20.11.20

Un poema dedicat als xiquets i xiquetes del món / Un poema dedicado a los niños y niñas del mundo

 

Hui és el Dia Universal dels Xiquets i Xiquetes, però cal dir que tots els dies són seus i nosaltres, els adults, el que tenim que fer és defensar els seus drets i fer-los complir.

Des d'ací un poema, de Silvia Beatriz Zurdo, per a omplir d'alegria tots els seus rostres.

 

Como soy un niño/una niña
me gusta jugar bajo el sol,
hacer mil preguntas,
explorar cada rincón,
descubrir la primavera,
y el color de cada flor.
 
Necesito tiempo, paciencia,
amor, comprensión,
y cantar con el viento,
su única canción.
 
Prefiero sonrisas y mimos
las veinticuatro horas del día.
Deseo contar las estrellas
y pintar el futuro de alegría.
 
Quisiera que algún mago,
los sueños hiciera realidad,
y que cada niño o niña del mundo,
tuviera una oportunidad.
 
La il·lustració és d'Amélie Graux.

10.11.20

¡A jugar con los poemas! Taller de poesía para niños, de Carmen Gil

 

 

Després d'una llarga experiència fomentant la poesia entre els xiquets i les xiquetes, continuo pensant que si a casa i a l'aula no es difòn és per la seua desconeixença, tant de llibres de poesia infantil com la manera de poder jugar amb ella. Les avantatges de sentir, jugar i viure la poesia des de menudets són enormes per al desenvolupament integral dels menuts (d'això ja hem parlat moltes vegades al blog). L'objectiu principal d'aquest blog, des del seu naixement, és difòndre-la amb diferents propostes: llibres, activitats, refranys, cançons, etc.

No hi ha recetes màgiques que ens asseguren gaudir de la poesia, però si que podem ajudar-vos a difondre bons llibres de poesia infantil, de molts tipus i temes diferents, per a que us siga més fàcil accedir-hi. També anar proporcionant-vos activitats i jocs per gaudir de la poesia a l'aula i a casa.

Hui us recomanem que li doneu una llarga mirada a un llibre que està pensant específicament en jocs poètics, ¡A jugar con los poemas! Taller de poesia para niños, de Carmen Gil, editat per CCS. Si punxeu sobre el títol us portarà a la seua lectura digital (gratuïta). Segons ens diu la pròpia autora en la introducció del llibre, està pensat per a xiquets de 7 a 11 anys, però segur que si ho llegiu us surten noves idees per adaptar-ho per a altres edats.

El llibre està dividit en tres capítols:

1.- Poesía oral y folklore

2.- Juegos con poemas

3.- Un cuento en verso, La Bruja Pimienta.

 Teniu un grapat d'interessants propostes per a portar a l'aula. Per exemple, fem criptogrames poètics. Es tracta d'agafar un poemea i ficar-li un codi secret (com pot ser anar corrent les vocals un pas a la dreta, l'a per la e, l'e per l'i, l'i per l'o...) i desxifrar l'autèntic poema:

Cumu an sapirhirui suy,

u ane sapirhiruone,

cun mo sapircepe vuy

dil selun e le cucone.

Llegiu-ho en veu alta i voreu que divertit, sembla un embarbussament. Després escriviu aquesta estrofa correctament. Podem anar fent-ho amb altres codis críptics que s'inventem, per exemple afegir-li cada sìl·laba duplicada amb la lletra "s".

Cosomoso unsu susuperserhéseroesoe soysoy,

oso usunasa susuperserheserosoísinasa,

conson misi susupersercasapasa voysoy

delsel sasalonsón asa lasa cosocisinasa. 

 

I tants que hem podem crear. S'animeu? Vinga, va, anem a jugar amb aquest preciós poema de Carmen Gil, ¡Soy un Superhéroe!¡Soy una Superheroína!, que ha creat en homenatge a tots els xiquets i xiquetes que han estat confinats a casa (esperem que no necessiten passar altra vegada per lo mateix) i han portat aquest tancament amb valentia, solidaritat i molta imaginació.



 ¡Soy un Superhéroe!¡Soy una Superheroína!

( Carmen Gil)

Como un superhéroe soy,

o una superheroína,

con mi supercapa voy

del salón a la cocina. 

 

Poseo un superpoder,

el de viajar, de repente,

a cualquier sitio y volver,

con la fuerza de mi mente. 

 

Puedo dar un beso alado

a mi abuelo y a mi abuela,

aunque no estén a mi lado,

que mi superbeso vuela. 

