1.4.20

Dia Internacional del Llibre Infantil 2020: "Fam de mots" / Día Internacional del Libro Infantil 2020: " Hambre de palabras"


Un any més aquest 2 d'abril celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil / Día Internacional  del Libro Infantil. Aquest any ens sembla un poc estrany al fer-ho des de casa i no des de la Biblioteca. Dona el mateix, el més important és celebrar-ho junts, virtualment, difonent la lectura entre els menudets i joves, llegint i tenir salut.

Ja sabeu que a cada any li correspòn a un país fer el missatge i crear el cartell. Enguany li ha tocat  a la secció d'Eslovènia, dins de l'IBBY. L'escriptor i autor del missatge és Peter Svetina i l'ilustrador encarregat del cartell és Damijan Stepancic.

Fem que s'escampi el missatge, que vole de boca a orella. Fem que cadia dia siga el dia de la lectura. Sembrem paraules cada dia. Fomentem la lectura hui i tots els dies de l'any, aquest any des de casa i els propers des de la biblioteca, pels carrers, pels parcs, des de l'escola.

Que visquen el llibres infantils! Un hurra per tots els xiquets i les xiquetes que tàn fantàsticament estan aquests dies a casa sense poder sortir. 

Aquest és el missatge (podem llegirlo també en gallec i en euskera):

Fam de mots

On jo visc, els arbustos es tornen verds a finals d’abril o principis de maig. Al cap de poc temps, s’omplen de crisàlides de papallones, que llueixen com vetes de cotó o cotó de sucre. Les erugues devoren els arbustos fulla rere fulla, fins a deixar-los despullats. Quan les papallones surten de les seves crisàlides, arrenquen a volar, però els arbustos no queden destrossats. Quan arriba l’estiu broten de nou, i així una vegada i una altra.

Aquesta és la imatge d’un escriptor, la imatge d’un poeta. Són corcats, esgotats per les seves històries i els seus poemes, les quals, un cop finalitzades, emprenen el seu propi vol, refugiant-se en els llibres i trobant els seus lectors. Això no deixa de repetir-se.

Què passa amb aquestes històries i aquests poemes?

Conec un noi que el van haver d’operar dels ulls. Després de l’operació, van passar dues setmanes durant les quals només se li va permetre estar estirat sobre el costat dret, i després d’allò, un altre mes durant el qual no va poder llegir res. Quan va tornar a agafar un llibre, mes i mig després, va sentir com si estigués recollint mots a cullerades, gairebé menjant-se’ls.

I conec una noia que ara és mestra. Em va dir: pobres d’aquells nens als quals els seus pares no els llegien llibres.

Les paraules en els poemes i en els contes són aliment. No aliment per al cos, res que pugui omplir l’estómac. Són aliment per a l’esperit i per a l’ànima.

Quan l’home té gana o set, se li encongeix l’estómac i se li eixuga la boca. Busca trobar alguna cosa per menjar, un tros de pa, un plat d’arròs o de blat, un peix o un plàtan. Com més afamat està, més se li estreny la mirada; ja no veu altra cosa que allò que el pot satisfer.

Tanmateix, la fam de mots es manifesta de manera diferent: com una tristesa, com una empatia, com una arrogància. Les persones que pateixen aquest tipus de fam no són conscients que les seves ànimes estan tremolant, que estan passant pel seu costat mateix sense haver-hi parat esment. Una part del seu propi món se’ls en va de les mans sense ells adonar-se’n.

Aquest tipus de fam és la que sacien els poemes i les històries.

Existeix, malgrat això, esperança per a aquells que mai han satisfet aquesta fam de mots?

Sí. Aquell noi llegeix gairebé cada dia. La noia que és mestra llegeix contes als seus alumnes cada divendres, cada setmana. Si alguna vegada se n’oblida, els infants no triguen a recordar-li-ho.
I què passa amb l’escriptor, amb el poeta? Amb l’arribada de l’estiu, tornaran a verdejar. I una vegada més seran engolits per les seves històries i poemes, que acabaran volant en totes les direccions, igual que les papallones. Una vegada i una altra.

