
(Cecilia Pisos)

Las hadas juegan a la ronda de la luna. A las tres, a las dos, a la una.
Las hadas juegan a la ronda de la tos. A las tres, a la una, a las dos.
Las hadas juegan a la ronda de la nuez. A la una, a las dos, a las tres.
Las hadas juegan a la ronda del zapato.A la una, a las dos, a las tres, a las cuatro.
Las hadas juegan y cae un aguacero. A las cuatro, a las tres, a las dos, a la una, a la cero.

20.11.16

Plegaria para un niño dormido: poesia en el Dia Universal dels Nens





En el Dia Universal dels Nens desitgem que tots i cadascú dels seus drets no siguen paper mullat, que es complisquen. Som els adults els responsables que els xiquets i xiquetes visquen i cresquen sense por, sense fam, sense violència., sense malsons, sense discriminació. Que cresquen estimats per tots, lluny de les bogeries dels adults, ben protegits. Hui és un dia per a reivindicar la igualtat de tots els xiquets i xiquetes en el seu accés a la sanitat, l'educació, la cultura; demà també i sempre.

Res més bonic que el somriure dels xiquets, desperts o dormits. Un somriure val per un milió de besos. I ara... shhh! No volem que els nens es desperten



Plegaria para un niño dormido  
(Luis Alberto Spinetta)

Plegaria para un niño dormido
quizás tenga flores en su ombligo
y además en sus dedos que se vuelven pan
barcos de papel sin altamar.
Plegaria para el sueño del niño
donde el mundo es un chocolatín.
Adónde vas?
Mil niños dormidos que no están
entre bicicletas de cristal.
Se ríe el niño dormido
quizás se sienta gorrión esta vez
jugueteando inquieto en los jardines de un lugar
que jamás despierto encontrará.
Que nadie, nadie, despierte al niño
déjenlo que siga soñando felicidad
destruyendo trapos de lustrar
alejándose de la maldad.
Se ríe el niño dormido
quizás se sienta gorrión esta vez
jugueteando inquieto en los jardines de un lugar
que jamás despierto encontrará.
Plegaria para un niño dormido
quizás tenga flores en su ombligo
y además en sus dedos que se vuelven pan
barcos de papel sin altamar.
La il·lustració és de Boris Shapiro.

17.11.16

Acróstico de acróstico / Acròstic d'amor




Acróstico de Acróstico
A quí estoy abrazando palabras,
C oloreando silencios,
R izando tristezas y
O rillando deseos...
S oñando, besando ausencias. Sí
T itilando besos...
I maginando, deseando...y
C oronando sonrisas... voy
O lvidando cuitas y
S usurrando versos...

El poema és de la web Poemas y acrósticos i la il·lustració de Marie Lafrance.

14.11.16

El dragón de la librería, un poema de María Alicia Esain


Hi ha que veure la d'animals i éssers estranys que viuen a les biblioteques i les llibreries. Serà que els atrauen els llibres? Serà que no volen avorrir-se i lligen molt? Serà que busquen la companyia dels personatges dels contes? Serà que s'han escapat de les històries que es guarden per les prestatgeries? Serà...? No ho sé dir el per què, però és així. 

Per exemple, hui s'hem trobat amb un drac lector, súper lector, que a més conta contes als xiquets i xiquetes (és el que té llegir tant, que després tens moltes ganes de compartir les històries que lliges). Voleu saber qui és? Doncs llegim aquests poema tan 'ressalat' de la nostra amiga poeta i contacontes Mª Alicia Esain:

El dragón de la librería

Hoy he visto un dragón que cuenta cuentos
entre fuegos, estrellas y aspavientos.
Colgando desde el techo
se mantiene al acecho.
Huele a sapos, a brujas, a esperpentos…
Cada día se ocupa de los niños,
les agrada asustarlos con cariño.
También acuden hadas
graciosas y encantadas
y princesas que usan capa de armiño.
Un tesoro de historias de mil gustos
que al dragón cuentero hizo robusto.
Ya está lista la fiesta.
¡Qué buena es la propuesta!
Hay de risas, de viajes y de sustos…

Espero que aquest drac vinga també a la nostra biblioteca a contar contes. La il·lustració és d'Olga Skomorokhova.

