Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dàmaris Gelabert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dàmaris Gelabert. Mostrar tots els missatges

13.11.13

La tardor que jo conec: cançoneta infantil de Dàmaris Gelabert


Cantem i ballem al ritme de la tardor -il. d'Abigail Halpin-

 Fiquem-li música i poesia a la tardor, cantem i ballem al ritme de les fulles que s'enlairen per tot arreu.

La tardor que jo conec

La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.

23.4.13

Una cançoneta per sant Jordi i el drac

Il·lustrem sant Jordi

Sant Jordi és hui el protagonista, és també la seua festa i volem celebrar-ho cantant-li, gaudint de la musica i la poesia. Roses, llibres i poemes per Sant Jordi!

Sant Jordi arriba
com un cavaller,
amb la seva llança
travessa el carrer.

Ja veu la princesa
que el drac vol menjar,
si no es dóna pressa
ella morirà.

Li clava la llança,
cau escalabrat;
la pobra princesa,
visca s'ha salvat!

La rosa creixia,
Sant Jordi l'ha agafat
i a la princesa
ja li ha regalat.
(Dàmaris Gelabert musica i canta esta cançó popular)

23.2.13

La biblioteca és un castell: cançó infantil de Dàmaris Gelabert



La biblioteca és... tantes i tantes coses, però Dàmaris Gelabert la troba com un castell on viuen els llibres i on podem descobrir nous mons amb l'ajuda del bibliotecari / a.

La biblioteca és un castell

Els llibre viuen dins un castell,
grossos o prims, més nous o més vells.
La biblioteca és un castell.

Històries i històries de tots colors,
pàgines i pàgines de tot el món.
La biblioteca és un castell.

Entra en silenci
no fos cas que s'espantin.
Tafaneja els títols, les pintures i lletres.
Tot allò que t'agradi,
revistes i còmics, dibuixos o planetes,
hores i hores dins mil històries,
tardes i tardes travessant mapes,
somnis i somnis tancats en clau
perquè tu els obris i a volar.
I si demanes al guardià dels llibres
quin llibre vols, què vols saber,
t'ensenyarà de tot i més:
de por i misteris o juganers,
de plorar i riure o aventurers.
La biblioteca és un castell.

I si tant et fascina que no pots esperar
fins arribar al desenllaç, demana al guardià
i te'l deixarà un dia, pot ser una setmana,
un llibre, dos llibres, anem cap a casa:
no arrenquis fulls, no perdis el punt.
Si tu vols, l'abraces
o millor, li parles;
pot ser et contesta,
hi trobaràs paraules
que arriben a l'ànima.

La il·lustració és de Jimmy Liao.


5.12.11

Massatge amb cançons: CD de Dàmaris Gelabert


Dàmaris Gelabert acaba de traure al mercat un nou CD de cançonetes infantils per als més menudets de la casa. Massatge amb cançons. Cantem i acariciem. La música i la lletra de les cançonetes està feta pensant en el massatges que els pares i les mares els fan als xicotets.

El contacte amb els nadons passa per la carícia física, de pell a pell, i vocal, de la paraula feta cançó. Amb carícies i cançons establim una vinculació afectiva, un lligam emocional, que durarà tota la vida. Les cançons són un aliment important per al desenvolupament dels xiquets, per això totes les cultures tenen les seues cançonetes.

Un CD de regal preciós per als pares. Ara que ve Nadal cal anar prenent nota del que us recomanem.Us fiquem un tastet:

16.2.09

Tot sona, un lloc per aprendre cantant: de les cançons de bressol a les cançons infantils


No és molt usual trobar a internet un lloc com el que hui us volem recomanar, Tot sona. Un racó especial dedicat a la música i les cançons infantils que està creat per Àlex Martínez, Dàmaris Gelabert i Laura Carrión.