 

Mi labor es de importancia,

¡es una supertarea!,

dar cariño en abundancia

a todo el que me rodea. 

 

Con mi superfantasía,

es posible lo imposible

y recibo cada día

una visita invisible. 

 

La del duende Ceferino,

que está un poco turulato,

porque vuela haciendo el pino

y se ríe todo el rato.

 

O la de mi amiga Rita,

hada madrina novata,

que está estrenando varita

y mete mucho la pata. 

 

Por si no fuera bastante

con tanta misión secreta,

soy el supervigilante

de la flor de una maceta. 

 

Mi superpotencia viene

del requeteenorme amor

que mi familia me tiene.

¿Hay otro elixir mejor?



Les il·lustracions són d'Andy Fairhurst.

Fora bogeria, però hui ho faria: poesia de Líber Falcó

 

 Mai hem de deixar de ser positius. Enfrontar la vida diària amb optimisme. Riure's. Compartir l'alegria amb la gent del nostre voltant. Estem passant un temps difícil, però no hem d'enfonsar-nos, perquè això tan sols revertirà en detriment nostre. Ser realistes i viure el dia a dia de la millor manera, no deixar passar cap moment sense implicar-se en el nostre propi destí, per a que demà no pensem en hui hi hagués fet, com en aquesta poesia de Liber Falcó.
 
La lectura ens ajudarà a evadir-nos d'aquesta grisor, volar per damunt d'ella, i més encara la poesia.

Fuera locura
(Líber Falcó)

Fuera locura, pero hoy lo haría:
Atar un moño azul en cada árbol.
Ir con mi corazón de calle en calle.
Decirles a todos que les quiero mucho.

Subir a los pretiles,
gritarles que les quiero.
Fuera locura,
pero hoy lo haría.
 
La il·lustració és de Robert Mearns.

7.11.20

Volen fulles: haiku de M. Dolors Pellicer


 Els arbres van despullant-se poc a poc i les fulles, ballarines, volen com papallones de tardor. El poema surt entre elles.
 
Com papallones,
encara volen fulles
per l'arbre nu.
 

5.11.20

Dijo el ratón a la luna...: llibre de poesia infantil d'Antonio García Teijeiro

 

Hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil en que el versos s'atresoren com en un cofre màgic. Dijo el ratón a la luna és un poemari d'Antonio García Teijeiro, però a més és una espècie d'antologia de la seua obra poètica infantil, doncs els versos han estat seleccionats per Fran Alonso. El llibre està editat per Anaya Infantil i Juvenil.

El llibre comença amb poemes extrets del primer llibre de poesia infantil que publicà Antonio García Teijeiro, Nenos (1988) i acaba amb versos del seu últim llibre Poemar o mar (2016).

Dijo el ratón a la luna:

-Nunca te fijas en mí;

por esos vivo en la calle

metido en un calcetín.

 Trobem poemes que juguen entre el món imaginari i real, on volen oronetes ballant al so del vent, les ones cavalquen sobre trenen de xiquetes, la música deixa al seu pas un ritme que en invita a somiar i ballar, els arbres parlen, el calamars neden sobre terra, la pluja deixa remor de melancolia, les muntanyes ploren... Tot amanit amb una gran bellesa poètica, plena de musicalitat i ritme, de joc i rialla, de paraules que s'amaguen ben endins de les orelletes infantils per arrelar en les seues vivències.

Las olas marinas tallan

estatuas de agua y de sal.

Las sonrisas de las niñas

le hacen cosquillas al mar.

 

Una preciosa mostra del bon fer poètic d'Antonio García Teijeiro, de la gran tasca de difusió lectora i creació poètica que al llarg de més de 30 anys ha fet i està fent. Una joieta de llibre que cal tenir a casa i a totes les biblioteques escolars i públiques per a difondre la poesia infantil des de la diversió, la tendresa, la imaginació, la solidaritat, el lirisme...

Una barquita dorada 

navegaba por el monte.

Iba buscando una estela,

erdida en el horizonte.

 

La barquita despistada,

lejos, muy lejos del mar,

encontró por fin su cuna

en las manos de un chaval.

Les il·lustracions de Xosé Cobas  formen un tàndem perfecte amb els poemes, doncs estan plenes de bella imaginació que ens invita a llegir i enriqueix la mirada de poesia amb les seues pinzellades.

Mi niñito canta y canta

y no deja de cantar.