10.11.16

La Luna y el Sol, poema popular bajo el manto de la noche / La Lluna i el Sol en el fred de la nit



Sempre els contraris es poden complementar. Sortosament no tots som iguals i junts, amb la unió de les nostres peculiaritats i diferències, podem ajudar-nos i tirar més fàcilment endavant. Si hi ha dos contraris ben exemplars i complementaris són la Lluna i el Sol, la nit i el dia. Tots dos fan la nostra jornada, ambdós són ben diferents, però complementaris.

I, com podem comprovar en aquest poema, s'ajuden: la Lluna té fred en aquestes nits de tardor i el Sol l'escalfa. Què bonic!

La Luna i el Sol
(poema popular)

La reina Luna está helada.
Su manto es muy fino.
Se tapa, se arropa...
¡Nada!
El rey Sol toma sus manos,
sus manos heladas,
y le pone un manto
de piel y de lana.
La Luna sonríe
toda abrigada.

La il·lustració és de Marion Arbona.

8.11.16

Achús! El gato poeta se ha resfriado / Atxús! Atxàs! El gat poeta s'ha refredat


Ara ja fa molt de fred, sobretot per la nit, i si sortim al carrer ens hem d'abrigar per a no refredar-se, com li va succeir al gat, que mirant la Lluna s'ha refredat. Un gat poeta i enamorat... caldrà ficar remei als seus sospirs a la Lluna.

El gato resfriado
(poema popular)

El gato Rodolfo
se ha resfriado
por mirar la Luna
subido al tejado.

Muy arrimadito
a la chimenea
tose y estornuda.
¡Achús! ¡Qué pena!

El doctor le ha dicho
-A partir de mañana,
mirarás la Luna
desde una ventana.

La il·lustració és d'Eugene Shishkin.

7.11.16

Versos al vent de la poesia



 Bufa el vent i arrossega la tardor que poc a poc va enlairant-se entre gotes de pluja i rebolica de fulles. Bufa el vent i ens porta poesia.

Passa vent
Passa vent, cosa sinistra
qui et pogués mai deturar!

Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.

*

Truquen amb mà forta
(Maria Martorell)
Truquen amb mà forta
qui truca la meva porta?

El vent, el vent,
el vent furient!

*

El vent
Veure el vent despullant plàtans
sense motiu ja és un calfred,
i si ens atrapa al vespre un xàfec
sota els balcons plora un barret.

La il·lustració és d'Anna Golub.

5.11.16

Dites populars i refranys sobre les oliveres, les olives i l'oli


En novembre és temps de començar a arreplegar les olives. Cada temporada té les seues collites i ara toquen les oliveres. Les olives són boníssimes i el oli és or pur per al nostre cos. Per aquests indrets tenim bones olives i també molts refranys sobre elles. Anem doncs a omplir el nostre gran cabàs d'espart de refranys sobre les olives.

Refranys sobre les oliveres, les olives i l'oli

A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir
A últims de novembre arreplega los olives sempre
Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
Aigua agostenca, oliva tendra
Aigua i lluna, temps d'oliveres
Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
Any de bajoquetes, any d'olivetes
Any de neu, any d'olives
Any de pinyol, any d'olives
Any d'escaldada, any d'olivada
Cada mussol a sa olivera
Canviar l'aigua de les olives
Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
Casa d'oliveres, casa de censals
Cava l'oliver i bona oliada espera
Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
Dormir com una soca d’olivera
El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
En terra reial, olivera
Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
És tocat de l'olivera grossal
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Fer fust d'olives sabateres
Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
Flor d'olivera per l'abril, val per mil
Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
Gastar les olives
La millor medecina, l'oli d'oliva
La millor oliva fa morques
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
Les olives fan gana
Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí


Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
Llenya d'oliver, foc de cavaller
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
L'oliva com més està a l'oliver més oli té
L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
L'oliver, d'entre els arbres el primer
L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
Molta mostra i poca oliva
Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
No diguis oliva fins que no sigui collida
No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
Oli d'oliva, tot mal esquiva
Oliva covada, pudenta oliada
Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
Oliva menjada, pinyol a terra
Oliva, una, i si no és bona, ni una
Oliver ben podat dóna oli doblat
Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
Olivera vella, destral amb ella
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
Oliveres heretades, però no comprades
Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
Olives i pa calent maten la gent
Olives sabateres, foc amb elles
Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
Pel gener, l'oli és a l'oliver
Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
Per sant Crispí, l'oliva al tupí
Per Sant Lluc, posa les olives en suc
Per santa Caterina, arreplega l'oliva
Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
Per Tots Sants, les olives a les mans
Per Tots Sants, les olives fan mig oli
Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
Plegar olives
Pluja i lluna, oliva segura
Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
Poques olives i bones
Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
Que açò és gerreta d'olives?
Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
Qui aigua detura, olives mesura



Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
Qui olives vareja, no es mou de terra
Qui planta un oliver, no se'n veu bé
Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
Si vols somniar, menja olives per sopar
Sopes i olives, o gens o a estibes
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Sort i olives, o cap o a estibes
Terra d'oliveres, terra d'embusteros
Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
Tres olives en un brot, any de tot
Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

I per si is ve de gust continuar llegint més refranys d'olives ho podeu fer al Refranyer temàtic del nostre bon amic Víctor Pàmies. A més, podem degustar ací mateix refranys de la tardor, refranys del mes de novembre i refranys d'aliments.

Les il·lustracions són de Rafael Zabaleta. 

2.11.16

Els cants de la mort, d'Ausiàs March



Un dia com huí que estem celebrant el Dia de Difunt o el Dia del Morts se'ns ve a la ment els versos del gran poeta valencià Ausiàs March, Els cants de la mort. El dolor per la persona estimada, la por pel desconeixement del més enllà, el desgarrament interior per l'acomiadament... la mort.

Us deixem un tastet d'aquests bells i dolorosos poemes

La gran dolor, que llengua no pot dir,
del qui·s veu mort e no sap on irà
(no sab son Déu si per a si·l volrà
o si en l’infern lo volrà sebollir),
semblant dolor lo meu esperit sent,
no sabent què de vós Déus ha ordenat,
car vostre bé o mal a mi és dat,
del que haureu, jo·n seré sofirent.

La il·lustració és d'Alexis Marcou

30.10.16

We write,we read and we sing poems Halloween / Escrivim, llegim i cantem poemes, preparant Halloween


Un any més anem aprofitem Halloween per a jugar amb la poesia en anglès. Podem llegir poemes, cantar-ne i també escriure'n -inventats o copiats-. Us proposem que que dibuixeu en un full o una cartolina una imatge que faci referència a Halloween -carabassa, fantasme, bruixa, mòmia i tota la resta d'imaginaria monstruosa- i dins escrivim el poema. Després fem una exposició amb tots ells. 

Al blog trobareu molt poemes i cançons de Halloween i, a més, ara en hem seleccionat uns quants més.
Could Be Halloween
Yowling, prowling, growling cat
Why do you switch your tail like that?
Why do your eyes flash gold and green?
Could be--must be--Halloween!
Slinky, inky, blinky cat,
Why do you arch your back like that?
What scary creatures have you seen?
Could be--must be- Halloween!


Magic Mommy Kisses
(or A Halloween Good Night)
Each night I tuck you into bed
I brush my hand across your head
and in each tiny little fist
I place a magic mommy kiss.
Full of love and hope so bright
To keep you safely through the night,
Mommy kisses in your hand
To guide you off to slumberland.
If you should dream of monsters mean
Or witches with faces masked in green,
Of snakes that squeeze you oh-so-tight
Or darkness with no sign of light..
When nightmares hold you stiff with fear
A part of mommy still is near.
Just open up your hand and blow
One mommy kiss and nightmares go.


Boo!
B is for broomsticks witches to fly,
O is outrageous spooks that go by,
O is for orange pumpkins so bright,
These are the signs of a Halloween night.



This is Halloween
(Dorothy Brown Thompson)

Goblins on the doorstep,
Phantoms in the air,
Owls on witches' gate posts,
Giving stare for stare.
Cats on flying broomsticks,
Bats against the moon,
Stirring round of fate-cakes,
With a solemn spoon.
Whirling apple parings,
Figures draped in sheets,
Dodging, disappearing,
Up and down the streets.
Jack-o'-lanterns grinning,
Shadows on a screen,
Shrieks and starts and laughter--
This is Halloween!


