Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blocs de poetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blocs de poetes. Mostrar tots els missatges

5.3.19

'Paraules de dona': blog sobre dona i poesia


Hui us volem recomanar que li doneu una ullada al blog Paraules de dona, on trobareu una selecció ben interessant sobre poesia en veu de dona. El blog està realitzat per Carme López Jiménez, bona amiga i gran lectora de poesia, a més de dona inquieta i compromesa amb la causa feminista, des de Xàtiva.

Un blog de poesia juvenil per a totes les edats, que poc a poc va nodrint-se de versos en veu de dona i que estem segures que us interessarà. En castellà o en català... sempre en veu de dona. Doneu-li una ullada.

Recordeu que us vàrem recomanar un altre blog de poesia catalana i dones, Tèrbol atzur, editat per Júlia Costa, que també us pot interessar.

Us fiquem un tastet del que podeu trobar a Paraules de dona:


Negar el cuerpo. Poema incompleto.

Llevar hábito. Negar las formas.
Llevar sujetador. Negar las formas.
Llevar burka. Negar las formas.
Llevar faja. Negar las formas.
Llevar maquillaje. Negar las formas.
Reir con la boca cerrada. Negar las formas.
Ejercicios oblicuos. Negar las formas.
Rasurarse. Negar las formas.
Vestir de blanco. Negar las formas.
Llevar bañador. Negar las formas.
Ocultar la sangre que fluye sin dolor. Negar las formas.
Llevar pañuelo. Negar las formas.
Señalar a la mujer trans como híbrido. Negar las formas.
Baños de ducha vaginales. Negar las formas.
Llevar tacones. Negar las formas.
Llamarlas amigas, no amantes. Negar las formas.

Sonreir ante el miedo. Negar las formas.


Certeza

Habéis empujado hacia mí estas
piedras.

Me habéis amurallado
para que me acostumbre.
Pero aunque ahora no pueda
ni intente dar un paso,
ni siquiera proyecte fuga alguna,
ya sé que es por allí
por donde quiero ir,
sé por dónde se va.
Mirad, os lo señalo:
por aquella ranura de poniente.


Ha sonat el telèfon i despertes
cap a una cita a cegues sense amor
i sense amor et trobes al carrer
amb el destí d'uns ulls desconeguts.
Entre la llum freda de les faroles
s'escoltaren els passos d'una dona
que també sense amor tragué les claus
mentre et parlava i et parlava d'ella.
I sense amor deixares que el seu riure
d'alcohol buscat ho fera tot tan fàcil,
tan desprovist de culpa, tan lleuger
com la seda dels mocadors de coll
que a l'endemà llevaria del llit
i sense amor posaria a la perxa.
(Teresa Pascual)

Les il·lustracions són d'Elena Pancorbo.

19.3.15

Dones poetes per a celebrar el Dia de la Poesía / Mujeres poetas para celebrar el Día de la Poesía


S'apropa el Dia de la Poesia i volem aprofitar-ho per a rendir un xicotet homenatge a les poetesses, de vegades les grans desconegudes de la poesia. Així que volem fer-ho difonent la gran tasca que fan tres blogs, centrats temàticament amb les dones poetes:

-Poesía de mujeres: Podem trobar més de mil poemes, de 634 autores de 130 països del món dels cinc continents. Està fet per Ana Muela Sopeña, a la que felicitem des d'ací, des de 2011. Un lloc interessant, d'aquests que cal marcar en els nostres favorits per tal de tenir-los sempre a la mà. Entreu i escorcolleu, us encantarà.

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

Alabanza a mi hermana
(Wislawa Szymborska)

Mi hermana no escribe poemas
y es improbable que de pronto comience a escribir poemas.
Le viene de su madre, que no escribía poemas,
y de su padre, que tampoco escribía poemas.
Bajo el techo de mi hermana me siento a salvo:
nada impulsaría al marido de mi hermana a escribir poemas.
Y aunque suene como un poema de Adam Macedonski,
ninguno de mis parientes se ocupa de escribir poemas.
En el escritorio de mi hermana no hay poemas viejos
ni nuevos en su bolso.
Y cuando mi hermana me invita a cenar,
sé que no tiene intenciones de leerme poemas.
Hace magníficas sopas sin esfuerzo,
y el café no se derrama sobre sus manuscritos.
En muchas familias nadie escribe poemas,
pero cuando lo hacen, rara vez es sólo una persona.
Algunas veces la poesía fluye en cascadas de generaciones
que ocasionan temibles corrientes en las relaciones familiares.
Mi hermana cultiva una prosa hablada decente,
pero toda su producción literaria está en tarjetas postales veraniegas
que prometen la misma cosa cada año:
que cuando vuelva me contará todo,
todo,
 
todo.