Los pájaros le hacen coros

bajo la luz de metal.

*

 Caminan por la montaña 

y caminan por los prados,

unos amores perdidos,

unos amores callados.

 

Amores de niña rubia,

amores de niña clara.

Caminan entre los prados, 

caminan por la montaña. 

 



Yo veo muy bien la luna

sentadita entre las nubes.

Si tú también quieres verla,

apaga todas las luces.

*

Uno, dos, tres,

vuelan palomas al bies.

Cuatro, cinco, seis,

llegan al balcón del rey.

Siete, ocho, nueve,

vuelan y vuelan y llueve.

Nueve, nueve y diez.

¡Lo contamos otra vez! 

 

2.11.20

La mort i la poesia / La muerte y la poesía / Death and poetry

 



El records dels nostres sers més estimats, que ens han deixat, no s'esborren mai. Hui Dia dels Difunts (també anomenat Dia dels Morts o Dia de les Ànimes) preguem per ells. Nosaltres ho fem amb els versos, deixant testimoni amb la paraula, amb la poesia, per a que ningú esaborre la seua empremta dins del nostre cor.




Conservar alguna cosa que m'ajudés
a recordar-te seria admetre
que et puc oblidar.

(William Shakespeare

*

Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.

(Antonio Machado

*

I per això quan el repòs arriba
i la son dins les venes se m’esmuny
i quan la nit de la paraula em priva
i tot el que viu sembla que sigui lluny.

Voldria recollir dintre dels braços
com un pom de voles els moments
les rialles, els plors, els crits i els passos
que foren llum voltant els pensaments.

(Josep M. de Sagarra)
*

Cuando yo me muera,
enterradme con mi guitarra
bajo la arena.

Cuando yo me muera,
entre los naranjos
y la hierbabuena.

Cuando yo me muera,
enterradme si queréis
en una veleta.

¡Cuando yo me muera!

(Federico Garcia Lorca

*

Em costa imaginar-te
absent per sempre,
tants records de tu
se m'acumulen,
que ni deixen espai
a la tristesa,
i et visc intensament
sense tenir-te.

(Miquel Martí i Pol)


La il·lustració és de May Ann Licudine.

30.10.20

Colorín, versos de Miguel Hernández per celebrar el 110 anys del seu naixement

 

 

Tal dia con hui va néixer, fa 110 anys, el gran poeta Miguel Hernández. Des d'ací volem celebrar-ho amb un dels seus poemes, Colorín, que ens sembla fantàstic per tota l'energia i bellesa que ens transmet. Us invitem a difondre els seus poemes i gaudir de la profunditat i força dels seus versos.


Colorín
 
Colorado colorín

¡Como alegras mi jardín

sin un ave melodiosa,

ni una hoja ni una rosa!

Colorado colorín,

canta, encántame sin fin.

Bate, bate magistral

la bolita de cristal

o el levísimo clarín

que, sin duda en el estuche

de tu buche

has metido, colorín.

¡Como alegras mi jardín!,

donde ayer fui en verderol,

y una rosa, y un jazmín,

y en el que hoy tan solo hallo,

hojas secas y verdín…

Canta, encántame en un tallo

de este desmayado so,

colorado colorín.

Colorado colorín,

has llegado a mi jardín

cuando todo esta sombrío…

Cuando cae de un cielo cinc,

una lluvia, como un rio

con quejoso retintín.

Las fontanas se han cuajado;

tus hermanos se han marchado,

y en el prado

bajo un grande viento frio

un sonido malhadada

dan las hojas con orín

--- ¡Pio!... ¡Pio, pio, pio!...

¡Colorado colorín!


 
Podem veure el poema musicat i cantat per Trobaversos.

 Les il·lustracions són de Judith Clay.

28.10.20

Haikus otoñales / Haikus tardorencs

 


Reina el otoño.

En el libro del monte

pasar de hojas.

*

Color de otoño.

El silbido en el aire.

Veleta en marcha.

*

El tiempo vuela.

En la hoja del tilo

calma y sosiego

(Mª Rosa Serdio / Charlene Chua, il.)

26.10.20

Tardor de castanyes i poemes

 

 Què requetebona la tardor amb les seues castanyes torrades. Si parlem de castanyes cal també xerrar de la castanyera i de la gran festa de la Castanyada. I, cóm no, anem a tastar-les al ritme de la poesia, de les cançons i refranys del nostre folklore

 
La castanyera de la porxada

A sota la porxada
o també en cada vorera
les tardes de novembre
trobem la castanyera.

