Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacques Prévert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacques Prévert. Mostrar tots els missatges

25.4.18

Per fer el retrat d'un ocell: poema de Jacques Prévert editat per Kalandraka


Us volem recomanar llegir un llibre de poesia infantils fantàstic, tant pel contingut poètic com il·lustratiu: Per fer el retrat d'un ocell / Para hacer el retrato de un pájaro, de Jacques Prévert, amb unes bellíssimes i suggerents il·lustracions de Mordicai Gerstein i editat per Kalandraka. El llibre va ser editat a 2011 per Kalandraka i ara podem llegir-lo en català.

Ja sabeu que el poema va ser escrit originalment a 1943 i publicat a 1949 i està dedicat a Elsa Henríquez, que l'il·lustra a 1953. Els versos són tota una oda a la creativitat i a la llibertat. Un xicotet pintor, un ocell i una gàbia composen una metàfora sobre la recerca de la bellesa i de l'autenticitat de l'art. L'artista persegueix dibuixar un ocell i pinta una gàbia amb la porta oberta i en ella després pinta una cosa bonica, una cosa senzilla, una cosa maca, una cosa útil per a l'ocell... Les il·lustracions emfatitzen el ritme del poema, reforçant el text. La llibertat és un valor intrínsec del art i l'artista deu ser conseqüent amb ell.


Ens agrada la introducció il·lustrada abans del poema, silenciosa i activa, preparant al lector per al que trobarem en les properes pàgines. La traducció del poema està a càrrec de Miquel Desclot:

Pinta per començar una gàbia
amb una porta oberta
després pinta
una cosa bonica,
una cosa senzilla,
una cosa maca,
una cosa útil
per a l'ocell.


Recolza després la tela contra un arbre
en un jardí,
o en un bosc.
Amaga't darrere l'arbre
sense dir res,
sense bellugar-te...
De vegades l'ocell arriba aviat
però pot molt ben ser que passin anys i panys
abans no es decideixi.
Tu no et desanimis,
espera,
espera si cal durant anys,
que la rapidesa o la lentitud de l'arribada de l'ocell
no té cap relació
amb l'encert del quadro.
Quan l'ocell arribi,
si és que arriba,
guarda el silenci més profund,
espera que l'ocell entri a la gàbia
i quan hi hagi entrat
tanca suaument la porta amb el pinzell.


En acabat,
esborra l'un rere l'altre tots els barrots
amb compte a no tocar cap de les plomes de l'ocell.
Fes després el retrat de l'arbre
i escull la branca més bonica
per a l'ocell.
Pinta també el verd fullam i la frescor del vent,
el polsim del sol
i la fressa de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu,
i després espera que l'ocell es decideixi a cantar.
Si l'ocell no canta
és mal senyal,
senyal que el quadro és dolent.
Però si canta és bon senyal,
senyal que pots signar.
Llavors arrenques molt suaument
una de les plomes de l'ocell
i escrius el teu nom en un angle del quadro.


(...)

Una autèntica joieta de llibre, no sols per als xiquets i xiquetes, també per als adults. Molt recomanable.

10.3.15

La vida és un bosc on trobem fulles de poesia

La vida és un bosc on trobem la poesia -il. Toni Demuro-

Els arbres
(Jacques Prévert)

Quan la vida és un bosc,
cada dia és un arbre;
quan la vida és un arbre,
cada dia és una branca;
quan la vida és una branca,
cada dia és una fulla.

1.9.11

Setembre, retornada al col·le amb poesia


Comença setembre i en un pis-pas tot torna a col·locar-se al seu lloc quotidià (ufff!!!). Diem adéu a les vacances, a deixar el rellotge per qualsevol lloc, al temps lliure, als viatges, al mogolló de lectura,... i donem la benvinguda a la rutina, al temps controlat per a tot, a l'inici de nous projectes, i AL NOU CURS ESCOLAR. Les aules, fins ara buides i silencioses, tornen a omplir-se de veus i rialles, d'amistat, de jocs, d'estudi i coneixements i, esperem, que també de poesia. 

Quina il·lusió! De nou al col·le! Números, paraules, conceptes, aplicacions, metodologia, programació... té cabuda la poesia? Clar que si, per a tots els mestres, pares i alumnes, fins i tot els més mandrosos. Llegiu aquest poema i ho comprovareu.

Bon setembre i feliç entrada a l'escola!
 
El escolar perezoso

Dice no con la cabeza
pero dice sí con el corazón
dice sí a lo que quiere
dice no al profesor
está de pie
lo interrogan
le plantean todos los problemas
de pronto estalla en carcajadas
y borra todo
los números y las palabras
los datos y los nombres
las frases y las trampas
y sin cuidarse de la furia del maestro
ni de los gritos de los niños prodigios
con tizas de todos los colores
sobre el pizarrón del infortunio
dibuja el rostro de la felicidad.

Il·lustració de Nikko Barber

2.9.09

Pour fer le portrait d'un oiseau / Per a fer el retrat d'un ocell: poesia i curtmetratge de Jacques Prevert

Ara que esten a punt de començar el nou curs, amb totes les il·lusions ficades a la motxilla, caldrà tenir en compte la importància que té mimar la imaginació dels xiquets i xiquetes, i en aquest tema té molt a veure la lectura i, com no, la poesia.

Us invitem a gaudir d'aquest curtmetratge, basat en un poema de Jacques Prévert: Pour fer le portrait d'un oiseau -Per fer el retrat d'un ocell-. El poema és encantador i el curtmetratge també.