-Poemario de mujeres: creat amb l'objectiu de difondre a les poetesses i la seua obra, Està elaborat amb les col·laboracions actuals que envien les pròpies poetesses i la selecció de poemes amb les que contribueixen les integrants de Ciudad de Mujeres. Podem trobar a les autores ordenades alfabèticament pel seu cognom. Molt recomanable. No hem pogut esbrinar qui és l'autor/a del lloc.

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

Els moments tornen de la mà dels dies
com el poema surt del bosc de les paraules.
La seva saba injecta lluminosa verdor,
rel del deixar-se endur, eco de les llavors.

Ben endins es mou el crit,
que amb la veu vol florir.


-Mujeres poetas internacional: en 2009 és funda el Movimiento Mujeres Poetas Internacional -MPI-, en la República Dominicana, per l'escriptora Jael Uribe. Com els altres dos blogs anterior, l'objectiu és donar-li visibilitat a les dones poetes. Han creat el Festival Internacional de Poesía Grito de Mujer, que té colaboradors en tot el món i que es realitza al llarg del mes de març. Altre lloc per afegir als favorits de poesia. Entre u i comproveu-ho.

La mujer que se escribe en la historia
(Jael Uribe)

A la mujer que se escribe en su nombre no la busques
en el rastro senil de la historia.
con los hijos colgados a los párpados,
las heridas amarillas, la carne parturienta.
Se le busca en los pedazos de cuerpos
en el pelo de la noche y la abstinencia.
Dormida, súbitamente en el aire
donde se trenzan las manos suplicando,
las palabras sangrando tras la puerta.

¡Estas líneas silentes no se olvidan!
se acicalan en ella.

Si la miras extinta en los rostros de vidrio,
mordeduras de polvo en transiciones de especias,
volverás al otoño diluido sin el rastro,
sin el ruego sutil de su existencia.
Buscarás en el eco su silencio
sin hallar un rugido de viento
que la traiga nuevamente de vuelta.

A la mujer que se escribe en la bruma no la busques
¡No la nombres!

YA ESTA MUERTA.


Us recordem quela nostra amiga, escriptora i també poetessa, Júlia Costa, té un blog Tèrbol Atzur, en el que des de fa uns anys va difonent la poesia de dones en la literatura catalana i universal.

Les il·lustracions són de Cristina Troufa.

12.11.12

El blog de Joana Raspall


Fa poc xerràvem al blog sobre les celebracions poètiques al voltant del centenari del naixement de Joana Raspall. Gràcies a Imma Cahué ens hem assabentat que hi ha un blog, Joana Raspall, on van arreplegant-se totes les iniciatives que estan realitzant-se: Joana Raspall.

Podeu trobar idees de què fer i afegir les vostres pròpies activitats -Imma us ho agraïra molt-. Animeu-se! Difonem entre tots la poesia d'aquesta gran poetessa per a que aplegue a les orelletes de tots el xiquets i xiquetes i arrele en els seus sentiments.

Podeu animar-se, també, els profes de Secundària i Batxillerat, doncs els seus poemes per adults són preciosos. Us fiquem un tast: Parlem d'amor, del seu llibre LLum i gira-sol (ed. Columna)

Parlem d’amor
(Joana Raspall)

Oblidem la colla, les motos, la moda,
la musica-disco, i parlem d’amor.
Parlem-ne només; amb les mans ben juntes,
mirant-nos als ulls, sols al món tu i jo,

l’amor és bon mestre. Trobarem paraules
que no sospitàvem que sabríem dir,
més dolces que els besos, més que l’abraçada,
perquè ens empresonen amb lligam més fi.

Parlem d’un amor alt com les estrelles

i els núvols blanquíssims, i el vol dels ocells.
proclamem l’amor per jardins de somni
on els mots es tornen roses i clavells.

Només amb els mots i cap altre cosa,

el cor sabrà fer-se el tresor de demà;
l’amor blanc d’avui no ens farà nosa,
que les perles fines fan de bon guardar.


La il·lustració és de Jenny Meilihove.

21.2.12

La palabra es mágica: blog de poesia


Us recomanem li doneu una llarga mirada al blog de Ricardo Fernández Esteban, La palabra és mágica, on podem trobar un grapat de poemes, juvenils i per adults, poemes propis i d'altres poetes. Un lloc on la poesia s'escampa per tot arreu.

Us copiem aquest poemes de Ricardo Fernández, versificant el primer aniversari del seu blog.