Moniatos que ja fumen,
castanyes calentones;
qui en vol la paperina:
Au vinga i que són bones!

Caliu de quatre fustes,
i una paella negra;
amb un sac de castanyes
va fent la castanyera.

La il·lustració és de Cristina Losantos.

24.10.20

Ratón de biblioteca: poesía de María Cristina Ramos

 

Ratón de biblioteca

(María Cristina Ramos / Hanne Türk, il.)


El ratón mantiene siempre
abierta la biblioteca,
las mesas iluminadas
con el brillo de las velas.


Usa un largo guardapolvo
y una gorra con visera
que un cangrejo vagabundo
de los ríos le trajera.


Tiene para sus lectores
cien zapatitos de felpa,
para cuidar el silencio
de la sala, cuando lean.


Las hormigas van llegando
como a una pequeña fiesta
y se sientan a leer
en una alfombra de arena.


Las arañas piden unos
libritos de espuma tierna,
para leer suspendidas
en sus hamacas de tela.


El ratón suele leer
la historia de las ballenas,
y piensa cómo serán
en el mar las bibliotecas.


Cuando ha salido la luna
toma su sopa de letras,
y se duerme hecho un ovillo
en su catre de madera.


FELIÇ DIA DE LES BIBLIOTEQUES

FELIZ DÍA DE LAS BIBLIOTECAS

23.10.20

Centenari del naixement de Gianni Rodari: poemes i llibres de poesia infantil / Centenario del nacimiento de Gianni Rodari

 


Hui celebrem el centenari del naixement de Gianni Rodari, el gran mestre de la fantasia. Des d'aquest raconet ho celebrem amb els seus versos i llegint dos dels seus llibres poètics. El primer d'ells és una edició molt acurada i bonica d'un dels seus poemes Què ens cal / ¿Qué hace falta?, editat per Kalandraka, amb unes precioses i suggerents il·lustracions de SIlvia Bonanni. És un llibre fantàstic per introduïr als xiquets i xiquetes més menudets al món de la poesia, al món de la reflexió i a l'univers Rodari.


Què ens cal?
(Gianni Rodari)

Per fer una taula
ens cal la fusta,
per fer la fusta
ens cal l'arbre,
per fer l'arbre
ens cal la llavor,
per fer la llavor
ens cal el fruit,
per fer el fruit
ens cal una flor,
per fer una taula
ens cal una flor


El llibre està basat en un poema de Rodari que us fiquem complet en italià i castellà:
 
Per fare un tavolo ci vuole il legno
per fare il legno ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il seme
per fare il seme ci vuole il frutto
per fare il frutto ci vuole un fiore
ci vuole un fiore, ci vuole un fiore,
per fare un tavolo ci vuole un fiore. 

Per fare un fiore ci vuole un ramo
per fare il ramo ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il bosco
per fare il bosco ci vuole il monte
per fare il monte ci vuol la terra
per far la terra ci vuole un fiore
per fare tutto ci vuole un fiore.
 

Para hacer una mesa hace falta la madera
para hacer la madera hace falta el árbol
para hacer el árbol hace falta la semilla
para hacer la semilla hace falta el fruto
para hacer el fruto hace falta una flor
hace falta una flor, hace falta una flor,
para hacer una mesa hace falta una flor.

Para hacer una flor hace falta una rama
para hacer la rama hace falta el árbol
para hacer el árbol hace falta el bosque
para hacer el bosque hace falta el monte
para hacer el monte hace falta la tierra
para hacer la tierra hace falta una flor
para hacer todo hace falta una flor.
 

El segon llibre és Retahilas de cielo y tierra, del que ja hem parlat al blog. S'acaba de fer una nova edición en SM, molt xula, il·lustrat aquesta vegada per Tomas Hijo. Us fiquem un tastet:


Un niño en el mar
(Gianni Rodari)
 
Conozco a un niño que es tan pobre
que nunca ha podido ver el mar.
El puente de agosto voy a ir a buscarlo
y en tren a la playa lo voy a llevar.
“¡Ahí está, mira!”, le diré.
“¡Este es el mar, te lo puedes quedar!”
Entre tanta gente, con su cubito,
podrá robar solo un poquito,
pero en los ojazos que abrirá
el mar entero se llevará.
 
*
 
Otoño
(Gianni Rodari) 

El heno ya está segado,
el cazador ha disparado,
el otoño queda inaugurado.
El grillo se ha amurallado
en una tumba en medio del prado.  