Escrit per Peter Svetina
Il·lustrat per Damijan Stepancic
Traduït per Natàlia Martínez
Corregit per Jordi Ferré i Ybarz

---------------------

Hambre de palabras

Donde yo vivo, los arbustos se vuelven verdes a finales de abril o principios de mayo. Al poco tiempo, se llenan de crisálidas de mariposas, que lucen como vetas de algodón o algodón de azúcar. Las orugas devoran los arbustos hoja tras hoja, hasta dejarlos despojados. Cuando las mariposas salen de sus crisálidas, echan a volar, pero los arbustos no quedan arruinados. Al llegar el verano brotan de nuevo, y así una y otra vez.

Esta es la imagen de un escritor, la imagen de un poeta. Son carcomidos, agotados por sus historias y sus poemas, las cuales, una vez finalizadas, emprenden su propio vuelo, refugiándose en los libros y encontrando a sus lectores. Esto no deja de repetirse.

¿Qué ocurre con estas historias y estos poemas?

Conozco a un chico al que tuvieron que operar de los ojos. Tras la operación, pasaron dos semanas donde solo se le permitió permanecer recostado sobre su lado derecho, y después de aquello, otro mes donde no pudo leer nada. Cuando volvió a coger un libro, mes y medio después, sintió como si estuviera recogiendo palabras a cucharadas, casi comiéndoselas.

Y conozco a una chica que ahora es maestra. Me dijo: pobres de aquellos niños a los que sus padres no leían libros.

Las palabras en los poemas y en los cuentos son alimento. No alimento para el cuerpo, nada que pueda llenar el estómago. Son alimento para el espíritu y para el alma.

Cuando el hombre tiene hambre o sed, se le encoge el estómago y se le seca la boca. Busca encontrar algo para comer, un trozo de pan, un plato de arroz o de maíz, un pescado o un plátano. Cuanto más hambriento se encuentra, más se le estrecha la mirada; ya no ve otra cosa que aquello que pueda saciarle.

Sin embargo, el hambre de palabras se manifiesta de forma distinta: como una tristeza, una apatía, una arrogancia. Las personas que sufren de este tipo de hambre no son conscientes de que sus almas están tiritando, de que están pasando junto a sí mismas sin haberse percibido. Una parte de su propio mundo se les va de las manos sin ellos darse cuenta.

Este tipo de hambre es la que sacian los poemas y las historias.

¿Existe, no obstante, esperanza para aquellos que nunca han satisfecho esta hambre con palabras?

Sí. Aquel chico lee casi cada día. La chica que es maestra lee cuentos a sus alumnos cada viernes, cada semana. Si alguna vez se olvida, los niños no tardan en recordárselo.

¿Y qué ocurre con el escritor, con el poeta? Con la llegada del verano, volverán a verdecer. Y una vez más serán engullidos por sus historias y poemas, que acabarán volando en todas las direcciones, igual que las mariposas. Una y otra vez.

Escrito por Peter Svetina
Ilustrado por Damijan Stepancic
Traducido por Barbara Pregelj
Adaptado por Paula Sanz

29.3.20

Que sea primavera cuando escribas... poema de José Corredor-Matheos


Un poema preciós per tirar endavant amb il·lusió, cada dia... tot gràcies a la poesia i al vostre espírit col·laburatiu social. Endavant, poesia! Endavant, primavera! Endavant, l'escriptura!

Que sea primavera
cuando escribas,
y el día, como hoy,
tenga un sol cuya luz
no proyecte más sombra
que la que dan las alas
de los pájaros.
Que tus pasos te alejen
más de ti,
y que cada palabra,
cada verso,
sean los que esperabas
y no acababan nunca
de llegar.
Y cuando estés muy lejos
y hayas dejado atrás
las dunas del desierto,
donde las flores vuelvan
a brotar,
no te importe seguir.