No Tricks - Just Treats!
(Grace Mandry)

It's Halloween - and the sounds are frightening
With cats and bats - and thunder and lightening
With moans and groans and screeches and growls
Screams and shouts, and shrill shrieks and howls 
Yet children in costumes still playfully trot
From house to house and block to block
Not fearing the spirits, translucent in flight
Or the "ghoulies and ghosties," which glow in the night
The children don't run - They've no reason to hide
They anxiously knock and await what's inside
They know that their bounty will be a real treat
As they watch their bags fill up with candy and sweets



I finalitzem el post cantant Shake Dem Halloween Bones, de The Kiboomers:


Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Let's shake them skeleton bones!

The toe bone's connected to the foot bone,
The foot bone's connected to the ankle bone,
The ankle bone's connected to the leg bone,
Let's shake them skeleton bones!

The leg bone's connected to the knee bone,
The knee bone's connected to the thigh bone,
The thigh bone's connected to the hip bone,
Let's shake them skeleton bones!

The hip bone's connected to the back bone
The back bone's connected to the neck bone,
The neck bone's connected to the head bone,
Now shake them skeleton bones!

Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Let's shake them skeleton bones!

Come on all you skeletons! Let's shake them skeleton bones!

The head bone's connected to the neck bone,
The neck bone's connected to the back bone,
The back bone's connected to the hip bone,
Let's rattle them skeleton bones!

The hip bone's connected to the thigh bone,
The thigh bone's connected to the knee bone,
The knee bone's connected to the leg bone,
Let's rattle them skeleton bones!

The leg bone's connected to the ankle bone
The ankle bone's connected to the foot bone,
The foot bone's connected to the toe bone,
Let's shake them skeleton bones!

Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Them bones, them skeleton dry bones,
Let's shake them skeleton bones!

29.10.16

El miedo global: poesia d'Eduardo Galeano



Por, por social, por col·lectiva, pors personals, pors induïdes, pors irracionals, pors que ens ofeguen i no ens deixen viure en llibertat, pors... Sembla que la por tot ho envaeix. Hem de ser forts i que la por no ens domine, malgrat que se'ns vulga imposar. Lluitem contra la por, contra les pors, lluitem amb les armes de la poesia.

El miedo global
(Eduardo Galeano)
 
Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.
Y los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.
Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.
Los automovilistas tienen miedo a caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados.
La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.
Los civiles tienen miedo a los militares. Los militares tienen miedo a la falta de armas.
Las armas tienen miedo a la falta de guerra.
Es el tiempo del miedo.
Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo.
Miedo a los ladrones y miedo a la policía.
Miedo a la puerta sin cerradura.
Al tiempo sin relojes.
Al niño sin televisión.
Miedo a la noche sin pastillas para dormir y a la mañana sin pastillas para despertar.
Miedo a la soledad y miedo a la multitud.
Miedo a lo que fue.
Miedo a lo que será.
Miedo de morir.
Miedo de vivir.

La il·lustració és de Koletta Anastasia.

25.10.16

Panellets i castanyes: cançó-recepta d'Ambäukatunàbia per a una Castanyada poètica



És temps de castanyes i la Castanyada està al girar el cantó. Torrem castanyes i fem panellets. S'animeu a fer-ne? Hi ha molts tipus de panellets i tots estan boníssims. Ara poemant i cantant podem anar cuinant i menjant-ne tot gràcies a Ambäukatunàbia i la seua cançó-recepta dels panellets que podem inclòs cantar amb el karaoke que ells han muntat i les activitats que ens mostren al voltant de tot el procés de fer la recepta.

Cantant, cuinant i menjant... Bon profit poètic arrebossat amb pinyons.

Cançó Panellets i Castanyes 
(Ambäukatunàbia)

Ja és la Castanyada,
ja és la Castanyada.
Panellets i castanyes,
volem menjar.
Panellets i castanyes,
anem a cuinar!
Ens rentem les mans amb aigua i sabó
i ens lliguem bé el davantal;
al cap, un barret de cuiner.
Tots els ingredients a punt!
- I com fem els panellets?
Agafem un bol ben gros
per barrejar bé la massa;
la patata un cop bullida,
l’aixafem amb la forquilla
i mig quilo d’ametlles! Ben ratllades!
I mig quilo de sucre! A cullerades!