*

Las estaciones
(Gianni Rodari)

La primavera es una feliz jovencita
 que lleva en la boca la primera florecita.
Luego viene el verano, en un giro eterno...,
para los pobres siempre es invierno.
Viene el otoño desde las montañas
y nos regala olor a castañas.
Viene el invierno de los glaciares
 estrayendo en su saco muchos pesares.
 
*
 
 Esperanza
(Gianni Rodari)

Si abriera yo una tiendita,
adivina adivinanza,
¿sabéis lo que vendería?
Solo esperanza.
"¡La esperanza está barata!",
pregonaría a la gente
y, por dos perras, daría
cuanta quisiera el cliente.
Y a los pobres que no tienen
ni para desayunar
les daría mi esperanza
toda entera y sin pagar.
 
*
 
Preguntas
(Gianni Rodari)
 
Un tipo me vino a preguntar:
"¿Cuántas fresas produce el mar?"
Y yo le dije, improvisando:
"¿Y cuántas sardinas has visto volando?"


Tenim també el llibre en català, Tirallongues del cel i la terra, publicat per Estrella Polar. 



14.10.20

Vampiros poéticos: llibre de poesia infantil, monstruosament poètic

 


Els monstres els encanten als xiquets i xiquetes. Mòmies, esquelets, fantasmes, zombis...i els vampirs! Hui us presentem un llibre monstruosament poètic (preparant la festa d'Halloween o del Dia de Difunts), per a que passeu por jugant amb la poesia. L'obra es titula  Vampiros poéticos, d'Antonio Gómez Yebra i està publicada per Ediciones de la Torre, dins de la seua col·lecció Alba y Mayo.

Més de cinquanta vampirs literaris voletegen entre els poemes del llibre,  per fer-nos por o fer-nos riure, per conèixer vampirs no tan famosos com el comte Dràcula o Camilla, però igualment literaris i xucla-sangs. El vampir bomber, la vampira sirena, el vampir perruquer o el vampir carabassa són alguns d'aquests terribles monstres que des d'ara acompanyaran, poèticament, l'imaginari infantil.

Les il·lustracions d'Anita Kra, en negre i roig, acompanyen molt bé als poemes. Què, esteu preparats/des per passar poreta?

11.10.20

Porteu-me la pluja... per a gaudir de la tardor, dels bolets i de la poesia

 

La pluja ens porta molts beneficis, no sols a la naturalesa, també a nosaltres. Per exemple, ara en la tardor, ens permet gaudir dels bolets i... de la poesia, com aquesta que ens ha regalat el nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia (moltes gràcies!). Axí que volem que ens porteu la pluja.

Porteu-me la pluja
(Joan Josep Roca)


Porteu-me la pluja,
dessota del braç
o en petit cabàs,
ben dolça i poruga.
Deixeu-la jugar
vora la finestra,
refarem la festa
del fet de mullar.


Porteu-me la pluja
al dedins del bosc
per cridar els bolets.
Surtin satisfets,
sense fer remor,
per si algú els busca.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

10.10.20

Louise Glück, Premi Nobel de Literatura 2020: tastet amb tres poemes

 

Tenim nova guardonada amb el Premi Nobel de Literatura, Louise Glûck, poeta. Ens encanta que aquest any el premi haja recaigut en una dona i que, a més, siga poeta. El jurat a considerat  la seva inconfundible veu poètica que, amb la seva bellesa austera, fa universal l'existència individual. Reconec que fins ara no la coneixia, però que després d'haver llegit alguns dels seus poemes m'ha encantat. 

Podem llegir els seus llibres en castellà a l'editorial Pre-Textos i en català en Edicions del Buc.


El deseo
(Louise Glück)

¿Te acuerdas de cuando pediste un deseo?
Yo pido muchos deseos.
Cuando te mentí
sobre lo de la mariposa. Siempre me pregunté
qué pediste.
¿Qué crees que pedí yo?
No sé. Que volvería,
que al final de alguna manera estaríamos juntos.
Pedí lo que siempre pido.
Pedí otro poema.


*

El vestido
(Louise Gluck)

Se me secó el alma.
Como un alma arrojada al fuego,
pero no del todo,
no hasta la aniquilación. Sedienta,
siguió adelante. Crispada,
no por la soledad sino por la desconfianza,
el resultado de la violencia.
El espíritu, invitado a abandonar el cuerpo,
a quedar expuesto un momento,
temblando, como antes
de tu entrega a lo divino;
el espíritu fue seducido, debido a su soledad,
por la promesa de la gracia.
¿Cómo vas a volver a confiar
en el amor de otro ser?
Mi alma se marchitó y se encogió.
El cuerpo se convirtió en un vestido demasiado
grande
para ella.Y cuando recuperé la esperanza,
era una esperanza completamente distinta.