La il·lustració és de 제딧-9Jedit.

25.3.20

Poesia infantil en temps de confinament / Poesia infantil en tiempos de confinamiento

Entre deures i jocs, imaginem poesia, vivim poesia -il·lustració de Sara Sanchez-

Ja portem alguns dies confinats a casa (i encara ens resta un poquet) i segur que, dins de les rutines diàries, grans i menuts dediqueu una estoneta a llegir. Us recomanem incloure cada dia una culleradeta de poesia. És un bon moment per a jugar amb els versos. Si encara no ho heu fet, pares i mares, aprofiteu ara i segur que us enganxarà la poesia per a sempre.

Sabeu que al blog trobareu un grapat de llibres, poemes en diferents llengües i de diferent temàtica, propostes d'activitats, cançons, llibres de poesia infantil, endevinalles i un llarg etcètera que al llarg d'aquests anys hem anat pujant.

Tot està a la vostra disposició. Remeneu, trieu i... viviu la poesia, sentiu-la, gaudiu-la.

A més, volem compartir amb vosaltres dos iniciatives editorials que ens semblen genials en aquest temps:

-L'editorial Pintar Pintar, amb els permís i col·laboració dels seus autors/es, ens permet ara descarregar alguns dels seus llibres infantils digitals, gratuitament, entre els que hi ha llibres de poesia infantil (alguns d'ells ja comentats en este blog). Entreu, trieu i llegiu:



-La valenciana editorial Andana ha fet una selecció de poemes il·lustrats de diferents autors/es de la seua col·lecció Vagó de versos. Poemes de diferent temàtica i estil que us encantaran.  Podeu llegir-los i descarregar-se'ls:


Poema de M. Dolors Pellicer / Il·lustració d'Irene Bofill

24.3.20

Poemes de flors i abelles, llibre de poesia infantil


Hem deixat l'hivern i ja tenim ací la primavera, que ens porta també els seus poemes. Núria Alberti ens presenta la primavera d'una forma ben divertida i poètica, Poemes de flors i abelles, amb unes molt xules il·lustracions de Mercè Galí, editat pel Cep i la Nansa (està en castellà, Poemas de flores y abejas, editat per Carambuco)

Les rimes van jugant entre flors i papallones, amb les plantes i els animals, Van buscant el color i l'alegria que ens porta la primavera, temps de renaixença. Al llarg de set poemes podem gaudir del ritme que ens porta la poesia, seguint el bategar de la naturalesa. Ens encanta. Preciós per als més menudets de la casa i per als primers lectors.

Us fiquem un tastet:

La sensible primavera
escriu poemes sobre el prat.
S’ha enamorat de l’estiu
tan jove i acalorat.

Aquesta alegre artista
pinta al jardí i al balcó.
I ofereix la benvinguda
a l’estiu, amb un petó.



22.3.20

Aigua que canta, brolla el poema / Agua que canta, brota el poema


Hui estem celebrant el Dia de l'Aigua, un bé de la nostra naturalesa molt necessari i del que no tenim cura. Prenguem conciència, si us plau. No la contaminem, no la desaprofitem. L'aigua és de tots i tots la necessitem, no sols els humans. Aigua de pluja que va al riu, al mar, als llacs, als pous, a les fonts, a casa. Aigua que canta i que riu amb la poesia. 

Al principio

Al principio
el agua de los ríos
cantaba límpiamente
rozando los guijarros:
ro, ro, ro, iba sonando.

Su canto era una risa,
que viajaba a los pozos,
que temblaba en los cántaros.
Las cosas han cambiado.

He viajado muy lejos,
donde la lluvia a penas
humedece los campos.
Nunca llega a los pozos,
nunca tiembla en un cántaro,
no se esconde en los grifos,
nunca llena los vasos.

Y Los ríos son lenguas
con sed, mudos, callados.
Y el agua es barro sucio
que enferma a los humanos...
¡Ya es hora de arreglarlo!

La il·lustració és de Lucio López Cansuet -Kansuet-.