La página de la palabra es mágica

Hace ya más de un año que creé,
poniendo amor, un blog de poesía,
y en todos estos meses ­–día a día–
lo he seguido cuidando porque sé

que el verso no es asunto demodé,
por más que en este mundo hay mayoría
que están de acuerdo en esa teoría.
Y ese convencimiento me da pie

a duplicar el blog en una página
con este nombre: “La palabra es mágica”
Por eso permitid que en el soneto

rimen noveno y décimo en precario,
ya que “página” es huérfana (*) y mi reto
hacerla “mágica” con “post” (**) diario.


Les il·lustracion són de Clifford Harper.

11.11.11

Tot plovent, amb el paraigües de la poesia

Plou prou, surt el caragol... (il·lustració d'Agostino Iacurci)

Semple ens agrada donar-se una llarga passejada pel blog Poemes i Pensaments i sempre trobem poesia intel·ligent, original, diversa, interessant. Doneu-se una passejada i comproveu el que us diem. D'aquest blog hem copiat el següent poema, versos de pluja i sentiment, de gotes d'aigua i gent.


Trenca el tel el caragol,
aixeca el cap la ginesta,
cada vall és una festa,
una festa sense sol.
Les formigues cerquen fulles,
aixopluc totes les aus,
fins diria que les naus
volen noves aventures.
La pluja recorre encara
la meitat del pensament,
que pobra és aquesta gent,
tot plovent, fan mala cara.
Corren els rius sense pressa,
cantussegen els rierols,
encara dirà la vella:
Ni puc seure al carreró!

 

29.8.11

Caro albero meraviglioso / Estimat arbre meravellós: poesia de sesibilització als arbres


Ja està dient-nos adéu el mes d'agost i un any més els incendis han protagonitzat gran part d'aquest estiu i, com quasi sempre, provocats sota alguns interesos. Per què? Quina poca vergonya! El arbres són els nostres pulmons de la natura i tenir cura d'ells és fonamental. Aquest poema de Vivian Lamarque, en defensa dels arbres i contra la porqueria que de vegades deixem al seu voltant, ens ajuda a sensibilitzar-nos sobre la importància de la protecció als arbres. Un preciós poema!

Caro albero meraviglioso
(Vivian Lamarque)


Caro albero meraviglioso

che dal treno qualcuno

ti ha tirato un sacchetto

di plastica viola

che te lo tieni lì

stupito

sulla mano del ramo

come per dire«cos'è questo fiore strano

speriamo che il ventolo porti lontano»,

ci vediamo

al prossimo viaggio

ricorderò il numero

del filare, il tuo

indirizzo, ho contato

i chilometri dopo lo scalo-merci

arrivederci


Estimat arbre meravellós
(Vivian Lamarque, traduc. Pere Galceran-Uyà)

Estimat arbre meravellós
que des del tren algú
t'ha llançat una bossa
de plàstic de color lila
que la tens allà
tot sorprès
damunt la mà de la branca
com si diguessis
«què és aquesta flor estranya
tant de bo el vent
se l'endugui lluny»,
ens veurem
el proper viatge
recordaré el número
de la filera, la teva
adreça, he compta
tels quilòmetres des de l'estació de mercaderies
a reveure


Les il·lustracions són de Toni Demuro.

12.7.11

Endevina, endevinalla... quin animal rima amb caca?


Una endevinalla, ben "difícil", per aquestes vesprades de juliol (l'humor sempre ve bé, més amb aquesta calor). És de Josep M. Sala Valldaura:

La bona llet
no rima amb pet,
però el meu nom
rima amb caca.
Per això em diuen...

La il·lustració és de Saige Roberts.

25.6.11

Bruixola cap a la justícia: El abrazo, poema de Mar Benegas


Ens ha encantat el poema que Mar Benegas ha penjat hui al seu blog; què bonic! Volem compartir-lo amb tots vosaltres. És clar que per ací fa molta calor i el fred sols està en la nostra memòria, però l'abraç per la justícia sempre ve bé.

El abrazo

Abrígate bien
que la ciudad hiela
y hay gente hosca
que se alimenta de vísceras

abrígate cariño
que el viento trae
el helor de las máquinas
y el brillo gélido de los neones

abrígate de los amos y del hambre
de las fábricas y los comerciantes
de los mesías

de las guerras y el dólar, mi cielo
que lo injusto es una brújula
que señala siempre al frío

abrígate mi amor
y mantén
el corazón tibio
no vayas a resfriarte.
La il·lustració és d'Ignasi Blanch.