*

La primera nieve
(Louise Glück)

Como una niña, la tierra se va a dormir,
o al menos así dice el cuento.
Pero no estoy cansada, dice,
y la madre responde: Puede que tú no estés cansada pero yo sí.
Lo puedes ver en su rostro, todo el mundo puede.
Así que la nieve debe caer, el sueño debe venir.
Porque la madre está mortalmente harta de su vida
y necesita silencio.

La il·lustració és de Krisztian Tejfel.

8.10.20

¡A dormir, que llueve ya!, poesia de Gloria Fuertes

 

Ja plou! La tardor ens ha portat moltes gotes de pluja i cal refugiar-se per a no banyar-se. La poeta Gloria Fuertes ens proposa, a més, anar-se'n a dormir. Però... tal vegada el que volem es sortir al carrar i jugar amb els bassals.

¡A dormir, que llueve ya!

(Gloria Fuertes)

Pollitos y gallinas,
que se vayan a acostar,
que llueve por el monte,
que llueve por el mar!
¡Ya está lloviendo,
y los gatos huyendo,
y las brujas en camisa!
¡Ay que risa, tía Luisa!


Estrellas y luceros,
que se vayan a dormir,
que llueve por el monte,
que llueve por aquí.
¡Ya está lloviendo,
y las nubes corriendo,
y la luna en camisa!
¡Ay que risa, tía Luisa! 

La il·lustració és de Rocío Martínez.

7.10.20

Dondiego sin don, din don... versos d'Alberti


 
 
Dondiego sin don
(Rafael Alberti)

Dondiego no tiene don.
Don.
Don, dondiego,
de nieve y de fuego;
don, din, don,
que no tenéis don.
Ábrete de noche,
ciérrate de día,
cuida no te corte
la tía María,
pues no tiene don.
Don, dondiego,
que al sol estáis ciego;
don, din, don,
que no tenéis don.
 
La il·lustració és de Nadiia Cherkasova.

5.10.20

En otoño, refranes con madroños: refranero otoñal

 


La tardor porta els seus propis refranys. Al blog en hem penjat un grapat, també sobre els mes d'octubre. Continuem recuperant el nostre folklore, aquesta vegada en castellà (podeu comprovar que la majoria de refranys tenen el seu parangó a les dos llengües).

Refranes sobre el otoño

  • Agua de octubre, las mejores frutas pudre
  • Amanece y oscurece a las ocho cuando llega el otoño y madura el madroño
  • Calabazas coloridas, en otoño recogidas 
  • Calenturas otoñales, o muy largas o mortales
  • Castañas en cocción, en otoño e invierno: buena alimentación 
  • Castañas, nueces y vino, son la alegría de San Martín
  • Cuando a las seis veas oscurecer, el otoño seguro es
  • Cuando el erizo se carga de madroños, entrado está el otoño. 
  • Cuando en Septiembre acabes de vendimiar, ponte enseguida en octubre a sembrar
  • De lo hermoso, hermoso es el otoño
  • De Todos los Santos a Navidad, o bien llover, o bien helar
  • El agua que en el otoño corre, es la que te saca de pobre
  • El otoño es el silencio antes del invierno
  • El otoño verdadero, por San Miguel el primer aguacero
  • El vareo de San Andrés, mucha aceituna deja caer
  • En diciembre día templado, es que viene solapado
  • En noviembre, el frío vuelve
  • En noviembre, haz la matanza y llena la panza
  • En octubre, no molesta la lumbre
  • En otoño, pan de ayer, vino de antaño y caldito a diario  
  • En otoño y en invierno tiembla el enfermo
  • En el dia de difuntos, memoria y frio van juntos
  • La huerta de otoño mantiene a su dueño
  • La otoñada más segura, San Francisco la inaugura
  • Las frutas de otoño, en el bosque las recojo
  • Mañanicas de niebla, tardes de sol; en otoño que poquita calor
  • Marzo trae las hojas y noviembre las despoja
  • Mucha agua en la otoñada, poco trigo y menos cebada
  • Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera
  • Noviembre, si las flores dan, coge el azafrán
  • Noviembre tronado, malo para el pastor, y peor para el ganado
  • Noviembre y enero tienen tempero
  • Octubre echa pan y cubre
  • Otoñada segura, San Francisco la procura
  • Otoño largo, invierno cambiante
  • Otoño lluvioso, año copioso 
  • Otoño presente, invierno en la acera de enfrente
  • Otoño sereno, ventoso invierno
  • Otoño sin lluvia, seta escondida
  • Pájaros de otoño, gordos como tordos
  • Por las calles de Levante, el diluvio y la inundación, hacen en otoño su aparición
  • Por San Lucas (18 de octubre), bien saben las uvas 
  • Por Todos los Santos a mas tardar el trigo has de sembrar
  • Sabemos del otoño, cuando la hoja, llega al moño 
  • San Andrés, agua o nieve ha de traer
  • Septiembre benigno, octubre florido 
  • Si en septiembre ves llover, el invierno seguro es 
  • Si en noviembre oyes que truena, la siguiente cosecha será buena 
  • Si octubre truena, da vientos con pocos mantenimientos
  • Si vieres el erizo cargado de madroños, ¿preguntarás cuándo entra el otoño?
  • Tras secos veranos, otoños tempranos.