21.3.20

Dia de la Poesia: 6è poema, d'Isabel Barriel



Esclaten les flors,
esclata la vida,
és temps de Poesia.

Dia de la Poesia, 2020: 5è poema, de Mª Rosa Serdio


Cita en sábado... ¡Y es hoy! 

¡Qué semana, amigos!
¡Para no olvidar!
Allá, hacia el lunes,
recordé la cita.
Justo, justo al timbre
llamó una visita.
Más tarde, otra tarde,
volví a recordar…
¡Si no me doy prisa
no voy a llegar!
Pasaron tres horas
de acá para allá
y regué mis plantas,
planché mi foulard,
lustré bien mi bolso...
¡Se me va a olvidar!
Pensaba entre tanto
en mi falda larga,
mi jersey de fiesta,
mi sandalia alada,
la sortija hermosa
que me regalara
mi tía Margarita
que siempre acertaba.
Y, haciendo recuento
de lo necesario,
cada pensamiento
salía volando
al libro de versos
que aún no estrené
y me guiña un ojo
siempre que me ve.
¡Ay de mí! Dos días
pensaba anteayer…
Y hoy marzo 21,
como cada año,
viene Poesía
a darnos la mano.
Hoy es Día de Fiesta.
¿Y qué voy a hacer?
Vestirme elegante,
quedarme en mi casa y…
¡ponerme a leer!



Les il·lustracions són de Kaori Ogawa.

Dia de la Poesia, 2020: 4rt. poema, de Vicent Camps


Sense poesia no hi ha refugi
ni forn on coure el fang de les paraules.

Sense poesia no hi són els somnis 
i sembla pedra la pedra i vida la vida. 
Sense poesia perdem l'arma dels desarmats 
i ens arrriba un demà sense esmenes, 
famolenc d'utopia, on la bellesa és branca 
d'un arbre incendiat pel raig de l'avarícia. 
Qué hi faria jo sense la poesia? 
Jo, que em sé part d'un poema 
sempre en construcció.

Dia de la Poesia: 3rs. poemes, d'Efraín Huerta


Mercadotècnia

Salido
el poema
no se
admite
reclamación

*

Ay poeta
(Efraín Huerta)

Primero
que nada:
me complace
enormísimamente
ser
un buen
poeta
de segunda
del
tercer
mundo

*

Resignación
(Efraín Huerta)

Buenos
o malos
(más malos
que buenos)
todos mis
poemas
son del
demonio
público

*

D.D.F
(Efraín Huerta)

Dispense
usted
las molestias
que le ocasiona
esta
obra
poética

*

Amenaza
(Efraín Huerta)

Bienaventurados
los poetas
pobres
porque
de ellos
será
el reino
de los
suelos

*

Handicap
(Efraín Huerta)

No puedo
dejar
de
escribir
porque
si me
detengo
me alcanzo

La il·lustració és de Mark Elliot.

Dia de la Poesia, 2020: 2n. poema, de Marc Freixas


Retrobar

Retrobar
és trobar el poema
després de descriure
el seu llarg paisatge.
Com saber-nos vius
a través de l'entorn,
que és escriure
aquesta descripció.
Però retrobar
també és tornar de l'amor,
no només amb les paraules.

Il·lustració d'Irene Blasco.

Dia de la Poesia, 2020: 1r. poema, de Silvia Schujer


Poesia

Palabra santa
versos espanta.

Palabra triste
no se resiste.

Pobre ilusión
no abre canción.

Verbo si quema
trae poema.

Tinta encantada
derrama nada.

Es tinta umbría
la de poesía.

Il·lustració de Melisa Fernández.

30.1.20

Versos per la pau / Versos por la paz

Versos de pau entre els somriures infantil (il·lustració de Tosya)

Hui és dia de festa a tot el món (o caldria que fora) dons el calendari assenyala que és el Dia Escolar de la Pau i la No Violència / Día Escolar de la Paz y la No Violencia.. La poesia troba les paraules per ficar, al gran trencaclosques mundial, la llavor de la pau, de la solidaritat, de la tolerància.