10.6.11

Audioteca de poesía contemporánea de Argentina y Chile


Les noves iniciatives, a favor de la poesia, sempre són ben vingudes dons ajuden a enlairar-la. Hui us volem presentar un nou blog, Audioteca de poesía contemporánea de Argentina y Chile, que té la finalitat d'enlairar fonèticament la poesia actual de Xile i d'Argentina. La responsable de l'edició del blog és Valeria Tentoni. Segons ens diu el propi blog:

 Se privilegiará el compuesto auditivo del poema en la vos de sus autores, la música que resulte de su lectura. La recitación, como práctica, supone un relieve distinto al del texto en plano. Algo del orden de la intimidad y la cercanía se nos presenta.

Junt a cada gravació hi ha una xicoteta biografia del poeta y la seua bibliografia. Un projecte molt interessant que des d'ara comença a creixer. Els felicitem per la iniciativa.

Aprofitem per llegir uns poemes de l'argentina Daniela Del Gobbo i de poeta xilè Martín Gubbins:

Escribo el poema que no cierra

todo está
pendiendo de un hilo

apenas agarradito

las palabras se balancean
de un lado al otro
de la hoja y
no saben hasta dónde y

no saben hasta cuándo.
(Daniela Del Gobbo)



Rostros
(Martín Gubbins)

Inicio
Cuenta
Privacidad
Mensajes
Perfil
(editar)
Redes
Notificaciones
Ahora estás listo para explorar
Escribir un mensaje
Explorar todas las redes
Únete a una red
Ver amigos
Invita amigos
¿Qué estás haciendo en este momento?
Encuentra amigos en tu directorio
Encuentra personas que conoces
Encontrar amigos mejora tu experiencia
Puedes encontrar compañeros de clase o de trabajo
Buscar amigos
Buscar amigos por su nombre
Encontrar amigos
Listas de amigos
Todos los amigos
Ver los perfiles de amigos
Sigue los links
Los perfiles de tus amigos
Conectados
Recién actualizados
Tienes un amigo con actualizaciones de estado recientes
Noticias del estado de tus amigos
Mira lo que han estado haciendo
Invita a tus amigos a unirse
Escoge un nombre
Escoge algo corto y fácil de recordar
Presiona enter cuando hayas terminado
No tienes ningún amigo en línea

La il·lustració és de Tran Nguyen.

27.5.11

Poesia i crisi / Poesía y crisis


Per què no ficar-hi poesia a tota aquesta situació de crisi? Penso que necessitem la poesia hui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem als poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.


Dar la cara
(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.

Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

13.5.11

Sueños apátridas / Somnis apàtrides


Somnis apàtrides

Dintre
de
l'espill
una
lluna
que
cavalca
somnis
sense
pàtria.

Dintre de l'espill
una lluna que cavalca
somnis sense pàtria.
*

Sueños apátridas
(Ana Muela Sopeña)

En
el
espejo
una
luna
cabalga.
Sueños
apátridas.

En el espejo
una luna cabalga
sueños apátridas

La il·lustració és d'Antonio Javier Caparo.

10.5.11

Vestit de llevant, moda poètica de primavera


No és la primera vegada que us recomanem la lectura dels poemes que Joan Josep Roca Labèrnia, molt sovint, va publicant al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un goig passejar-se pel seus versos i llegir les seues reflexions. Ens agrada!

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.

9.5.11

La primavera, poesía infantil de Amparo Jaramillo


Primavera
(Amparo Jaramillo-Restrepo)

El viento baila fandangos 
por las calles de la aldea 
para ayudar a los chicos
a jugar con las cometas.

La fuente los ve pasar 
con sus ojos de agua fresca, 
su surtidor argentado 
su piel ondulante y tierna.

Las flores en los jardines 
van alzando sus cabezas 
para anunciar a las aves 
que llegó la primavera.

En un rincón de la plaza
las palmas se desperezan 
y empiezan a abanicarse 
con sus hojas entreabiertas.

En el parque las muchachas 
estrenan trajes de seda, 
y compiten con las aves 
por la miel de las abejas, 
antes de que el sol se canse 
y se marche de la fiesta 
llevándose en su carroza
las flores de primavera.

La il·lustració és de Tran Nguyen.

24.3.11

La poesia infantil i juvenil en internet, article de poesia de Mª Dolores Insa


Ha sortit al carrer l'ultim número de la revista de literatura infantil Primeras noticias, que aquest mes porta un especial Creatividad y Literatura, coordinat per la nostra amiga poeta Beatriz Osés García. És un número molt interessant on la poesia és el seu punt central. Us recomanem, des d'aquest blog, que li doneu una llarga i reposada mirada. Entre altres podem trobar:

Especial Creatividad y Literatura

- El influjo de la luna en la poesía infantil por Carmen Fernández Etreros.