Pour faire le portrait d'un oiseau

( Jacques Prévert)

Peindre d'abord une cage
avec une porte ouverte
peindre ensuite
quelque chose de joli
quelque chose de simple
quelque chose de beau
quelque chose d'utile
pour l'oiseau
placer ensuite la toile contre un arbre
dans un jardin
dans un bois
ou dans une forêt
se cacher derrière l'arbre
sans rien dire
sans bouger...
Parfois l'oiseau arrive vite
mais il peut aussi mettre de longues années
avant de se décider
Ne pas se décourager
attendreattendre s'il le faut pendant des années
la vitesse ou la lenteur de l'arrivée de l'oiseau
n'ayant aucun rapport
avec la réussite du tableau
Quand l'oiseau arrive
s'il arrive
observer le plus profond silence
attendre que l'oiseau entre dans la cage
et quand il est entré
fermer doucement la porte avec le pinceau
puis
effacer un à un tous les barreaux
en ayant soin de ne toucher aucune des plumes de l'oiseau
Faire ensuite le portrait de l'arbre
en choisissant la plus belle de ses branches
pour l'oiseau
peindre aussi le vert feuillage et la fraîcheur du vent
la poussière du soleil
et le bruit des bêtes de l'herbe dans la chaleur de l'été
et puis attendre que l'oiseau se décide à chanter
Si l'oiseau ne chante pas
C'est mauvais signe
signe que le tableau est mauvais
mais s'il chante c'est bon signe
signe que vous pouvez signer
Alors vous arrachez tout doucment
une des plumes de l'oiseau
et vous écrivez votre nom dans un coin du tableau.

4.6.09

Pàgines d'escriptura / Páginas de escritura / Pages d'écriture / Esercizio di scrittura: poema animat, de Jacques Prévert

Il·lustració d'Adam Pekalski

Al llarg del diferents post del blog hem vist com de vegades un poema es transforma en cançó, altres com mitjançant la imatge podem gaudir de la poesia. Hui volem mostrar-vos com de vegades un sol poema pot convertir-se en tota una animació, a més, molt bona. Cal arofitar tots els recursos al nostre abast per a difondre la poesia entre els xiquets i aquest recurs ben cert que els agradarà.

Gràcies al blog No solo libros hem descobert aquest vídeo animat que és la plasmació estètica i il·lustrada del poema de Jacques Prévert Page d'écriture. Tot un poema plasmat en imatges. Les noves tecnologies aplicades a la difusió poètica. Us fiquem el poema i el vídeo per a que ho comproveu.
Us agrada?
 
Página de escritura
(Jacques Prevert)

Dos y dos cuatro
cuatro y cuatro ocho
ocho y ocho son dieciséis…
¡Repitan! dice el maestro
Dos y dos cuatro
cuatro y cuatro ocho
ocho y ocho son dieciséis.
Pero ahí está el ave lira
que pasa por el cielo
el niño lo ve
el niño le oye
el niño le llama:
¡Sálvame
juega conmigo
pájaro!
Entonces el pájaro baja
y juega con el niño
Dos y dos cuatro…
¡Repitan! dice el maestro
y el niño juega
y el pájaro con él…
Cuatro y cuatro ocho
ocho y ocho son dieciséis
¿Y dieciséis y dieciséis cuántas son?
No son nada dieciséis y dieciséis
y mucho menos treinta y dos
de ningún modo
y se marchan.
Y el niño ha escondido el pájaro
en su pupitre
y todos los niños
oyen la música
y ocho y ocho a su vez marchan
y cuatro y cuatro y dos y dos
a su vez se largan
y uno y uno no son ni uno ni dos
uno a uno marchan igualmente.
Y el ave lira toca
y el niño canta
y el profesor grita:
¡Cuándo acabaréis de hacer el payaso!
Pero los demás niños
escuchan la música
y las paredes de clase
se desploman tranquilamente.
Y los cristales vuelven a ser arena
la tinta vuelve a ser agua
los pupitres vuelven a ser árboles
la tiza vuelve a ser acantilado
el portaplumas vuelve a ser pájaro

Page d'écriture
(Jacques Prévert)
Deux et deux quatre
quatre et quatre huit
huit et huit font seize...
Répétez! dit le maître
Deux et deux quatre
quatre et quatre huit
huit et huit font seize.
Mais voilà l'oiseau-lyre qui passe dans le ciel
l'enfant le voit
l'enfant l'entend
l'enfant l'appelle:
Sauve-moi joue avec moi oiseau!
Alors l'oiseau descend
et joue avec l'enfant
Deux et deux quatre...
Répétez! dit le maître
et l'enfant joue
l'oiseau joue avec lui...
Quatre et quatre huit
huit et huit font seize
et seize et seize qu'est-ce qu'ils font?
Ils ne font rien seize et seize
et surtout pas trente-deux de toute façon
et ils s'en vont.
Et l'enfant a caché l'oiseau dans son pupitre
et tous les enfants entendent sa chanson
et tous les enfants entendent la musique
et huit et huit à leur tour s'en vont
et quatre et quatre et deux et deux
à leur tour fichent le camp
et un et un ne font ni une ni deux
un à un s'en vont également.
Et l'oiseau-lyre joue
et l'enfant chante
et le professeur crie:
Quand vous aurez fini de faire le pitre!
Mais tous les autres enfants écoutent la musique
et les murs de la classe s'écroulent tranquillement
Et les vitres redeviennent sable
l'encre redevient eau
les pupitres redeviennent arbres
la craie redevient falaise
le porte-plume redevient oiseau.