Versos que volen entre les línies d'avions de paper... o que exploten, omplint el món de colors i alegria.

D'infants a infants

D'infants a infants, volen com les gavines
papers de bon omplir amb mots de pau
i d'amistat llunyana però encesa
amb resplendor de tants ulls innocents.

D'infant a infant, el llapis i el bolígraf
i el compàs, a milers, xics instruments
de vida i llibertat, en mans alades
fetes per a l'amor, per al treball,

no per a la guerra inútil i espadada.
D'infants a infants, amb adults al darrere
que no han perdut del tot aquesta nena:
l'esperança, el més bell dels estendards.


Pau... alegria i felicitat (il·lustració d'Anita Morra)

Hombre planetario

XIX

Vendrá un día más puro que los otros:
estallará la paz sobre la tierra
como un sol de cristal. Un fulgor nuevo
envolverá las cosas.
Los hombres cantarán en los caminos,
libres ya de la muerte solapada.
El trigo crecerá sobre los restos
de la armas destruidas
y nadie verterá
la sangre de su hermano.
El mundo será entonces de las fuentes
y las espigas, que impondrán su imperio
de abundancia y frescura sin fronteras.
Los ancianos tan sólo, en el domingo
de su vida apacible,
esperarán la muerte,
la muerte natural, fin de jornada,
paisaje más hermoso que el poniente.

14.1.20

Cançó de cosir, de Palmira Jaquetti


Puntada a puntada cuso versos amb fil de plata, amb fil de somnis vaig ajuntant la filada, mentre canto una cançó amada.

Cançó de cosir

Cuso, que em plau de cosir
      sola amb el somni.
Cuso una mica de mi
      en cada cosa.
L'agulla fa el punt petit
      paraula curta,
i arriba que em punxo el dit,
      sense paraula.
Cuso un mocador de lli
      — somni, no em deixis! —
amb un brodat sense fi
      d'etern periple.
I sempre aniré teixint
      roses de somni,
sempre cantant i cosint
      vora la porta.
I quan amor trucarà
      amb llum de rosa,
duré la vida a la mà
      tota brodada.


La il·lustració és de Juan Wijngaard.

11.1.20

La poesia... guia la nostra vida


Mai estem sols si està encesa la llum de la poesia. És com una guia per a l'ànima que mai ens abandona. La llegim, la sentim, la vivim.

La poesía

La poesía cruza la tierra sola,
apoya su voz en el dolor del mundo
y nada pide
—ni siquiera palabras.

Llega de lejos y sin hora, nunca avisa;
tiene la llave de la puerta.
Al entrar siempre se detiene a mirarnos.
Después abre su mano y nos entrega
una flor o un guijarro, algo secreto,
pero tan intenso que el corazón palpita
demasiado veloz. Y despertamos.

La il·lustració és de Galya Popova.

6.1.20

La rueda de los meses te voy a cantar


Ara comença de nou la roda dels mesos. De gener a desembre el temps anirà rodant pel 2020 i nosaltres anem a acompanyar-lo amb poesia (esperem que vosaltres també).

La rueda de los meses 

La rueda de los meses 
te vamos a cantar 
y si no te la sabes, 
la vuelves a escuchar. 

¿Quién es el uno? 
Enero nevado.
¿Quién es el dos? 
Febrero alocado? 
¿Quién es el tres? 
Marzo ventoso. 
¿Quién es el cuatro? 
Abril lluvioso. 
¿Quién es el cinco? 
Mayo f1orido. 
¿Quién es el seis? 
Junio con trigo. 
¿Quién es el siete? 
Julio caliente. 
¿Quién es el ocho? 
Agosto hirviente. 
¿Quién es nueve? 
Septiembre estudioso. 
¿Quién es el diez? 
Octubre con vino. 
¿Quién es el once? 
Noviembre aburrido.
¿Quién es el doce? 
Diciembre festivo. 