 


Les il·lustracions són de S. Hee.

30.9.20

Canción de las estaciones: poesia de Carlos Marianidis per a gaudir del pas del temps

 

Poemem les quatre estacions de l'any. Ara estem a la tardor al nord i la primavera al sud, però ben aviat avançarem a l'hivern i l'estiu. Contrast de nord a sud acompanyat de poesia.

Canción de las estaciones

Otoño. Las hojas
están amarillas.
De todas las plantas
recojo semillas.
 
Invierno. En los árboles
el verde se ha ido.
Alondra, a cubierto.
Gorrión, escondido.
 
Primavera. El frío
se acabó por fin.
Frente a mi ventana,
florece el jazmín.
 
Verano. El sol brilla,
da sombra el parral
y en el duraznero
cae miel de un panal...

La il·lustració és de Monica Armiño.

29.9.20

Vendo poesia, al menos una al dia! Versos de Conchita García-Bayona

 

 Escolteu què diu el pregoner: Es venen poemes! Versos dolços i salats, de tots els colors, amb princeses i dracs o animals afamats, versos per abraçar arbres o per a volar... Això ens pregona el venedor de versos, en veu ben cridanera per a que tothom l'escolte: Venc poesia!

Nosaltres, des del blog, també cridem en veu ben alta i forta: Regalo poesia! Poesia per a cada dia. Entreu, remeneu, trieu i llegiu... fins que s'enfiteu!

Vendo poesías
 
¡Vendo poesías!
¿Quién quiere comprar?
Leer una al día
bien les sentará.
Entren papás y mamás,
no se priven de mirar
que de todo lo que busquen
algo aquí encontrarán.
Tenemos todos los temas
que usted puede desear:
dragones enamorados
de princesas de verdad,
castillitos en la arena
y delfines juguetones.
Caballitos de madera,
una araña tejedora
y una silla mecedora;
un acuario grande y fresco
y miles de cosas más.
¡Vendo poesías!
¿Quién quiere comprar?
Leer una al día
bien les sentará.

La il·lustració és de Konstantin Zubarev.

28.9.20

Els bolets, plaer de tardor mentre passegem pel bosc de la poesia

 

 Una de les coses que més ens agraden de la tardor és sortir al bosc a per bolets. Una bona cistella al braç per anar arreplegant-los i que deixen la seua llavor mentre caminem, com en la poesia.

Plaer de tardor

M'has tocat la fibra,
em tens el cor robat
quan t'ensumo entre la molsa,
quan veig que m'has esperat.

Petit ésser taronja o vi rovellat
que has nascut dissimulant,
destaques pel teu color
i perquè m'has portat plaer de tardor.

Et busco pel bosc,
respiro, camino, avanço i miro
fins que et veig al meu davant.
-Ai! una mica més i et trepitjo!

T'agafo, t'abraço, t'estimo,
ets un fantàstic exemplar.
I segueixo, segueixo cercant
els teus amics, els teus germans.
 
La il·lustració és de Mikish.

27.9.20

Un poema-guant per a cada mà: poesia i matemàtiques

 


 Sembla que està tardor ha entrat ben freda i que hem de tornar a ficar-se els guants per protegir-se les mans, els 10 dits... o són onze? Depèn, tot depèn de com ho contem i de com o comptem.