Trobem cançons, llibrets i partitures, recomanacions... amb la particularitat que hi ha molts materials que gratuïtament podem accedir (felicitacions pel projecte). A més, podem adquirir els discs de Dàmaris Gelabert, una cantautora que té una magnífica obra discogràfica adreçada al món infantil. Us la recomanem.

A l'apartat de Dàmaris trobem unes propostes molt bones per tal de difondre la música i les cançons. Recomanacions bàsiques per tal d'arrelar el ritme, la música i la poesia entre els xiquets:

-La cançó en l'entorn escolar

-La primera cançó: la cançó de bressol

-Per què música?

-La música, un mitja de comunicació ideal per a comunicar-se amb els més petits

Reproduïm ací l'article que parla sobre les cançons de bressol:

Vaig sentir una vegada una frase preciosa: La cançó de bressol és la comunicació per via de l’afecte. A mi també m’agrada dir: Cantar una cançó de bressol al teu fill és com dir-li 100 vegades t’estimo.
La cançó de bressol és probablement el primer contacte que tots hem tingut amb la música i probablement també amb aquest món.

Ens ofereix la possibilitat d’establir aquest vincle afectiu tant important entre mare/pare i fill, ens ajuda a potenciar les primeres pautes de comunicació, estimula una relació i comunicació recíproca. Permet a la mare/pare i a l’infant comunicar informació emocional. Poden ajudar a regular estats conductuals de l’infant: calmar-lo, focalitzar l’atenció. És una estimulació auditiva però pot convertir-se fàcilment en una estimulació multimodal si el que canta afegeix:

-Experiència tàctil (tocar i acariciar al nadó).
-Experiència a nivell vestibular (balancejar-lo i moure’s al ritme).
-Experiència visual (mirada per part del nadó cap a la persona que li canta).

La cançó de bressol implica un espai de mirades, somriures, gestos... aquest desig de disfrutar del nadó, i alhora, ens ajuda a entendre'l, observar les seves reaccions, moviments i començar a comprende'l i a interpretar-lo.

“Totes les mares canten als seus fills o, millor dit, totes les mares que desitgen els seus fills canten per ells i els nadons escolten aquest cant encara que siguin sords, el necessiten escoltar per al seu desenvolupament.”

Característiques de la cançó de bressol:
Sedant i confortable,
tempo regular,
dinàmiques constants,
pulsació lenta,
pocs instruments (normalment els melòdics en freqüencies agudes),
veu suau (no vibrato),
volum constant i baix,
instruments sedants: corda- aire,
forma i estructura organitzada.

Per a pares que no saben o no recorden cançons de bressol poden optar per cantar altres cançons familiars, poden ser les seves cançons favorites en tempo lent i amb una veu suau. D’aquesta manera transmeten les seves preferències culturals i personals al seu fill.
El fet de fer servir la veu de la mare o del pare és important, és una veu familiar per al nen i està comprovat que els nadons prefereixen el directe que l’enregistrament. Si els pares no s’atreveixen a cantar poden utilitzar l’enregistrament com a suport i cantar a sobre i també per aprendre o reforçar el repertori.
Des d'aquest moment podem fer servir la personalització, és a dir, incorporar el nom del nadó a la cançó.

Un lloc admirable. Doneu-li una ullada!

La il·lustració és d'Andrea Rivola.

27.1.09

La Festa de la pau: cancó de la pau, de Dàmaris Gelabert


Llegint el blog d'Aula d'acollida Llagostera (un blog que aprofitem per a recomanar-vos), hem escoltat una cançoneta per la pau que en ha agradat molt, la música i la lletra. Així que us la fiquem ací per alegrar aquest dia tan gelat de vent i pluja, per a que les paraules s'escolten per damunt del sorolls de la guerra, per lle´çar amb els xiquets un crit d'esperança en la pau.

La cançó és de Dàmaris Gelabert:

La festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.


Que aquest cant s'arrele en els nostres cors, com està arrelat als cors dels xiquets.





La il·lustració és de Jean-Michel Folon.