La rueda de los meses 
te vamos a cantar 
y si no te la sabes, 
la vuelves a escuchar.

La il·lustració és de Katerina Chadoulou.

5.1.20

Preguntas de una niña en brazos del Rey Gaspar: poesia de Juan Carlos Martín Ramos



Preguntas de una niña en brazos del Rey Gaspar

Dime al oído,
Gaspar,
si eres rey o no lo eres,
si eres mago de mentira
o de verdad.

Dime al oído
qué me vas a regalar.
¿Una muñeca de trapo?
¿Una aguja y un dedal?
¿O una caja de acuarelas
para pintar de colores
lo que quiera imaginar?

Dímelo al oído,
Gaspar,
y si tú no me lo dices,
el tiempo me lo dirá.

La il·lustració és de Maite Gurrutxaga.

4.1.20

Esperant als Reis Mags amb la poesia de Cesca Aubanell


És sempre un plaer rebre poemes de regal i compartir-los amb tots vosaltres, més encara si són tan boniquets com aquests dos, de Francesca Aubanell, tots dos girant al voltant d'uns mags molt especials que ben aviat ens vindran a veure: Melcior, Gaspar i Baltasar. Gràcies, Cesca, pels teus bells, simpàtics i dolços versos.

Somnis de Rei

Voldria un bon dia
ser patge reial
per llegir les cartes
de tots els infants.

Cartes plenes de desitjos.
d’il·lusions,
d’innocència, fantasia
i emocions.

I en la nit màgica
amb els sacs ben carregats
començaria a repartir
als menys agraciats...

Un xic d’esperança,
per als desesperançats
i un xic de pau
i un xic d’igualtat
i un xic d’alegria
i un xic de justícia
i un xic d’il·lusió...
Regals de debò!

I amb un somriure ample
a palau me’n tornaria
molt reconfortat
segur que em sentiria.

*

El camell d'en Melcior

Els Reis enfilen el pont
rabents cap al Portal
l’estel els il·lumina
per si es perd algun regal.

El camell d’en Melcior s’atura
i comença a esbufegar
- Què tens? Què et passa?
Que no pots continuar?-
li diu a cau d’orella
el rei molt amoïnat.

Són molts anys de portar pes
fent sempre el mateix camí
Jo ja sóc vell i l’esquena
se’n comença a ressentir.

Un patge li alleugera la càrrega
i alerta el rei Baltasar
- Si aquest camell no millora
el veterinari s’haurà de trucar.
Uns massatges, unes fregues,
un pegat, molta escalfor-
proposa el rei Gaspar
per a calmar-li el dolor.

L’endemà quan es lleva
el camell reviscolat
es raspatlla ben bé el gep
i emprèn el camí de bon grat.

2.1.20

Us desitge "Happy new year", amb la poesia de Julio Cortázar



Happy New Year

Mira, no pido mucho,
solamente tu mano, tenerla
como un sapito que duerme así contento.
Necesito esa puerta que me dabas
para entrar a tu mundo, ese trocito
de azúcar verde, de redondo alegre.
¿No me prestás tu mano en esta noche
de fin de año de lechuzas roncas?
No puedes, por razones técnicas.
Entonces la tramo en el aire, urdiendo cada dedo,
el durazno sedoso de la palma
y el dorso, ese país de azules árboles.
Así la tomo y la sostengo,
como si de ello dependiera
muchísimo del mundo,
la sucesión de las cuatro estaciones,
el canto de los gallos, el amor de los hombres.

La il·lustració és de Roberto Blefari.

1.1.20

Feliç i poètic 2020 / Feliz y poético 2020


Us desitge un meravellós i poètic 2020, Que la màgia de la paraula sempre us acompanye, amics i amigues.

Ojalá ojalá ojalá...

Que cada gota encuentre su cauce,
cada suspiro su flor naciente.
Que cada mirada, otros ojos,
que cada paso, su presente.

Un preciós poema de María Cristina Ramos, amb una il·lustració de Chuck Groenink.