I ara ve la part que tots estàvem esperant:
amassar-ho bé amb les dues mans

Barreja, barreja
tots els ingredients
No te’n deixis cap.
Barreja, barreja,
i junts menjarem
moniatos i castanyes
i els teus panellets!
Barreja, barreja
tots els grans moments,
com un gran cuiner.
Barreja, barreja
sense miraments.
Aquesta Castanyada
com ens divertirem!


Traiem de la massa petites bolets
i les vestim de pinyons;
com uns artistes del pinzell,
les pintem amb rovell d’ou.
- Només n’hi ha de pinyons?
Si vols podem fer
panellets de mil maneres:
xocolata o codonyat,
d’ametlles o de cireres.
Ja en tenim un munt! Quina gana!
I ara només falta... parar taula!
Ben posats a la safata i al forn deu minuts,
i ja sabem la recepta amb tots els ets i uts!

Barreja, barreja...”

Però mentre estàvem cantant
“Marrameu torracastanyes
a la voreta del foc”,
uns nens han trucat a casa.
Una bruixa i un fantasma,
un vampir i un esquelet
disfressats i fent ganyotes
demanaven caramels.
Avui caramels no en tenim, no ens espantes!
Però tasteu els panellets i les castanyes!
Què hi fan tants monstres cridant pel carrer?
Jo per Carnestoltes ja em disfressaré!

Barreja, barreja...”

Ens diverti...
Ens diverti...rem!!!


Guardar

24.10.16

En este bosque nuestro..., poesia de Mª Rosa Serdio per celebrar junts el Dia de la Biblioteca


Vine a la biblioteca, gaudeix de la lectura! -il·lustració Gustavo Aimar-

Hui celebrem el Dia de la Biblioteca i una molt bona amiga i poeta, Mª Rosa Serdio, ens ha regalat, per a compartir amb tots vosaltres, un poema preciós ple de bolets i fulles amb flaires de tardor, amb llop i Caputxeta passejant-se pels llibres, amb arbres que acullen nius de lectura... Tot en un bosc de fantasia on en cada branca hi ha una biblioteca per descobrir que està esperant-nos, mentre va sonant una melodia en cada pàgina del llibre. És clar, no podem rebutjar aquesta invitació a visitar la biblioteca, amb poesia.

Bon dia, biblioteca! Bon dia bibliotecaris i bibliotecàries! Bon dia, lectors i lectors! Celebrem junts el Dia de la Biblioteca.

En este bosque nuestro...
(Mª Rosa Serdio)
Hay una Biblioteca en cada rama,
un camino muy largo
que vas a recorrer,
una Abuelita tierna
que se ha puesto el pijama
que más le gusta a Lobo
para escuchar leer.
Ya has metido,
en el fondo de tu cesta,
provisiones de versos y canción,
mermelada de moras y de fresas
¡y hasta el gorro y el largo camisón!
Solo te falta
poner un “whats” al Lobo
y decirle que venga a la reunión.
El Bosque está
esperando ya tus pasos
lleno de setas rojas
y las hojas de otoño
cantando su canción.
Es la canción de las páginas del libro
cuando el silencio llega
y se acerca planeando
a tu rincón.

T'espere en la biblio. OK -il. Luis San Vicente-

22.10.16

Rovelló primerenc... a la cistella de la poesia

Una tardor plena de bolets i poesia -il"lustració de Tony DiTerlizzi-

Amb la pluja surten el bolets. Ara és temps de boletaires i nosaltres, que ja hem sortit a la muntanya, hem omplit la cistella amb els primers rovellons que van deixant la llavor de la poesia en el bosc de la literatura de tardor.

Rovelló primerenc
(Bernat Huguet)

Entremig de les fulles
que t’amaguen la joia
treus la galta rosada
com si fossis un nen
amb la cara ensucrada

Podeu llegir més poemes de bolets al llibre Bosc endins, de Bernat Huguet publicat per l'Editorial Salòria.