Guants

(Joan Brossa)

Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Cinc i sis: onze dits.


La il·lustració és d'Eleonora Arosio.

25.9.20

Mi pensar: poesia de Mirta de Eisenkölbl

 

Mi pensar
(Mirta de Eisenkölbl)

Pienso… ¿Por qué será que tanto pienso?
Tendría yo el oficio de Pensar
Si carrera fuera de alguna universidad…


Pienso mucho, para bien o para mal,
Y mis pensamientos rigen mi manera de actuar…
Y analizo… lo que veo y lo que no veo,
¡Eso sí que es una contrariedad!
Porque cuanto no veo, lo supongo;
¡Todo lo mido con mi ideal,
Si cuanto estimo es mi tesoro!


Y sufro… y cuestiono… y me explico…
Todo en mis pensamientos, a solas…
Y son mis ideas un incontenible raudal
De razones y sin razones, de idas y de vueltas,
Hasta que se me hace cuanto imagino
La más incuestionable verdad,
verdad que duele, verdad que quema,
que debe ser dicha por esta mi franqueza
que pocos pueden soportar…
y entonces, todo, todo se incendia…


¡Vaya! Si no fuera tan ridícula esta mi ciencia...
Bien haría yo en pensar
La terrible consecuencia
Que tendría esta mi forma de actuar…


Pero pienso… y pienso mucho,
Pienso bien y pienso claro,
Salvo que halle alguna evidencia
Que me haga dudar de lo que amo…
Y entonces… toda mi sensatez se va…
Porque pienso tanto…
para bien o para mal….


La il·lustració és de Gosia Herba.

24.9.20

Tocar el cel amb els dits: llibre de poesia infantil de Pep Molist

 

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil ben original i bonic: Tocar el cel amb els dits, de Pep Molist i amb il·lustracions de Christian de Christian Inaraja i editat per Jo Llibre.

Es tracta d'un poemari, dividit en cinc parts: Somnis d’anar, Somnis de fer, Somnis de sentir, Somnis de ser i Somnis de tenir. El primer poema, Tinc un grapat de somnis, és el que ens explica l'esdevenir de tot  el llibre. Cada poema, a més, parteix d'una dita popular al voltant de la que giren tots els versos (molt curiós i, a la vegada, pedagògic).



Tinc un grapat de somnis

(Pep Molist)


Els somnis

no els puc tocar.

Ni tastar. 

Ni flairar. 

Ni sentir. 

Ni mirar. 

Ni tampoc 

aturar-m’hi, 

ballar-hi, 

o caminar-hi 

al damunt.

Els somnis tan sols

els puc tenir, 

per casualitat,

a dins del cap, 

i provar

de saber-ne 

el tacte,

el sabor, 

l'aroma,

el soroll

i la forma.

Encara que,

com un grapat de sorra, 

com un manat d’herba,

com un manyoc de cabells, 

els somnis

s'escolen,

de mica en mica, 

entre els meus dits

per tornar

qualsevol altra nit,

sense avisar. 

Us fiquem un tastet del que us podeu trobar al llibre i així anar assaborint-lo:

Ser un ratolí de biblioteca

(Pep Molist)

Endevinc petit i silenciós.

M'entaforo allà, al meu racó,

entre llibres de roba i cartró,

i un coixí lila i esponjós.

Romandré immòbil i neguitós

fins que desfili el darrer nadó.

Sé del cert que, de nit, en la

foscor,

a la biblioteca, hi ha sarau gros.

Hi són tots els meus amics:

(Jim Boyó,

Nana Bunilda i Celestina,

Trencanous, Pippi i en Rovelló.

La Mary Poppins, la Clementina,

l'Elmer, els contes de mel i cotó, els Mumin, Xola i Ottolina.

Hi haurà viatges en coet i camió,

tràngols al bosc i a Cotxinxina,

confidències, jocs i acció...

*


Anar a Pastar fang

(Pep Molist)

Demano un destí sorpresa 

en una agència de viatges, 

i m’envien, amb rapidesa,

a Pastar fang, sense equipatge.

Allà, descobreixo l’encant, 

del país de Pastar fang

un indret molt relaxant.

La gent, a cada instant,

sosté un bocí de fang 

entre les seves mans,

que va pastant, remenant, 

fins a l’hora més foscant.

Avanço enmig de la bellesa

i la tranquil·litat del paisatge. 

Torno a casa, amb més saviesa,

i una foto del bell paratge.