- La poesía infantil y juvenil en Internet por M. Dolores Insa Ribelles.

- El juego de la poesía por Beatriz Osés.

- De cómo dormir el miedo por Federico Martín Nebras.

- Para un lector de lunas por Antonio Rubio.

- Libros de poemas de noche y luna por Ana Nebreda Domínguez.

Us fiquem  l'enllaç on podeu llegir l'article La poesia infantil i juvenil en internet, de Mª Dolores Insa Ribelles on es fa un anàlisi, des de diferents vessants, sobre la situació actual de la PIJ en la xarxa. Pessics de reflexions sobre en veu alta. Espero que us siga interessant.

La il·lustració és de Klaas Verplancke.

La poesia infantil y juvenil en internet

4.2.11

T'anyoro... poesia amorosa d'Anca Nitulescu


T'anyoro
(Anca Nitulescu)

t'anyoro...
entre risas y sonrisas
entre luna y sol
entre dos años
que vienen y se van
entre pinos y mar
t’anyoro
risas y sonrisas
entre nieves y lluvias
entre verde y azul
t’anyoro
entre tus besos
te añoro y no te recuerdo…

estás demasiado cerca

Il·lustració de Jason Mowry.

27.12.10

El bosque del sueño, poema d'Abdo Wazen


El bosque del sueño
(Abdo Wazen) 

Las dos manos que abandoné
Me acompañan como una luna.

De día se perfilan como árboles en el camino
Y cuando en la noche corren las aguas de la imaginación
Me preceden hacia el bosque del sueño.

Las dos manos que abandoné
Se abren como mariposas dentro de mis ojos.

La il·lustració és de Christy Babrick.

25.12.10

Crec en l'home... / Creo en el hombre: poesía de Blas de Otero


Fidelidad
(Blas de Otero)

Creo en el hombre. He visto
espaldas astilladas a trallazos,
almas cegadas avanzando a brincos
(españas a  caballo
del dolor y del hambre). Y he creído.

Creo en la paz. He visto
altas estrellas, llameantes ámbitos
amanecientes, incendiando ríos
ondos, caudal humano
hacia otra luz: he visto y he creído.

Creo en ti, patría. Digo
lo que he visto: relámpagos
de rabia, amor en frío, y en cuchillo
chillando, haciéndose pedazos
de pan: aunque hoy hay sólo sombra, he visto
y he creído.

La il·lustració és de T. S. Abe.

20.11.10

Bailan hojas al son del viento.. es el otoño que con la poesía suena


 El viento en otoño baila con las hojas...

El viento que corre
se quiere llevar
en sus remolinos
hojas que se van.
Vuelan despacio,
las veo pasar.
Viajan muy lejos
¿a dónde irán?
Quiero alcanzarlas
y volar...
El viento que sopla,
las hojas se van
cubriendo la tierra,
ya no volverán.
Cae la lluvia,
el sol ya se va,
un arco iris
empieza a pintar...
¿Todo el color
dónde se irá?

La lletra d'aquest poema és del grup de cançons infantil Mazapán. La il·lustració és d'Alexander Daniloff.

17.9.10

L'avioloncel vola pel blog i sobre el cabells dels infants



L'avioloncel

Aquest matí
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Tots hem dit miracle, miracle!
¿Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
¿Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remor?
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.       

La il·lustració és de Christina Tsevis.

20.8.10

Illanvers: blog de poesia juvenil des de Menorca


Illanvers és un blog de poetes menorquins que ben bé s'han juntat per a donar a conèixer els seus poemes. Ens sembla una idea genial! Gràcies al blog hem pogut conèixer poemes i poetes que fins ara no haviem llegit. Poetes i poetesses amb gran qualitat literària, com comprovareu si es passegeu per aquest blog.

Un lloc molt interessant que us invitem a llegir.

Un tastet de poesia amb aquest dos poemes que, justament, ens parlen de la poesia i del procés de l'escriptura:

Silenci i serenor, no em portis res més, Musa,
orelles per sentir i cor d’espectador,
és tot el que em cal per poder degustar
la bella infinitud de l’oda més precisa:
callin tots els sorolls i comenci la música.
(Bartomeu Obrador)

Cauran més fulles
de l’arbre sempre caduc d’un calendari.
I seguiràs abraçat al vers,
ignorant quants poemes
de vida et queden.
(Guillem Alfocea)

La il·lustració és de Selçuk Demirel.